El Bidcon

Com haureu comprovat en aquests darrers dies, no penjo tants articles al blog. No vull que penseu però, que és per manca de ganes, tot el contrari. Succeeix, que estic fent un curs de patró d’embarcacions d’emergència que fa que cada dia, després de la jornada laboral, m’hagi de desplaçar fora de Blanes arribant a casa entre les deu i onze de la nit. No queda massa temps per a res...

Bé, això em donarà peu més endavant, a obrir una secció sobre la seguretat a la mar. Us adonareu de la importància que te, perquè en mig d’aquesta gran bassa d’aigua, no hi ha res, ni bombers, ni ambulàncies, ni hospitals. Es depèn del treball en equip, de les mesures que es prenguin, de la destresa. Però tot i que res te a veure amb el que passa a terra, hi ha un aspecte és coincident: la manca de conscienciació en matèria de seguretat. Novament trobem aquell que s’ha comprat una embarcació de lleure o de treball, (recordeu el del pis o el del cotxe?) la dota de tota mena de sistemes electrònics que costen un ull de la cara, accessoris que res tenen a veure amb la navegació, però en arribar per exemple a l’armilla salvavides, regategen el preu i acaben comprant-ne una de menor qualitat, massa cara diuen. Un altre que no pensa el que fa, ei que és una armilla salvavides!!!. Estem parlant de la teva vida i la dels teus tripulants, que en ocasions és la teva pròpia família o amics, etc.

Mireu, fins aquí la introducció que res té a veure amb el tema del que us vull parlar avui: els senyals de trànsit, d’emergència, etc.

Unes i altres tenen una característica fonamental: la normalització. Els colors, les formes, els pictogrames que fan que siguem capaços de veure un senyal de stop a Girona, a Paris o Nova York i aturem el cotxe, està clar. Però en arribar a la carretera C-35 (en obres), ens trobem unes molt curioses. M’ha donat per batejar-les amb el nom de “bidcon” Estan formades per una base de color blau (un bidó), en alguns casos estan pintats amb colors fosforescents, tots ells amb un con a la part superior. Quan la tecnologia està més avançada en un punt de la carretera, trobem sobre el con una màquina amb un braç que mou una bandereta, l'enxaneta en aquest cas és un llum que quasi mai funciona.

Que volen dir?, Perill...atenció...obres?, o tal vegada fora de joc?... Hi ha un company que m'ha dit que s'acosta Setmana Santa.

Us ho deixo a la vostra imaginació, jo “per si les mosques” redueixo la velocitat i a esperar a veure que passa.

Canvi horari d'estiu

En arribar aquestes dates quan ens convertim en víctimes obligades del canvi horari, em faig la mateixa pregunta: per què serveix el canvi horari?

La teoria la conec, un suposat efecte beneficiós d’estalvi energètic. Dic suposat perquè la gent encén i apaga els llums en funció de la disponibilitat de la llum solar, qüestió completament independent de l’hora que marqui el rellotge. Dic suposat perquè a la majoria dels mortals no ens han quantificat mai quin és l'estalvii d’aquest ritual panteista. Dogma de fe, haurem de creure el que ens diguin.

· Els panteistes respecten la natura com a manifestació divina.

Aquest és el primer dels dos canvis que efectuem, correspon a l’horari d’estiu. El darrer diumenge de març s’avança el rellotge una hora. A les dues de la matinada haurem d’avançar el rellotge fins les tres. El proper canvi, el darrer diumenge d’octubre, horari d'hivern.

La mesura s’aplica gairebé a tot Europa des de l’any 1981, moment en el qual el canvi horari es va convertir en normativa de la Unió Europea des d’aleshores, tots movem els rellotges al mateix temps i amb això, les relacions entre uns i altres és més fàcil, cosa que no passava abans.

Curiós el l’origen d’aquesta mesura, que es remunta a l’any 1784, quan en Benjamí Franklin, ambaixador dels Estats Units a França, va trametre una carta al diari “Le Journal de Paris” en la que proposava tres mesures per a l’estalvi energètic:

Imposar un gravamen a les persones que impedissin l’entrada de la llum a les habitacions tenint els finestrons tancats.
Regular el consum de cera i espelmes.
I en tercer lloc, fer repicar les campanes a l’alba, perquè tothom s’aixequés a la mateixa hora.

Bé, en aquell moment no ho van prendre de debò, però ja veieu on hem arribat.

Ens proposen prendre un seguit de mesures perquè aquest canvi no ens afecti:

Exposar-se més a la llum solar del matí
Anar al llit quinze minuts abans
Ajustar l’horari dels menjars
No fer migdiades
Menjar de forma apropiada
Beure molta aigua
És important l’activitat física

Aquests ajustaments fets dies abans del canvi, alleugeriran els efectes en el nostre organisme.

Dia Mundial de l’Aigua

Jo estic en el grup dels convençuts que cada dia ha d’ésser el dia mundial de l’aigua, de la dona, del nen, de la gent gran, de donar sang, etc.

Mireu, és el meu parer està clar però, ser bo per un dia és quelcom realment fàcil. Tal vegada serveix per callar la nostra consciència, però a nivell global no serveix de res. Es tan sols una postura per fer-nos una foto, encara que aquesta resti per nosaltres i no em fem publicitat.

És possible que penseu que exagero, si us sembla podem analitzar el que succeeix al nostre voltant, llegint les darreres notícies de premsa. Després que cadascú reflexioni i tregui les seves conclusions:

Avui s’ha celebrat el dia mundial de l’aigua. I és que l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar el 22 de desembre de 1993 la resolució A/RES/47/193 per la qual el 22 de març de cada any fos declarat Dia Mundial de l’Aigua, a celebrar-se a partir d’aquest any, en conformitat a les recomanacions de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament contingudes en el Capítol 18 (Recursos d’aigua dolça) de l’Agenda 21. Es va convidar aleshores als diferents Estats a consagrar aquest dia, en el marc del context nacional, a la celebració d’activitats concretes com el foment de la consciència pública a través de la producció i difusió de documentals i l’organització de conferències, meses rodones, seminaris i exposicions relacionades amb la conservació i desenvolupament de recursos hídrics així com la posta en pràctica de les recomanacions de l’Agenda 21.

