la seguretat en el nostre entorn

Nova pàgina Protecció Civil

2012-02-08T19:10:00.002+01:00

Com ja sabeu, el blog ha anat perdent pistonada a mida que he anat dedicant temps al facebook. Parlar-vos de la interactivitat d’un envers l’altre, és quelcom conegut per tots però, tot i això mantinc una doble sensació, tal vegada perquè el face és el fill d’aquest blanesseguretat.

Bé, una presentació i un compromís. La primera és la pàgina del departament de Protecció Civil de l’Ajuntament de Blanes:

http://www.facebook.com/ProteccioCivilBlanes

El compromís, mantenir obert el blog amb una proposta de mínims.

A partir d’aquí, veurem si les propostes s’ajusten a les realitats...

Postures

2011-11-29T16:39:00.001+01:00

Durant mesos, he anat passant de puntetes pel bloc, tant que no he deixat ni una sola empremta. Avui però, trenco el silenci. I ho faig cercant la postura correcte, aquella que m’ha de dur a seguir endavant sense cap malformació, sense cap dolor...

Us deixo un vídeo, que ens pot ajudar a entendre com ens hem de posar amb i davant l’ordinador. Estri amb el que cada cop ens hi passem més estones.

Incendi elèctric

2011-02-27T22:50:00.006+01:00

Quan comprem un habitatge, creieu que abans s’ha fet un càlcul del consum elèctric que hi haurà o bé, ho deixen com una pura cosa de l’atzar?.

Està clar que l’atzar no hi té res a veure, abans es fa una previsió del consum que hi haurà en base a l’enllumenat, electrodomèstics, calefacció, etc. Per això ens trobem l’ICP (Interruptor de Control de Potència) i els interruptors diferencials exponencials.

Quan comprem nous aparells, hem de tenir en compte el consum que afegim al disseny original per tal de no generar una sobrecàrrega que podria ocasionar sobreescalfament en els conductors i incendi elèctric a continuació.

Per no exposar-se a res no desitjat, anem a veure com calcular el consum a la nostra llar. Veureu com parlarem de conceptes que heu escoltat en infinitat de vegades i que, de ben segur, no sabeu on posar. Em refereixo a volts, ampers, watts. A veure si després de llegir aquest article aclarim quelcom:

Anem a calcular el consum:

Per fer un càlcul eficient del consum elèctric a la nostra llar, hem de sumar els consums individuals dels aparells que tenim endollats (potència en watts) i ho dividirem pel voltatge. Aquesta operació ens donarà con a resultat, el corrent que s’està consumint i al qual està sotmès el circuit elèctric.

Fem una prova:

La rentadora consumeix 750 watts, el microones 1200 watts, l’assecadora 1800 watts, el televisor 150 watts, i 10 bombetes de 100 watts cadascuna ens dona un consum total de 1000 watts. Si ho sumem tot, ens dona un total de 4900 watts. Si ho dividim per el voltatge (220 volts), ens donarà un consum de 27,27 Ampers.

Si tenim un interruptor diferencial de 15 Ampers i una secció de línea (cablejat) d’1,5 mm, hem de saber que estem sobrepassant en quasi un 60% el consum pel qual es va dissenyar la instal·lació.

En aquests supòsit, hauríem de saber que ens trobem en risc potencial d’incendi.

Per què es produeixen els incendi elèctrics?

Habitualment tot comença per un sobreescalfament de la línea. Aquesta, en trobar-se en contacte amb materials susceptibles de cremar-se (paper, fusta, roba, etc.) inicien el foc...

S’ha posat molt de moda els interruptors múltiples, als quals endollem de tot sense cap mena d’escrúpols. Aquest és un dels riscos potencials més habituals que condueixen irremediablement a un incendi que ens deixarà la llar, com la de la imatge.

Perquè això és amb els que ens varem trobar el passat dissabte...No és ficció, és la pura realitat.

A partir d’aquí, depèn de nosaltres... si voleu un pis com aquest, ja sabeu!!!

No perdis el temps...

2011-02-07T20:00:00.002+01:00

Un total de 21 persones han mort en els 19 accidents mortals de tràfic ocorreguts en les carreteres espanyoles durant el cap de setmana, des de les 3 de la tarda del passat divendres fins a les 12 de la nit del diumenge. A més, 11 persones van resultar ferides en aquests sinistres, sis d'elles de gravetat i cinc amb lesions de caràcter lleu.Segons les dades facilitades aquest dilluns per la Direcció General de Trànsit (DGT), quatre dels 21 morts eren motoristes. Dels 19 accidents, nou es van deure a sortides de la carretera, set a col·lisions i tres a atropellaments.En l'acumulat anual, fins al 6 de febrer la DGT porta comptabilitzats 143 morts en accidents de trànsit a Espanya, 16 menys que fins a la mateixa data de l'any passat, la qual cosa suposa un descens del 10,06%.

font: lainformacion.com

Cada cop que llegeixo aquestes notícies, em poso “tant content”... un 10,06% menys que l’any passat. Eh! que 143 morts tampoc és tant...

Mireu, no perdeu el temps ni el feu perdre als altres, hi ha tantes coses a dir...

Consells

2011-02-03T21:44:00.004+01:00

Avui va de consells, senzills i necessaris per al nostre sistema de vida actual. Qui no ha patit amb... No!, millor ho mireu i ja em direu que tal...

A veure, qui no s'ha troba mai menjant-se un tros de closca d'ou. S'ha de pelar com Déu mana...

I el tap, que m'en dieu del tap?. Ara ja podem posar i treure vaixells de l'ampolla.

Important per, en pocs movoments, fer un jac mat a les samarretes que, no hi ha manera de plegar-les bé.

He de dir-vos que ha estat una tarda instructiva: M'he menjat un ou dur, he tret un tap i he plegat una samarreta...

Accidents?

2011-01-29T20:37:00.004+01:00

En les darreres hores, sis persones han mort a Catalunya, per culpa d’accidents de trànsit. Dues col·lisions frontals, han causat quatre víctimes i, dos atropellaments dos morts més.

Lloc: Almenar (Lleida)
P.Q.: Població
Hora: 18:30 hores
Succés: Atropellament
Resultats: Dona de 89 anys, morta.

Lloc: Tàrrega
P.Q.: Població (centre ciutat)
Hora: 19:00 hores
Succés: Atropellament d’una dona amb una retroexcavadora
Resultats: Dona (anciana), morta.

Lloc: Nacional II
P.Q.: 697
Hora: Sobre les quatre de la matinada
Succés: Camió col·lideix de front amb un turisme
Resultats: Ocupants del turisme de 22 i 28 anys, morts.

Lloc: C-32
P.Q.: Alçada Cabrera de Mar
Hora: 04:46 hores
Succés: Furgoneta circulant en sentit contrari col·lideix de front amb un turisme
Resultats: Noia de 18 anys, i noi de 20 anys, morts.
Observacions: El conductor de la furgoneta, de 41 anys, quintuplicava la taxa d’alcoholèmia permesa.

Mireu en aquest moment no us estic parlant d’estadístiques, que és el que sembla, us parlo de quelcom més profund, del dolor per la pèrdua d’essers estimats: fills, germans, nebots, amics, companys. Cada mort és una veritable desgràcia a nivell familiar i social.

I en llegir notícies com aquesta, jo que em dedico al mon de la prevenció, la seguretat i l’emergència, sento que, tot plegat, és un veritable fracàs. Setmana rere setmana hi ha un degotall d’accidents, molts d’ells relacionats amb l’excés de velocitat l’alcohol.

Em pregunto que cal fer, quines mesures s’han de prendre per poder revertir aquestes situacions?.

I mentre tant, preocupats per si la velocitat ha de ser de 80 Km/h o variable.

Fuites diverses

2011-01-24T19:30:00.004+01:00

Merkel vol mà d'obra qualificada espanyola. El partit de la cancellera Àngela Merkel, la Unió Cristiano Demòcrata ha plantejat una proposta per atreure a joves aturats espanyols i portuguesos perquè presentin els seus serveis en ocupacions qualificades. La cancellera Merkel s'ha declarat predisposada a atendre aquesta proposta, i ja ha introduït aquesta qüestió en l'ordre del dia de les properes consultes regulars entre Espanya i Alemanya, que tindran lloc el proper 3 de febrer a Madrid, segons informa el setmanari alemany “Der Spiegel”.

Actualitzat 23 gener 2011

Noticies com aquesta, probablement farà content a més d’un però, a mi em posa els pels de punta. Anem a veure, crec que no caldrà argumentar-ho gaire perquè m’entengueu.

Si tenim clar que els nostres dirigents tenen ben clar (cacofonia necessària) que és millor gastar el pressupost en armament, en reialesa, en viatges, en diplomàcia i en qualsevol altra cosa que no sigui investigació i tot plegat, ho sumem a una crisi galopant (crisi galopant ara, perquè temps enrere hi havia diners de sobres, i ells pensaven i actuaven exactament igual)...

A ningú ha d’estranyar que en dos anys prop de 120.000 espanyols hagin abandonat la seva terra a la recerca de nous horitzons laborals. Hem perdut (altres països, més llestos que nosaltres han guanyat) joves altament qualificats -metges, biòlegs, arquitectes o informàtics- intententant escapar de l'atur, obtenir un salari atractiu i posar un sa equilibri entre vida i treball.

(Font: Adecco, gegant suís dels recursos humans)

Res que, tan sols 1 milió 333.693 espanyols viuen fora del seu país, segons el Cens Electoral d'Espanyols Residents a l'Estranger (CERA).

Arribats a aquest punt i, tornant a la noticia amb la que encapçalo l’article, permeteu-me fer unes preguntes:

Si per una banda em perdut els investigadors i ara estem a punt de perdre un altre contingent de joves amb ocupacions qualificades

Algú em pot dir amb qui ens quedarem?
Quin és el nostre futur?

En què coi esteu pensat?

...

(Ara, per acabar, ja només em restaria parlar-vos del que penso en relació a la compra de deute públic, per part d’altres països... millor no).

‎Encara serà certa aquesta fòrmula: 1/8C+(D-d) 3/8xTI MxNA

Fred

2011-01-23T11:56:00.003+01:00

Blanes 10:33 hores
Temperatura: 4.1ºC
Temperatura de sensació: 2.3ºC
Velocitat del vent: 7,6 Km/h
Direcció: Oest Nord-Oest
Pressió relativa: 1018.8 hPa

Per mi el fred sempre havia fet referència a les baixes temperatures i a la sensació que aquestes provoquen en nosaltres. Dit d'altre forma, la sensació de fred per l’absència total o parcial de calor.

En aquets darrers temps però, hi ha tantes coses que hem deixen glaçat, tot i que les temperatures siguin altes: actitud i aptituds de molts polítics, la puja dels preus de l’aigua, el gas, l’electricitat, el peatge, la baixa del sou, etc...

Algú pot pensar que soc un exagerat però, començar el diumenge amb notícies com aquesta, al marge del que indica el termòmetre, em posa la pell de gallina, clara manifestació de fred de la pell humana.

Detingudes a Tenerife sis persones que oferien diners a embarassades indigents perquè venguessin els seus nadons.
…

Després d’aquesta reflexió en veu alta, a crits, aprofito per recordar-vos uns quants consells en relació a que cal fer quan les temperatures baixen tant.

Actuacions preventives:
Es fonamental que la població prengui consciència dels risc i extremi les mesures d'autoproteció. La població ha d'informar-se de les previsions meteorològiques i de l'estat de la xarxa viària a través dels diferents mitjans de comunicació (ràdio, televisió...) o bé consultant webs d'informació meteorològica i viària com per exemple:

- TRÀNSIT: Portal de mobilitat:
- Servei Català del Trànsit
- Servei Meteorològic de Catalunya

Consells de seguretat
Web Generalitat: Riscos i consells per nevades, glaçades i onades de fred

A l'habitatge cal tenir preparat el material següent:
- Un transistor i piles de recanvi per escoltar les informacions de la ràdio
- Llanternes, fanals de càmping, espelmes...
- Emmagatzemament d'aliments amb força calories, combustibles i productes de neteja
- Una farmaciola de primers auxilis i amb els medicaments més freqüents
- Roba i calçat adient per a les baixades de temperatura i les nevades

I, a més, cal revisar:

A l'habitatge
- Punts de l'habitatge on hi hagi entrades d'aire de l'exterior: finestres, portes... Cal protegir-les amb una cinta adhesiva que aïlli
- L'estat de la teulada, la terrassa i els baixant d'aigua. Convé treure la terra, les fulles i demés objectes que puguin obstaculitzar el pas de l'aigua. També cal evitar el deteriorament de la teulada i terrasses per evitar possibles filtracions que puguin afectar l'estructura de l'edifici
- El bon estat de l'interruptor general del corrent elèctric i les claus de pas de l'aigua i del gas de casa
- Les branques dels arbres, cal podar-les si són massa llargues per evitar que es trenquin (poden perjudicar les línies elèctriques del costat)
- Provisió de combustible per a la calefacció

Al vehicle
- Disposar de cadenes, llanterna, manta de viatge o roba d'abric, farmaciola de primers auxilis i mapes de carreteres
- Comprovar l'estat de les bateries, el dipòsit de benzina, les llums, els frens, els pneumàtics, la calefacció, les escombretes per netejar el parabrises... amb la finalitat de mantenir el vehicle en bones condicions per l'hivern.

Prevenció de Riscos Laborals

2011-01-10T22:01:00.010+01:00

Si no fos per que he viscut les dotze campanades perquè, com molts de vosaltres, no he parat de celebracions amb tot tipus d’ingestes sòlides i líquides perquè, a hores d’ara, la cartera marca reserva... diria que res a canviat, i molt menys l’any.

Notícies:

Dimarts 21 de desembre de 2010

La Societat General d'Autors i Editors (SGAE) va passar una factura de 45.000 euros a TV3 pels drets d'autor del disc de la Marató, la recaptació de la qual es destinarà a la investigació de les lesions medul·lars, malgrat que els artistes participen de forma altruista.

Dijous 30 de desembre de 2010

Els Mossos d’Esquadra de l’Àrea Regional de Trànsit (ART) de Girona han denunciat un conductor per haver comès, presumptament, un delicte contra la seguretat viària en circular a 191 km/h en un tram on la limitació de velocitat és de 70 km/h.

Dissabte 8 de gener de 2011-01-10

Tres dies després de prendre possessió del seu càrrec a la 112ª legislatura davant el nou President de la Cambra de Representants, John Boehner—[3] a les 10.00h (UTC-7) la legisladora demòcrata Gabrielle Giffords va resultar ferida després d'un tiroteig a la ciutat de Tucson, en un incident en el qual van morir sis persones. Hi va haver a més varis ferits, entre ells membres del seu gabinet.

Altruïsme
Consciència ciutadana
Violència..

És cert, a no ser pel darrer dígit del calendari, res a canviat...

Però en realitat, jo avui no venia per parlar d’això, us volia parlar de la Prevenció de Riscos Laborals en dos col·lectius que he vist treballant els darrers dies de l’any passat i els primers d’aquest, amb moltes mancances a nivell de seguretat laboral. Em refereixo al Pare Noel i als Reis Mags.

Ah!, que no sabeu a que em refereixo, no?... Qui no els ha vist penjats en balcons, teulats, antenes de televisió?, i sempre amb un denominador comú: la manca de seguretat. No hi ha hagut ni un sol cas que anessin lligats amb un arnés, amb casc, amb ulleres, no!.

Algun dia tindrem un disgust aleshores, veurem que passa...

La primera part de l'article d'avui, dificilment la canviarem. La segona, depén de nosaltres. Un proposit per aquest any hauria de ser: accidentalitat zero.

Camí al 2011

2010-12-12T10:45:00.002+01:00

Com ja us he dit… com ja heu vist… aquest darrer trimestre he estat molt inactiu, pel que fa al bloc. Em sembla que, per una raó o altre, tots hem tingut moments d’aquests. Tot i això, he anat recollint informació, opinions que espero començar a vessar en “no res”.

Ara em toca aprofitar al màxim les meves vacances, gaudir-les perquè, fins d’aquí molt,no en tornaré a tenir...

I ara tres desitjos:

Que tingueu una molt bona transició al 2011
Que Catalunya sigui Catalunya, d’una vegada per totes
Que tinguem uns dirigents com els que ens mereixem, no com els que ens toquen...

I tot i això, sense oblidar de fer-ho amb seguretat. O pensàveu que no ho diria.

Facebloc

2010-10-22T21:18:00.003+02:00

Any rere any, els batecs del meu bloc s’alenteixen entre els mesos de juny i setembre. La feina s’endu el temps, el cansament les forces, la dinàmica embogida part de l’enginy. Ja m’ho diuen, et tornes monotemàtic, i jo dic, si, i què?.

Aquesta exposició, de fet, és més per disculpar-me que per excusar- me. I us dic per que: si bé trobo a faltar escriure, trobo a faltar més encara llegir-vos, seguir-vos, saber de vosaltres.

Sumat a tot això ha aparegut un nou actor a la meva escena, molts de vosaltres el coneixeu, és diu: facebook. Només en mancava aquest... És com un altre fill al que cal dedicar-li temps, donar-li escalfor, alimentar-lo. I sense voler em trobo immers en una guerra d’enveges entre els meus “fills”. Els uns i els altres es miren recelosos pendents del temps que dedico a cadascú. Vaig com en una partida d’escacs, polsant el rellotge que comptabilitza hores, minuts i segons... a veure, a veure, a veure... però... “escac i mat” en la majoria dels casos...

Bé, després d’aquesta declaració de principis us proposo parlar de: faceboock. No, no us espanteu, de la seguretat en aquesta o qualsevol altra xarxa social, fent però, un paral·lelisme al que succeeix a l’altre costat de la finestra, és a dir, a casa vostra.

Per començar, hem de tenir clar que la seguretat és un bé molt preuat. Ho hem de creure i ho hem d’interioritzar perquè només així, valorarem/veurem els riscos i, hi posarem mesures necessàries que ens evitaran, en el millor dels casos, un ensurt.

Arribats a aquest punt, quants de vosaltres dubteu de mi? Penseu que no és cert, que exagero?.

Us sembla que doni una ullada a les vostres escombraries?, que creieu que puc trobar dins? Res, res , segur...

De entrada observo el vostre poder adquisitiu, convindreu amb mi que no és el mateix comprar a Caprabo, Mercadona, LIDL, Dia o el Corte Inglès...

In un cop allà, quines exquisideses adquiriu?: iogurts, cremes, vins, caves, peix, carn...?

Eh! Aquí hi ha un extracte del banc, caram tu!, aquests estan bé de peles...però, ostres, no està gaire bé... mira la caixa d’aquest medicament...

I així un munt de coses que ens delaten fins a un punt inimaginable per nosaltres, si no prenem les mesures de seguretat adequades. I com aquell qui diu, encara no hem sortit de casa. Per viatjar ja tenim internet, i amb ell la possibilitat de voltar i conèixer gent d’arreu amb les xarxes socials: face, twit, etc.. Gent de tots colors i condicions, bona i dolenta...

No val a badar, no s’ha de posar un en risc, ni posar a ningú del nostre entorn, conegut o desconegut. Mai se sap qui hi ha a l’altre costat de la finestra.

Dit això, comença a estar més clar que res de fotografies compromeses, de números de telèfon particulars, d’agendes que comprometen als nostres amics. De comentaris com: que bé, marxem quinze dies de vacances... Ja només et queda dir: i deixem la clau sota l’estora.

