29/6/10

País petit...

El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descrobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així, com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.

25/6/10

Revetlla de Sant Joan

Cada any em preparo pel que em puc trobar la nit de Sant Joan però, per molt que ho faci, em supera la realitat, les realitats que em trobo...

Sobre quarts de vuit de la tarda, mentre feia una darrera ullada a les fogueres autoritzades, passo prop d’un nen d’uns deu o onze anys que estava llençant petards. Al costat, el seu pare amb una bossa entre les cames. Prenia un petard de dins, li donava al nen, l’encenia amb el ble i el petit el llençava amb més cara de por que d’altra cosa.

Em va semblar que l’explosió era desmesurada per la seva edat, per la qual cosa, aturo el vehicle, baixo i adreçant-me al pare li dic: Bona tarda, bona tarda em respon, sap que el seu fill no ha de disparar aquest petards?, són de classe III, només permesos a majors de 18 anys per la seva perillositat, li dic jo. I vostè, em respon ell, sap que el seu pare soc jo i que el meu fill farà el que jo vulgui?...

Mentre estàvem en aquest pols dialèctic, un fort tro acompanyat d’un crit ens fa callar... en girar-nos, veiem el nen a terra cridant i xisclant de dolor, li havia esclatat el petard a la ma...

Minuts més tard, es podia escoltar la sirena de l’ambulància que se l’enduia a l’hospital per fer-li les cures necessàries. La gent que s’havia apilat sorpresa pels esdeveniments, no va saber captar les nostres cares en els darrers moments: la de dolor del nen, la de pànic i vergonya del pare i la meva, de pura impotència...

Però la nit seguia, i això només havia fet que començar...

21/6/10

Codi de barres

Allà per l’any 1949, van patentar el que van denominar “mètode de classificació de productes mitjançant reconeixement de formes”. L’any 1966 es va utilitzar comercialment, per primera vegada, el codi de barres. Naixia d’aquesta manera un nou sistema d’identificació, classificació i seguiment de productes.

En realitat, es tracta d’un número que pot ser llegit per un escàner, ja que transforma les barres i els espais de diferent grandària, en zeros i uns, mitjançant un petit lector de laser.

Jo crec que, a hores d’ara, no hi ha producte que no les dugui. Ens hi hem acostumat de tal manera que ni les veiem, passen desapercebudes a la nostra visió a menys, és clar, que caigui a les nostres mans, unes barres com les que dissenya l’empresa japonesa “Design Barcode”, veritable “Art Barrat”...

Ja tinc clar la funció del codi de barres: identificació, classificació i seguiment, entre moltes altres però, en veure aquest tipus de la fotografia (dinava davant meu al restaurant), començo a fer-me preguntes com aquestes:

1. Tots duem un codi de barres tatuat?
2. On? (no he trobat el meu)
3. De ser així: ens identifiquen, classifiquen i segueixen?

En sabeu quelcom?...

18/6/10

Revetlles amb precaució

D’aquí pocs dies celebrarem una des les festes més tradicionals de Catalunya: les revetlles. Les fogueres, els petards, la gresca i la xerinola, aniran plegades en la que serà la nit més llarga de l’any.

I està clar, el que comença en festa ha d’acabar en això, en festa. Res ha d’enterbolir aquest punt de partida però, per això, caldrà tenir en compte tot un seguit de consells que des d’aquí uns vull fer arribar a tots plegats, menuts i grans.

Us deixo dues màscares: la primera, un important referent de festa. La segona, no deixa de ser una màscara però, és el fruit de l’esclat d’un petard a la cara. L’altra cara de la moneda..., la cara de la fatalitat...

http://www.deia.com/2010/01/08/sociedad/euskadi/un-petardo-causa-graves-quemaduras-en-la-cara-a-un-nino-de-doce-anos-en-basauri?pestana=Galerias

Els petards

Consells d'ús

No ens hem de guardar cap article pirotècnic a les butxaques. Es poden encendre i explotar-nos al damunt.

No hem de posar mai la cara ni cap membre a sobre o davant de qualsevol article pirotècnic encès. Si ho fem, podem patir greus cremades, accidents oculars i/o traumatismes.

No hem de llançar coets, globus o altres artefactes que continguin foc a menys de 500 metres del bosc. Podríem calar-hi foc i provocar un incendi forestal.

Hem de tancar les portes i finestres quan hi hagi focs d'artifici al carrer. Així evitarem el risc que el nostre habitatge s'encengui.

Procurem encendre el ble per l'extrem perquè ens doni temps d'enretirar-nos.

Les candeles romanes que no tinguin mànec especial, hem de fixar-les en un forat o en un test amb sorra per no cremar-nos.