Paral·lelament a aquesta celebració, podem llegir els següents articles en diferents mitjans de comunicació:

Els grans rius del mon ( amb diferència, les més grans fonts d’aigua) s’estan morint degut a la contínua pèrdua de cabdal degut a diferents planificacions, a proteccions inadequades de les àrees naturals, per la qual cosa, augmenten les amenaces d’escassesa d’aigua en un futur proper, així ho adverteix WWF/Adena. En aquest informe, WWF / Adena ofereix una llista dels 10 grans rius que estan agonitzant com a resultat del canvi climàtic, la contaminació i les presses.

Entre altres trobem: el Yangtze, Mekong, Salween, Ganges, Indo, Danubi, Riu de la Plata, El riu Bravo o Gran, el Nil-Llac Victòria i el Murria-Darling.
Per altra banda si persisteix l’absència de pluges fins a final d’any, el Govern de la Generalitat, aplicarà el Decret d’Emergència (aprovat ahir), que preveu dràstiques reduccions en l’abastiment d’aigua.

Crec que no hem d’esperar més, és hora que cadascú de nosaltres posi la seva gota d’aigua perquè aquesta situació no vagi a més. Us he parlat en altres ocasions de com veure i viure la vida amb optimisme, allò de la galleda mig plena o mig buida. Aquesta, si no hi posem remei està mig buida. No és un gran regal pels nostres fills.

Prevenció personal

Com veureu, amb una mica imaginació, la prevenció abasta camps infinits. En aquest cas és la salut. Permeteu-me una curiositat simpàtica.

L’ADF (Agencia per il Disegno & la Funzione) va presentar una rajola de xocolata, que a diferència de les típiques dividides en quadrets d’igual mida i pes, es troba dividida en calories. Això permet tenir una clara consciència del que consumim o mantenir el que la dieta ens permet.

Una bona idea, a veure el que tarda en arribar aquí.

Vist a: http://www.compradiccion.com/

Seguretat aèria

Enceto amb aquest post una nova vesant de la seguretat: l’àrea. I començo amb un element conegut com la caixa negre.

Qui de vosaltres no ha escoltat parlar d’ella però, sabeu en realitat com és i per què serveix?

En primer lloc us diré que, tot i anomenar-se caixa negra per les connotacions fatalistes que té, el seu color és taronja. Color viu que ens ha de permetre localitzar-la amb més facilitat després d’un accident aeri. Està instal·lada a la cua de l’avió, dins de receptacles fets amb materials de gran resistència com el titani, capaços de suportar grans impactes i temperatures per sobre dels 1000 graus.

Són uns instruments concebuts per gravar i protegir les dades del vol, i les converses que es realitzen a la cabina. Són fonamentals per estudiar i conèixer que ha succeït després d’un accident.

Què grava?

L’FDR, registre paràmetres, com a mínim 25 hores de vol. Grava entre 6 i 1000 (en funció de l’antiguitat de l’avió) paràmetres per segon: velocitat, alçada, posició, tren d’aterratge, potència dels motors, representatius de l’estat de l’avió i del seu moviment.

El CVR registre fonia. És a dir, grava com a mínim 30 minuts de diàleg entre pilots, possibles alarmes, sorolls. En models més antics ho fa sobre quatre pistes en cinta magnètica, i en l’actualitat en models actuals arriba a les dues hores de gravació en un chip.

Com veieu és un element de seguretat, que cada cop incorporen més tipus de transport: trens i metres entre altres.

Curiositats

Primera curiositat. Els vaixells no en porten, i és que sembla que no tot el sistema operatiu d’aquests està connectat a una computadora, lamentablement moltes operacions dels vaixells són mecàniques, amb la qual cosa, les dades serien incomplertes.

Segona. Aparentment, més de la meitat dels cotxes que circulen en l’actualitat, porten un dispositiu que enregistra velocitat i altres dades, tot i que els conductors ho desconeixen. Aquest element s’anomena EDR “Event Data Recorder”, una espècie de cinta que enregistra cinc segons de duració on es grava contínuament l’estat del vehicle, acceleració frens, comportament del volant i us del cinturó de seguretat.

Seguretat VS Intromissió

Ja em disculpareu però, des de la meva vessant professional aposto per la seguretat. En aquest cas ho tinc clar.

Tot i això, si no porteu un vehicle de gamma mitja, com a mínim, no crec que sigui el cas. De tota manera, parlaré amb el meu servei tècnic. Si el meu cotxe em diu el combustible que porto, el que em resta, la velocitat mitja, si he fet o no la revisió, enregistrarà altres dades?...

Projecte e-Call

Cada vegada hi ha més gent, més empreses i mes governs implicats en implementar sistemes de prevenció i seguretat en el nostre entorn. En uns casos per convenciment, en altres, per pures raons econòmiques. Llegeixo que Europa vol la taxa 0 per a professionals i novells, i als altres què?. Està vist que seguim adquirint consciència a base d’imposicions. Que bo seria millorar la seguretat viaria començant per nosaltres mateixos, però...

Després d’aquesta introducció amb apreciacions personals, us vull parlar d’un projecte de la Comissió Europea, que preveu facilitar ajut el més ràpid possible als automobilistes implicats en una col·lisió en qualsevol punt de la Unió Europea. Aquest projecte, proposa instal·lar una mena de caixa negra en tots els cotxes. En cas d’accident en el que es desplegui l’airbag, informarà per radio al centre receptor d’alarmes, per exemple el 112, indicant les coordenades GPS.