I sobre tot, vigileu els vostres fills, el que tu no fas o poden fer ells. La clau de tot això, com us deia al començament es interioritzar-ho, parlar-ho i sobre tot, creure-ho.

A partir d’aquí, és cosa vostra.

Sort!

Antisistema?

2010-10-01T21:50:00.001+02:00

Amb el vocabulari tan ric que tenim. De veritat hem de dir “grups antisitema” en comptes de grups de brètols?. Jo em nego...

Nova investigació

2010-09-28T21:33:00.005+02:00

És un fet constatat que, any rere any, els científics reben menys diners per a la investigació. Això ens condueix, irremeiablement, a una desacceleració en el descobriment de noves tècniques en totes les branques: medicina, matemàtica, física, etc.

Malauradament, aquest fet ens condueix a un constant drenatge de “cervells”, que han de cercar nous països on poder dur a terme els seus estudis. Països amb una important convicció en vers la investigació.

I mentre això passa, apareix un nou “investigador” de baix calibre. Aquell que posa tot el seu empeny en descobrir com guanyar diners a costa dels altres. Baix calibre i baixa moralitat que li permet dur a terme tècniques d’alt risc, sobretot per les seves víctimes.

Per als primers, tot el meu respecte. Per als altres, tot el meu menyspreu.

Arribats a aquest punt, us presento una nova tècnica que han inventat els lladres. Ben simple però, efectiva i perillosa: l’esclat d’ous en el parabrisa del teu cotxe. Si us succeix, tingueu en compte aquests consells:

SI CONDUEIXES DE NIT I ET TIREN UN OU CONTRA EL PARABRISA

Mantingues la calma, i sobre tot: NO USIS EL NETEJA PARABRISA, NO LI TIRIS AIGUA

Explicació:

L'ou i l'aigua en unir-se formen una substància viscosa com la llet, la qual t’impedirà veure per on vas, bloquejarà la teva visió en un 90% i et veuràs forçat a parar-te. Serà en aquest moment quan et convertiràs en la seva víctima.

Societat de Prevenció

2010-09-19T20:57:00.009+02:00

Dies enrere, vaig anar a una societat de prevenció de riscos laborals, anava a fer-me els controls de salut laboral d’aquest any. Com que vaig arribar d’hora, em va donar temps a fixar-me en coses com les que avui denuncio aquí: l’accés.

Per entrar, s’ha de pujar per una escala metàl·lica, a la qual hi van adaptar en el seu moment ( amb bon criteri) unes peces plàstiques per no relliscar. El problema és que no s’ha fet manteniment i, ara, manquen moltes peces o les que queden creen més perill que altre cosa.

Jo ja els vaig avisar però, per si de cas, us deixo les imatges que valen més que mil paraules.

Recordem: prevenir abans que curar!

Seguretat laboral

2010-09-17T19:01:00.004+02:00

Madrid, 15 *sep (EFE).- La Unió General de Treballadors (UGT) va alertar que l'augment d'accidents de treball que no causen baixa es deu al fet que els treballadors no la sol·liciten per por de quedar-se sense ocupació.

El sindicat va reaccionar així en un comunicat després de conèixer que, segons les dades del Ministeri de Treball i Immigració, fins a juliol de 2010 va haver-hi 441.450 accidents que no van necessitar baixa, el 3,8% més que en el mateix període de l'any passat, i 376.840 que sí van causar baixa, el 5,9% menys.

A més, UGT va atribuir el descens del nombre d'accidents que requereixen baixa a l'augment de l'atur dels últims mesos, a la caiguda de l'ocupació en sectors de major risc com la construcció o la indústria, i al descens de la temporalitat i la nova contractació.

Finalment, va recordar que a Espanya cada dia moren dues persones a causa d'accidents laborals, 17 tenen un accident greu, 1.774 un de lleu i 52 són víctimes d'una malaltia professional.

Quan llegeixo noticies com aquesta, no deixo de preguntar-me que caram ha de passar perquè posem seny, perquè ens adonem que no som “supermans”, perquè no tenim consciència del perill, perquè no som capaços d’implementar les mesures de seguretat que tenim a l’abast, perquè, perquè, perquè...

Mireu, us penjo aquest vídeo amb diversos exemples d’accidents laborals. És probable que més d’un el deixi de veure ben aviat, no negaré que és cru però, us asseguro que comparat amb la realitat, és una veritable comèdia.

Em ve a la memòria algunes de les actuacions en emergència en les m’ha tocat ser-hi:

Pare i fill cauen d’una bastida, muntada en un cinquè pis d’una obra: 2 morts
Treballador cau d’una bastida mòbil, no estava lligat, no duia casc: fractura oberta de tíbia
Inspector d’obra cau des d’un tercer pis dins el forat de l’ascensor: en caure queda enfilat

a la cama, braç i esquena amb les varetes de l’encofrat.
Treballador queda ensorrat al obrir una rasa profunda: aixafament de les extremitats inferiors.

Treballador perd la falange en quedar-se atrapat l'anell en una tanca.
...

Drogues

2010-09-09T21:20:00.003+02:00

De vegades em pregunto: cal parlar d’aquest tema?... però, si és sobradament conegut per tothom. I quan miro al voltant, me'n adono que si, se n’ha de parlar i molt!

prem sobre la imatge

Meduses

2010-08-24T17:47:00.003+02:00

Rhizostoma pulmo
Coneguda popularment com a pulmó de mar.
Umbrel·la de coloració blanca-lilosa.
Diàmetre entre 20-40 cm.

Des de fa tres setmanes, les meduses han fet acte de presència a les nostres platges. Picades, queixes, canvi de banderes i assistències són el nostre pa de cada dia.

Algú pot creure que només venen a l'estiu, res més lluny de la realitat. Les veiem en major o menor nombre en qualsevol altre època de l'any però, està clar, a l’hivern la seva presència no ens preocupa en absolut.

L’institut de Ciències del Mar va posar en marxa, fa uns anys, l’anomenat Projecte Medusa. Hi col·labora l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua, i som uns quants els ajuntaments que a través de diferents departaments, com el de Protecció Civil a Blanes, participem recollint dades que els serveixen per als estudis que realitzen: Estat de la mar, nombre de meduses vistes, nombre per metre lineal, tipus, temperatura de l’aigua, temperatura de l'ambient, color de la bandera i nombre d’assistències per picada de medusa formen part de linforme que elaborem i trametem diàriament.

Fa uns quants dies Josep Maria Gili, biòleg de l’ICM, va participar en un programa de Catalunya Radio. Molt interessant perquè, en la seva intervenció radiofònica, va aclarir uns quants punts que responen a preguntes que ens feu respecte a aquesta problemàtica que viviu i patiu.

Les meduses:

Les meduses, des del punt de vista morfològic, són com un saquet de plàstic que té la boca i l’anus al mateix lloc. Està envoltada de tentacles recoberts d’unes cèl·lules urticants que són específiques de les meduses.

Parlem d’un animal molt primitiu, fa 500 milions d’anys que és a la terra i des d’aleshores quasi no ha canviat. Això deu dir molt d’elles...

Són autèntics depredadors dels oceans, de preses petites, es clar, no d’essers humans.

No ens ataquen.... no són tan tontes, saben que en fer-ho perdran part del seu cos i hauran que regenerar-lo, de fet, són organismes que es situen a l’escala tròfica entre els peixos i el plàncton, i cal pensar que la majoria de peixos dels oceans mengen meduses...

Nedant, deixen desplegats els seus tentacles, qualsevol presa que passi per allà queda atrapada, aleshores l’injecta el verí , l’adorm, i la porta cap a la boca. Com que a nosaltres no ens pot portar enlloc, ens deixa les restes del tentacle. Però, en compte, el verí continua injectant-se.

Si la veiem, primer de tot, tranquil·litat, nedem allunant-nos sense fer moviments bruscos, que ens poden apropar els tentacles

Si ens pica una medusa, sortim amb tranquil·litat fora de l’aigua, adrecem-nos a un lloc de socors, sense dutxar-nos o rentar-nos amb aigua dolça i no ens gratem les picades amb sorra ni amb tovalloles.

I si no el tenim un lloc de socors a la vora, posem-nos una mica de vinagre: el llencem al damunt de la pell, això farà que les cèl·lules que encara no han picat, no ho facin. Després, apliquem sobre la zona de la picada un xoc de fred. El fred fa que es desnaturalitzi el verí, que no tingui efecte, i això ho aconseguim amb una bossa de plàstic plena de glaçons aplicats durant deu minuts sobre la picada...quan ha passat això, ja pràcticament tenim el verí desnaturalitzat i no té cap mena d’efecte. Ara només caldrà anar molt en compte perquè, hem de recordar que hi ha una ferida oberta i es pot infectar, per tant hem de tenir cura que això no passi... posar-hi un antisèptic local, com pot ser tintura de iode.

Quasi el 50% d’assistències mèdiques per picada de medusa és perquè s’infecta la ferida.

En zona de bany amb meduses, sobre tot pensant amb els menuts, abuseu de cremes solars per tot el cos. En realitat estem posant una pel·lícula protectora, que ensels protegirà en cas de contacte.

I adreçat a tots aquells amants de treure meduses de l'aigua i deixar-les a la sorra. Cal tenir en compte que perquè un tentacle no tingui cel·les urticants viables, ha de passar 48 hores, si entrem en contacte amb una medusa morta a la sorra, els efectes seràn els mateixos...

La Seguretat

2010-08-09T19:44:00.005+02:00

Jo sé que els qui treballem amb temes de seguretat, no sempre estem ben vistos. Implementar depèn de quines mesures, contra incendis per exemple, pot colpejar directament el cor, l’ànima i la sensibilitat de qualsevol dissenyador que acaba de finalitzar la seva feina de forma magistral...

Aquesta és, més o menys, la conversa, per dir-ho d’alguna manera, que vaig mantenir amb un responsable del disseny d’una sala d’exposicions municipal:

Que vols posar un extintor aquí?

Si, aquí un de pols però, encara en manquen dos més, i un de CO2 al quadre elèctric.

Què?...I de color vermell?, tu estàs boix, això no pega ni amb cola amb el color de les parets...

Ja ho sé, i ho sento però, és precisament aquest color perquè es pugui veure perfectament en cas d’incendi.

... Ah! no... a aquesta alçada ni pensar-ho, com a molt a terra... i els senyals ja te’ls pots endur... no els penjarem...

Bé aquesta és una de les cares, l’altra pot ser perfectament la que ens presenten en aquest vídeo titulat: el negoci de la paranòia: la seguretat.

Hi ha coses que no tenen no cap ni peus però, tal vegada, si cara...

Gràcies Genís

Costa Brava

2010-08-06T01:29:00.012+02:00

Avui, un conegut, company amb pretensions d’amic em deia: “Que bé que t’ho passes vivint a la costa... platja, cervesa, festes..
”

Presentació dels serveis

Inici del Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme

Servei amb l'embarcació de Vigilància i Salvament

Intervenció en petits incendis

Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava 2010

Barrakes 2010

Espectacle de Foc: Colla de Diables Sa Forcanera

En definitiva, com deia aquest conegut, company amb prentensions d'amic, que mai serà. Que bé m'ho passo vivint a la costa: platja, cervessa, festes i afegeixo, amb la major de les solituds...

Per cert, ben igual que altres: http://invarietateferran.blogspot.com/2010/08/des-de-fa-uns-dies-costa-brava-vistes.html

Incendis forestals

2010-07-18T21:54:00.007+02:00

En el nostre país no existeix, o és remota, la possibilitat d’incendis forestals espontanis. Així doncs, el principal origen sol ser l’acció de l’home que, per negligència o per intenció, en causa un alt percentatge.

L’any 1986 a causa de grans incendis, s’implementava el programa Foc Verd. Juntament amb aquest, milloraven els equips d’extinció amb el que es va obtenir una important treva.

L’any 1994 els grans incendis de la Catalunya Central, de Montserrat i fins i tot el Montseny, varen fer veure que el problema no era tan fàcil de resoldre.

L’Any 2009, l’incendi d’Horta de sant Joan (provocat), van tenir majors conseqüències que les de hectàrees cremades, cinc companys bombers dels GRAF, perdien la vida cremats...

No hi ha excusa per la negligència, no n’hi ha per les actuacions arriscades, no n’hi ha per la incultura, la inconsciència, la insolidaritat, la indisciplina, la incapacitat i la inutilitat... no n’hi ha.

Per això em rebel·la accions com la viscuda dies enrere:

Dia 14, 20:30 hores, temperatura ambient 31ºC, carretera C-26

Amb aquestes condicions, el conductor del vehicle que va davant meu obre la finestra i, sense pensar-ho, llença les restes d’una cigarreta que van deixant un reguer d’espurnes més que perilloses.

Prenc la seva matrícula, i m’aturo per apagar les restes de la seva cigarreta, que ja feia feina en les herbes seques del voral...

1 Ha. = 10.000 m². Accions com aquesta s’enduen per davant moltes Ha. Però, algú em pot dir a que és igual una vida humana?...

Us recomano webs com aquestes ens ajudaran a entendre una mica millor els perills potencials d'incendi forestal, i les mesures a prendre:

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/incendis/sistema_avaluacio.jsp
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/incendis/mapa_pla_alfa.jsp

Ah! inconscient de la cigarreta, t’arribarà la denúncia.

De res..

Onada de calor

2010-07-07T21:40:00.003+02:00

Des de fa dies, el Servei Meteorològic de Catalunya i l’AEMET ens estan informant de l’arribada de la primera onada de calor d’aquest estiu.

Hem de tenir clar que està tot escrit per tant, no ens posem a inventar. Tinguem present quins són els factors de risc i, apliquem les mesures preventives en el nostre entorn. De
ben segur ens estalviarem algun ensurt.

I sobretot, no ens oblidem que el risc potencial d’incendis augmenta de forma alarmant.

Factors de risc

Persones majors de 75 anys.

Persones amb discapacitats físiques o psíquiques i limitacions de mobilitat o autocura

Persones que realitzen una activitat física intensa.

Persones que han de romandre o fer activitat física a l’aire lliure (incloses les activitats laborals).

Nadons.

Persones amb hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiovasculars, malalties respiratòries (MPOC, bronquitis), renals, Parkinson, Alzheimer, obesitat o altres de cròniques.

Persones que prenen una medicació especial (tranquil.litzants, antidepressius, psicòtrops o diürètics).

Persones amb problemes mentals i de conducta deguts a l’ús de substàncies psicoactives o alcohol.

Mesures preventives generals

Protegiu-vos del sol i la calor

A casa, controleu la temperatura,

Durant les hores de sol, tanqueu les persianes de les finestres on toca.

Obriu les finestres de casa durant la nit per refrescar-la.

Estigueu-vos a les estances més fresques.

Recorreu a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) per refrescar l’ambient. Si no teniu aire condicionat mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes ...).

Refresqueu-vos sovint amb dutxes, tovalloles mullades amb aigua, etc.

Al carrer, eviteu el sol directe,

Porteu una gorra o un barret.

Utilitzeu roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada.

Procureu caminar per l’ombra, estar sota un para-sol quan sigueu a la platja i descanseu en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats.

Porteu aigua i beveu-ne sovint.- Mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba.

Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no hi deixeu els infants amb les finestres tancades.

Reduïu l’activitat física a les hores de més calor

Eviteu sortir a les hores del migdia, que és quan fa més calor.

Reduïu les activitats intenses.

Beveu força i vigileu amb l’alimentació

Beveu aigua i sucs de fruita tant com pugueu, fins i tot, sense tenir set.

No prengueu begudes alcohòliques.

Eviteu els menjars molt calents i els que aporten moltes calories.

Ajudeu els altres

Si coneixeu gent gran o malalta que viu sola:

Mireu de visitar-los un cop al dia.

Ajudeu-los a seguir aquests consells.

Si prenen medicació, reviseu amb el seu metge si aquesta pot influir en la termoregulació i si s’ha d’ajustar o canviar.

Informeu-vos bé

Informeu-vos dels horaris dels centres d’atenció primària que teniu més a prop, tant del vostre municipi com del lloc on aneu de vacances.

902 111 444. Recordeu aquest número de Sanitat Respon, que us pot atendre diàriament durant les 24 hores. Us indicaran els centres sanitaris oberts i us poden donar consells de salut.- Recordeu que a les oficines de farmàcia podeu obtenir informació sobre com es poden evitar els problemes causats per la calor.- Seguiu les prediccions meteorològiques que us puguin anticipar els dies més calorosos.

Acudiu amb antelació als professionals sanitaris i socials per prevenir els possibles problemes per a la vostra salut.

País petit...

2010-06-29T19:58:00.003+02:00

El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descrobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així, com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.

Revetlla de Sant Joan

2010-06-25T20:02:00.003+02:00

Cada any em preparo pel que em puc trobar la nit de Sant Joan però, per molt que ho faci, em supera la realitat, les realitats que em trobo...

Sobre quarts de vuit de la tarda, mentre feia una darrera ullada a les fogueres autoritzades, passo prop d’un nen d’uns deu o onze anys que estava llençant petards. Al costat, el seu pare amb una bossa entre les cames. Prenia un petard de dins, li donava al nen, l’encenia amb el ble i el petit el llençava amb més cara de por que d’altra cosa.

Em va semblar que l’explosió era desmesurada per la seva edat, per la qual cosa, aturo el vehicle, baixo i adreçant-me al pare li dic: Bona tarda, bona tarda em respon, sap que el seu fill no ha de disparar aquest petards?, són de classe III, només permesos a majors de 18 anys per la seva perillositat, li dic jo. I vostè, em respon ell, sap que el seu pare soc jo i que el meu fill farà el que jo vulgui?...

Mentre estàvem en aquest pols dialèctic, un fort tro acompanyat d’un crit ens fa callar... en girar-nos, veiem el nen a terra cridant i xisclant de dolor, li havia esclatat el petard a la ma...

Minuts més tard, es podia escoltar la sirena de l’ambulància que se l’enduia a l’hospital per fer-li les cures necessàries. La gent que s’havia apilat sorpresa pels esdeveniments, no va saber captar les nostres cares en els darrers moments: la de dolor del nen, la de pànic i vergonya del pare i la meva, de pura impotència...

Però la nit seguia, i això només havia fet que començar...

Codi de barres

2010-06-21T22:22:00.005+02:00

Allà per l’any 1949, van patentar el que van denominar “mètode de classificació de productes mitjançant reconeixement de formes”. L’any 1966 es va utilitzar comercialment, per primera vegada, el codi de barres. Naixia d’aquesta manera un nou sistema d’identificació, classificació i seguiment de productes.

En realitat, es tracta d’un número que pot ser llegit per un escàner, ja que transforma les barres i els espais de diferent grandària, en zeros i uns, mitjançant un petit lector de laser.

Jo crec que, a hores d’ara, no hi ha producte que no les dugui. Ens hi hem acostumat de tal manera que ni les veiem, passen desapercebudes a la nostra visió a menys, és clar, que caigui a les nostres mans, unes barres com les que dissenya l’empresa japonesa “Design Barcode”, veritable “Art Barrat”...

Ja tinc clar la funció del codi de barres: identificació, classificació i seguiment, entre moltes altres però, en veure aquest tipus de la fotografia (dinava davant meu al restaurant), començo a fer-me preguntes com aquestes:

1. Tots duem un codi de barres tatuat?
2. On? (no he trobat el meu)
3. De ser així: ens identifiquen, classifiquen i segueixen?

