La teva seguretat... a les escombraries!!!

Recordo com en alguns llocs d'Estats Units, l’arribada del cap de setmana duu aparellat alguns esports peculiars. En funció de les disciplines els anomenarem bricolatge o jardineria. A Miami per exemple, dissabte rere de dissabte el veí de casa , incansable ell, engegava la seva segadora d’herba, durant un parell d’hores no deixava de donar passades pel seu jardí de 20x20m2. Dissabte rere de dissabte jo em preguntava mentre aguantava nerviós el soroll: què li pot quedar per tallar?. És com el que va cada dissabte a la perruqueria, tal vegada només sigui per a rentar i pentinar…serà això?...

Aquí en el nostre país no tenim aquestes neures, com a molt, ens dóna per netejar els calaixos del despatx o del moble de la saleta, aquest on anem acumulant papers i documents que poden ser de vital importància en un moment donat.

Arribats a aquest punt et preguntaràs que va el tema d’avui, ja que les pistes no donen per a gaire res. Doncs bé, avui et vull parlar d’un tema que pot posar en escac la seguretat integral del teu entorn: LES TEVES ESCOMBRARIES!!!.

No subestimis mai el poder de les escombraries!...Escombraria... cofre de tresors per a tafaners, separats/des desesperats/des, lladres, etc.

La Llei reconeix i també la jurisprudència que les escombraries, una vegada col·locades en un lloc públic, es converteixen també en un “bé públic”, subjecte a usos.. i abusos. Al treure aquesta borsa repleta d’informació confidencial, traspassem la barrera del que és privat per a exposar-ho en un aparador de plàstic.

Font excel·lent per a recuperar informació econòmica (rebuts de caixers automàtics, rebuts de pagament, factures, rebuts de targetes de crèdit.. etc.) també monitorejar hàbits de consum. Per cert com nota curiosa, les escombraries són un dels elements mes preuats de les unitats d’investigació fiscal dels USA, el temut i temible IRS!

Un dels senyals més visibles de que en meitat de les escombraries es troba una joia, són els papers esquinçats per la meitat, a quarts o fins als nivells que la paranoia ens permeti arribar... Per comoditat, no solem passar de dos trencaments... ja saps.. les presses, manca de temps o el reflex automatitzat de simplement trencar els papers per la meitat, com si amb això els volatilitzéssim. Per als professionals de l’art de pescar informació confidencial en les escombriaires, aquests fragments es converteixen en peces d’un trencaclosques que val la pena articular... i gairebé mai s’equivoquen. Com contramesures trencar aquests documents (generalment financers) i posar-los en dues borses diferents.

Les escombraries són també el diari públic de les nostres addiccions, i petites fosques aficions que no es veurien molt bé a plena llum. És una de les fonts mes socorregudes d’evidències per a usar en cas d’un divorci contenciós agressiu, on tot s’hi val, fins i tot treure literalment a la ex parella, els seus draps bruts! Molts detectius privats contractats per ex furios@s, cerquen en els escombriaires evidències d’alcoholisme, abusos de drogues, afició a la pornografia, etc.

Truc “inside” dels investigadors professionals: Deixar en la porta de la potencial víctima una caixa de borses d’escombraries de regal, amb una nota de falsa promoció, només que aquesta serà d’un color estrident i poc usual. Només li deixen a ella, es clar. Així en pocs dies, gairebé sense fallar, relluirà en el contenidor comunitari de les escombraries, la preuada i acolorida gemma! Alerta si reps aquest regal inesperat a casa teva.

I finlment no oblidis el que passa a la feina, no pensis que això et pot passar només amb les escombraries de la llar, perquè a la feina som potser encara més vulnerables , hi ha bultrons, rivals professionals que en cas de vigilància podría exposar-nos a una terrible indiscreció.

Telefonia VS intimitat

Qui més qui menys sabrà que fa uns dies, va arrencar la nova edició del 3GSM World Congress a Barcelona. Es tracta de la fira de la telefonia mòbil més important del món. En ella es donen cita professionals del sector, que mostren les últimes novetats i tendències del moment. És com si de la passarel·la Cibeles o Gaudí es tractés, solament que en comptes de roba tenim telèfons. Encara que ben vist, ens farà falta molta “tela” per a adquirir un d'aquests terminals d'última generació.