Pel que sembla, la Comissió voldria posar-ho en marxa l’any 2009. Companyies com motorola ja hi estan treballant, però problemes com la estandardització dels protocols es un dels obstacles que atura i retarda la posta en marxa.

La reducció del temps de resposta dels serveis d’emergència, preveu que pugui salvar unes 2500 vides a l’any a l’U.E., i alhora, reduirà la gravetat de les lesions en un 15% dels casos.

Una bona iniciativa que val la pena recolzar.

Seguretat per nadons

Aquest post va dedicat a tots aquells que en breu seran pares, i en especial a JDA, un blogger amic que en pocs dies tindrà un “pollet”.

Si en altres ocasions he donat consells de seguretat adreçats a la gent gran, avui poso la vista en els més menuts de la casa, els nadons. Toquem dons un tema en el que s’ajunta la fragilitat d’aquests i la probable inexperiència dels pares, patidors per naturalesa. Per tant, hem de cercar solucions que ens permeti seguir amb una vida el més normal possible, i no deixar ni un segon la vigilància.

Us presento tres gadgets que em semblen prou interessants:

El primer es tracta d’un sistema de vigilància sense cables. Està composat d’una càmera i un monitor FTF color d’1,5”. La càmera transmet àudio i vídeo, en color o blanc i negre, en funció de la llum que hi hagi (visió nocturna, il·luminació per infrarojos). Es pot connectar a un vídeo reproductor i així gravar les imatges.

He vist algun model que amb un software adequat i connectat al PC, por analitzar apnees i altres comportaments diferenciats. Bé, em sembla anar molt lluny ja.

Arribant l’hora del bany, que millor que un termòmetre que ens indiqui la temperatura de l’aigua. Això de posar la ma, el dit o el colze no és massa científic. A més, ens alertarà d’una inadequada baixada de temperatura.

I per finalitzar, si els vostres fills ja son més grandets, un mòbil pensat per a ells. Amb suport 3G ens permetrà realitzar videoconferències, i un mode monitor, per tal de poder-los monitoritzar. També podran escoltar musica o veure vídeo, incorpora una memòria de 20 Mb, ampliables mitjançant targes transflash. En fi, tecnologia Imaginarium i Movistar.

Aquests dies s’ha iniciat a Blanes una campanya de donació de sang, que es materialitzarà amb una marató el proper dissabte 17 de forma ininterrompuda entre les 10 del matí i les 10 del vespre. Crec que la participació és important, però crec que ho és més la conscienciació de l’acte. Com diuen des del Banc de Sang: Ni tot el diner ni totes les assegurances del món tenen cap valor si no hi ha gent que fa el gest de la donació de sang, un gest anònim i voluntari.

La donació voluntària pot salvar i salva la vida de moltes persones, i és per això que cal que aquest fet tingui continuïtat en el temps i no es converteixi en un fet aïllat, perquè al Banc de Sang i Teixits li calen 1000 donacions diàries.

I recordeu que no només podeu ser donants de sang, es pot ser donant d’òrgans, donant de cordó umbilical, etc.

Aquest article pretén ser la porta d’entrada a aquest món desconegut per molts. Us animo a cercar informació a la web del Banc de Sang i Teixits, o la del Hospital Josep Trueta de Girona, us asseguro que ens adonarem de la importància de quelcom més que un gest.

Símbol CE

Sens cap mena de dubte, la prevenció hauria d’estar present en tots els aspectes de la nostra vida. Però succeeix que ens anem relaxant i això, encara que no ens adonem, ens fa més vulnerables davant certs perills.

En favor d’aquesta prevenció, avui us vull parlar d’un símbol que estic convençut heu vist infinitat de vegades, però que de ben segur no coneixeu el seu significat. Estic parlant del símbol CE, marca que apareix en quasi tots els aparells.

Aquesta és una identificació que han de dur tots els productes que es comercialitzen en la Unió Europea, com per exemple màquines, joguines, ascensors, aparells a pressió, equips de comunicació, electrodomèstics o aliments. El fet de dur-lo, ens indica que el producte compleix totes les directrius que li són aplicables, i per tant són segurs i fiables. Les directrius que han de complir són relatives a la seguretat, a la salut i a les emissions electromagnètiques. han de complir la normativa.

És curiós però aquestes lletres no signifiquen oficialment res. És possible que originàriament pensessin en quelcom similar a Comunitat Europea.

El grafisme del símbol és especial, perquè no es tracta de lletres, sinó de cercles retallats en unes proporcions precises.

Una idea interessant

Avui m’ha arribat en un correu de la “Asociación Nacional de Voluntarios de Protección Civil”, una idea d’aquelles que un pensa: perquè no se m’ha ocorregut mi?. Però ja ho diuen: a Déu el que és de Déu, i al Cèsar el que és del Cèsar.

La comparteixo amb tots vosaltres, amb el prec que la poseu en pràctica, s’ho val.

Alguns serveis d’emergència s’han adonat que sovint, en els accidents de carretera i altres emergències, els ferits porten un telèfon mòbil. De tota manera, a l’hora de contactar amb familiars, no se sap a qui trucar d’una llista inacabable de números, alguns d’ells en clau.

Ens proposen una idea interessant. Es tracta que tot el mon afegeixi a la seva agenda del telèfon, el número de la persona amb la que cal contactar en cas d’urgència, sota un mateix pseudònim.

Com a proposta i per no inventar, podem utilitzar el pseudònim internacional ICE (In Case of Emergency). En aquest número inscriurem a la persona que trucaran els bombers, protecció civil, policia, sanitaris, etc.

Quan hi hagi més d’una opció, podrem anomenar-les com: ICE 1, ICE2, ICE3, etc.

Mireu, la idea no costa res i ens pot ajudar molt.