En sabeu quelcom?...

Revetlles amb precaució

2010-06-18T23:56:00.008+02:00

D’aquí pocs dies celebrarem una des les festes més tradicionals de Catalunya: les revetlles. Les fogueres, els petards, la gresca i la xerinola, aniran plegades en la que serà la nit més llarga de l’any.

I està clar, el que comença en festa ha d’acabar en això, en festa. Res ha d’enterbolir aquest punt de partida però, per això, caldrà tenir en compte tot un seguit de consells que des d’aquí uns vull fer arribar a tots plegats, menuts i grans.

Us deixo dues màscares: la primera, un important referent de festa. La segona, no deixa de ser una màscara però, és el fruit de l’esclat d’un petard a la cara. L’altra cara de la moneda..., la cara de la fatalitat...

http://www.deia.com/2010/01/08/sociedad/euskadi/un-petardo-causa-graves-quemaduras-en-la-cara-a-un-nino-de-doce-anos-en-basauri?pestana=Galerias

Els petards

Consells d'ús

No ens hem de guardar cap article pirotècnic a les butxaques. Es poden encendre i explotar-nos al damunt.

No hem de posar mai la cara ni cap membre a sobre o davant de qualsevol article pirotècnic encès. Si ho fem, podem patir greus cremades, accidents oculars i/o traumatismes.

No hem de llançar coets, globus o altres artefactes que continguin foc a menys de 500 metres del bosc. Podríem calar-hi foc i provocar un incendi forestal.

Hem de tancar les portes i finestres quan hi hagi focs d'artifici al carrer. Així evitarem el risc que el nostre habitatge s'encengui.

Procurem encendre el ble per l'extrem perquè ens doni temps d'enretirar-nos.

Les candeles romanes que no tinguin mànec especial, hem de fixar-les en un forat o en un test amb sorra per no cremar-nos.

Quan utilitzem focs artificials, hem de vigilar que no hi hagi a la vora líquids inflamables. S'encenen fàcilment i els vapors poden explotar.

Si un petard no s'encén bé, no el toqueu fins al cap de mitja hora i remulleu-lo.

No hem de tirar cap coet amb la mà, ni amb la canya trencada, perquè sortirà en una direcció inesperada i pot explotar malament.

No hem de ficar trons dins de totxanes ni ampolles, perquè, en explotar, fan metralla que surt incontroladament.

No hem de tallar el tro final d'una traca. La seva explosió fora de la traca ens podria fer molt de mal.

No hem de llançar cap petard contra algú altre. Podem ferir-lo greument.

Hem de fixar bé les rodes d'artifici. Així evitarem que cremin incontroladament.

No hem d'encendre cap petard dins les cases.

No subjecteu els petards amb les mans. Enceneu cada article seguint estrictament les instruccions concretes.

Tipus de petards

La classe III no està autoritzada per als menors de 18 anys.

Es considera pirotècnica recreativa bàsica el conjunt d'artificis pirotècnics que poden ser usats pel públic en general durant la celebració de determinades festes de caràcter popular o particular. Des del punt de vista legal, estan inclosos dins les classes I, II i III, de les vuit en què està dividida la totalitat de la pirotècnia.

Per poder adquirir petards s'ha de tenir 18 anys.

Tipus I: Risc baix

Els productes de la classe I són els que tenen un risc baix o molt baix. Estan pensats per utilitzar-los en àrees confinades, concepte en què s'inclou l'interior dels edificis d'habitatges. Aquest grup està format per bengales, bombetes i sorpresa japonesa; i fonts com surtidors i volcans.

Tipus II: Risc mitjà

Els productes de la classe II són els que tenen un risc mitjà. Estan pensats per utilitzar-los a l'aire lliure en àrees confinades. Els petards de tipus II està format per bengales (bombetes i sorpresa japonesa), petards (trons i traques xineses), voladors (paracaigudes, correcames, xiuladors, girasols i rodes), coets (coets de tro i de llum), fonts (sortidors i volcans) i bateries (combinacions i candeles).

Tipus III: Risc alt

Els productes de la classe III són els que tenen un risc alt. Estan pensats per utilitzar-los a l'aire lliure, en àrees amples i obertes. Aquest grup està format pels mateixos petards que els de la classe II excepte les bengales.

Foto denúncia (2)

2010-06-15T23:13:00.004+02:00

contenidor "plàsticament" a vesar

I jo em pregunto: Molta consciència ciutadana, o poca recollida?

Sang blava vs sang vermella

2010-06-14T23:14:00.004+02:00

Semanes enrere, escoltava parlar al rei en roda de premsa mentre estava a punt de sortir del Clínic, dient: "En España debemos estar orgullosos de la sanidad pública que tenemos"...

Creieu que sap realment com està la sanitat pública?, jo estic convençut que no. De entrada, perquè no és un pacient normal. Vaja per no ser, no és ni pacient. (pacient ve de paciència, no?).

M’imagino quelcom així:

El rei

Li detecten un tumor, truquen per telèfon de des de Madrid, preparen l’arribada, agafa l’escorta, puja a l’avió que té a la seva disposició. Arriba a Barcelona, amb l’escorta se’n va cap al Clínic, i sense llista d’espera l’operen i, novament, escorta, avió i cap a palau... (Que buena es la sanidad...)

Jo

Allà pel mes d’octubre del 2008, vaig demanar visita amb el “meu metge de capçalera” (*) tenia un dolor intens a la cama esquerra. No hi va veure res rar, però el dolor continuava (ibuprofeno). A la segona visita, em deriva al traumatòleg. Aquest vol tenir elements de judici i demana em facin dues proves: una ressonància magnètica i una electromiografia.

La primera me la fan en poc temps. Que bo, pensava jo perquè, el dolor continuava.

La segona... la segona encara estic pendent que me la facin. Ha passat: un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, i ja estem en el mes vint (20).

No se si és llista d’espera o és que han perdut el meu expedient. Diuen que no, que és normal. Normal?

I jo, mentre recordo les paraules del rei, continuo mirant-me les benes. Tenen un to blavós però no, per elles hi passa sang vermella. Està clar que hauré de seguir esperant però, novament em fa mal la cama...

(*) em refereixo a aquell que m’ha tocat en sort, aquell que el dia que em doni la ma, només la ma, farà que surti de la consulta dient a tothom que m’ha fet una gran revisió...

Foto denúncia

2010-06-12T15:01:00.008+02:00

Per a promoure l'accessibilitat es fa ús de certes facilitats que ajuden a salvar els obstacles o barreres d'accessibilitat de l'entorn, aconseguint que aquestes persones realitzen la mateixa acció que poguera portar a terme una persona sense cap tipus de discapacitat. Aquestes facilitats són anomenades ajudes tècniques. Entre aquestes es troben l'alfabet Braille, la llengua de signes, les cadires de rodes, els senyals auditius dels semàfors, etc.

Espanya, en un acte celebrat el 3 de desembre de 2005 amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el Govern Espanyol va anunciar la seva intenció de reformar l'article 49 de la Constitució Espanyola per a substituir en el text de la Carta Magna la paraula "disminuïts" per "discapacitats". En l'actualitat resa:

"Els poders públics realitzaran una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics".

Així mateix, va manifestar la seva intenció d'aprovar a final del mateix any l'avantprojecte de Llei d'Autonomia Personal amb la previsió futura que entre en vigor entre els anys 2006 i 2007.
Superat el vell paradigma mèdic i centrats en la nova cosmovisió "Dels drets de les persones amb discapacitat", l'accessibilitat és un dret que implica la real possibilitat d'una persona d'ingressar, transitar i romandre en un lloc, de manera segura, confortable i autònoma. Això implica que les barreres d'entorn físic han de ser suprimides.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Accessibilitat

Arribats a aquest punt us demano mireu la fotografia i em respongueu: per on, per on s'ha de passar?

No és ...

2010-06-11T07:05:00.000+02:00

...pels 150 euros,

tampoc, pels 3 punts menys...

és per evitar això...

Timadors

2010-06-08T22:43:00.013+02:00

Per la meva formació i professió és a dir, per la meva vocació i devoció, us plantejo aquest nou article que res te de nou i massa de repetitiu per a certs sectors de la nostra població: la gent gran. Em refereixo a las ja conegudes revisions del gas.

Avui, quan acabada la meva jornada laboral marxava cap a casa, entrava una trucada anguniosa d’una persona gran. Informava que havia deixat accedir un home a casa seva que, amb la pretensió de fer una obligada revisió del gas, li havia canviat diverses peces de la instal·lació, que segons ell, estaven caducades o malmeses. El final de la història us el podeu imaginar, una factura desproporcionada...i les amenaces de sempre si no pagava la factura....

He marxat indignat. La picaresca, la mala fe, la manca d’escrúpols i de consciència havia atacat de nou a una persona dèbil, indefensa i que en qualsevol dels casos, podia haver estat un dels nostres pares o avis...

Si aquesta plataforma serveix perquè aquests indesitjables no facin de les seves, haurà valgut la pena.

Aquí van alguns tips habituals en els timadors i els consells a tenir en compte per part de l'usuari, que hem de traslladar a la nostra gent gran:

Tant si és el moment de realitzar la revisió, com si no ho és, recomano no acceptar d’immediat realitzar uns serveis que no hem demanat. En qualsevol cas, si creiem que el que ens proposen és interessant. Demanem que tornin més tard o un altre dia. Així tenim temps per fer les verificacions corresponents a la companyia del gas o a l’Oficina del Consumidor Municipal (OMIC).

1. Males pràctiques en la revisió del gas

Envair el domicili. Entrar a l'interior de l'habitatge i començar a realitzar els treballs a la instal·lació de gas sense donar temps al ciutadà a reaccionar, a consentir o no la revisió.

1. Actuació recomanada a l’usuari

Impedir l'entrada a l'interior de la vivenda a "Inspectors del Gas", sense el consentiment i l'autorització del ciutadà.

2. Males pràctiques en la revisió del gas

Preocupar el ciutadà, amenaçant-lo amb perill d'explosió o inhalació de gassos si no realitza JA la revisió.

Presionar el ciutadà, perquè accepti JA la decisió de realitzar la revisió, perquè no poden tornar en un altre moment.

2. Actuació recomanada a l’usuari

Si existeixen dubtes sobre la veracitat de la informació o dels servei que ofereix l'empresa de revisió del gas. Aplaçar per un temps la decisió d'acceptar o no la revisió, donant-nos temps a fer les cpmprovacions que creiem pertinents. No hi ha pressa!.

3. Males pràctiques en la revisió del gas

Assegurar que les revisions són cada any

3. Actuació recomanada a l’usuari

És obligació de l’usuari revisar la seva instal·lació cada cinc anys.

Aquesta revisió l’ha de fer una empresa legalment autoritzada, què emetrà un “certificat de revisió periòdica”.

Si desconeix la data que ha de fer la seva revisió, pot preguntar-ho a la seva empresa subministradora de gas butà.

4. Males pràctiques en la revisió del gas

Assegurar que estan autoritzats per l’Ajuntament per realitzar la revisió del gas, mostrant un segell de l’ajuntament.

4. Actuació recomanada a l’usuari

La delegació d’Indústria i no l’ajuntament, és qui autoritza les empreses i al seu personal instal·lador, a realitzar les revisions en instal·lacions de gas. Emet el corresponent “Carnet d’Instal·lador”.

5. Males pràctiques en la revisió del gas

Presentar-se con a empresa Oficial única, per realitzar la revisió.

5. Actuació recomanada a l’usuari

A la província de Girona hi ha moltes empreses que poden realitzar la revisió. El ciutadà pot escollir lliurement la que vol lo faci la revisió i emeti el certificat.

6. Males pràctiques en la revisió del gas

Exigir la conformitat del pressupost amb enganys.

6. Actuació recomanada a l’usuari

Sol·licitar pressupost per escrit i detallat i tancat dels treballs a realitzar, abans d’autoritzar la revisió.

7. Males pràctiques en la revisió del gas

Realitzar treballs innecessaris, com per exemple el canvi de gomes flexibles no caducades, o reguladors d’ampolla que no estan defectuosos.

7. Actuació recomanada a l’usuari

Si quan es realitza la revisió dels CINC ANYS, les gomes no estan caducades o properes a caducar, no cal realitzar aquest canvi.

NOTA: Els reguladors no caduquen, tan sols es canvien si són defectuosos

8. Males pràctiques en la revisió del gas

Mostrar preparats i signats els “Certificats de Revisió”

És a dir que, qui realitza la revisió “no té el carnet d’instal·lador”. No és el mateix que signa al certificat de la revisió.

8. Actuació recomanada a l’usuari

Un cop realitzada la revisió, i no abans, qui realitza la revisió emet el Certificat i el signa, en cas que tot estigui correcte.

9. Males pràctiques en la revisió del gas

Els preus de les revisions del gas no estan regulats, i per tant són lliures.

Tot i això, es considera una mala pràctica cobrar quantitats excessives.

9. Actuació recomanada a l’usuari

No existeix una tarifa oficial per a les revisions per tant, l’usuari té dret a un pressupost previ, inclòs comparar si sol·licita el pressupost a més d’una empresa.

El preu final, variarà depenent si únicament s’emet el certificat, o si és necessari realitzar algun treball addicional.

10. Males pràctiques en la revisió del gas

No emetre el Certificat de la revisió

10. Actuació recomanada a l’usuari

L’usuari ha de rebre el Certificat de la revisió per duplicat. Un exemplar el quedarà, l’altre el trametrà a l’empresa subministradora de les ampolles de gas.

El carro de la compra

2010-06-06T19:16:00.011+02:00

Diuen que una crisi posa sempre en marxa mecanismes de “supervivència”: contenció de la despesa, cerca d’ofertes, optimització dels recursos. Estratègies habituals per qualsevol persona normal però, si la manca d’escrúpols està present, les solucions es converteixen en més... il·legals.

S’ha posat de moda quelcom, que en veure-ho la primera vegada vaig augurar de “mal rotllo”: la cacera de ferro.

La història comença en un poble qualsevol, per exemple senalB, primer poble de la atsoC avarB (anoriG)...

Des de fa uns mesos, el paisatge urbà s’ha anat omplint de persones amb carretons de supermercat, cercant ferro per arreu: contenidors, cases, carrers...

Arribats a aquest punt em plantejo dues preguntes:

1. Tothom pot anar pel carrer amb un carro de supermercat sense que et diguin res? (està clar que l’has furtat, o robat, o el que correspongui... Amb el nom de la cadena i el moneder no hi ha prou pistes d’on i de com ha sortit?...)
2. Si han estat capaços d’endur-se’n el carro i passejar-lo sense cap mena de rubor, quan tardaran en furtar, robar o el que correspongui altres coses que no sigui el ferro que troben o els regalen.

I mentre em feia aquestes preguntes, visualitzava les noves baranes d’acer inoxidable que han muntat en diversos punts de senalB i en sorgien de noves: quan duraran?...

A hores d’ara ja hi ha respostes:

Han robat baranes, tapes de clavegueram, els pagesos es queixen que els roben les canonades, fins i tot s’atreveixen a entrar als cementiris per robar creus i altres objectes metàl·lics. Una veritable espiral de petits furts i robatoris que no ha fet més que començar.

Crec que tots tenim clar quines són les accions que s’haurien de prendre, de no ser així, veurem fins on arriba tot això...

Material producte d'un robatori.

Roben una tapa de clavegueram, un nen cau dins...

El passat dissabte, és a dir, ahir, vaig prendre aquestes imatges a la carretera comarcal B-682. Aquest noi anava amb bicicleta carregat de tubs d'alumini tallats a mida.

Aquí ho deixo, que cadascú pensi el que vulgui. Jo, a banda de pensar el que vaig voler, també vaig trucar la policia...

SOS (Socorrisme Aquàtic)

2010-05-09T22:21:00.005+02:00

Dos caps de setmana intensos han posat punt i final a les “V Jornadas sobre Socorrismo basado en la evidencia científica, I Ciclo Internacional de Conferencias sibre Socorrismo Acuático” de la Universidad de la Coruña.

Títol rimbombant pot pensar algú però, els estudis realitzats per el Grupo de Investigación en Actividades Acuáticas y Socorrismo (GIAAS) de la Facultad de Ciencias del Deporte y la Educación Física de la Universidad de A Coruña, deixen clar que encara queda curt, de no ser així no hi participaría el/la:

- Departament d’Actividad Física i Esport de la Universitat de Murcia
- Departament de Didàctica de la Universidad d’Alcalá de Henares
- Departament de Didáctiques Especials de la Universitat de Vigo
- Departament d’Educació Artística i Corporal de la Universidad de Córdoba
- Escola Universitaria “P. Enrique de Ossó” (Adscrit a la Universitat d’Oviedo)
- Facultad de Cièncias de l’Actividad Física i l’Esport de la Universidad de Las
Palmas de Gran Canaria
- Facultat de Cièncias de l’Educació i l’Esport de la Universitat de Vigo
- Facultat de Motricidad Humana i Esports de la “Universidad Abierta Interamericana” (Argentina)
- Grup d’Investigación de l’Esport, Gestió i Recreació de la Universitat de Murcia
- INEFC-Barcelona (Adscrit a la Universitat de Barcelona)
- Universidad Abierta Interamericana (Argentina)
- Universidad de Guadalajara – Centro Universitario del Sur (México)

I mentre per una banda s’acaben les jornades per l’altra, comencem a posar en pràctica el que serà una realitat en poc mes d’un mes. El Serveis de Vigilància, Salvament i Socorrisme de Platges, ja estem arrancant aquest motor que va quedar alletargat a finals del mes de setembre de l’any passat.

Professionalitat

Cada cop som més, els que demanem un servei de socorrisme aquàtic professional. Han de millorar les aptituds i s’han d’adaptar a la tasca que realitzen.

Durant molts anys s’ha donat molt poca importància a aquest tema. Parlar de professionals era com predicar al desert però, es que no us heu adonat que estem parlant de gent que ha de vigilar, salvaguardar i protegir les vides de tots aquells que van a la platja a passar una bona estona. I no, no em digueu que no passa res. L’any 2009 vam acabar amb més de 1500 serveis realitzats a les platges de Blanes.

Crec que aquesta gent ha de tenir un sou i condicions de treball dignes. Per això, des del nostre departament, recolzats en tot moment per l'ajuntament vam apostar per un servei municipalitzat. No us negaré que és molt més fàcil externalitzar-ho, menys feina, però us puc garantir que des de que porten els colors de protecció civil, el servei ha guanyat amb tots els aspectes. I no és amor de pare...

Aquí ho deixo, m’agradaria que aquesta reflexió es convertís en una taca d’oli, que anés envaint les nostres platges: +aptitud + actitud = millor servei.

Sant Jordi 2010

2010-04-23T12:22:00.005+02:00

Aquest any, les V Jornadas sobre Socorrismo basado en la evidencia científica, I Ciclo Internacional de Conferencias sibre Socorrismo Acuático de la Universidad de la Coruña, en les que participo, m’allunyen de la diada de Sant Jordi a casa però, aquest fet, no havia de ser un impediment per, fent un parèntesi, desitjar-vos una bona diada i abraçar-vos amb la portada d’un cartell de la Fira del Llibre de Colombia.

Sempre és un bon dia per regalar flors i llibres avui, encara més.

