Els qui treballem en el món de l'emergència, ens adonem que hi ha multitud de situacions que es podrien evitar. En molts casos l'excés de confiança, en altres la deixadesa i la resta, un acomodat desconeixement que no fa altra cosa que dur-nos d'ensurt en ensurt. Inicio aquest blog, amb la pretensió de donar un seguit de consells en matèria de seguretat, que desitjo facin molt més segur el nostre entorn.
Publicat per Josep Lluís les 23:12
Etiquetes: Ciència ficció
8 comentaris:
molt bona comparació i reflexió!
El tren una de las infraestructuras más destructores dentro de un territorio, una de las infraestructuras que dividen de una manera más radical un territorio, absolutamente obsoleta en territorios poco densificados y disperso la quieres colocar en la comarca de Levante de Mallorca, lanzamos un grito de ayuda ante la ignorancia, los intereses escondidos, las hipotecas políticas, para conseguir entrar en razón a nuestros gobernantes para que se dediquen a trabajar para un transporte público de calidad, eficiente, sostenible, adaptable, flexible a un mundo cambiante y respetuoso con el medio ambiente! Ayuda desesperada para decir No al Tren de LLevant! Si al transporte público! Si a una Vía Verde!
gràcies
Doncs no sé... a banda de la teva bona ironia, el cert és que la davallada del preu petroli, com a conseqüència de la previsió de reducció de demanda i les vendes en els mercats de futurs, pot suposar una frenada radical a les energies alternatives. Sempre mirem el curt termini: si el petroli baixa no cal que deixem de cremar-lo. Ja ens hi posarem un altre moment...
Ep, company! A mi m'agraden tots dos, aquests boscos... cadascun en la seva essència.
Però t'he entès. T'he entès! (m'agradaria més la comparació amb antenes de tele, per exemple...)
Un petonet
tant de bo tinguis raó!!!
deric, tant de bó aquesta crisi ens dugui quelcom positiu...
mallorca llevant. És cert que el tren és una de les infraestructures més destructores del territori que no la única, entenc que si hi ha alternatives s'ha de triar les que menys afectin al Medi però, que passa quan no n'hi ha d'altres?. Per aquestes contrades ens trobem amb un problema anomenat MAT(línea de Molta Alta Tensió). Com congeniar una cosa amb l'altre?...
Segur que dona per un article.
Ben cert jaume, la crisi convertirà certs aspectes només en un compàs d'espera, que no en la conscienciació.
Crec que arriba un bon moment, per deixar de banda aquelles coses supèrflues que serveixen per res.
Montse, Montse. Creu-me si et dic que en llençar aquest post vaig pensar amb tu. "De ben segur que a l'arare li agrada també aquest bosc".
Se que m'has entès, per la propera canviaré "d'arbres"...
instints, tens bons instints...
Tal vegada, es reduirà la contaminació i es gaudirà més del lleure que té relació amb la natura.
A veure si tenim sort i a part de gaudir-la es respecta.
No crec massa en els efectes immediats. Crec que el que s'arregla per un cantó s'espatlla per l'altre. O hi som tots o la cosa no funciona.
Publica un comentari a l'entrada