Per al teu somriure (bis)

Avui em prenc la llicència de repetir el títol d’un post. Si bé el continguts res tenen a veure, la finalitat si és la mateixa: posar un somriure a més enllà dels vostres rostres.

Potser no dona més seguretat en el nostre entorn però, tampoc en resta...

Per al teu somriure

Aquest darrer cap de setmana, per allò de mantenir-me en perfil baix i anar a llocs on no hi hagi gaire gent, vaig anar a Andorra. Feia dos anys que no hi anava però, tot segueix igual. La gent continua sortint carregada dels centres comercials amb els carros plens a vessar de: sucre, tabac, licors, formatges. A mi em dona la impressió que hi ha qui ho paga més car que a casa seva però, cadascú fa el que vol amb els seus diners.

Després d’adquirir algunes debilitats personals, vam anar a dinar a un restaurant d’Andorra la Vella, res de l’altre món. Ben dinat, abans de sortir, vaig passar pel servei a rentar-me les mans. Mentre ho feia, de reüll i a través del mirall vaig veure una màquina penjada a la paret, sense prestar-hi massa atenció vaig pensar que es tractava d’una expenedora de preservatius. A partir d’aquí em vaig fer la meva pel·lícula preguntant-me: “qui després de sortir amb el pap ple, li ve de gust comprar un preservatiu?” “qui n’adquireix un d’aquests marca no t’hi fixis?”...

Sigui com sigui, la meva sorpresa va arribar en el moment d'assecar-me les mans, la màquina no era de preservatius sinó, expenedora d’un raspall i pasta de dents per un euro. Per fi, algú pensa en quelcom tant important com ho és la neteja de la boca i del manteniment de les dents.

Segons els meu humil parer, molt encertat. Molts haurien de seguir el seu exemple, segur que la nostra rialla i el nostre alè, els hi agrairan.

Teoria de la relativitat

El titular del Jutjat d’ Instrucció número 30 de Barcelona ha decretat la llibertat, amb càrrecs a l’ex president del Palau de la Música Fèlix Millet, i l’ex secretari Jordi Montull.

És ben cert que la gent no hauria d’anar a la presó, sobre tot quan no hi ha mala fe, quan et diuen que ho tornaran, quan tan sols ha robat, quants milions?, un i mig ?, dos ?, quants milions d’euros dieu?...

No siguem durs amb ells, ja ho diu el seu advocat: ho han pagat amb l’escarni i la vergonya.

Estic convençut que tècnica i legalment, no hi ha res a dir però a peu de carrer, fa mal. En clau política, cada cop hi ha més gent que diu que tots són iguals, que no val la pena anar a votar. Així ens va. Ara cada cop més veus parlen de la justícia VIP. De què parlem, d’allò de: “tanto tienes tanto vales?

La realitat, el nostre dia a dia, és que si deixes de pagar una multa o un impost veuràs com acabes: notificació, increment d’un 5%, notificació, increment d’un 20%, publicació al BOP, i finalment, embarg. I eh!, que podem estar parlant d’una taxa per la recollida d’escombraries, si ho fem de la declaració de renda no se on podem anar a petar...

Bé, que com diuen: “tot depèn del color del cristall amb el que es miri”, és a dir, pura teoria de la relativitat, mireu sinó:

Així és com tu veus casa teva

Així la veu el comprador

El banc no en te cap dubte

El taxador no s'hi posa fulles

I l'Agència Tributària ho te clar, tens una mansió.

El valor del temps

això es un tros de cel, blau, clar, nítid

Vaig marxar deixant enrere Güertel’s, Millet’s,etc. i torno trobant-me’ls tots sobre la taula. Hi ha menús que els haurien de treure de la carta.

Vaig marxar en una tardor molt més que estiuenca, i torno en una tardor que és mes hivern que altra cosa. De la màniga curta a l’anorac en un tres i no res.