10 mites perillosos o inútils sobre primers auxilis (II)

Posar aigua oxigenada i alcohol a talls i esgarrapades, i deixar-ho a l’aire

No soc fan de l’aigua oxigenada (peròxid d’hidrogen), afirma Richard O´Brien. Algunes autoritats, inclòs pensen que pota matar cel·lules del cos que estan desitjant esquivar els bacteris intrusos i els gèrmens que intenten entrar a la ferida. O’Brien prefereix aigua i sabó, o només aigua neta, per eliminar la brutícia e irrigar la ferida. Inclòs l’aigua de la mànega ens valdrà.
(El mateix val per l’alcohol, com ja va comentar en el seu dia Maraunder, sobre aquest antisèptic , les ferides i lo tant arrelat que està en la cultura general i en la mèdica).
Netegi, tracti i protegeixi, comenta. Netegi a ferida o rascada, aplicant pomada antibiòtica (cosa que ha de dir el metge) i embeni’ls-la. Algunes persones prefereixen deixar la ferida o rascada a l’aire, però es curen més aviat si estan protegides. En ferides en nens, aquestes s’obren pel mateix lloc infinitat de vegades. Amb un embenat, almenys evitem que succeeixi això.
Qualsevol ferida que sobrepassi la capa més superficial de la pell, podria necessitar punts. Normalment, quan més aviat es posin, menor risc d’infeccions hi haurà.

Una persona podria empassar-se la llengua durant un atac

És quelcom comú en les pel·lícules. Algú té un atac, i u que passa per allà li posa quelcom a la boca del pacient perquè no s’empassi la llengua bloquejant les vies aèries. “la gent pot controlar les seves pròpies vies aèries” diu Richard O’Brien, no posis res allà. Si la persona és a fora, deixi-la que rodi, no passa res. En ton cas, retirem els estris amb els que es podria colpejar.
(En realitat, quan es posa quelcom a la boca d’un pacient, no és perquè no s’empassi la llengua, sinó perquè no es mossegui)
Quan una persona té un atac, no la subjecti, podria conduir-la o provocar-li una lesió. Com deia abans, nomes retirem allò amb el que és podria fer mal: mobles, estris, vidres,etc.

Si el pica una abella, s’ha de treure l’agulló pessigant-lo

Mai faci això. Pessigar l’agulló podria permetre que el verí que encara resta al sac, entri en el nostre cos. Tregui l’agulló raspant amb una tarja de crèdit, inclòs les ungles acríliques poden servir, si estan netes, es clar. Si la persona es posa vermella, té problemes per respirar (problemes: xoc anafilàctic a la vista), truqui ràpid al 112, Pot ser de vida o mort.Un altra remei per les picades d’abella, és posar llevat en pols sobre aquesta. Això en realitat funciona. Barregi el llevat en pols amb aigua, i formi una pasta espessa i posi-la en el moment. “La picada produeix un àcid, i si es posa el llevat ben aviat, pot neutralitzar aquest àcid” comenta Stephen Purcell, president de la secció de dermatologia del Col·legi de Medicina Osteopàtica de Philadelphia. (No soc precisament defensora de la Osteopatia, però en això que diuen del llevat téén raó. Encara que el millor per neutralitzar l’àcid, és aplicar bicarbonat amb una mica de vinagre).Si no té llevat, mulli la zona afectada i fregui-la amb aspirina, ajudarà a controlar la inflamació i el dolor.

Tiri el cap enrere per aturar una hemorràgia nasal

No posi el cap entre els genolls ni el posi enrere diu Richard O?Brien. El darrer és encara pitjor perquè pots aspirar sang cap als pulmons o que t’entri a l’estomac i facis un vòmit.
Pressiona la part carnosa del nas, no la part on recolzem les ulleres, més avall, com si tractessis d’evitar mal olor. Ara, i aquesta és la part important, pressiona fermament durant uns 10 minuts. La gent no ho sol fer, ho deixa al cap de poc per veure si ha parat de sagnar.Si el nas sagna durant més de 15 minuts, s’ha d’anar a un centre hospitalari, pot tractar-se d’una lesió.

Si té Periotitis Tibial, corri més per alleugerar-la

(No conec cap traducció de carrer per a Shin Splints, us haureu de conformar amb el terme mèdic). Més o menys, seria dolor a la zona de les canyelles per una activitat dels muscles major a la que solen estar acostumats.Qualsevol que hagi corregut o caminat en excés sense entrenament previ, probablement hagi patit o experimentat la Periotitis Tibial.

En realitat es tracta de la síndrome d’estrès tibial mitjà, comenta Jim Thrnton, entrenador d’atletes certificats i entrenador cap de la Universistat de Clarion de Pensylvania. Bàsicament, els muscles inserits entre la tíbia es contrauen bruscament . La inflamació i/o el dolor és una resposta encaminada a la cura. Si continua fent esport, no es curarà. La clau és una avaluació mèdica, perquè significa que els seus muscles estan descoordinats. Si segueix corrent quan el dolor desaparegui, compti el que porta corrent, perquè la periotitis tibial pot acabar en fractura post estrès.

10 mites perillosos o inútils sobre primers auxilis (I)

És clar que la xarxa està immensament plena d’informació de tot tipus. He trobat a la web de Ririan Project, una informació que ens pot ser de gran utilitat per desmitificar un seguit de consells mèdics que, pel que sembla, no serveixen de res tot el contrari. Mereixia la seva traducció al català.

Recordeu, hi ha quelcom que va dir Hipòcrates que pot ser aplicable en molts àmbits de la vida, aquest en pot ser un d’ells:

“No fer res és, de vegades, el millor remei”

Xuclar el verí d’una mossegada de serp

Tallar la pell de la víctima d’una mossegada de serp per xuclar el verí podria ser una tècnica clàssica de primers auxilis, però actualment els metges diuen que és inútil, inclòs perillós. Tallar i xuclar o aplicar un torniquet o gel, no fa res per ajudar, comenta el Dr. Robert Barish, un metge d’emergències de la Universidad de Maryland.

