Violència
L'home sobresurt de la resta de la creació en la mesura que ell mateix reconeix la seva pròpia naturalesa, quan ho oblida, s'enfonsa més baix que les bèsties. Per a altres éssers vivents, ignorar el que són és natural; per a l'home, és un defecte.
Boecio, filòsof del segle V.
Realitat
Abusos i violència sexual (de gènere), violència de i a menors, violència filio parental, violència al professors, a metges, a gent gran, etc.
Violència i més violència.
Reflexió
Des de fa temps hem pregunto: en què ens estem equivocant? Jo no tinc la resposta, possiblement entre tots la trobarem però, la realitat és que hi ha una pèrdua de valors constant que, com la fuita en una canonada, amenaça en deixar-nos secs. Mentre tant, mentre no trobem respostes i donem solucions al problema, les víctimes d’aquest retorn al més primari dels orígens, no fa altra cosa que seguir patint.
De ben segur no hi ha un sola cosa que ho ha generat sinó, la conjunció de moltes. En plantejo una d’elles:
Crec que hi ha una generació de pares/mares (posterior a la meva) que, amb bones intencions, s’ha equivocat. Han canviat el paper de pares pel d’amics, deixant un buit impossible de cobrir. Els que no han sucumbit, s’han convertit en pares conciliadors. Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada, els defineix en dos grups: els pares pre constitucionals i els post constitucionals.
Crec que s’ha de fer alguna cosa i ho hem de fer entre tots. Mirar cap un altra costat no farà que canviï res.
La no violència, és cosa de tots!