Quan utilitzem focs artificials, hem de vigilar que no hi hagi a la vora líquids inflamables. S'encenen fàcilment i els vapors poden explotar.

Si un petard no s'encén bé, no el toqueu fins al cap de mitja hora i remulleu-lo.

No hem de tirar cap coet amb la mà, ni amb la canya trencada, perquè sortirà en una direcció inesperada i pot explotar malament.

No hem de ficar trons dins de totxanes ni ampolles, perquè, en explotar, fan metralla que surt incontroladament.

No hem de tallar el tro final d'una traca. La seva explosió fora de la traca ens podria fer molt de mal.
No hem de llançar cap petard contra algú altre. Podem ferir-lo greument.

Hem de fixar bé les rodes d'artifici. Així evitarem que cremin incontroladament.

No hem d'encendre cap petard dins les cases.

No subjecteu els petards amb les mans. Enceneu cada article seguint estrictament les instruccions concretes.
Tipus de petards

La classe III no està autoritzada per als menors de 18 anys.

Es considera pirotècnica recreativa bàsica el conjunt d'artificis pirotècnics que poden ser usats pel públic en general durant la celebració de determinades festes de caràcter popular o particular. Des del punt de vista legal, estan inclosos dins les classes I, II i III, de les vuit en què està dividida la totalitat de la pirotècnia.
Per poder adquirir petards s'ha de tenir 18 anys.

Tipus I: Risc baix

Els productes de la classe I són els que tenen un risc baix o molt baix. Estan pensats per utilitzar-los en àrees confinades, concepte en què s'inclou l'interior dels edificis d'habitatges. Aquest grup està format per bengales, bombetes i sorpresa japonesa; i fonts com surtidors i volcans.

Tipus II: Risc mitjà

Els productes de la classe II són els que tenen un risc mitjà. Estan pensats per utilitzar-los a l'aire lliure en àrees confinades. Els petards de tipus II està format per bengales (bombetes i sorpresa japonesa), petards (trons i traques xineses), voladors (paracaigudes, correcames, xiuladors, girasols i rodes), coets (coets de tro i de llum), fonts (sortidors i volcans) i bateries (combinacions i candeles).

Tipus III: Risc alt

Els productes de la classe III són els que tenen un risc alt. Estan pensats per utilitzar-los a l'aire lliure, en àrees amples i obertes. Aquest grup està format pels mateixos petards que els de la classe II excepte les bengales.

15/6/10

Foto denúncia (2)

contenidor "plàsticament" a vesar

I jo em pregunto: Molta consciència ciutadana, o poca recollida?

14/6/10

Sang blava vs sang vermella

Semanes enrere, escoltava parlar al rei en roda de premsa mentre estava a punt de sortir del Clínic, dient: "En España debemos estar orgullosos de la sanidad pública que tenemos"...

Creieu que sap realment com està la sanitat pública?, jo estic convençut que no. De entrada, perquè no és un pacient normal. Vaja per no ser, no és ni pacient. (pacient ve de paciència, no?).
M’imagino quelcom així:

El rei

Li detecten un tumor, truquen per telèfon de des de Madrid, preparen l’arribada, agafa l’escorta, puja a l’avió que té a la seva disposició. Arriba a Barcelona, amb l’escorta se’n va cap al Clínic, i sense llista d’espera l’operen i, novament, escorta, avió i cap a palau... (Que buena es la sanidad...)

Jo

Allà pel mes d’octubre del 2008, vaig demanar visita amb el “meu metge de capçalera” (*) tenia un dolor intens a la cama esquerra. No hi va veure res rar, però el dolor continuava (ibuprofeno). A la segona visita, em deriva al traumatòleg. Aquest vol tenir elements de judici i demana em facin dues proves: una ressonància magnètica i una electromiografia.

La primera me la fan en poc temps. Que bo, pensava jo perquè, el dolor continuava.

La segona... la segona encara estic pendent que me la facin. Ha passat: un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, i ja estem en el mes vint (20).

No se si és llista d’espera o és que han perdut el meu expedient. Diuen que no, que és normal. Normal?

I jo, mentre recordo les paraules del rei, continuo mirant-me les benes. Tenen un to blavós però no, per elles hi passa sang vermella. Està clar que hauré de seguir esperant però, novament em fa mal la cama...

(*) em refereixo a aquell que m’ha tocat en sort, aquell que el dia que em doni la ma, només la ma, farà que surti de la consulta dient a tothom que m’ha fet una gran revisió...