Aquestes antiquades actuacions fan més mal que bé, al retardar les urgents cures mèdiques, contaminant la ferida i danyant els nervis i els vasos sanguinis.La víctima no hauria de patir cap dany, i ésser traslladada urgentment al centre hospitalari més proper, tant aviat com sigui possible. Així que la millor cura davant una mossegada de serp, un mòbil i un helicòpter o una ambulància, en funció del lloc on ens trobem.

Orinar sobre la picada d’una medusa

A les nostres platges, cada cop comença a ser més probable que patim la picada d’una medusa, així que això és el que hem de saber:

Primer, no creure en rumor. Orinar sobre una picada a la pell, no farà massa per alleugerar el dolor, a banda de no saber com farem això mentre la platja està plena.No s’ha comprovat científicament que la orina ajudi en les picadures de meduses, va comentar el Dr. Paul Auerbach, un mmetge d’emergències de l’Hospital Universitari de Stanford i un expert en picades de meduses.En lloc d’això, el millor es posar-hi vinagre diluït amb aigua salada, recordeu, no mullar-ho amb aigua dolça, sempre salada.

Emborratxar-nos quan ens fa mal els queixals

Un got de whisky no alleujarà el dolor de queixals, comenta charles Wakefiled, director d’e ducació avançada en odontologia general a l’escola mèdica universitària Baylor. En comptes de whisky millor demanar un glaço de gel:Un estudi canadenc va descobrir que el frec d’un glaço de gel en les mans de la persona, va alleugerar el dolor de queixals en un 50% de les persones que es va provar. Pregui el glaço, fregui’l a la part tova de la ma en forma de v. La freda sensació del frec, viatja per la mateixa via al cervell que el dolor de queixals i, al refredar les mans, s’anul·len els senyals de la boca. En acabar, vagi al dentista i serveixis un whisky.

Estendre mantega sobre una cremada

Posar mantega o qualsevol altre tipus de greix sobre una cremada, pot atrapar el calor, produint cicatrius i conduint a una infecció . Quan ens cremem danyem la integritat de la pell, i la mantega no és precisament la cosa més neta del món, diu Ben Wedro, metge d’emergències de la Clínica Gundersen en La Crosse, Wisconsin.
L’impuls de mulllar la cremada en aigua amb gel, tampoc té cap base. El canvi dràstic de temperatura pot causar encara més dolor. En lloc d’això, utilitzi aigua freda per alleugerar i netejar la zona.

Posar-se un bistec en un ull morat.

En les películ·les, sempre es veu a algú que es posa un bistec cru en un ull morat. Encara que podria sentir-se bé, el greix del bistec podria entrar a l’ull, causant encara més inflamació.L’únic mèrit mèdic que podria tenir, seria si es tractés d’un bistec fred diu Flip homansky, qui ha vist molts ull morats en el seu treball per a la Comisión Atlética de l’Estat de Nevada, que regula els combats de boxa de las Vegas. El fred disminuiria la inflamació, però no hi ha cap enzima o qualsevol altre cosa en el bistec cru, que ajudi d’altra forma.

Infart Agut de Miocardi: Coses que hem de saber

Què és l’infart?

L’infart de miocardi o el s’anomena habitualment atac cardíac, succeeix quan una artèria coronària es bloqueja i no subministra al muscle del cor (el miocardi és una de les seves parts) l’oxigen suficient. Aquestes artèries són les encarregades de proveir al cor la sang rica en oxigen, que es necessita per a que el muscle cardíac es contregui i enviï en cada contracció la sang que demanda la resta del nostre cos. Si el teixit muscular del cor no rep oxigen comença a morir. Així el teixit s’estripa i produeix l’infart. Si bé aquesta obstrucció és la causa més comuna, existeixen altres que poden causar el mateix efecte. Per exemple: la cocaïna, anèmia severa, espasme dels vasos sanguinis, etc. La mort del muscle del cor pot resultar en debilitament (fallida cardíaca congestiva), dany en les vàlvules cardíaques i en sons irregulars del cor (arítmia).

Símptomes de l’atac cardíac

Els signes de l’atac cardíac poden ésser difícils d’identificar. Molta gent no els reconeix tot i estar patint un atac. El temps que passi fins a rebre tractament, pot ser la diferència entre la vida i la mort. Poden presentar-se de moltes maneres, però hi ha un signe típic: un fort dolor en el pit que amb freqüència es radia cap al braç o el muscle esquerra. Altres símptomes són: debilitat, vertigen, desmai i o marejos. És a dir, recordi que l’atac cardíac no sempre presenta dolor en el pit.

“L’angina pectoris” o angina de pit, és el terme mèdic que defineix una sensació de dolor, de trobar-se pesat, coïssor o opressió en el pit, darrera l’estèrnum. L’angina succeeix quan el muscle del cor no rep momentàniament l’oxigen necessari, per un estretament temporal de les artèries coronàries (vasos que porten oxigen al cor). Una causa d’això pot ser: exercici físic o una situació d’estrès, on el cor demana més oxigen del que les artèries poden subministrar. Un ràpid tractament de l’angina de pit pot prevenir l’atac cardíac.

Què hem de fer si apareixen els símptomes?

Assegui’s o fiqui’s al llit. Truqui urgentment al metge o als serveis sanitaris (recordi emergències 112 o 061), mai, en cap cas pensi: “això em passarà” o “no és res”. No determini vostè si està patint o no un infart, deixi que ho faci el metge, i recordi, els símptomes poden ser vagues i confoses.

El temps es vital per el tractament d’aquest quadre. Les persones que han estat diagnosticades i tractades pel deu cardiòleg, poden portar píndoles de nitroglicerina de les que en podran fer us, segons el que li ha indicat el seu metge. Aquesta droga eixampla els vasos sanguinis i d’aquesta manera permet que arribi al cor l’oxigen que li manca. En aquests casos, no condueixi el seu cotxe per anar al centre hospitalari, lloc on l’atendran. Es tracta d’actuar amb calma però amb rapidesa, dons el temps serà clau per que els danys siguin els menor possibles. Si tardem molt, les lesions poden ser permanents arribant fins i tot a la mort.