RESSACA BLANCA

2010-03-26T07:00:00.003+01:00

A algú li pot semblar extemporani que jo, a hores d’ara, parli de la nevada del dia 8. Res més lluny de la realitat si tenim en compte que encara avui, seguim treballant per arranjar els efectes que el temporal de neu i vent van produir sobre molts trams la via pública o sobre propietats privades, deixant compromesa la seguretat en tots aquests punts. Em refereixo, sobre tot, a la gran quantitat de brancada i d’arbres que estan punt de caure sobre vials de circulació o sobre teulats d’algunes cases.

He de dir que això és només la punta de l’iceberg perquè els boscos, tant públics com privats, es troben amb una càrrega de foc impressionant, a causa de la gran quantitat de branques i arbres caiguts que s’han acumulat en el sota bosc. El risc potencial d’incendi forestal es considerat com a MOLT ALT!

És un greu problema que, se’ns dubte, haurem de tractar però ara, permeteu-me que torni enrere i que en aquest post, valori la nevada, les conseqüències, els tractaments, la feina feta, les deixadeses, les accions i les omissions... que de tot hi ha.

Arribats a aquest punt, deixeu-me fer unes reflexions:

Model de Protecció Civil

Soc dels que, per convicció personal, crec en el model d’una protecció civil intervencionista. Què millor que un sistema que no tan sols fa plans d’emergència de despatx sinó, que trepitja el carrer i hi és en el moment de l’emergència?.

Quantes vegades hem sentit allò de: segur que ho ha fet des del despatx?, no en te ni idea!

A Catalunya, s’ha pres un model en el que els Bombers dirigeixen totes les emergències, siguin del color que siguin. Els tècnics de protecció civil es queden com a assessors, com a... de vegades em pregunto com a que?...

Sortosament no és el cas de Blanes on la protecció civil te aquesta dualitat, redactem els plans i després els dirigim (coordinem, per no ferir susceptibilitats).

El tècnic de protecció civil

Ha de ser multidisciplnar, la protecció civil toca àmbits tant diversos com poden ser els pirotècnics, forestals, marítims. Ha de ser una figura referent i, creïble dins la organització. De no ser així...

... puc entendre on estaven les màximes autoritats en aquesta matèria el passat dia 8 de març, un a les Illes, l’altre atrapat al tren...

Què va passar, no es van creure les pròpies prediccions o és que no els van arribar?. En un cas o en l’altre...

Suposo que ara arribaran comentaris preguntant on estaven després. Per cert, on estaven?. Manca de lideratge, de direcció, d'informació, de...

Els ciutadans

Anem per la vida pensant sempre que mai passarà res, i passa.

Les prediccions meteorològiques eren clares, possibilitat de nevades a cota zero.

I aquí estem amb el “jo controlo”, tirats en mig de la carretera. Obstaculitzant els que amb previsió portaven cadenes o altres sistemes en els seus vehicles. Barrant el pas al les llevaneus, als vehicles de Bombers, Ambulàncies, Policia, Protecció Civil, Serveis, etc.

I després ens queixem!

Quants porten cadenes al cotxe?... eh!, quants les saben posar?, no fa falta “drivers” per a la seva instal·lació però, tampoc és un “plug and play”...

Les elèctriques

Voldria que ens responguessin unes quantes preguntes:

Per què van fer fallida les torres de mitja tensió?

Perquè van tardar tant en donar resposta? (em refereixo a portar mitjans humans i materials?)

En que ens afecta el tema de la MAT?

A partir d’ara, ens podem oblidar d’una fallida com aquesta?

Per cert, quina és la inversió que es realitza en materia d'infrastructures?.

Els ajuntaments

Tancant el cercle amb el model de la protecció civil, amb els tècnics de protecció civil i amb les credibilitats.

... aquells que no teniu un departament de protecció civil, un tècnic, els plans...

Quan caldrà esperar perquè us ho creieu?

Què ha de passar perquè ens creiem que no som invulnerables?

Ajuts!!!

Ja en sentireu a parlar. Hi ha una frase catalana que ho defineix d’allò més: “misèria i companyia”

Torn obert de paraules

És la vostra, que cadascú digui la seva, jo tot i que m’ha quedat moltes coses al pap, ja ho he fet.

Salut, i llum!

Us convido a veure aquest vídeo que he fet, en el que combino els primers moments de la nevada i els efectes posteriors. Desitjo us agradi.

Projectes

2010-03-02T07:48:00.000+01:00

No seré jo qui digui que aquests projectes són els causants de res però, si us puc dir sense cap mena de dubtes, que em causen certa incertesa, neguit, per ser més exactes.

Us deixo les definicions que fa wiquipèdia d’aquests dos projectes i dos links que us ho faran més entenedor.

Wiquipedia dixit:

HAARP

HAARP es el acrónimo de High Frequency Active Auroral Research Program (Programa Activo de Investigación de la Aurora mediante Alta Frecuencia), un programa científico y militar de investigación sobre la ionosfera financiado por la Fuerza Aérea y la Marina de los Estados Unidos, la Defense Advanced Research Projects Agency (DARPA) y la Universidad de Alaska [1] . Su objetivo es estudiar las propiedades de la ionosfera y potenciar los avances tecnológicos que permitan mejorar su capacidad para favorecer las radiocomunicaciones y los sistemas de vigilancia (tales como la deteccion de misiles)[2] .
Las actividades del programa se realizan en la HAARP Research Station, una instalación situada cerca de Gakona, en Alaska.
El principal dispositivo de la Estación HAARP es el Ionospheric Research Instrument (IRI), un potente radiotransmisor de alta frecuencia que se emplea para modificar las propiedades de la ionosfera en una zona limitada de la misma. Los procesos que ocurren en dicha zona son analizados mediante otros instrumentos, tales como radares UHF, VHF y de sondeo digital, y magnetómetros de saturación y de inducción.
La Estación HAARP empezó a funcionar en 1993, y el IRI actual es operativo desde 2007.A partir de 2008, HAARP había incurrido en gastos de 250 millones de dólares financiados con impuestos para su construcción.[3]

SURA

Sura, Instalaciones de Calefacción Ionosférica, es un centro de investigación de la ionosfera ubicado cerca del pequeño pueblo de Vasilsursk a unos 100 km al este de Nizhniy Novgorod, en Rusia. Sura es capaz de irradiar cerca de 190 MW, potencia radiada efectiva (PRE) en ondas cortas.
Este servicio es operado por el instituto de investigación de radio NIRFI en Nizhny Novgorod. La instalación de Sura fue encargada en 1981. Con el uso de este mecanismo, los investigadores rusos estudian el comportamiento de la ionosfera y el efecto de la generación de emisión de baja frecuencia sobre la modulación de la ionosfera.

http://www.meteored.com/ram/913/el-proyecto-haarp-mquinas-para-modificar-y-controlar-el-tiempo-el-proyecto-haarp-mquinas-para-modificar-y-controlar-el-tiempo-atmosfrico/

http://www.meteored.com/ram/8668/armas-meteorolgicas-el-proyecto-ruso-sura-la-contrapartida-de-haarp/

Que li passa a la terra?...

2010-03-01T19:34:00.010+01:00

Haití

Andalusia

Catalunya

Washington

Xile

França

...recondueixo la pregunta: què ens passa a nosaltres?

Comencen les vacances?

2010-02-24T21:03:00.005+01:00

El pres de Guantánamo ha arribat a la una de la matinada a Torrejón

1. • Agents del Ministeri de l'Interior i un advocat han rebut el reclús a peu de pista
2. • Rubalcaba confirma que el reu tindrà permís legal de residència

MÉS INFORMACIÓ

Chacón explica que l'arribada del pres confirma l'interès d'Espanya pel tancament de Guantánamo
Els EUA envien a Espanya el primer dels cinc presos de Guantánamo
El CNI participarà en la vigilància i la protecció dels presoners
PILAR SANTOS / MAYKA NAVARROMADRID

El primer pres de Guantánamo que acull Espanya ha arribat aquesta matinada a la base de Torrejón de Ardoz (Madrid), segons han confirmat a EL PERIÓDICO diverses fonts oficials al corrent del trasllat. Un avió militar dels EUA ha aterrat a la una de la matinada a l'aeròdrom i ha deixat el reclús, a qui esperaven agents del Ministeri de l'Interior i un advocat, que li tramitarà els papers d'immigració.Espanya s'ha compromès a ajudar l'Administració nord-americana a tancar el penal i té previst acollir quatre reclusos més, que arribaran a Espanya en els pròxims dies. Cap dels cinc té antecedents penals.

Nascut a Gaza

El noi arribat aquesta matinada va néixer a Gaza i va viure a l'Aràbia Saudita i el Pakistan.Els serveis d'espionatge d'aquest últim país el van detenir i el van entregar als nord-americans, que el van traslladar a Guantánamo. Aquestes dades són conegudes gràcies a la informació facilitada al gener pel ministre d'Exteriors de l'Autoritat Nacional Palestina, Riad al-Malki, en una visita a Madrid.Abans d'aterrar a Espanya, l'avió que va sortir de Guantánamo va fer escala en un altre país europeu, on els agents havien d'entregar un altre pres, segons les mateixes fonts consultades.

Permís legal de residència

El pres palestí de Guantánamo tindrà un permís legal de residència i llibertat de moviments restringida.Així ho ha explicat als periodistes el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, en declaracions al Congrés, on ha confirmat que aquesta persona -el primer reclús de la presó nord-americana que acull Espanya- ha arribat aquesta matinada, és d'origen palestí i no té cap causa penal oberta enlloc.En funció dels acords fixats entre la UE i els EUA, la persona acollida no té cap causa penal oberta ni als Estats Units, ni a Europa ni al seu país d'origen.

Només en territori espanyol

Tot i que tindrà llibertat de moviments dins d'Espanya, no podrà creuar la frontera, tal com s'ha acordat per a tots els presos que arribin als diferents socis europeus. La llibertat de moviments estarà circumscrita al territori del país d'acollida.Segons Rubalcaba, encara no s'ha determinat el nombre exacte de presoners de Guantánamo (Cuba) que seran acollits per Espanya, ja que s'estan estudiant diversos expedients per comprovar si es compleixen tots els requisits exigits, tot i que ha aclarit que no seran més de cinc en total.

Donar-li poca notorietat

Tampoc ha volgut facilitar més detalls sobre aquest primer reu perquè la intenció del Govern és que pugui refer la seva vida a Espanya i, per a això, com menys notorietat se li doni, més facilitat d'integració tindrà, ha dit.En tot cas, ha deixat clar que els presos que siguin acollits per Espanya viuran d'una manera absolutament ajustada a dret, amb un permís de residència per raons humanitàries i amb la possibilitat de treballar.

Tot plegat garantint, a més, la seguretat de tots els espanyols.

Transcripció literal de la notícia publicada avui al Periodico de Catalunya

Qué en penseu?

Creu de Sant Jordi

2010-02-23T19:10:00.002+01:00

Notícia del 23 de febrer: Millet retorna, finalment, la Creu de Sant Jordi.

Elasticitat temporal

2010-02-21T00:43:00.012+01:00

No ho negaré, em manca temps. I amb un problema com aquest, només hi veig dues solucions:

1. Deixar de fer coses
2. Rebaixar el temps de descans

(Una no em convenç l’altra, no m’agrada).

Després d’un temps de reflexions i càlculs m’ha quedat clar que, “ o et renoves o mores”. Per tant, he posat en marxa una d'aquestes solucions anomenades: “nyap”. Es tracta d'afegir sis hores al dia, 3 AM i 3 PM.

Ja se el que direu però, a mi sempre m’ha agradat més la vida feta a mida que la prêt-à-porter…

(... i tot això per dir-vos que us demano disculpes per les meves absències)

Publireportatge

Els darrers dies d’absència els he dedicat a crear aquest poster-comunicació. L’he de trametre en breu a la Universitat de la Corunya per a la seva presentació el proper mes d’abril, en el marc de les:

“V Jornadas sobre Socorrismo basado en la evidencia científica y Soporte Vital Prehospitalario en el medio acuático.

"I Ciclo Internacional de Conferencias sobre Socorrismo Acuático”.

En aquest treball faig una exposició de la municipalització del servei, en contra d’una tendència cada cop més arrelada que tenen les Administracions a externalitzar-ho tot. Amb aquest sistema, ni ens estalviem diners ni ens donen millor servei. Per tant, que hi guanyem?...

Segur que a les empreses privades no els farà molta gràcia però...

I per si algú encara dubte de que em manca temps, veieu on estava entre la una i les cinc de la matinada. A les deu del matí no n’hi havia prou, les darreres pluges provocaven un petit despreniment i, calía implementar-hi mesures de seguretat.

tic, tac, tic, tac, tic, tac...

... se n’ha de venir de mena

2010-02-20T01:43:00.002+01:00

Medicina alternativa

2010-02-06T23:04:00.002+01:00

“Alguns cops cura més que la medicació”

nominat al millor anunci de l'any

Gràcies Genís

Jubilació als 67 anys

2010-02-04T20:42:00.004+01:00

Jubilació als 67 .... o als 76 .... o als...

Imatge típica d'un administratiu al seu lloc de treball dins uns anys…… havent complert els 67 anyets !!

(Gràcies Xavier)

Cernet per punts

2010-02-03T21:53:00.004+01:00

Carnet?

Punts?

...

L'elixir...

2010-02-02T21:43:00.006+01:00

Que us semblaria anar al llit i al despertar-vos, tenir dos anys menys?.

Qualsevol podria pensar en el mite de l’elixir de l’eterna joventut, no?. Dons no, no és d’això del que us estic parlant. En realitat ho faig d’una proposta del govern per regalar-nos dos anys menys de tranquil·litat, dos menys per fer el que realment ens toca després d’haver-nos passat tota la vida treballant, dos anys menys de vida, no laboral, és clar...

La veritat és que no visc pensant en el moment que compliré els 65 anys però, qui no s’ha fet mai alguna pregunta al respecte?: que faré quan em jubilin?, viatjaré?, llegiré?, aniré a pescar?, o pel contrari em dedicaré a donar voltes pel passeig del mar sense rumb fix, acabant sempre en el “banc del si no fos” amb altres col·legues jubilats?.

Sigui com sigui, i pensem el que pensem, el govern s’està plantejant treure’ns dos anys de dubtes, vol que ens jubilem als 67 anys.

Certament no es pot negar que hi ha una augment de jubilats i pel contrari, decreix el nombre de treballadors, que són el qui fan possible la sostenibilitat del sistema. Que s’ha de fer alguna cosa?, és cert. Però els perden les formes, no es pot anar així per la vida, sense consens, amb precipitació, posant la por al cos. Em sembla que hi molts punts a tractar abans, per exemple: que passa amb les pre jubilacions? O és que veurem gent treballant fins als 67 i altres amb 50 veient-los anar a la feina.

Avui podéim llegir a el periodico de catalunya) que comencen a parlar de la singularitat de certs col·lectius. La veritat és que no em veigamb seixanta i tants anys, conduint un vehicle d’emergències anant a un incendi, a una fuita de gas o a cercar una persona desapareguda. I si és així, que els deus us protegeixin...

I amb la pujada de l’IVA, del proper juliol, igual es pensen que han descobert la pedra filosofal...

SINT AFFLICTIS CELERES, LENTAE GAUDENTIBUS HORAE (*)

2010-01-15T21:26:00.006+01:00

Prefereixo no dir res, en contraposició d’aquells que parlen massa...

Veieu i jutjeu:

(*) QUE SIGUIN RAPIDAS PER ALS AFLIGITS, LENTES PER ALS QUE GAUDEIXEN

Reflexions del dia desprès

2010-01-06T22:54:00.013+01:00

Perquè els nens puguin gaudir més dies els seus regals hem adaptat, més que adoptat, al Pare Nöel (Saint Nicholas o San Nicolás, Sinterklaas, Kris Kringle, Father Christmas, Papá Noel o Père Noel, com vulgueu anomenar-lo). El fet és que a causa d’això, el Reis Mags estan cada cop més decebuts per la nostra actitud poc fidel amb ells. Bé ells així, ressentits, i nosaltres cada cop més desconcertats perquè: com podem deixar els nostres fills sense regals el dia de reis? (per molt que els haguem donat el 25). Aquesta situació ens condueix, ineludiblement, a una “sentada” familiar que esdevindrà en una nova despesa compra , per allò de no ferir les seves il·lusions...

El resultat de tot això és que les nostres/vostres/seves carteres, es ressentiran una mica més, en moments que ja estan malferides.

No penseu que no entenc la situació. Tot i que els meus fills són grans també han estat nens, i per altra banda perquè ahir mateix, per raons que no venen al cas, em vaig convertir per uns moments en una mena de “Carter Reial”. Els nens embogien per donar-me la carta que jo, havia de trametre personalment al “Rei”. Les seves cares s’il·luminaven pensant, que en donar la carta tancaven el cercle que els duria a l’endemà, a fer els seus somnis realitat.

Sigui com sigui aquesta és la situació que vivim amb els nens per tant, no en parlem més punt i a part. Però altra cosa són/som els adults, deixeu-me explicar, no m’he begut l’enteniment:

En arribar a casa després d’un dia de festa, en el que m’he convertit el Rei Mag/Pare Noel fent regals a tothom veig a la televisió com a partir de demà els del “Tall Anglès” i els de “IQUEA”, entre altres, rebaixaran els seus productes fins al 50%. Coi, alguns dels que he fet els he adquirit allà mateix. Dos dies de diferència, i meitat de preu o el que és el mateix, dos dies de diferència i regal doble. (no vull que penseu que soc gasiu).

Bé, només es tracta d’una reflexió en veu alta però, no em negareu que les il·lusions tenen preu i que aquesta, és més cara en funció del dia...

És quelcom semblant a allò de: "avui t'estimo més que ahir però, menys que demà".

Els cinc sentits

2010-01-03T15:13:00.007+01:00

MMX ha començat amb un devessall d'estímuls màgics als sentits. El primer que es va despertar en mi va ser l’ olfacte, amb el perfum que es va posar Maggy, la meva dona, mentre ens preparàvem per sortir. Plegats de la ma vam anar cap el que havia, i va ser, el darrer sopar de l’any. No ho sabíem encara però, allà ens esperava una cuina d’avantguarda que inundaria els nostres paladars.

La vista i l’oïda, sense desmerèixer la festa, la musica i les campanades, havien d’esperar unes hores més. Puntualment es van sensibilitzar a les 17:30 del dia 1 amb la posta en escena de “Saltimbanco” al Circ de Soleil, un espectacle extraordinari que es mereix un capítol a part.

Ara un cop feta la posta a punt dels cinc sentits, i amb tres dies de rodatge del nou any, només resta posar la vista al front per seguir amb força, amb ganes i esperança que quelcom canviï a millor. (Gràcies Ferran)

Qui diu que la vida, com el cub de Rubik, no te solució?

2010

2010-01-01T22:49:00.000+01:00

Enquesta

2009-12-30T19:36:00.002+01:00

Agents armats en els avions?

El món a RAC 1

2009-12-29T19:45:00.007+01:00

Aquest matí com un autòmat el despertador ha sonat a les set en punt, això només podia dir una cosa: les vacances s’havien acabat. Però no, no em queixaré. Soc dels que te la sort de tenir feina, un dret que s’ha convertit en un luxe...