12/6/10

Foto denúncia

Per a promoure l'accessibilitat es fa ús de certes facilitats que ajuden a salvar els obstacles o barreres d'accessibilitat de l'entorn, aconseguint que aquestes persones realitzen la mateixa acció que poguera portar a terme una persona sense cap tipus de discapacitat. Aquestes facilitats són anomenades ajudes tècniques. Entre aquestes es troben l'alfabet Braille, la llengua de signes, les cadires de rodes, els senyals auditius dels semàfors, etc.

Espanya, en un acte celebrat el 3 de desembre de 2005 amb motiu del
Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el Govern Espanyol va anunciar la seva intenció de reformar l'article 49 de la Constitució Espanyola per a substituir en el text de la Carta Magna la paraula "disminuïts" per "discapacitats". En l'actualitat resa:

"Els poders públics realitzaran una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics".

Així mateix, va manifestar la seva intenció d'aprovar a final del mateix any l'avantprojecte de Llei d'Autonomia Personal amb la previsió futura que entre en vigor entre els anys 2006 i 2007.
Superat el vell paradigma mèdic i centrats en la nova cosmovisió "Dels drets de les persones amb discapacitat", l'accessibilitat és un dret que implica la real possibilitat d'una persona d'ingressar, transitar i romandre en un lloc, de manera segura, confortable i autònoma. Això implica que les barreres d'entorn físic han de ser suprimides.

Arribats a aquest punt us demano mireu la fotografia i em respongueu: per on, per on s'ha de passar?

11/6/10

No és ...

...pels 150 euros,

tampoc, pels 3 punts menys...

video

és per evitar això...

8/6/10

Timadors

Per la meva formació i professió és a dir, per la meva vocació i devoció, us plantejo aquest nou article que res te de nou i massa de repetitiu per a certs sectors de la nostra població: la gent gran. Em refereixo a las ja conegudes revisions del gas.

Avui, quan acabada la meva jornada laboral marxava cap a casa, entrava una trucada anguniosa d’una persona gran. Informava que havia deixat accedir un home a casa seva que, amb la pretensió de fer una obligada revisió del gas, li havia canviat diverses peces de la instal·lació, que segons ell, estaven caducades o malmeses. El final de la història us el podeu imaginar, una factura desproporcionada...i les amenaces de sempre si no pagava la factura....

He marxat indignat. La picaresca, la mala fe, la manca d’escrúpols i de consciència havia atacat de nou a una persona dèbil, indefensa i que en qualsevol dels casos, podia haver estat un dels nostres pares o avis...

Si aquesta plataforma serveix perquè aquests indesitjables no facin de les seves, haurà valgut la pena.

Aquí van alguns tips habituals en els timadors i els consells a tenir en compte per part de l'usuari, que hem de traslladar a la nostra gent gran:

Tant si és el moment de realitzar la revisió, com si no ho és, recomano no acceptar d’immediat realitzar uns serveis que no hem demanat. En qualsevol cas, si creiem que el que ens proposen és interessant. Demanem que tornin més tard o un altre dia. Així tenim temps per fer les verificacions corresponents a la companyia del gas o a l’Oficina del Consumidor Municipal (OMIC).


1. Males pràctiques en la revisió del gas

Envair el domicili. Entrar a l'interior de l'habitatge i començar a realitzar els treballs a la instal·lació de gas sense donar temps al ciutadà a reaccionar, a consentir o no la revisió.

1. Actuació recomanada a l’usuari

Impedir l'entrada a l'interior de la vivenda a "Inspectors del Gas", sense el consentiment i l'autorització del ciutadà.

2. Males pràctiques en la revisió del gas

Preocupar el ciutadà, amenaçant-lo amb perill d'explosió o inhalació de gassos si no realitza JA la revisió.

Presionar el ciutadà, perquè accepti JA la decisió de realitzar la revisió, perquè no poden tornar en un altre moment.

2. Actuació recomanada a l’usuari

Si existeixen dubtes sobre la veracitat de la informació o dels servei que ofereix l'empresa de revisió del gas. Aplaçar per un temps la decisió d'acceptar o no la revisió, donant-nos temps a fer les cpmprovacions que creiem pertinents. No hi ha pressa!.

3. Males pràctiques en la revisió del gas


Assegurar que les revisions són cada any

3. Actuació recomanada a l’usuari

És obligació de l’usuari revisar la seva instal·lació cada cinc anys.

Aquesta revisió l’ha de fer una empresa legalment autoritzada, què emetrà un “certificat de revisió periòdica”.

Si desconeix la data que ha de fer la seva revisió, pot preguntar-ho a la seva empresa subministradora de gas butà.

4. Males pràctiques en la revisió del gas
Assegurar que estan autoritzats per l’Ajuntament per realitzar la revisió del gas, mostrant un segell de l’ajuntament.