L’important és la prevenció

Aquesta és la filosofia de la medicina actual. Existeixen moltes i variades recomanacions per tractar de millorar la qualitat de vida i prevenir així, els problemes cardíacs.

El colesterol és necessari per a la vida, però si la quantitat en la sang es inadequada, es diposita a les artèries del cor, produint un tap placa d’ateroma) que ens pot dur a l’infart. Per això, el control dels nivell és bàsic.

Fumar augmenta 2,5 cops els risc d’atac cardíac... i aquí queda, no faré més comentaris. Només afegir, que les dones que fumen, tenen un risc superior al dels homes.
La pressió arterial alta, o hipertensió, per molt temps ha estat una causa provada de coronariopatía. Reduint la pressió arterial directament es redueix el risc coronari.

La inactivitat física, és en realitat la quarta causa més important de cardiopatia. La pràctica d’esport de forma regular disminueix la risc.

La obesitat està relacionada amb la hipertensió, la diabetis, els nivells de colesterol anormals i la manca d’exercici. Totes contribueixen a un major risc.

Si bé, l’alcohol en quantitats baixes produeix un efecte favorable, una ingesta de grans dosis pot elevar la pressió arterial i desencadenar batecs del cor irregulars i danyar el muscle cardíac.

Mireu, el llistat de recomanacions és llarg, però podem concloure-ho amb que l’atac cardíac és quelcom seriós, i que probablement no ens avisarà abans de presentar-se. Per això si fa molts temps que no enam al metge, no estarà de més fer-se un control, sobre tot si estem dins d’algun dels grups de factor de risc anteriorment esmentats. No dubtem consultar al metge, ell sabrà el que ens convé.

Biocombustible

M'han fet una pregunta respecte a aquest nou tipus de combustible. Sense entrar massa en matèria, passo a respondré quatre preguntes freqüents. A partir d’aquí, caldrà veure els avantatges i desavantatges, que de ben segur els tindrà. S’accepten aportacions.

Què és el biodièsel?

El Biodièsel és éster metílic d’àcids grassos produït a partir d’un oli vegetal o grassa animal, de qualitat similar al gas-oli, per al seu ús com a biocarburant.
Quines són les matèries primeres principals?

Encara que existeixen aproximadament 300 espècies d’oliaginoses, les matèries primeres amb les que és produeix habitualment biodièsel són:
-Girasol
-Colza
-Soia
-Palma-
-Palmiste
-Olis vegetals reciclats
-Grasses animals.

Quines perspectives de creixement té?

El biodièsel és una de las principals energies alternatives. La quota de mercat per als bio carburants esperada és:

Horitzó 2007……3,50%
Horitzó 2010……5,75%

El consum nacional de gas oli d’automoció en 2003 va ser de 20.770.000Tm, i està augmentant cada any.

Quina és la producció anual?

La producció actual espanyola utilitza principalment olis fregits usats com a matèria primera i obtenint ésters metílics que posteriorment s’afegeixen al gas oli d’automoció, amb la qual cosa s’obté biodièsel.
La capacitat instal·lada a Espanya en plantes de biodièsel a finals de 2005 va ser d’una previsió de 322.000Tm/any.

Conclusions

La industria del Biodièsel, s’ha de basar en els següents punts:

• Nous cultius energètics.
Espanya, és un dels països de l’UE, amb més consum d’oli vegetal per habitant
El Biodièsel contribueix a:
• Reducció de les emissions contaminants dels vehicles.
• Lluita contra l’efecte hivernacle (Kyoto)
• Reducció de la dependència energètica exterior.
• Protecció d’aigües fluvials i marines.
• Reducció dels costos en les estacions depuradores d’aigües residuals.
• Millora del marc socioeconòmic de l’àrea rural.
• Planejaments mediambientals
• Reciclatge d’olis usats

Economitzar combustible

L’ús racional de l’energia és fonamental per a la sostenibilitat del nostre entorn. Per aconseguir això, hem de començar per les coses que ens són més properes i que depenen de nosaltres.

Aquí us deixo un seguit de consells per un us més conscient del nostre cotxe, amb la qual cosa estalviarem gasolina, diners i contaminarem menys:

No acceleris quan vegis el següent semàfor en vermell. Si vas llençat, millor deixar que el cotxe es pari poc a poc i sinó, accelera poc fins a parar-te o fins que el semàfor es posi en verd.

No portis les finestres obertes, eleven el consum de gasolina

Redueix el consum d’aire condicionat, l'ús de l'aire redueix la potència augmentant el consum de combustible. A banda l’aire condicionat no és massa bo per les vies respiratòries. Utilitza’l amb moderació i al comprar el cotxe, assegura’t que no conté gasos destructors de la capa d’ozó (FCF).

Modera la teva velocitat. La ideal per un consum de gasolina òptim sol trobar-se entre els 90 i els 110 Km/h. Per sobre dels 120 el consum es dispara estrepitosament, a banda d’estar prohibit, es clar. La diferència entre anar ràpid o normal, pot fer variar en només 15 minuts un viatge, augmentant el risc d’accidentalitat i consum.

Redueix la teva velocitat al circular costa amunt. En les costes el consum es disparà molt si mantenim la mateixa velocitat que en pla. La velocitat, per tant, variarà en funció de la inclinació del terreny, però una bona velocitat pot trobar-se entre 70 i 80 Km/h. Si la costa és molt pronunciada, el millor és anar per sota d’aquestes velocitats.

Costa avall, és millor deixar-se endur sense accelerar massa per després haver de frenar.

