SINT AFFLICTIS CELERES, LENTAE GAUDENTIBUS HORAE (*)
Prefereixo no dir res, en contraposició d’aquells que parlen massa...
Veieu i jutjeu:
(*) QUE SIGUIN RAPIDAS PER ALS AFLIGITS, LENTES PER ALS QUE GAUDEIXEN
15/1/10
6/1/10
Reflexions del dia desprès
Perquè els nens puguin gaudir més dies els seus regals hem adaptat, més que adoptat, al Pare Nöel (Saint Nicholas o San Nicolás, Sinterklaas, Kris Kringle, Father Christmas, Papá Noel o Père Noel, com vulgueu anomenar-lo). El fet és que a causa d’això, el Reis Mags estan cada cop més decebuts per la nostra actitud poc fidel amb ells. Bé ells així, ressentits, i nosaltres cada cop més desconcertats perquè: com podem deixar els nostres fills sense regals el dia de reis? (per molt que els haguem donat el 25). Aquesta situació ens condueix, ineludiblement, a una “sentada” familiar que esdevindrà en una nova despesa compra , per allò de no ferir les seves il·lusions...El resultat de tot això és que les nostres/vostres/seves carteres, es ressentiran una mica més, en moments que ja estan malferides.
No penseu que no entenc la situació. Tot i que els meus fills són grans també han estat nens, i per altra banda perquè ahir mateix, per raons que no venen al cas, em vaig convertir per uns moments en una mena de “Carter Reial”. Els nens embogien per donar-me la carta que jo, havia de trametre personalment al “Rei”. Les seves cares s’il·luminaven pensant, que en donar la carta tancaven el cercle que els duria a l’endemà, a fer els seus somnis realitat.
Sigui com sigui aquesta és la situació que vivim amb els nens per tant, no en parlem més punt i a part. Però altra cosa són/som els adults, deixeu-me explicar, no m’he begut l’enteniment:
En arribar a casa després d’un dia de festa, en el que m’he convertit el Rei Mag/Pare Noel fent regals a tothom veig a la televisió com a partir de demà els del “Tall Anglès” i els de “IQUEA”, entre altres, rebaixaran els seus productes fins al 50%. Coi, alguns dels que he fet els he adquirit allà mateix. Dos dies de diferència, i meitat de preu o el que és el mateix, dos dies de diferència i regal doble. (no vull que penseu que soc gasiu).
Bé, només es tracta d’una reflexió en veu alta però, no em negareu que les il·lusions tenen preu i que aquesta, és més cara en funció del dia...
És quelcom semblant a allò de: "avui t'estimo més que ahir però, menys que demà".
3/1/10
Els cinc sentits
MMX ha començat amb un devessall d'estímuls màgics als sentits. El primer que es va despertar en mi va ser l’ olfacte, amb el perfum que es va posar Maggy, la meva dona, mentre ens preparàvem per sortir. Plegats de la ma vam anar cap el que havia, i va ser, el darrer sopar de l’any. No ho sabíem encara però, allà ens esperava una cuina d’avantguarda que inundaria els nostres paladars. La vista i l’oïda, sense desmerèixer la festa, la musica i les campanades, havien d’esperar unes hores més. Puntualment es van sensibilitzar a les 17:30 del dia 1 amb la posta en escena de “Saltimbanco” al Circ de Soleil, un espectacle extraordinari que es mereix un capítol a part.
Ara un cop feta la posta a punt dels cinc sentits, i amb tres dies de rodatge del nou any, només resta posar la vista al front per seguir amb força, amb ganes i esperança que quelcom canviï a millor. (Gràcies Ferran)
Qui diu que la vida, com el cub de Rubik, no te solució?
1/1/10
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