Com ja és habitual, en aixecar-me el primer que he fet és posar la radio, jo sens dubte el món a RAC1

La veritat és que avui, com molts altres dies he anat a treballar amb els pels de punta, les notícies no eren per menys:

Notícia 1

Noves mesures de seguretat aèria, a causa de l’ temptat frustrat en una aeronau nord americana:

El president Obama anuncia que tots els vols que surtin i arribin als Estats Units, duran un agent armat.
Només es podrà pujar a bord, una bossa de ma.
No es posrà usar a bord Ipods, e-readers. Reporductors de CD, DVD, ordinadors portàtils, ni res que requereixi una font d’energia per al seu funcionament.
Una hora abans de l’arribada a l’aeroport no es podrà aixecar dels seients.

Els controls als aeroports, ja us podeu imaginar com tornaran a posar-se...

Les mesures de seguretat aèria sempre m’han semblat encertades, no així el ens tractin com a veritables delinqüents. Haurien de millorar en aquest sentit, tothom col·laboraria una mica més.

Notícia 2

El ministre de l’interior ens informa que ETA planeja un atemptat espectacular, o un segrest de llarga durada.

Notícia 3

Continua el segrest dels tres cooperants catalans a Mauritània, quan participaven en una caravana humanitària. Sembla que hi ha bones sensacions però, caldrà esperar...

I el món, a RAC 1, continuava donant notícies...

Nadal... Any Nou...

2009-12-22T18:49:00.003+01:00

Un any més, ens trobem immersos en aquelles dates en les que per obligació, més que per devoció, hem de ser bons, hem de recordar els amics, la família, hem de ser feliços i desitjar la felicitat a tothom...

Quan sento: “Bon Nadal i Feliç Any Nou” em pregunto, que coi passa amb la resta de l’any?. Així que només em desitges la felicitat dos dies?. Hi ha quelcom que no acaba d’anar bé del tot, si em deixes de la ma de qui sap quin deu, els altres 363.

Vull recordar-te, estimar-te, sentir-te, gaudir-te, si hi ets. Trobar-te a faltar si estàs lluny, cada segon de la meva vida. Vull el millor per tu i pels teus ahir, avui demà i sempre, sigui Nadal, Sant Esteve, estiu o hivern.

Et desitjo, us desitjo, tota la felicitat que sigueu capaços d’emmagatzemar amb el ben entès que, quan no pugueu més, repartiu-la entre coneguts i desconeguts, segur que en faran bon ús.

No news, good news

2009-12-18T19:27:00.007+01:00

Si, ja ho sé, quasi quatre setmanes de silenci però com diu el títol, si no hi ha noticies són bones notícies, no?. He estat tot aquest temps agradablement envaït pel més absolut “relax” , deixant de banda el rellotge, anava per la vida escoltant les campanades de l’església, menjava... quan tenia gana, dormia fins que el cos deia prou. El telèfon mòbil?... que era això?. I dic que era perquè he tornat a casa, porto de nou el rellotge, el telèfon mòbil, el GPS, i tots aquells accessoris necessaris per “anar bé” per la vida.

I per no tornar a casa de cop he fet una visita a Brussel·les, Deu n’hi do quin fred. Però d’això, ja us en faré cinc cèntims.

Ah, recordeu que fa uns dies us parlava del bricolage?. Aquí us deixo un exemple del que es pot fer amb ganes, gust, quatre eines, un estenedor i un balcó...

Nota important: no es tracta d'una obra meva, la vaig veure ahir a Mallorquines (Girona)

Bricolage

2009-11-26T13:22:00.003+01:00

Des de fa uns dies, estic practicant el multidisciplinar art del bricolatge: fusteria, electricitat, pintura, aigua, etc. Aquesta noble activitat és la conseqüència de tres fets que van ineludiblement lligats: vacances, preu de les factures (si entra un professional a casa) i tenir una segona residència que et te sempre a punt un escenari propici: l’aixeta degota, la porta no tanca (si és que hi ha porta sinó, un sempre està a punt de posar-ne una, total si ho ha un fuster, no ho faré jo...)

Tenir temps lliure després d’un any intens, és un perill. Hi ha moments en els que m’he trobat dret cavant una paret, como si estigués gaudint una obra mestra. De repent, una pregunta: i si pinto? (cagada pastoret). El següent és estar fins allà de la pensada. Total, la paret no estava tant malament...

Bé avui serà dia de repòs, m’he de recuperar de les butllofes que em vaig fer ahir amb el tornavís, una eina maleïda de la qual us en parlaré un altra dia, estic sensible per fer-ho ara.

I sentat a la butaca llegint el diari, em trobo amb un editorial en defensa de Catalunya que ha redactat conjuntament dotze diaris: El Periódico, La Vanguardia, Avui+, El Punt, Segre, Diari de Girona, Regió 7, Diari de Terrassa, La Mañana, El 9 Nou, Diari de Sabadell, Diari. Sens cap mena de dubte, m’hi addereixo.

Un agradable aroma m'arriba de la cuina em recorda que, a casa avui, és un dia de festa. Per l’origen de la meva dona, celebrem el Thanksgiving day (Dia d’acció de gràcies). De tota manera, he aconseguit catalanitzar la festa canviant el gall d’indi per un pollastre català, d’aquells de barretina. I quan el l’”appel pie” faci acte de presència, el cava català regarà les pomes.

I ara , si em permeteu, segueixo amb la dura tasca del soffing.

Desafecció

2009-11-23T22:41:00.002+01:00

Tinc clar que som un país... snob, per anomenar-lo d’alguna manera. Entre moltes altres coses, hem pujat al carro dels anglicismes: abans fèiem negocis ara fem bussines, abans anàvem a córrer, per allò de mantenir-nos una mica en forma, ara fem footing. En un tres i no res hem passat dels calçotets als slips, i així tot un regueró de paraules.

El que no entenc és, per què no parlem clar quan ho podem fer?. I ja no em refereixo a aquests anglicismes dels que us parlava. Em refereixo a paraules que tot i trobar-se en el diccionari, (no són un invent de darrera hora, no dic això) no són d’ús habitual com per exemple: desafecció.

“Estem molt preocupats per la desafecció dels ciutadans” diuen els polítics i molts, quan ho escolten es pregunten: és tracta d’una nova modalitat de la grip A?.

És el problema dels eufemismes, no tothom els entén. Els ciutadans no és que estiguin desafectats sinó que n’estan fins els... mismíssims. I sinó pregunteu-li al propietari d’aquesta furgoneta, ja veureu com de ben segur no utilitzarà la paraula desafectat.

I dels polítics (d'alguns polítics) avui, no en parlaré. Vull dormir tranquil.

Final anonymity

2009-11-06T18:39:00.002+01:00

Ja em disculpareu pel títol però, tot això em sembla tant de pel·lícula. Sigui com sigui, el proper dilluns dia 9 de novembre les targes de prepagament no identificades, les també dites anònimes, seran desconnectades del tot. Línia i número desapareixeran per sempre.

Les intencions són bones, pretenen evitar qualsevol tipus de delicte greu. Les realitats, com sempre, comprometen els propòsits. Es pot comprar targes de prepagament anònimes fora d’Espanya, a banda del que es pot trobar en el mercat negre.

La història va començar fa dos anys, amb l’entrada en vigor de la “Ley de consrvación de Datos, relativos a las Comunicaciones Electrònicas”, que obliga les operadores de telefonia a recollir les dades dels titulars de totes les línies telefòniques de prepagament, per tal de poder rastrejar la destinació i l’origen d’una comunicació, així com la identitat del titular.

Si ets un dels titulars de les més de tres milions de línies, que encara estan sense identificar, ja pots córrer. Això, o aprofita el cap de setmana per d’acomiadar-te de la línia i del número perquè, es perdran per sempre.

Resquiescat in pace

g 8 (ge buit)

2009-11-02T07:59:00.001+01:00

Qui de vosaltres no ha sentit parlar del G8 però, tots sabeu qui el forma?, teniu clar la importància de les seves reunions i de les decisions que prenen?.

Per no inventar i sortir dels marges he anat a Viquipedia, faig copia literal del que allà diu. Jo tan sols afegeixo unes imatges que il·lustren una de les seves reunions.
...

G8
De Viquipèdia

Estats membres del G8

El Grup dels vuit, o G8 o Grup dels set més Rússia, està integrat pel Canadà, França, Alemanya, Japó, Itàlia, els Estats Units, el Regne Unit i Rússia. El G8 organitza una cimera anual de caps d'estat per a discutir sobre temes econòmics i polítics.

Història

El G8 es va originar arran de la crisi petroliera mundial de 1973 i la recessió global subsegüent. Els problemes mundials van motivar la formació del Grup de la Biblioteca, una reunió de ministres i experts financers dels Estats Units, Europa i Japó per a discutir temes econòmics.

El 1975 el president francès Valéry Giscard d'Estaing va convidar als caps d'estat de sis països desenvolupats democràtics a una cimera a Rambouillet, i va proposar la creació de cimeres regulars. Els participants van acordar reunir-se anualment en una cimera dirigida per un president rotatiu. Aquest va ser l'origen del que es va anomenar popularment el Grup dels Sis (G6), integrat per França, Alemanya Occidental, Itàlia, Japó el Regne Unit, i els Estats Units. El president nord-americà Gerard Ford va suggerir convidar al Canadà per a la segona cimera, i el grup es convertiria en el Grup dels Set (G7).

El 1991, després de la fi de la Guerra Freda, la Unió Soviètica va començar a reunir-se amb el G7 després de la cimera principal. Aquest grup va ser conegut com a P8 (El Vuit Polític), o col·loquialment com a "G7 més 1", després de la cimera de 1994. Es va permetre que Rússia participés com a membre ple a partir de la cimera de 1998 a Birmingham, Regne Unit, creant així oficialment el Grup dels Vuit. Però, Rússia va ser exclosa de la reunió dels ministres financers, ja que no es considera una potència econòmica important, i per tant el nom G7 avui dia es refereix a la cimera de ministres financers específicament. La participació de Rússia no ha estat lliure de controvèrsies. El 18 de febrer, 2005, els senadors nord-americans Joe Lieberman i John McCain van demanar que Rússia no fos convidada, fins a que el president rus Vladimir Putin realitzés reformes veritablement democràtiques.

Estructura i activitats del G8

El G8 no és una organització amb una administració transnacional, a diferència d'altres institucions. La presidència del grup és rotativa entre els estats membres anualment. L'estat que té la presidència ha de realitzar reunions ministerials i la cimera de tres dies dels caps d'estat, i ha d'assegurar la seguretat dels participants.

Les reunions ministerials aborden temes com ara la sanitat, compliment de la llei, l'ocupació i altres temes importants pels estats membres. La reunió ministerial més important és el G7, la qual es refereix específicament a la reunió dels ministres de finances del G8 llevat de Rússia, però, inclou representants de la Unió Europea. També es realitza una reunió més curta, coneguda com el G8+5, que inclou a Mèxic, al Brasil, la República Popular de Xina, Índia i Àfrica del Sud.

Per al teu somriure (bis)

2009-10-28T22:06:00.002+01:00

Avui em prenc la llicència de repetir el títol d’un post. Si bé el continguts res tenen a veure, la finalitat si és la mateixa: posar un somriure a més enllà dels vostres rostres.

Potser no dona més seguretat en el nostre entorn però, tampoc en resta...

Per al teu somriure

2009-10-27T07:00:00.001+01:00

Aquest darrer cap de setmana, per allò de mantenir-me en perfil baix i anar a llocs on no hi hagi gaire gent, vaig anar a Andorra. Feia dos anys que no hi anava però, tot segueix igual. La gent continua sortint carregada dels centres comercials amb els carros plens a vessar de: sucre, tabac, licors, formatges. A mi em dona la impressió que hi ha qui ho paga més car que a casa seva però, cadascú fa el que vol amb els seus diners.

Després d’adquirir algunes debilitats personals, vam anar a dinar a un restaurant d’Andorra la Vella, res de l’altre món. Ben dinat, abans de sortir, vaig passar pel servei a rentar-me les mans. Mentre ho feia, de reüll i a través del mirall vaig veure una màquina penjada a la paret, sense prestar-hi massa atenció vaig pensar que es tractava d’una expenedora de preservatius. A partir d’aquí em vaig fer la meva pel·lícula preguntant-me: “qui després de sortir amb el pap ple, li ve de gust comprar un preservatiu?” “qui n’adquireix un d’aquests marca no t’hi fixis?”...

Sigui com sigui, la meva sorpresa va arribar en el moment d'assecar-me les mans, la màquina no era de preservatius sinó, expenedora d’un raspall i pasta de dents per un euro. Per fi, algú pensa en quelcom tant important com ho és la neteja de la boca i del manteniment de les dents.

Segons els meu humil parer, molt encertat. Molts haurien de seguir el seu exemple, segur que la nostra rialla i el nostre alè, els hi agrairan.

Teoria de la relativitat

2009-10-21T07:59:00.000+02:00

El titular del Jutjat d’ Instrucció número 30 de Barcelona ha decretat la llibertat, amb càrrecs a l’ex president del Palau de la Música Fèlix Millet, i l’ex secretari Jordi Montull.

És ben cert que la gent no hauria d’anar a la presó, sobre tot quan no hi ha mala fe, quan et diuen que ho tornaran, quan tan sols ha robat, quants milions?, un i mig ?, dos ?, quants milions d’euros dieu?...

No siguem durs amb ells, ja ho diu el seu advocat: ho han pagat amb l’escarni i la vergonya.

Estic convençut que tècnica i legalment, no hi ha res a dir però a peu de carrer, fa mal. En clau política, cada cop hi ha més gent que diu que tots són iguals, que no val la pena anar a votar. Així ens va. Ara cada cop més veus parlen de la justícia VIP. De què parlem, d’allò de: “tanto tienes tanto vales?

La realitat, el nostre dia a dia, és que si deixes de pagar una multa o un impost veuràs com acabes: notificació, increment d’un 5%, notificació, increment d’un 20%, publicació al BOP, i finalment, embarg. I eh!, que podem estar parlant d’una taxa per la recollida d’escombraries, si ho fem de la declaració de renda no se on podem anar a petar...

Bé, que com diuen: “tot depèn del color del cristall amb el que es miri”, és a dir, pura teoria de la relativitat, mireu sinó:

Així és com tu veus casa teva

Així la veu el comprador

El banc no en te cap dubte

El taxador no s'hi posa fulles

I l'Agència Tributària ho te clar, tens una mansió.

El valor del temps

2009-10-20T07:53:00.000+02:00

això es un tros de cel, blau, clar, nítid

Vaig marxar deixant enrere Güertel’s, Millet’s,etc. i torno trobant-me’ls tots sobre la taula. Hi ha menús que els haurien de treure de la carta.

Vaig marxar en una tardor molt més que estiuenca, i torno en una tardor que és mes hivern que altra cosa. De la màniga curta a l’anorac en un tres i no res.

Em queden dies de vacances i repetiré tranquil·litat, bons aliments, hores de seixanta minuts i minuts de seixanta segons, cels blaus, nits fosques, arcs de sant Martí, núvols...

Seré com el Guadiana, apareixeré i desapareixeré fins esgotar-les.

arc de sant martí, engolllit pels nuvols

i acabant el dia...

les nits son nits, fosques, negres.

Aquest cop si...

2009-10-05T16:52:00.003+02:00

Del 5 al 12 d'octubre

Sanitat

2009-10-01T22:10:00.010+02:00

La noticia

Segons el darrer “Índex de Consumidors de la Sanitat Europea” elaborat pel Health Consumer Powerhouse (consultora sueca), amb el recolzament de la Comissió Europea (CE). Per segon any consecutiu, la sanitat espanyola es deteriora i obté una puntuació similar a molts països de l’est d’Europa.

Per a la realització d’aquest informe, s’ha mesurat un total de 34 aspectes corresponents a sis grans grups: drets dels pacients i informació, la e-salud (ús de noves tecnologies en la gestió del sistema i la comunicació entre els pacients i els professionals), temps d’espera per a rebre un tractament, resultats (esperança de vida, mortalitat), quantitats de serveis que s’ofereixen i política farmacèutica. A cada aspecte se li va donar un pes relatiu perquè la suma del sistema ideal fos 1000 punts. La màxima puntuació l’obté Holanda amb 839, la mínima Latvia (Letonia) amb 449, i España 639, lloc 18 de 31.

(...)

Ara, recolzant-me en aquesta notícia, seria molt fàcil carregar les tintes dient les mil i una d’un servei que té molt que desitjar. Això ho tenim clar però, no crec que fos just per molts professionals que estan treballant amb ganes, amb manca de mitjans, de temps, contra corrent. I pensant en ells intentaré fer un exercici més equilibrat, sense oblidar però tots aquells altres que tracten els pacients com si fossin un número, que han deixat penjada la vocació i el codi deontològic en no sé quin armari perdut...

Reflexions en veu alta

Sense entrar en disquisicions de si jo si o jo no, crec que tots tenim la nostre part de culpa. Donem una ullada sinó a qualsevol servei d’urgències hospitalari, ple fins la bandera. Està clar, que és més rentable anar al servei d’urgències que al CAP. Per que?... anàlisi de sang, radiografia, electrocardiograma, i així un llarg etcètera. El resultat és que cada persona acapara un munt de serveis i professionals, que no fan altra cosa que provocar cues immenses.

Si donem una ullada als CAP, ens trobem amb cues de “pacients” a la caça de la seva recepta. Som veritables acaparadors de medicaments. Ah!, hi ha una veritable fal·lera amb els antibiòtics

Som amants de les proves, com més cares millor, no sabeu el que “farda”...

I què me’n dieu de les baixes?. Qualsevol va amb al metge una excusa dolorosa, per tal que li donin un paperet que li permetrà no anar a treballar.

Hi ha més molt més, això només és la punta d’un iceberg que crema als professionals de la sanitat, malbaraten els diners de tots i col·lapsen el sistema.

La meva realitat, en tres perles (+ una)

Tinc una doctora, la meva internista, que val el seu preu en or. És una excel·lent professional. Segur que n’hi ha molts/es com ella, però ara em toca dir: gràcies Àngels.

Tinc un metge de capçalera, que ni em mira quan vaig de visita (per no fer ni s’aixeca de la cadira). Em va consolar el dia que em van dir que era normal, normal?. Sembla que ho fa amb tothom. Felicitats dr............!, coi, no sé ni com es diu... ni ganes... (no penseu que hi vaig moltes vegades, m’ha vist tres cops en tota la meva/seva vida).

I finalment, per allò d’acostar la sanitat al pacient, em van canviar de CAP. Per què deixar-me en un que tinc a 500 metres de casa poden anar a un altre que està a l’altre costat del poble?...

"Ara fa un any, vaig anar al metge per un dolor intens a la cama, em van dir que m'havien de fer una elestromiografia. Ara fa un any que espero em toqui"

Violència

2009-09-22T21:27:00.003+02:00

Filosofia

L'home sobresurt de la resta de la creació en la mesura que ell mateix reconeix la seva pròpia naturalesa, quan ho oblida, s'enfonsa més baix que les bèsties. Per a altres éssers vivents, ignorar el que són és natural; per a l'home, és un defecte.

Boecio, filòsof del segle V.

Realitat

Abusos i violència sexual (de gènere), violència de i a menors, violència filio parental, violència al professors, a metges, a gent gran, etc.

Violència i més violència.

Reflexió

Des de fa temps hem pregunto: en què ens estem equivocant? Jo no tinc la resposta, possiblement entre tots la trobarem però, la realitat és que hi ha una pèrdua de valors constant que, com la fuita en una canonada, amenaça en deixar-nos secs. Mentre tant, mentre no trobem respostes i donem solucions al problema, les víctimes d’aquest retorn al més primari dels orígens, no fa altra cosa que seguir patint.