Em queden dies de vacances i repetiré tranquil·litat, bons aliments, hores de seixanta minuts i minuts de seixanta segons, cels blaus, nits fosques, arcs de sant Martí, núvols...

Seré com el Guadiana, apareixeré i desapareixeré fins esgotar-les.

arc de sant martí, engolllit pels nuvols

i acabant el dia...

les nits son nits, fosques, negres.

Aquest cop si...

Del 5 al 12 d'octubre

Sanitat

La noticia

Segons el darrer “Índex de Consumidors de la Sanitat Europea” elaborat pel Health Consumer Powerhouse (consultora sueca), amb el recolzament de la Comissió Europea (CE). Per segon any consecutiu, la sanitat espanyola es deteriora i obté una puntuació similar a molts països de l’est d’Europa.

Per a la realització d’aquest informe, s’ha mesurat un total de 34 aspectes corresponents a sis grans grups: drets dels pacients i informació, la e-salud (ús de noves tecnologies en la gestió del sistema i la comunicació entre els pacients i els professionals), temps d’espera per a rebre un tractament, resultats (esperança de vida, mortalitat), quantitats de serveis que s’ofereixen i política farmacèutica. A cada aspecte se li va donar un pes relatiu perquè la suma del sistema ideal fos 1000 punts. La màxima puntuació l’obté Holanda amb 839, la mínima Latvia (Letonia) amb 449, i España 639, lloc 18 de 31.

(...)

Ara, recolzant-me en aquesta notícia, seria molt fàcil carregar les tintes dient les mil i una d’un servei que té molt que desitjar. Això ho tenim clar però, no crec que fos just per molts professionals que estan treballant amb ganes, amb manca de mitjans, de temps, contra corrent. I pensant en ells intentaré fer un exercici més equilibrat, sense oblidar però tots aquells altres que tracten els pacients com si fossin un número, que han deixat penjada la vocació i el codi deontològic en no sé quin armari perdut...

Reflexions en veu alta

Sense entrar en disquisicions de si jo si o jo no, crec que tots tenim la nostre part de culpa. Donem una ullada sinó a qualsevol servei d’urgències hospitalari, ple fins la bandera. Està clar, que és més rentable anar al servei d’urgències que al CAP. Per que?... anàlisi de sang, radiografia, electrocardiograma, i així un llarg etcètera. El resultat és que cada persona acapara un munt de serveis i professionals, que no fan altra cosa que provocar cues immenses.

Si donem una ullada als CAP, ens trobem amb cues de “pacients” a la caça de la seva recepta. Som veritables acaparadors de medicaments. Ah!, hi ha una veritable fal·lera amb els antibiòtics

Som amants de les proves, com més cares millor, no sabeu el que “farda”...

I què me’n dieu de les baixes?. Qualsevol va amb al metge una excusa dolorosa, per tal que li donin un paperet que li permetrà no anar a treballar.

Hi ha més molt més, això només és la punta d’un iceberg que crema als professionals de la sanitat, malbaraten els diners de tots i col·lapsen el sistema.

La meva realitat, en tres perles (+ una)

Tinc una doctora, la meva internista, que val el seu preu en or. És una excel·lent professional. Segur que n’hi ha molts/es com ella, però ara em toca dir: gràcies Àngels.

Tinc un metge de capçalera, que ni em mira quan vaig de visita (per no fer ni s’aixeca de la cadira). Em va consolar el dia que em van dir que era normal, normal?. Sembla que ho fa amb tothom. Felicitats dr............!, coi, no sé ni com es diu... ni ganes... (no penseu que hi vaig moltes vegades, m’ha vist tres cops en tota la meva/seva vida).

I finalment, per allò d’acostar la sanitat al pacient, em van canviar de CAP. Per què deixar-me en un que tinc a 500 metres de casa poden anar a un altre que està a l’altre costat del poble?...

"Ara fa un any, vaig anar al metge per un dolor intens a la cama, em van dir que m'havien de fer una elestromiografia. Ara fa un any que espero em toqui"