4. Actuació recomanada a l’usuari

La delegació d’Indústria i no l’ajuntament, és qui autoritza les empreses i al seu personal instal·lador, a realitzar les revisions en instal·lacions de gas. Emet el corresponent “Carnet d’Instal·lador”.

5. Males pràctiques en la revisió del gas

Presentar-se con a empresa Oficial única, per realitzar la revisió.

5. Actuació recomanada a l’usuari

A la província de Girona hi ha moltes empreses que poden realitzar la revisió. El ciutadà pot escollir lliurement la que vol lo faci la revisió i emeti el certificat.

6. Males pràctiques en la revisió del gas

Exigir la conformitat del pressupost amb enganys.

6. Actuació recomanada a l’usuari

Sol·licitar pressupost per escrit i detallat i tancat dels treballs a realitzar, abans d’autoritzar la revisió.

7. Males pràctiques en la revisió del gas

Realitzar treballs innecessaris, com per exemple el canvi de gomes flexibles no caducades, o reguladors d’ampolla que no estan defectuosos.

7. Actuació recomanada a l’usuari

Si quan es realitza la revisió dels CINC ANYS, les gomes no estan caducades o properes a caducar, no cal realitzar aquest canvi.

NOTA: Els reguladors no caduquen, tan sols es canvien si són defectuosos


8. Males pràctiques en la revisió del gas

Mostrar preparats i signats els “Certificats de Revisió”

És a dir que, qui realitza la revisió “no té el carnet d’instal·lador”. No és el mateix que signa al certificat de la revisió.

8. Actuació recomanada a l’usuari

Un cop realitzada la revisió, i no abans, qui realitza la revisió emet el Certificat i el signa, en cas que tot estigui correcte.

9. Males pràctiques en la revisió del gas

Els preus de les revisions del gas no estan regulats, i per tant són lliures.

Tot i això, es considera una mala pràctica cobrar quantitats excessives.

9. Actuació recomanada a l’usuari

No existeix una tarifa oficial per a les revisions per tant, l’usuari té dret a un pressupost previ, inclòs comparar si sol·licita el pressupost a més d’una empresa.

El preu final, variarà depenent si únicament s’emet el certificat, o si és necessari realitzar algun treball addicional.

10. Males pràctiques en la revisió del gas

No emetre el Certificat de la revisió

10. Actuació recomanada a l’usuari

L’usuari ha de rebre el Certificat de la revisió per duplicat. Un exemplar el quedarà, l’altre el trametrà a l’empresa subministradora de les ampolles de gas.

6/6/10

El carro de la compra

Diuen que una crisi posa sempre en marxa mecanismes de “supervivència”: contenció de la despesa, cerca d’ofertes, optimització dels recursos. Estratègies habituals per qualsevol persona normal però, si la manca d’escrúpols està present, les solucions es converteixen en més... il·legals.

S’ha posat de moda quelcom, que en veure-ho la primera vegada vaig augurar de “mal rotllo”: la cacera de ferro.

La història comença en un poble qualsevol, per exemple senalB, primer poble de la atsoC avarB (anoriG)...

Des de fa uns mesos, el paisatge urbà s’ha anat omplint de persones amb carretons de supermercat, cercant ferro per arreu: contenidors, cases, carrers...

Arribats a aquest punt em plantejo dues preguntes:

1. Tothom pot anar pel carrer amb un carro de supermercat sense que et diguin res? (està clar que l’has furtat, o robat, o el que correspongui... Amb el nom de la cadena i el moneder no hi ha prou pistes d’on i de com ha sortit?...)
2. Si han estat capaços d’endur-se’n el carro i passejar-lo sense cap mena de rubor, quan tardaran en furtar, robar o el que correspongui altres coses que no sigui el ferro que troben o els regalen.

I mentre em feia aquestes preguntes, visualitzava les noves baranes d’acer inoxidable que han muntat en diversos punts de senalB i en sorgien de noves: quan duraran?...

A hores d’ara ja hi ha respostes:

Han robat baranes, tapes de clavegueram, els pagesos es queixen que els roben les canonades, fins i tot s’atreveixen a entrar als cementiris per robar creus i altres objectes metàl·lics. Una veritable espiral de petits furts i robatoris que no ha fet més que començar.

Crec que tots tenim clar quines són les accions que s’haurien de prendre, de no ser així, veurem fins on arriba tot això...

Material producte d'un robatori.

Roben una tapa de clavegueram, un nen cau dins...

El passat dissabte, és a dir, ahir, vaig prendre aquestes imatges a la carretera comarcal B-682. Aquest noi anava amb bicicleta carregat de tubs d'alumini tallats a mida.

Aquí ho deixo, que cadascú pensi el que vulgui. Jo, a banda de pensar el que vaig voler, també vaig trucar la policia...