De ben segur no hi ha un sola cosa que ho ha generat sinó, la conjunció de moltes. En plantejo una d’elles:

Crec que hi ha una generació de pares/mares (posterior a la meva) que, amb bones intencions, s’ha equivocat. Han canviat el paper de pares pel d’amics, deixant un buit impossible de cobrir. Els que no han sucumbit, s’han convertit en pares conciliadors. Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada, els defineix en dos grups: els pares pre constitucionals i els post constitucionals.

Crec que s’ha de fer alguna cosa i ho hem de fer entre tots. Mirar cap un altra costat no farà que canviï res.

La no violència, és cosa de tots!

Cas Millet: no n'hi ha per tant

2009-09-21T07:00:00.000+02:00

No entenc com la gent s'ha indignat tant amb això d'en Millet. Perquè, a veure, qui no s'ha apropiat algun cop de 3,3 milions d'euros de l'empresa on treballa? I encara li diré més: qui no s'ha endut uns clips o un paquet de folis a casa? Qui no té en una caixa de seguretat d'una entitat de crèdit 1.831.372 euros en diner negre, eing? I qui no ha fet obres a casa seva per valor d'1.300.000 euros? Escolti que està tot caríssim. Fas cuina i lavabo, tires a terra un envà i de seguida ja et puja això. Jo estic per demanar el nom del paleta perquè ho trobo barat. I qui no s'ha gastat mig milió d'euros en viatges? Miri, aquest estiu mateix vam anar a passar el dia a Salou. Entre benzina, peatges, dinar i una samarreta per la nena a les paradetes del passeig... bé, mig milió no, però 450 ben bé. Ei, i al restaurant vam partir-nos dos primers per a tots quatre i no vam prendre vi.

I qui no s'ha pujat el sou multimilionari de president d'una Fundació semipública sense donar explicacions a ningú? I qui no ha comprat un local per un milió i mig d'euros i al cap de quatre anys no ha intentat vendre'l pel doble a l'entitat semipública que dirigeix, i ha aturat l'operació a l'últim moment perquè la policia trucava a la porta del seu despatx? I qui no justifica la seva actuació dient que ha pagat en negre dietes a una coral infantil, a professors de música i a voluntaris jubilats, o que pagava les comissions als que li aconseguien patrocinadors privats a través d'una societat de la seva propietat? Vaja, és que qui estigui lliure de pecat llanci el primer feix de Bin Ladens. I a qui no li ha passat tot això durant anys sense que ningú se n'adonés de res, sense que ningú descobrís res, sense que cap de les administracions que donaven calés sospitessin res, de res, de res?

Res, que som davant d'un crac. Que li donin la Creu de Sant Jordi... ai no, que ja la té.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 56. Divendres, 18 de setembre del 2009

A grans mals, grans remeis

2009-09-19T22:20:00.006+02:00

Ramón Quintás (president de la Confederación Española de Cajas de Ahorro, CECAS), considera que la situació que viu Espanya actualment "excedeix en gravetat les viscudes" i que "davant de situacions extraordinàries només hi ha remeis extraordinaris"

Aleshores, proposa un seguit de mesures socials que em deixen bocabadat:

1. A partir d’avui, baixarem els tipus d’interès en totes les operacions de crèdit efectuades en les nostres entitats

2. De forma immediata, deixarem sense efecte els cobraments de comissions en els pagaments de rebuts, en les transferències, en l’expedició de targes de crèdit i la seva renovació, en el manteniment de comptes i llibretes, en la retirada de diners dels caixers, etc.

3. Fins que no sortim de la crisi, dedicarem els beneficis obtinguts a Obres Socials.

4. ...

De repent, sento un soroll fort, i m’adono que m’havia quedat dormit davant la “tele” mentre feien el “quart d’hora” de publicitat.

Reprenen l’entrevista i el President de la CECA diu:

Si les forces polítiques i els agents socials no arriben a un acord per sortir de la crisi "seria convenient que hi hagués unes eleccions generals" per conferir a un altre govern la capacitat d'actuació que necessita Espanya.

I jo em pregunto:

1. Quan parlem d’agents socials no parlem de les caixes i altres entitats bancàries, veritat?

2. Quan parlem de culpables les caixes no hi tenen res a veure, veritat?

En realitat no van contribuir a inflar la bombolla, que va!. Vull recordar quan em vaig comprar el meu primer cotxe, a crèdit, em va haver d’avalar el meu pare. Fins fa pocs mesos, amb nòmina precària donaven una hipoteca (milionària) que permetia comprar la casa, el cotxe i anar de vacances, vaja el valor real de les coses, per això hi ha tanta gent enganxada...

D’haver-ho sabut, hauria continuat dormint... zzzzzz

Sugus

2009-09-18T01:08:00.002+02:00

Ja se que no és molt habitual però, tal i com van les coses, el millor és aturar-se un instant per gaudir uns “sugus”, a veure si ens endolceix una mica la vida. En especial uns quants per la Nur, per en Ferran i per la Rita.

Els vostres desitjos són...

Grip, ah!

2009-09-15T20:32:00.009+02:00

Ja se que parlar de la “grip A” a aquestes alçades no és gens original. He de dir que en moltes ocasions m’havia plantejat fer-ho però en totes, vaig resistir la temptació.

Tal vegada us preguntareu, per què avui?. Dons, perquè estic cansat d’aquestes exagerades campanyes informatives, que no fan altra cosa que crear una psicosi cada cop més gran entre la població. Pandèmia, morts, més pandèmia, més morts, fins que et preguntes: quan em tocarà a mi?.

(Pensareu que soc un exagerat, és possible però jo ja havia pres la decisió de no anar de vacances, per si a grip...)

Sembla conya però, hi ha gent que no para de rentar-se les mans, que quan et troba no sap si fer-te un petó, donar-te la ma o marxar corrent. Les empreses fan plans de contenció, per quan tots els empleats estiguin malalts. Les escoles, han obert de miracle. Molts són els que deien que havien de romandre tancades.

Arribats a aquest punt és quan decideixes començar a llegir sobre el tema, veure vídeos: diaris, notícies, internet, you tube... gran error! A partir d’aquest moment en funció del que vegis o llegeixis, estàs llest. Moltes de les informacions són tant tendencioses, es qualsevol sentit, es clar.

L’any 2007, podíem llegir a adn.es: 3.000 morts a l’any per la grip a “España”

La malaltia afecta a un 25% de la població i provoca la meitat de las baixes laborals, amb un cost anual de 210 milions d’euros (parlàven de la grip comuna)

A data d’avui, ha mort una vintena de persones a causa de les complicacions provocades per la grip a “España”.

El 31 de juliol, hi havia un acumulat de 1.117 morts per accidents de transit a “España”.

Mireu, jo he decidit dues coses:

1r. Aniré de vacances, allà on decidim.
2n. Tot i formar part del que anomenen, grup de risc. No em posaré una vacuna sobre la qual, encara no s’ha fet estudis suficients.

Bé, que cadascú faci el que cregui convenient. Jo us deixo una informació totalment objectiva. Es tracta d'unes taules amb diferències de símptomes entre la grip comuna i la grip a.

Ah!, si sou dels que penseu que us manquen unes màscares, us deixo tres solucions casolanes, per si s’esgoten...

Pandèmia

2009-09-09T15:46:00.002+02:00

A finals del passat mes d’agost, segons dades de la Organització Mundial de la Salut (OMS), havien mort en tot el món, a causa de la Grip A, un total de 1.154 persones. Cal tenir en compte que aquestes xifres els hem d’agafar amb pinces donat que, no tots els països estan obligats a denunciar tots els casos (?). Per tant, el nombre d’afectats i morts podria ser superior.

Des del passat 26 d’abril, moment en el que la OMS va donar l’alerta mundial, la psicosi va en augment, tot és febre, febre i mes febre, por i més por...

... i mentre tant, tots plegats, passem de puntetes mirant cap un altre costat intentant no veure les 10.000 persones que moren, a diari, a causa de la fam i la desnutrició.

Aquí teniu un curt que mostra una part oblidada de la societat. La gent que viu de les restes dels altres per poder sobreviure, i a sobre, amb una rialla als seus llavis mentre nosaltres, ens queixem de tot.

Aquesta si és una malaltia, una veritable pandèmia causada per la Globalització...

Agost i final...

2009-09-08T22:34:00.003+02:00

La veritat és que em resistia a posar l’entrada del mes d’agost per por de fer-me pesat però, és massa tard no?.

Bé, el mes d’agost el resumiré en dos titulars, el primer:

“Un os polar arriba a les platges de Blanes”

i el segon:

"Alt risc potencial d'incendi forestal a Blanes"

I ja s’ha acabat parlar de l’estiu, hi ha moltes coses que són actualitat i mereixen fer-hi una aturada.

Juliol

2009-09-03T21:54:00.010+02:00

Juliol

Aquest any, el mes de juliol duia una sorpresa musical que s'afegia al tradicional Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava, i al Festival de Musica Sa Kosta Barrakes.

Cada un d’aquests espectacles, per les seves característiques, requeria un pla d’emergència i la coordinació de l'esdeveniment:

El Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa Brava de Blanes, en tractar-se d’una activitat d’alt risc. No oblidem que quan parlem de material pirotècnic estem parlant de material explosiu, en quantitats que sobrepassen els 7.000 Kg. I quan parlem de públic, parlem de més de 200.000 espectadors en un sol dia .

El Festival de Musica Sa Kosta Barrakes, per les 5.000 persones que, en funció del grup, omplen el camp de fútbol.

I la “sorpresa”, per les característiques del muntatge: escenari amb torres de 16 metres d'alçada. La quantitat de públic: 20.000 persones. I el lloc on es va celebrar: la platja.

I en directe, des de la platja de Blanes: "La Oreja de van Gogh"

Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava 2009

Del 21 al 27 de juliol

I demà, agost i final...

Obert!

2009-09-01T22:06:00.015+02:00

En aquests quasi tres mesos d’absència m’he preguntat, en moltes ocasions, perquè no penjava al blog un cartell de tancat. Una i altra vegada em deia però, tranquil Josep Lluís que això és cosa de dies. I els dies han anat passant sense penjar cap cartell ni cap article.

(De tota manera, el cartell hauria d’haver dit: tancat per feina!, poc usual i mes en aquestes dades, però ben real).

Intentaré explicar-vos algunes imatges i poques paraules, el que ha estat el juny, el juliol, i l’agost:

Juny

El 15 de juny, iniciàvem el Servei de Vigilància, Salvament i Socorristes a les nostres platges. Tres llocs de socors, vuit torres de vigilància i un total de 24 socorristes aquàtics vetllen per la seguretat a les nostres platges fins a finals del mes de setembre.

Aquest any hem implementat el servei, amb una embarcació ràpida de rescat. Una molt bona eina que ha augmentat la seguretat a les nostres platges però, que ha sumat més temps de dedicació al servei.

I com sempre, les realitats s'imposen a tota ficció.

I acabàvem el mes de juny amb les revetlles de sant Joan i sant Pere, on el foc i els petards es feien present arreu...

Continuarà...

Ja està fet

2009-06-07T21:43:00.005+02:00

Ja està fet, com molts (menys dels que ho haurien d’haver fet) he votat. Crec que és un deure triar els qui ens ha de representar però, no estic content. Hem arribat a un punt on no tries la millor opció sinó, la menys dolenta. I això no és bo. Tampoc ho és, el fet que els partits polítics no hagin estat capaços d’explicar-nos que significa el nostre vot, quina importància té, en que ens afecta. PSOE i PP han bipolaritzat un discurs, que res tenia a veure amb el que anàvem a fer. Per ells, ha estat com un sondeig del que pot passar en les properes eleccions generals, com si no coneguessin el país, què com molts vaixells va a la vela, segons el vent que bufa... i així ens va.

Són molts els que creuen que no val la pena anar a votar, el Parlament Europeu està molt llunya, res a veure amb la política del dia a dia. Dons estan una mica errats.

El Parlament Europeu, que avui sortirà d’aquestes eleccions, decidirà coses tan properes a nosaltres com ho és l’aire que respirem (Medi Ambient), el tipus de vehicles que conduirem (Indústria), la durada de la baixa de maternitat o quin tipus d’etiquetes duran els aliments. Un cop més decidirà com es gasten els euros de pressupost comunitari, quantitat gens menyspreable. Per tant, ens afecta, i tant que ens afecten les decisions d l’Eurocamera, i a partir del Tractat de Lisboa, encara més: política agrícola comuna, pesca, espai i transports.

Bé, ara només queda veure si no han guanyat, aquells que ens volen fer treballar més de 65 hores setmanals, aquells que no volen polítiques d’integració familiar, aquells que volen privatitzar la sanitat i abaratir l’acomiadament. En fi, que tots sabem del que parlem...

Bona nit.

No t'oblidis

2009-06-07T14:01:00.003+02:00

VOTA!

Més enllà de la seguretat (o la seguretat del més enllà)

2009-06-06T19:21:00.005+02:00

Avui, pensava fer-vos una reflexió personal sobre les eleccions però no, una trucada de la meva mare, ahir al vespre, ho va trasbalsar tot. Permeteu-me que ho comparteixi amb vosaltres i ja em direu quelcom. La veritat, no se si soc molt crític, si he perdut la capacitat d’adaptació o, quelcom no va bé del tot.

“Soc dels que té la sort de tenir una mare que, amb 81 anys està com una rosa. No te problemes de memòria, de mobilitat, ni de cap altre tipus que l’impedeixi fer una vida normal, tant normal com la meva”.

Cada dia, tant si ens hem vist, com si no, a les nou del vespre ens truquem, així m’informa de les darreres novetats i em dona la bona nit. Ahir, en un moment de la conversa em diu: “ah!, demà a la tarda em donen l’extremaunció”. Vaig tenir sort de no tenir res a les mans, perquè hauria anat tot a terra. Estàs boja?, li vaig dir jo. No home no, em va dir ella sense immutar-se, el rector m’ho ha proposat perquè, a aquestes alçades no sempre s’arriba a temps. És més, a partir d’aquí em perdonen tots els pecats...”

A mi m’heu de perdonar perquè repeteixo el que diu un amic meu: “es para mear y no echar gota”.

O sigui que l’esglèsia (un dels seus representats legals a la terra) ha decidit formatar la meva mare. A partir d’aquesta tarda ja es pot morir en pau perquè, ja té edat de morir-se. Per això li donaran l’extremaunció, ara anomenada unció dels malalts. És ben veritat que, la feina feta no té fronteres.

Tan sols desitjo que ni la meva mare ni cap dels que seran untats avui, vegi aquest acte més enllà d’un protocol merament religiós. A mi em costa quedar-me aquí i no pensar en altres coses...

Entre reixes

2009-05-31T23:22:00.002+02:00

Permeteu-me que comparteixi amb vosaltres el meu estat d’ànim, estic emprenyat, i molt. En poc menys d’un mes, he estat el blanc de lladres en dues ocasions. He valorat els robatoris en uns sis mil euros però, el que no puc valorar és aquesta sensació d’impotència que sento. És una violació a la intimitat, a la propietat, al patrimoni, a la seguretat, a tot plegat.

Probablement, algú espera que faci algun tipus de demagògia en contra de la policia però no, no ho faré. Treballo colze a colze amb ells i sé que, és del tot impossible tenir-ne un darrere nostre, i molt menys custodiant les nostres propietats d’una forma permanent. Però si, faig una critica a l’actual sistema judicial, i un atac frontal a dos actors principals: els lladres que roben, i els còmplices que compren el material robat.

Mireu no ens enganyem, es parla molt de la crisi però, la crisi no és la culpable del que succeeix. No hi ha pares de família robant per donar de menjar els seus fills, el que hi ha és cada cop més “xoriços” sense res a perdre, sense vergonya, i el que és pitjor, sense escrúpols. Els agafen, entren per una porta i surten per l’altre, de vegades molt abans que la pròpia policia, que es queda omplint papers...

I fins aquí perquè, poca reflexió puc fer sobre la delinqüència en aquests moments, no soc gens objectiu. Ho serieu vosaltres?.

En clau de sol

2009-05-26T22:18:00.006+02:00

Avui volia donar-vos un seguit de consells de seguretat, adreçat a tots aquells/lles que esteu disposats/des a anar a la platja per canviar de color però, m’he adonat que no és tan fàcil com pensava, hi ha molts factors a tenir en compte: FPS (factor de protecció solar) o IPS (índex de protecció solar), raigs ultraviolats “C” UVC, tipus “B” UVB, els “A” coneguts com a raigs UVA.

Per tant, començaré per desgranar un dels enigmes: què és el factor de protecció solar?.

Com diu wikipedia (El factor de protecció solar o índex de protecció solar és un índex que indica el temps que una persona pot estar exposada al sol sense sofrir cremades. Aquest índex, que es reflecteix de forma numèrica en l'envàs dels fotoprotectors que podem adquirir en el mercat, és un multiplicador del temps que una persona pot estar prenent el sol sense cremar-se. És a dir, si pot suportar mitja hora exposada sense sofrir danys, un fotoprotector amb factor de protecció solar quatre li permetrà prendre el sol almenys durant dues hores (quatre vegades més)).

Anem a fer-ho fàcil, però necessito algun col·laborador que em respongui un parell de preguntes:

1. Sense protecció, quants minuts tardes en cremar-te? (vaja, en començar a posar-te vermell, que això ja és una cremada de primer grau).

2. Quants minuts vols estar prenent el sol?

Ara es tracta de fer un senzill càlcul matemàtic: divideix la resposta 2 per la resposta 1

El nombre resultant, és el factor de protecció solar.

Però, si no teniu temps o ganes de calcular, podem seguir el que indiquen els fotoprotectors:

-Factor 30-50+ sense protecció tardaries 5 minuts en posar-te vermell
-Factor 20-40 “ sense protecció tardaries 10 minuts en posar-te vermell
-Factor 15-20 “ sense protecció tardaries 15 minuts en posar-te vermell
-Factor 15 “ sense protecció tardaries 30 minuts en posar-te vermell
-Factor 10 “ sense protecció tardaries 30 – 60 minuts en posar-te vermell
-Factor 4-6 “ sense protecció mai et posaràs vermell

I per acabar, tres consells complementaris:

1. El fotoprotector s’ha de posar a casa, no a la platja o a la piscina, 30 minuts abans de l’exposició al sol.

2. Fer-ho amb la pell ben seca.

3. No exposar-se al sol entre les 11:00 i les 15:00 hores.

Les imatges

2009-05-23T15:54:00.002+02:00

You tube ens ho posa fàcil la majoria de les vegades, aquesta no és una excepció.

Aquí teniu unes imatges del que va ser la celebració de la copa del rei.

Si entre ells veus el teu fill, un amic, un familiar o conegut, no oblidis felicitar-lo...

Celebracions esportives

2009-05-16T19:42:00.007+02:00

Fotografies de la barca cedides per 1046. Gràcies.

Són/som molts els que a aquestes hores esperen que el Barça, tot i no vestir-se de curt, es proclami campió de la Lliga. Molts altres, però, esperen que aquesta celebració es dugui a terme per barrejar-se entre afeccionats, que sortiran als carrers per gaudir de la festa, i dur a terme els seus actes vandàlics.

Estic cansat d’aquesta gent, per anomenar-los d’alguna manera. Boicotegen els actes, malmeten tot allò que es creua amb ells: contenidors, papereres, quioscs, cotxes, aparadors, semàfors..., i el pitjor, posen en risc la integritat de les persones.