Reduir l’ús del fre. No accelerem si veiem una corba perillosa o un obstacle per el que haurem de frenar. Frenar poc (l’adequat) garanteix la perfecte conservació dels frens durant més temps.

No carregar el vehicle innecessariament amb molt pes. Amb major càrrega major consum de combustible.

La llei de la velocitat general diu: A major velocitat, major risc, major consum de combustible, major despesa, major contaminació i menor temps de viatge.

I no ho oblidem: “La millor opció és sempre utilitzar el transport públic”, molt més ecològic que el nostre cotxe.

Mini caixes de seguretat

Navegant per internet he trobat un article que no crec tardi molt en arribar a les nostres contrades. Es tracta d’unes mini caixes de seguretat per posar el mòbil, l’ipod i altres petits gadgets electrònics. Sembla que estan concebuts per posar-los en escoles, però no estaria malament que n’hi haguessin també en cinemes, teatres, o sales de conferència. Llocs on sona el telèfon interrompin i molestant a tothom.

Per a més informació: http://www.cell-lock.com/

De quin color tindran els ulls els teus fills?

Es molt curiós saber el percentatge de probabilitats que tindran els nostres fills, de tenir els ulls de color blau, verd, marró o altre color.

Hi ha un mite de que els fills surten amb el color d’ulls de la mare, i no és cert ja que depèn de la genètica d’ambdós; pare i mare.

T’agradaria saber el color d’ulls que tindran?, ves a aquest enllaç i omple les dades que et demanen.

De quin color tindran els ulls els teus fills?

Eclipsi, punt i final

Tot i que la qualitat no és la desitjada, aquí us deixo el resultat d’estar un parell d’hores mirant la lluna i captant unes instantànies amb una càmera digital mollt normaleta.

Les amígdales

Aquest post està dedicat al meu fill Ferran, que en aquest dies es recupera d’una intervenció quirúrgica a causa d’una amigdalectomia.

Que són les amígdales?

Són un cúmul de teixit limfàtic situat a ambdós costats de la gola. Se les pot veure fàcilment amb una llanterna. La missió que juguen en el sistema immune és un àrea que encara està en investigació. Tot i això, es creu que les amígdales intervenen en la lluita contra la malaltia en les primeres etapes de la vida. De tota manera, les amígdales poden ser causa de malaltia si s’infecten crònicament per virus i bacteris, aleshores deixen de tenir la missió que se’ls atribueix i es converteixen en una font de problemes que pot repercutir negativament en el nostre organisme.

Quins símptomes poden aparèixer en les infeccions d’amígdales o amigdalitis?

Dolor de gola
Dolor o molèstia a l’empassar
Febre
Veu aspre
Inflamació dels ganglis

Amb amígdales vermelles i inflamades o cobertes d’una capa blanca op groguenca, no s’ha de fer suposicions, cal anar al metge ell diagnosticarà.

Tractament

La majoria de les infeccions d’amígdales evolucionen favorablement amb el tractament amb medicaments adequats. Les infeccions per virus són tractades amb medicaments que alleugin els símptomes, en les infeccions bacterianes a més s’afegeixen antibiòtics. En infeccions recurrents el metge realitzarà un frotis amigdalar, per tal d’identificar el germen responsable de la infecció.

Quan és necessari el tractament quirúrgic en les amigdalitis?

La cirurgia és necessària quan els tractaments amb medicaments no són efectius. Es recorre a la cirurgia, entre altres, en els següents casos:

Quan hi ha infeccions recurrents de gola. Si en un període de dos anys s’ha tingut de 3 a 5 brots d’amigdalitis anuals, sol aconsellar-se la intervenció.

Quan amb anterioritat s’ha tingut un abcés periamigdalar

Quan l’amigdalitis és causa de convulsions febrils

Cures després de l’operació

Un cop operat d’amígdales, apareixen a la zona de la intervenció unes crostes blanques. Aquestes no són signe d’infecció, sinó l’evolució normal de la cicatrització de la mucosa faríngia. S’ha de tenir molta cura en que aquestes crostes no es desprenguin bruscament per evitar el sagnat. Per això és convenient:

Repòs relatiu un cop feta l’amigdalectomia, evitant exercicis bruscos.
Evitar les maniobres a la boca que pugui dur al despreniment de les crostes.
Dieta tova freda durant dos dies, que després es farà tèbia fins passat el setè dia en que es començarà amb la dieta normal.
Hi ha medicaments com l’aspirina que interfereixen amb la coagulació, cal procurar evitar-los abans i després de la intervenció.

Avui eclipsi de lluna

De tant en tant ens hem de relaxar, i sembla que avui tenim una bona ocasió donat que en la transició de la nit d’avui dissabte 3 a demà diumenge 4, serà visible un eclipsi total de lluna. Això succeeix quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, o el que és el mateix, quan l’ombra projectada del nostre planeta incideix sobre la superfície de la lluna.

L’eclipsi s’iniciarà amb l’entrada de la Lluna a l’ombra de la Terra a les 21:18 hora local, perllongant-se durant més de sis hores, fins a les 3:23 de la matinada. El període anomenat de totalitat serà entre les 23:44 i les 00:57 hores, segons comenten els experts.

Tot i tractar-se d’un eclipsi total, la lluna no desapareixerà completament perquè els rajos del Sol tenen la propietat de la refracció, que els permet desviar-se del seu camí. Aleshores la lluna adquireix una tonalitat vermellosa.

I finalment, avui podreu comprovar la importància de la contaminació lumínica provocada per l’excés de llum. En els llocs on aquesta sigui baixa, la visió serà molt millor. Per tant, cerqueu espais foscos.

Podeu trobar més informació a: http://www.infoastro.com/200702/18eclipse.html

Sis consells...