Aquesta darrera celebració, de la Copa del Rei, no va ser una excepció. Plaça de Catalunya (Barcelona). L’ajuntament ha valorat els danys en 40.000euros, 50 detinguts.

A Figueres (Alt Empordà), un grup de vàndals destrossa la seu de la penya del Real Madrid.

A Blanes (La Selva) destrossen jardins i una barca que hi ha a la Plaça Catalunya. Com que no n’hi ha prou, es dediquen a llençar pedres i ampolles de vidre a la policia local.

No se que en diu la legislació vigent de tot això jo, com molts altres, ho tinc clar. Primer identificar-los, després fer-los pagar les despeses ocasionades (els danys) ocasionats) i més enllà, a treballar per la comunitat: pintar bancs, netejar platges o boscos.

No se que en penseu però, no estic d’acord en que haguem de pagar entre tots les malifetes d’uns quants...

USBWine

2009-05-14T00:05:00.012+02:00

Estic meravellat amb l’època que m’ha tocat viure. La tecnologia avança a passos agegantats i, és ben veritat que, si t’atures estàs mort.

Us presento l’usbwin, un enginy de la sèrie dels usb’s que fa veritables meravelles. No cal drivers, i aquells que sou més avançats, tecnològicament parlant, li podreu treure tot el “suc” fent actualitzacions del software.

I ara permeteu-me, un cop instal·lat vaig a provar-ho, tinc una celebració molt especial...

Final Copa del Rei, Barça 4, Athletic de Bilbao 1

Medi Ambient

2009-05-11T19:52:00.003+02:00

Ens omplim la boca parlant del Medi Ambient. Fins i tot demanem consciència i, la resposta de vegades, vessa...

Premi

2009-05-09T21:30:00.003+02:00

Post curt: “Premi a l’estupidesa”

Rentar-se les mans

2009-05-06T22:44:00.005+02:00

Quantes vegades haurem escoltat a la nostra infància allò de: “nen/nena, a rentar-se les mans” ,que ens solia dir la nostra mare.

I amb el pas dels anys, encara hi ha qui es fa preguntes com aquesta: “cal rentar-se les mans, abans o després de…?” (no és ficció).

Rentar-se les mans, com cal, és la primera línea de defensa en front la propagació de moltes malalties. No parlem només del constipat, sinó de malalties més greus com poden ser: la grip, la hepatitis A, la bronquiolitis, etc.

Us heu preguntat mai quans microbis hi ha a les nostres mans?. Milions!. Sortosament la immensa majoria són inofensius però, n’hi ha que poden provocar-nos, i trametre, malalties.

Creieu que fa falta fer més apologia del rentat de mans?

Quan ens les hem de rentar?

-Abans de cuinar i menjar
-Després i, perquè no, abans d’anar al bany
-Després de netejar (qualsevol cosa)
-Després de tocar els nostres animalets (ocells, gats, gossos, etc)
-Abans i després de visitar o cuidar amics o familiars malalts
-Després de mocar-se, de tossir, d’esternudar ( un consell, si us plau, no em doneu la ma després de fer-ho, sobre tot si us he vist esternudar o tossir, tapant-vos la boca amb la ma...).
-Al tornar del carrer.

Com ho hem de fer?

*Primer de tot, seria bo treure anells i altres estris que duguem posats
*Mullem les mans sota l’aixeta
*Ensabonem-les sense por, tenint cura de rentar bé els dits i les ungles (entre 20 i 30 segons es *una bona mida)
*Recomano rentar les ungles de forma dedicada amb un raspall
*Ara toca esbandir-les bé
*In un cop fet això secar-les amb una tovallola de paper, la mateixa que utilitzarem per:
*Tancar l’aixeta

Grip.com

2009-05-05T07:00:00.000+02:00

Torno a casa, després d'haver participat a les “IV Jornadas sobre Socorrismo basado en la evidencia científica y Soporte Vital Prehospitalario en el medio acuático. La coordinación de los servicios de socorrismo” organitzades per la Facultade de Ciencias do Deporte a Educación Física de Universidade da Coruña.

Diuen que està tot escrit, que la gràcia és saber on ho has de cercar. A Coruña ha estat un d’aquests llocs. Un punt de trobada de professionals de la medicina i de les emergències. Un espai on hem pogut posar en comú tècniques de rescat, de salvament i de coordinació que garantiran, encara més, la seguretat en el nostre entorn.

Però això serà un tema per un nou post, avui us vull parlar de quelcom que ens vam assabentar allà, la nova grip, aquesta que anomenen porcina, nova, “A”.

Jo l’anomeno grip.com perquè es tracta d’un clar exponent de la globalització. Ens aixequem Barcelona, dinem a Londres i sopem a Nova York. Abans érem nosaltres i les nostres circumstàncies, ara som nosaltres, les circumstàncies les repartim per arreu del mon...

Grip.com és, a més, una grip mediàtica. Un nou exponent del que suposa alarmar sense informar. Crec que s’hauria d’haver donat un tractament tranquil·litzador, exquisit, i no tipus taronja al que li traiem tot el suc possible. Estic cansat de veure com va creixent el nombre de pacients i en contra, no veure la llista de consells perquè no t’encomanis la malaltia.

Des d’aquí el meu granet informatiu amb un seguit de preguntes i respostes. En podeu afegir tantes com vulgueu.

S’escolta molt sovint la paraula influenza, de què parlem?

La influenza (d’ara endavant l’anomenarem grip) és una infecció respiratòria causada per un virus (influenza 1, 2, 3) el comportament del qual és com una grip, es presenta amb un quadre de lleu a moderada intensitat, amb febre, calfreds, atac a l'estat general, falta d'apetit, dolor faríngeo, congestió nasal, fluid nasal clar, mal de cap i de cos, accessos de tos seca, vòmit i dolor abdominal. Es presenta predominantment en els mesos d'hivern; es transmet de persona a persona, per contacte directe, gotitas de saliva, secrecions nasales, o joguines contaminades. És per això que en llocs com les guarderies poden ser llocs d'epidèmies.

Què és la grip porcina?

La grip (porcina) és una malaltia respiratòria dels porcs causada pel virus de la grip tipus A, el qual provoca brots comuns de grip porcina entre aquests animals. Els virus de la grip porcina emmalalteixen greument als porcs però les taxes de mortalitat són baixes. Aquests virus poden propagar-se entre els porcs durant tot l'any, però la majoria dels brots infecciosos ocorren en els mesos finals de la tardor i hivern, igual que els brots en les persones. El virus de la grip porcina clàssic (virus de la influenza (grip porcina) H1N1 tipus A) va ser aïllat per primera vegada d'un porc en 1930.

Com s’encomana?

De persona a persona a través de les secrecions de nas i boca (tossir, esternudar, parlar, cantar) o per contacte directe (les mans, quan el malalt no les hi renta, els petons). És molt contagiosa (3-7 dies una vegada que inicien els símptomes) i de major risc quan ocorre en llocs tancats (estades, guarderies infantils, escoles, asils, albergs, entre altres).

Símptomes

Inici sobtat (el malalt recorda molt bé el moment d'inici) amb febre, mal de cap, dolor intens de músculs i articulacions, cansament excessiu, llagrimeig, mal de coll i tos.

Recomanacions generals:

*. Abrigar-se i evitar canvis bruscs de temperatura.
*. Menjar fruites i verdures riques en vitamina A i C (pastanaga, papaya, guayaba, taronja, mandarina, llima, llimona i pinya).
*. Rentar-se les mans amb freqüència, principalment després de tenir contacte amb malalts.
*. Evitar exposició a contaminants ambientals, no fumar en llocs tancats ni prop de nens, ancians o persones malaltes.

Quina serà l’evolució?

Pot mitigar-se, fer-se resistent o provocar una onada d’infeccions. Ara per ara totes les variables són possibles.

Hi ha un factor favorable pels que vivim a l’hemisferi nord, i tot el contrari pels que viuen al sud. Aquest no és altra que l’arribada de l’estiu. La llum ultraviolada inactiva els virus de la grip.

La resta, us la informaran degudament els mitjans de comunicació...

Sant Jordi

2009-04-22T23:07:00.003+02:00

D’aquí a poques hores celebrarem Sant Jordi, patró de Catalunya. D’aquí a poques, tenim una nova oportunitat de dir t’estimo, aquest cop, regalant un llibre i una rosa.

Em preguntava, perquè val la pena que demà guanyem el temps sortint al carrer a cercar un llibre per regalar. S’ha m’ha acudit:

Perquè desenvolupen el teu imaginari.
Perquè et fan més ric com persona.
Perquè t'acompanyen com ningú quan estàs sol.
Perquè omplen espais perquè l'ansietat no et devori.
Perquè no cal endollar-los.
Perquè es poden dur al llit.
Perquè es poden compartir.
...

(la seguretat en el vostre entorn més immediat, passa per no oblidar la vostra parella en una data com aquesta)

Feliç diada!

Escenes

2009-04-20T19:20:00.007+02:00

Segons un estudi del RACC fet a joves, d’entre 18 i 34 anys, un de cada deu enquestats reconeix que, al menys un cop al mes, condueix begut o va amb un conductor que hi va ...

A més, hi ha coincidència entre la majoria d’enquestats: desconeixement absolut de la relació entre l’alcohol ingerit i la taxa d’alcoholemia. A banda d’això, coincideixen també en la pràctica de falsos mites per rebaixar la taxa com és: beure aigua, córrer, mastegar grans de cafè, xicle, fins i tot hi ha qui menja herba quan li fan la prova.

Mireu, un got i mig de cervesa és suficient per donar positiu, els joves creuen que aquest dona després d’haver-ne begut quatre. Dos “xupitos”, positiu. Ells creuen que en manquen sis...

El grau d’eliminació a través del fetge és fix, no es pot accelerar. Estudis toxicològics indiquen que el cos metabolitza entre 20 i 30 grams d’alcohol per hora. Està clar que el grau d’afectació depèn també de diversos factors: pes, edat, sexe, estrès i fins i tot estar constipat o no però, ens caldrà hores per eliminar-lo del nostre organisme.

Després d’haver llegit les dades d’aquesta enquesta del RACC, em pregunto: què estem fent malament tots plegats? I quan dic tots plegats incloc a tothom: nosaltres , administració, pares, germans, amics,... tots.

A partir del que hem llegit, se’m plantegen diversos escenaris. Caldrà veure, malauradament , les necrològiques del proper cap de setmana per veure qui surt en els títols de crèdit:

Escenari 1: La prova

Bona nit, això és un control d’alcoholèmia, ha begut vostè?... Bé, he de fer-li la prova d’alcoholèmia.

Arribats a aquest punt quan la policia t’ha aturat el vehicle, ja no hi ha res a fer per eliminar l’etanol que corre per les teves venes. Comences a donar-hi voltes: el millor hauria estat prendre un taxi, podia haver esperat una mica més, si hagués passat per l’altra carretera...ja és massa tard. La teva sort depèn de l’alcohol que hagis pres!

Escenari 2: L'accident (crònica)

Dues persones van morir el dissabte a la nit en l'únic accident de tràfic ocorregut en la xarxa viària catalana durant el cap de setmana, que va ocórrer en el nucli urbà de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), segons van informar fonts dels Mossos d'Esquadra. L'únic accident registrat es va produir a les 20.22 hores, a l'altura del carrer de San Rafael de L'Hospitalet --al costat de la comissaria dels Mossos--, quan un Volkswagen Bora va envestir a un matrimoni que creuava la via. Com a conseqüència de l'impacte, va morir Fèlix G.M., de 65 anys, i Milagros G.M., de 63 anys, veïns de L'Hospitalet. El lloc del sinistre és un tram recte amb visibilitat i bé il·luminat.

Escenari 3: La detenció

El conductor, Sergio D. de C., de 29 anys i veí de L'Hospitalet, va ser detingut per la Policia Local de la localitat com presumpte autor d'un delicte d'homicidi imprudent i un delicte contra la seguretat del tràfic per conduir sota els efectes de begudes alcohòliques.

El detingut tenia antecedents penals per conduir sota els efectes de l'alcohol i estar implicat en un altre accident. La Policia Local va realitzar la prova de alcoholemia al detingut i el resultat va anar de 0,50 mil·ligrams d'alcohol per litre d'aire espirat. Sergio D. de C., que té antecedents per per conducció sota els efectes de begudes alcohòliques per altre accident, va quedar detingut en les dependències de la Policia Local.

Els Mossos d'Esquadra de L'Hospitalet van col·laborar amb la Policia Local. El detingut passarà a la disposició del Jutjat d'Instrucció en funcions de guàrdia de L'Hospitalet de Llobregat.

I pensar que això es podia haver evitat amb tan sols dir, NO!

iPaambtomàquet

2009-04-06T17:18:00.004+02:00

Seguint els vostres suggeriments, he anat a la recerca de l’iPaambtomàquet, perfecte perifèric per l’iJam i altres hardwares...

Adjunto instruccions de funcionament.

El pa amb tomàquet (literalment, pa amb tomàquet) és una típica recepta de cuina catalana, que consisteix a fregar amb tomàquet cru i madur una llesca de pa, preferiblement de pagès prèviament una mica torrat o no, s'amaneix amb sal i oli d'oliva al gust. Si es desitja, una vegada torrat el pa i abans de fregar el tomàquet, hi ha qui refrega all per a donar-li sabor picant.

iReflexions

2009-04-05T21:59:00.005+02:00

Tot i que sona a excusa, a causa de la feina i altres temes con són els estudis, no m’ha estat possible estar aquí aquests dies amb la regularitat que jo volia.

Probablement, tot va començar fa molt temps quan em van dir: “ en aquesta vida renovar-se, o morir”. El pitjor que em podia passar és que m’ho vaig creure, i des d’aleshores no he parat de treballar, d’estudiar i de moure’m...

Està clar que això té un preu, anar perdent moments d’un mateix. Si tens sort, t’adones que la vida (“el que succeeix mentre estàs ocupat fent plans” com la va definir J. Lennon) és com un rellotge de sorra, on cada cop n’hi ha menys grans a dalt i més a baix. Tal vegada encara estàs a temps de fer-hi quelcom per canviar-ho, sinó ja t’arribarà l’hora, veurem on, quan i com...

Pensant en com posar en pràctica aquest canvi, que per suposat no pot ser radical, m’he afegit a algunes de les noves tecnologies. Aquestes que, segons diuen, ajuden a fer-nos la vida millor. Per començar he triat un “iJam”, també m’han aconsellat un “iPorro” però, no va amb el meu estil.

Fets en poques paraules

2009-03-22T20:54:00.006+01:00

Mentre uns es dediquen a donar voltes pel món predicant paraules i només paraules. Altres, com Vicenç Ferrer, donen la seva vida pels més febles.

He llegit que l’anomenen cooperant en molts llocs. No crec que estiguin molt d'acord a Anatapur, segur que allà el tenen més com a pare, germà o amic.

Avui la família Ferrer, composta per més de dos milions i mig de damnificats, distribuïts en 2278 pobles, més de 1800 persones que formen el seu equip, la seva esposa, el seu fill i tots aquells que col·laboren amb la fundació Vicenç Ferrer, estan pendents i desitjosos d'una prompta recuperació, després que hagi patit un infart cerebral.

Des d'aquí ens sumem a aquest desig.

Ego dixit

2009-03-19T23:51:00.004+01:00

Tal vegada per allò de l'associació d'idees, avui dia del pare, m'ha vingut a la ment les declaracions que va fer el "papa" fa uns dies en relació amb la sida:

"no es pot superar aquest problema de la SIDA només amb eslògans publicitaris. Si no està l'ànima, si els africans no s'ajuden, no es pot resoldre el problema amb la distribució de preservatius: al contrari, el risc és que el problema augmenti" (llegit en el Periòdico de Catalunya).

Abans que m'acusin de "quesejo", vull donar unes dades:

La SIDA és una pandèmia que afecta Àfrica d'una forma tràgica. 24,5 milions d'africans pateixen SIDA (24.500.000 africans), sis mil d'aquests moren cada dia (6.000 africans).

Un país com Sud-àfrica té un 20% de la seva població, 600.000 sud-africans, portadora del virus de la SIDA.

Bostwana, 250.000 habitants. El 80% dels adolescents de 15 anys, estan exposats a contreure la SIDA i morir per aquesta malaltia. Estem parlant de 200.000 nens, perquè això és el que són, nens.

I la solució papal per a aquesta plaga és la invocació a l'abstinència sexual juntament amb l'acostament al pensament.

Mireu, que m'acusin de "quesejo" però això em sembla una bejanada papal. Com ho és demanar que l'església reparteixi entre els pobres totes les riqueses que segur, no té...

Em segueix venint a la ment que no fa tant, la meva dona i jo vam dur a la meva mare, al meu germà i a la seva cosina a veure la Capella Sixtina, al comprar les entrades li vaig comentar: Arrivo amb due signore anziane ed uomo amb problemi...(vinc amb dues senyores grans i un senyor amb problemes), davant d'això em va respondre: qui, tutto il mondo paga la stessa. (aquí tot el món paga l'entrada).

Ho vaig interioritzar i em vaig dir: paga, paga i calla, que això serveix per a ajudar al pobres...

I tornant al tema que ens ocupa, val dir que si, la única forma coneguda de sexe segur és no tenir sexe. Però atès que la vida contemplativa (evitar el pecat, conversió, purificació i caminar a les fosques per la fe) és qualitat de molt pocs. La resta dels mortals, hauríem de fer com tot bon professional sanitari. Abans de tocar qualsevol pacient: posar-se els guants de latex...

Barruts

2009-03-07T21:25:00.006+01:00

El post d’avui, “el dedico” a tots aquells barruts que no es conformen en aparcar el seu cotxe on els ve en gana, no. Ho fan en reservats de minusvàlids. Però això no és suficient per ells, alguns han perfeccionat la malifeta. Com?, veieu-ho:

En primer lloc, es tracta de tenir una familiar de primer grau, a ser possible, que tingui mobilitat reduïda reconeguda (certificat de discapacitat). Si es pot triar, millor que no visqui a casa per allò de no haver-lo de passejar...

A partir d’aquí, amb la documentació i el minusvàlid (serà la única vegada que el trauran) van a l’autoritat competent en la matèria, per demanar una tarja de minusvàlid que els permetrà estacionar el vehicle en espais habilitats per aquest efecte.

Els veureu arreu. Sempre tenen còmplice: marit, muller, fills,veïns, etc.

La sistemàtica és la següent: arriben tranquils amb el seu cotxe fins al centre, posen la tarja, i estacionen el cotxe en un lloc preferent sense haver de pagar ni cinc. Ah! que arriba un minusvàlid de debò. I què?, que es foti i vagi al pàrking o allà on sigui, que la cosa nova amb ells.

Jo ahir en vaig tenir una amb un d’aquests “elements”, que va estacionar en un reservat de minusvàlid, per anar a comprar. Ell, la seva dona i la seva filla ben cofois. Si veiéssiu com argumentava sense dir res coherent: és per acompanyar la meva sogra, que ara ni hi és perquè està de viatge amb l’Imserso, a Portugal (?)... Només la faig servir quan la duc a ella, avui és una excepció (vaja la que confirma la regla).

Només teniu un nom: Barruts!!!

Identifica't

2009-03-04T22:54:00.003+01:00

Tens una tarja telefònica de prepagament?, la vas comprar abans de novembre de 2007?, Si? Dons: IDENTIFICA’T

Avui, el ministeri de l’interior, amb la col·laboració d’una trentena d’operadors de mòbils, ha posat en marxa la campanya Identifica’t. Adreçada a tots aquells usuaris de telefonia mòbil amb targes de prepagament que encara no han facilitat les dades personals a la seva companyia telefònica.

El ministre Rubalcaba, ha manifestat que aquesta mesura és de gran importància per a les forces de seguretat, donat que les màfies i els grups terroristes fan servir telèfons de prepagament que garanteix el seu anonimat.

El proper nou de novembre, aquells que no s’hagin identificat davant el seu operador, es quedaran sense línea. Per a realitzar aquesta operació, només cal anar a un punt de venda i identificar-se amb el DNI, Passaport o tarja de residència.

Ara em pregunto: que passa si un es compra un telèfon al Marroc, on no cal identificar-se? (El pot utilitzar tranquil·lament a España).

Que passarà amb els diners que quedin a les targes de prepagament, de tots aquells que no l’hagin identificat i es donin de baixa?.

Ja no vull preguntar, novament, que passa amb la presumpció d’inocència?

Bé, ha arribat la fi de Carnaval, totes les màscares fora...

Temps de vida

2009-02-28T19:30:00.003+01:00

Algú em dirà: “és publicitat” i jo respondré si, i què?. Hi ha moltes coses a la vida que mouen sentiments: un llibre, una obra de teatre, una cançó, una pel·lícula, una posta de sol, una mirada... i no totes són reals. El valor l’haurà de donar cadascú en cada moment.

Jo avui el dono a Coca Cola per aquest missatge. Del subliminal no en faig cas, jo ja la bevia abans...

Sensacionalisme, tot s'hi val?

2009-02-18T12:01:00.004+01:00

Des de fa uns dies la premsa sensacionalista, aquesta anomenada groga, no fa altre cosa que nodrir-se del dolor d’una família que ha hagut de passar per la desaparició de la seva filla, la notícia del seu assassinat i ara, el procés de recerca del cos en el riu Guadalquivir. Tarda rera tarda, algunes cadenes de televisió no fan altre cosa que especular sense to ni so, perquè l’únic que pretenen és omplir temps i guanyar audiència, alimentant la morbositat de molts que els segueixen.

Està clar que aquest cas te els dies comptats, la trobin o no. En el moment que deixi de ser notícia, que ells decideixin que deixa de ser notícia, posaran la vista sobre una altra víctima de la informació, i com si no hagués passat res passaran a una altra cosa. Ho dubteu?

Per aquells que heu respost que si, us pregunto a vosaltres i a la premsa:

Continuen desapareguts els menors Yeremy Vargas y Amy Fitzpatrick. On ès la premsa? , on el seguiment?, on la preocupació pública?, on el dolor de les famílies?, on les concentracions i les pancartes?...

Però això no és tot. Fa uns dies podíem veure la mort en directe d’una persona que va anar a Suïssa perquè li practiquessin l’eutanàsia. Tinc clar que tot el procés s’ha d’enregistrar perquè així ho diu la Llei d’aquell país però jo em pregunto, feia falta mostrar els darrers batecs del seu cor?. No parlem de la dignitat de la mort?. És més digna per televisió?...

I avui, una notícia que s’ha pogut veure en tot tipus de premsa em trasbalsava: Jade Goody, una britànica de 27 anys que es va fer popular en el reality show Big Brother per haver tingut relacions sexuals davant la camera i per haver insultat a una concursant índia, ha venut per un milió de lliures esterlines (1,2 milions d'euros), l'exclusiva del seu casament i dels seus darrers, i agònics, dies de vida, després de ser-li diagnosticat un càncer terminal que acabarà en breu amb la seva vida.

Jo aquí deixo un parell de preguntes, d'entre les moltes que tinc, que m’estic platejant en aquest mateix moment:

Quin missatge pretenem donar als nostres fills i a la societat amb tot això? (violència, deshumanització...?)

Realment, per diners, tot s’hi val?

En tinc més però, el que no tinc són respostes...

Càncer

2009-02-16T07:00:00.002+01:00

Premi de publicitat a Cannes

Consells per a la salud

2009-02-12T22:56:00.005+01:00

Fa uns dies que no escric ni una sola línea, el motiu?, haver estat seguint uns sans consells que em van fer arribar: consells per adults contemporanis pseudo-intelecto-neuro-hipocondríacs.

Aquí us els deixo, ja em direu com us va…

Diuen que tots els dies hem de menjar una poma pel ferro i un plàtan, pel potasi. També una taronja, per a la vitamina C, mig meló per a millorar la digestió i una tassa de te verd sense sucre, per a prevenir la diabetis.

Tots els dies cal prendre dos litres d'aigua (sí, i després eliminar-los, que duu el doble del temps que ens ha costat prendre’ls).

Tots els dies cal prendre's un Activia o un Iogurt para tenir L. Cassei Defensis, que ningú sap que coi és, però sembla que si no te’n prens un milió i mig cada dia, comences a veure a la gent com borrosa.

Cada dia una aspirina, per a prevenir els infarts, més un got de vi negre, per al mateix. Un altre de blanc, per al sistema nerviós. I un de cervesa, per... ja no recordo perquè era. Si t'ho prens tot junt, per més que et doni un vessament cerebral aquí mateix, no et preocupis doncs probablement ni t'assabentis.

Tots els dies cal menjar fibra. Molta, moltíssima fibra, fins que aconsegueixis cagar un sweater. Cal fer entre quatre i sis menjars diàris, lleugers, sense oblidar-te de mastegar cent vegades cada mos. Fent un petit càlcul, només en menjar se'n van com cinc horetes.

Ah, després de cada menjar cal rentar-se les dents, o sigui: després de l’Activia i la fibra, les dents, després de la poma, les dents, després del plàtan, les dents... i així mentre tinguis dents, sense oblidar passar-te el fil dental, massatjador de genives, buche amb Plax...

Millor amplia el bany i posa un equip de música, perquè entre l'aigua, la fibra i les dents, t’hi passaràs moltes hores dins...

Cal dormir vuit hores i treballar unes altres vuit, més les cinc que has de dedicar a menjar, vint-i-una. Te’n queden tres, sempre que no tinguis algun imprevist. Segons les estadístiques, veiem tres hores diàries de televisió. Bé doncs, a partir d’ara ja no pots perquè tots els dies cal caminar almenys mitja hora (vista l’experiència: als 15 minuts torna, sinó la mitja hora se't convertirà en una).

S’ha de cuidar les amistats perquè són com una planta: cal regar-les diàriament. I quan te’n vas de vacances també, suposo. A més, has d’estar ben informat, així que cal llegir almenys dos diaris i algun article de revista, per a contrastar la informació.

Ah!, has de tenir sexe tots els dies, però sense caure en la rutina: cal ser innovador, creatiu, renovar la seducció. Això duu el seu temps. I ni què parlar si és sexe tàntric!! (referent a això et recordo: després de cada menjar cal raspallar-se les dents!).

També cal fer temps per a escombrar, rentar la roba, els plats, i no et dic si tens gos o qualsevol altra mascota... fills?!

En fi, a mi el compte em dóna unes 29 hores diàries. La única possibilitat per rebaixar que se m'ocorre és fer diverses coses alhora, per exemple: Et dutxes amb aigua freda i amb la boca oberta, així t'empasses els 2 litres d'aigua. Mentre surts del bany amb el raspall de dents en la boca vas fent l'amor (tàntric, dret) amb la teva parella, que de passada mira la TV i t’explica el que hi ha, mentre, escombres...

Que et queda una mà lliure? Truca als teus amics i, als teus pares!! Pren-te el vi (després de parlar amb als teus pares et farà falta). El Yakult amb la poma te’l pot donar la teva parella mentre es menja el plàtan amb el Activia, i demà canvieu. I encara sort que hem crescut perquè sinó, ens hauríem de fotre un Danonino Extra Calci tots els dies.

Úuuuf! Si després de tot això et queden 2 minuts, reenvia-ho als amics (a aquells que cal regar, com les plantes) mentre prens una culleradeta d’ All Bran, que t’anirà molt bé... I ara et deixo perquè entre el iogurt, el mig meló, la cervesa, el primer litre d'aigua i el tercer menjar amb fibra del dia, ja no se què estic fent però, necessito anar al bany urgent. Ah, aprofito i me’n duc el raspall de dents...

Meme

2009-02-01T21:34:00.005+01:00

Fa temps, “navegant per la xarxa” em vaig trobar amb el terme meme. Que millor que Google per cercar el seu significat, dit i fet: converses distribuïdes que es van encomanant d’un blog a l’altre.

Dons us he de dir que, el divendres passat, va la Montse i m’inocula aquesta malaltia convidant-me a un. Content jo, perquè no dona malestar, ni febre, ni cap simptomatologia a no ser d'una mica de mal de cap, produït per la recerca del tema que he de penjar al blog segons les normes adquirides:

Linkar a la persona que t’envia el meme
Compartir 7 fets sobre un/a mateix/a
Convidar 7 blocaires deixant els seus noms i els enllaços als seus blogs, avisant-los de que els passes el meme amb un comentari al seu blog

Permeteu-me que converteixi 7 fets que comparteixo en set consells, que ara ens poden anar d’allò més:

1.- Aneu al seupermercat amb l’estómac ple, per tal de no comprar més del que ens cal ( no hi ha tants impulsos). Un cop allà, cerqueu marques blanques, igual de bones però bastant més barates. (sembla que són dos consells però, el supermercat és el mateix...)

2.- Pageu en efectiu, les targes de crèdit són molt pràctiques però, no oblidem que hi ha interessos i taxes que engreixen les entitats bancàries en la mateixa proporció que en aprima la nostra butxaca.

3.- Utilitza el transport públic en comptes del cotxe propi, és més barat. I si aquesta opció no us va bé, us proposo compartir el vehicle amb altres que van al vostre mateix destí. Visiteu aquesta web, de ben segur podeu trobar el que cerqueu: http://www.viajamosjuntos.com/

4.- A tot arreu, bombetes de baix consum

5.- La calefacció no ha de pujar per sobre els 22ºC.

6.- Ja que paguem internet, aprofitem-lo per llegir diaris, llibres, etc. No és el mateix, ja ho se però... en qualsevol cas sempre tens una biblioteca pública prop de casa on satisfer el bon hàbit de la lectura.

7.- Pot ser un bon moment, per desfer-nos de tot allò que no fem servir. Hi ha subhastes per internet i perquè no, ho he vist als Estats Units, ho posen tot al patí de casa, i a vendre-ho a preu de segona ma.

Bé, i ara passo el testimoni a set persones que m’odiaran a partir d’avui:

Syl http://freakylandia.blogspot.com/

EQMEVD http://elquemaietvaigdir.blogspot.com/

Núr http://lhabitacioneta.blogspot.com/

Instints http://gatetambturbo.blogspot.com/

Lluna http://llagrimadelluna.blogspot.com/

Ingrid http://pomaipera.blogspot.com/

Xavi http://pyroblanes.blogspot.com/

Seny

2009-01-27T23:09:00.003+01:00

Vista, oïda, olfacte, gust , tacte i seny haurien de configurar els sis sentits necessaris per conèixer i relacionar-nos amb el nostre entorn d’una forma segura. Però no, això és una veritable utopia, mal contats són cinc...

De petit, sempre m’havien parlat del seny com una qualitat, molt catalana per cert. Mentre la resta tenia sentit comú nosaltres teníem seny però a mida que passa el temps m’adono que, com si d’una mutació es tractés es va perdent, ara impera la comoditat, la deixadesa. Comoditat i despersonalització, que ens ho donin tot fet.

Aquests dies, amb els continuats episodis meteorològics adversos he pogut viure en primera persona situacions dantesques. Hi ha qui ha perdut el nord, per una fotografia, per gravar una pel·lícula que penjar a you tube. Hi ha qui s’ha jugat el seu físic, i el que és pitjor, el dels seus fills. Una platja plena de claus, ferros i altres elements perillosos producte del naufragi de dues embarcacions, onades de més de nou metres, o aquest darrer dissabte vents que ho feien trontollar tot. En cada escenari un munt de gent encuriosida cercant un trofeu, una imatge...

De veritat creieu que ha de estar tot tant mastegat?, fa falta que hi hagi cartells que diguin per on hem de passar i per on no?, fa falta que li diguis a un que no faci foc un dia amb vents de més de 100 Km/h. o que no passi per la riba del port amb onades que el tapen completament?.

Aquests tipus de conductes posen en risc, i el que és pitjor, posa en risc a tot aquell que es troba al costat d’un, anomenem-lo, “inconscient”?.

L’edició d’aquest mes de la revista Cel Obert incloïa unes dades no sabudes del temporal, a veure que us semblen:

Atenció a les dades no sabudes del temporal:

✌ Una nena de vuit anys fa pocs dies que ha sortit de l’hospital, i encara va coixa, pel forat que un clau d’uns deu cm de llarg i un i mig de diàmetre li va fer a la planta del peu dret. El clau li va travessar el calçat i li va perforar el taló. Li caldrà una bona recuperació per no quedar coixa sempre més. El cas és que havia anat amb el seu pare i un germà menor a veure les destrosses del temporal el matí del dia 27. El pare va decidir acostar-se a les restes dels dos creuers de la platja de Blanes per fer-se una foto. La sorra era plena dels trossos dels vaixells esmicolats. El pare va baixar a la sorra fent un salt des del passeig, ja que les escales estaven tancades a l’accés dels vianants pel perill. Des de la sorra, el pare va baixar al fill petit a braços i va dir a la nena que saltés, ella va fer un salt i va ser llavors que va caure damunt el clau mig soterrat i va fer-se la ferida. Entre crits i plors, el pare desesperat va fer senyals de socors i els serveis d’emergència desplaçats a la zona, des de feia hores, van deixar la feina de retirada de sorra i brossa diversa i van socorre a la família fent una cura de primers auxilis i després els van dur amb ambulància a l’hospital comarcal.

✌ La nit de cap d’any el servei d’urgència de l’hospital de Blanes van atendre a dos adolescents de ferides a les cames. Talls produïts per una caiguda dins el pesquer embarrancat a la platja de davant el carrer ample. Els nois havien entrat a fer una copa de cava per celebrar el canvi d’any d’una manera original, quan eren dins se’ls va esfondrar el terra i els va provocar talls des dels turmell fins als genolls. El serveis d’urgència van haver d’aplicar sutura i els van administrar vacunes pel perill d’infecció pel contacte amb productes tòxics habituals en els materials de construcció de cascs navals.

Naturalment les notícies no falses però, és pura anècdota que hagi estat així, podia haver estat una realitat.

Cal que comencem a omplir l'ampolla de seny, abans no sigui massa tard...

Venda d'òrgans

2009-01-21T23:29:00.006+01:00

L’infern existeix, el cel no ho sé…

Aquesta és una frase que deia avui un bon amic meu (en Paco R.) i que, dins el context de la “guerra dels busos ateu cristians” li va al pel però, jo no parlaré d’aquest tema, en Ferran ho va fer fa uns dies d’allò més.

Jo vinc amb un que esgarrifa i que, tal vegada fa que, com a mínim cregui que l’infern existeixen dins d’aquesta mateixa dimensió en la que vivim: la venda d’òrgans.

Es parla de crisi i jo em pregunto, en qui estat de crisi s’ha de trobar una persona per posar a la venda els seus òrgans?. Mireu això, és d’avui:

Bueno creo que como todos
[Ocultar Comentario] Enviado por Anonymous el Mie, 01/21/2009 - 00:10
Bueno creo que como todos aqui, igual me encuentro en gravisimos problemas economicos, que ya me son imposibles de sobrellevar, creo firmemente en la libertad individual de deciciones sin dañar a nadie, y en pleno uso de mis libertades individuales me veo en la necesidad de poner a la venta uno de mis riñones o parte de mi higado, absoluta discrecion por ambas partes. A quien se interese este es mi e-mail. : xxxx_sa@bolivia.com, se que es ilegal pero diganme, las leyes van a solucionar mis problemas economicos? verdad que no? aquel que da... tiene derecho a recibir... tengo 27 años, saludable y sin vicios, super deportista, no fumo ni bebo, la vida es para vivirla, todo va de acuerdo en la optica con que lo veas, ¿ a quien dañamos ofreciendo vida a cambio de ayuda humana? a quien? verdad que a nadie... mi tipo de sangre es ORH+ sexo masculino, estatura 1.79, peso 70K, y estoy dispuesto para cualquier examen. mi e-mail es : xxxx_sa@bolivia.com (permeteu-me, he canviat part de l'adreça)

No és un cas aïllat, ni ha a grapats: espanyols, peruans, bolivians, mexicans, equatorians, etc.

Està clar que, els que estem al cel, som uns veritables privilegiats... Crec que tots plegats hem de fer alguna reflexió, no tot són flors i violes.

Creieu que Catalunya s'ha convertit en un lloc insegur?

2009-01-18T20:05:00.001+01:00

Accidents de trànsit

2009-01-13T22:30:00.005+01:00

Un cop més, en començar l’any, el govern ens ha facilitat les dades de morts per accidents de trànsit al conjunt d’Espanya. Novament, uns i altres, s’han felicitat per aquesta continuada tendència a la baixa, 559 menys que l’any passat.

Mireu, m’haureu de perdonar però, continuaré cridant als quatre vents: “2.182 més dels que haurien de ser”.

No sé ben bé que ens està passant però, ens estem insensibilitzant davant la mort. Accidents de trànsit, accidents laborals, guerres i fam continuen engreixant xifres, misèries i desesperacions. I mentre tant ho veiem passar com si no anés amb nosaltres. Serà per que no toca la nostra pell?.

Jo no vull perdre la sensibilitat, no vull deixar de tenir emocions, no vull deixar de plorar ni de riure. I crec, que ningú de nosaltres ha de continuar veient només xifres en aquestes morts. Darrera de cadascuna d’elles hi ha una família, amics, història i tradició.

Per això, us proposo un exercici: He triat un poble de Catalunya a l’atzar, un que més d’un de vosaltres coneix o com a mínim, n’haurà sentit a parlar.

Imagineu-vos-el ple de gent, de vida. Aquesta es la realitat avui.

Ara, penseu que cada dia el nombre d’habitants va minvant. Ja anireu llegint als diaris, a la radio i als telenotícies, com cada setmana un degoter de persones es va afegint a la llista dels que ja no hi son.

En arribar el 31 de desembre tothom haurà desaparegut.

L’Institut Cartogràfic de Catalunya farà desaparèixer aquest punt que ens identifica com a poble i, amb l’arribada del nou any, a començar novament. A veure, a qui li toca ara?...

Ajuntament de Cornellà del Terri

Població 2007: 2.106
Gentilici: cornellencs
Altitud: 96 m
Superfície: 28 Km²
Capital: Cornellà del Terri
Comarca: Pla de l'Estany
Àmbit territorial: Comarques Gironines
Partit judicial: Girona
Demarcació electoral: Girona
Província: Girona
Codi oficial estadístic: 1705610007
Adreça: Mn. Jacint Verdaguer, 4
Codi postal i localitat: 17844 Cornellà del Terri
Comarca: Pla de l'Estany
Població 2007: 2.106
Telèfon: 972-594001
Fax: 972-594148
CIF: P1706100C
Alcalde President: Il·lm. Sr. Pere Vilà i Ferrer
Adreça e_mail: cornella@ddgi.cat