... per parlar amb una persona amb sordesa:

1. Quan vulguis parlar amb una persona sorda, toca-li l’espatlla.

2. Mai et posis les mans davant la boca mentre parlis.

3. No parlis d’esquena a ella, l’has de tenir de cara.

4. No parlis amb xiclets, caramels o cigarretes a la boca.

5. Els missatges han de ser curts, no t’emboliquis.

6. Parla clar.

I recorda, un sord no és necessàriament mut, per la qual cosa és possible que et sigui fàcil entendre el que et respon.

En tots els casos aquí us poso l’alfabet dactològic català, tal vegada voleu practicar:

La sordesa

En el tractament de la prevenció d’emergències, es fonamental el coneixement del nostre entorn: característiques de les persones (edat, mobilitat, etc.), accessibilitats.

Imagineu-vos en una evacuació si és important saber si hi ha gent gran, nens o persones amb mobilitat reduïda. En un o altre cas, els recursos a mobilitzar i els sistemes d’avís seran diferents.

Des de fa un temps, he encetat un seguit d’articles destinats a donar a conèixer, i conscienciar, la realitat del nostre entorn. Ni tots tenim 20 anys, ni tots hi veiem perfectament, ni correm els 100 en 9 segons.

Avui us vull parlar de la sordesa, que és la condició de la persona privada del sentit de l’oïda. L’afectació pot ser parcial o total, transitòria o permanent.

Les persones afectades amb problemes de sordesa presenten dificultats especials per a percebre i comprendre la informació i per a desenvolupar habilitats socials de tipus comunicatiu. Per aquest fet, és important diferenciar les persones que han arribat a la sordesa abans o després de l’adquisició del llenguatge oral.

Tipus de sordesa en funció de la localització de la lesió:

De conducció que impedeix la transmissió dels sons cap l’orella interna, provoca pèrdua de quantitat però no de qualitat del so, aquesta pot ser corregida sovint mitjançant intervenció quirúrgica.

Neurosensorial que es produeix a l’orella interna o en la via que va a l’escorça cerebral i provoca una pèrdua de quantitat i qualitat del so i sense tractament mèdic.

Sordesa Mixta amb doble afectació neurosensorial i de conducció i amb possible tractament en aquesta segona.

Com veieu la sordesa es pot situar a l’oïda mitjana quan hi ha una lesió d’algun element a causa d’otitis infeccioses, perforació timpànica o alteració congènita. En aquest cas s’anomenen sordeses de transmissió i generalment no produeixen greus alteracions ni en la parla ni en el rendiment escolar en cas de nens.

A l’oïda interna o a les vies nervioses s’anomenen sordeses de percepció (neurosensorials) que produeixen una pèrdua de l’audició. En aquest cas caldrà ajust de tipus logopèdic, així com l’aparellament de pròtesi auditiva.

Com es mesura la sordesa?

Segons el grau parlem de:

Audició normal: fins una pèrdua de 20 dB (decibels)

Sordesa lleugera: amb pèrdua de 20 a 40 dB. En cas de nens, poden semblar distrets, fan repetir les coses amb freqüència, però resulta que no sent les paraules dites en veu baixa.

Sordesa mitjana: amb una pèrdua de 40 a 70 dB. Per entendre bé les paraules necessita una veu de certa intensitat. En nens és freqüent el retard del llenguatge.

Sordesa severa: amb pèrdua de 70 a 90 dB. Només sent les veus fortes. En tractar-se de nens, si la família o l’escola no estan al cas, poden patir retards de 4 a 5 anys sense parlar

Sordesa pregona: Amb una pèrdua superior als 90 dB, només sent sorolls molt forts. Sense una adequada educació, els nens no accediran mai al llenguatge.

En els darrers temps s’ha avançat molt en matèria d’ajuts tècnics i seguretat a la llar: avisadors lluminosos que substitueixen els timbres, despertadors amb llum, telèfons de text, fax i altres elements.

En aquest com en altres casos, l’associacionisme és important per estar al dia en l’aplicació de noves tecnologies, ajuts, etc. A Blanes hi ha l’Associació de Sords que us pot facilitar més informació al respecte:

Associació de Sords de Blanes.
Adreça, C/ Canigó, 6. Municipi, Blanes.
Codi Postal, 17300.
Telèfon, 972 35 01 83

Altres adreces d’interès:

Mobilitat reduïda

Discapacitat i mobilitat reduïda, són dos conceptes que la immensa majoria de la gent atribueix a grups específics de persones: les que van amb cadira de rodes, els invidents, etc. Això no és del tot cert, crec que com mínim hem d’incorporar un nou grup: els potencials, i en aquest ens hi hem d’afegir tots. Mireu, qualsevol de nosaltres ens podem trencar una cama en qualsevol moment, aleshores ens donaran unes crosses i amb aquestes el títol de discapacitats amb mobilitat reduïda. Una dona queda embarassada, té un nen i a partir d’aquí, un cotxet que li farà veure els estels en molts moments. Li podem posar una matricula: MB, mobilitat reduïda. Els anys no passen en va, ens costa caminar, un bastó i també a formar part del grup.

Llegint això ens adonem que tots, sense exclusió, som potencials persones amb MB.

El nostre entorn, es veritablement agressiu amb qui té qualsevol problema de mobilitat. Això no fa altra cosa que incomodar a qui la pateix, li redueix la confortabilitat, el grau i la sensació de seguretat .

Resoldre això és cosa de tots, no podem deixar-ho només que ho facin els altres. Les Administracions per una banda, han de ser curoses amb les infraestructures i el mobiliari urbà que instal·la pels carrers. Nosaltres ho hem de ser amb els entrebancs que hi posem: bicicletes i motos a les voreres, màquines, expedidors, etc. Tota mena d’andròmines per arreu.

Ho hem dit molts cops, gra a gra podem aconseguir una platja. Anem a veure si som capaços de construir la nostra, però accessible per tothom.

Algú pot pensar que exagero, mireu la fotografia i digueu-me, per on s’ha de passar?. Ni amb cadira de rodes, ni amb crosses, ni probablement amb tots els sentits alerta.