Ens ha tocat viure a la societat de les tecnologies. Sense rubor us dic que sóc un fidel seguidor d'aquesta tendència tendenciosa. M'agrada estar a l'última i conèixer el que hi ha en el mercat, per així poder aplicar en l'àmbit de la seguretat el darrer en comunicacions i localitzacions, encara que això ens duu de vegades a la absurditat. Us vaig presentar fa uns mesos un localizador de claus perdudes. Es col·loca un dispositiu al costat de les claus, quan no saps on les has deixat solament es tracta que el localizador et digui el lloc exacte. Solament que va arribar JDA, Blogger del pollo de goma i em va dir, i que fem si extraviem el localizador?. Ja em veia abocat a posar un localizador en el localizador, entrant així en l'espiral dels nombres periòdics, aquests que no s'acaben mai. Està vist que de vegades ens mengen “la closca” amb veritables fantasmades.

Arribats a aquest punt ningú pot negar que, amb l'arribada de la telefonia mòbil vam guanyar enters en el que a seguretat es refereix, tants com vam perdre en la nostra intimitat

Recordo que allà per l'any 1998, vaig començar els meus flirteigs amb un beeper (buscapersonas). Pel meu treball, era necessària la localització permanent. És clar, aquest es va veure complementat amb un telèfon mòbil, un Nokia 1610. Que feia quan rebia un avís si després no tenia opció a resposta?. El beeper tenia molta cobertura, cosa que no passava amb el telèfon mòbil, amb la qual cosa quan et trucaven havies de començar a donar voltes per a trobar cobertura en el telèfon. Anaves a la caça de la ratlleta com un posés. Un cop aconseguies trucar, el més probable és que et regalessin amb una notícia no molt bona o amb un retorn avançat a casa. Va ser en aquest punt on la seguretat va començar a guanyar en qualitat: els temps de resposta eren molt més curts, però va ser en aquest mateix instant on molts vam deixar enrere aquesta sensació anomenada intimitat.

El pitjor de tot és que a hores d’ara s'ha convertit en una veritable addicció. Som molts els qui hem deixat de fumar però, a veure qui és el maco que deixa el telèfon mòbil a casa i se’n va de viatge. No per Déu!, ja no podem viure incomunicats. És realment important que així sigui perquè, si te’n vas uns dies a la muntanya per a “carregar bateries”, necessites que et truquin del despatx, necessites que et facin les darreres ofertes en telefonia i com no, necessites que t'avisin de la companyia d'assegurances que demà et carreguen el rebut del segur tot risc del cotxe.

Està vist que estem atrapat a la xarxa sense possibilitat de marxa enrere...

Bé us deixo, estic preparant les properes vacances, ja us anunciaré on anirem la meva dona, els meus fills, el gos i el meu Nokia N80...

Precision GPS

Avui vull presentar-vos un article que té múltiples utilitats en el camp de la seguretat. Permet la localització de persones, vehicles o de qualsevol objecte que ho porti, arreu del món on es trobi.

Crec que està especialment indicat per a persones amb problemes de Alzheimer, que es desorienten i perden amb facilitat. Compte amb una opció de “zona de protecció” que predefinirem i que ens alertarà en cas que el subjecte la sobrepassi.

Que els nostres fills se'n van de vacances, que tenim un cotxe que s'ho val… aquí és on hem de col·locar el WordTracker. A partir d'aquest instant, solament es tracta de tenir cobertura GSM i GPS, i ens donarà la posició amb una exactitud de +- 3 metres.

El seguiment el podem realitzar des del nostre ordinador (tot i que no és necessàri) o des del nostre telèfon mòbil, ja sigui de Movistar, de Vodafone, d'Orange o Yoigo.

Bé, crec que és el moment que entreu a aquestes pàgines:

http://www.precisiongps.eu/enfora.htm
http://www.precisiongps.eu/soporte.htm#faq

Trobareu resposta a moltes preguntes que us estareu plantejant en aquest instant.

Aigua...fins quan?

Cada gota compta.

Eureka!

Una de les causes més habituals de les caigudes a la llar, està motivada per la utilització d’elements inadequats per a pujar o arribar a objectes en alçada: cadires en lloc d’escales, ús d’escales en mal estat (esglaons trencats), cadires amb rodes (que rellisquen i ja podeu imaginar la resta) o fins i tot taules que acaben inestabilizant-se al trepitjar un costat d’aquesta, la qual cosa provoca ineludiblement que caiguem a terra.

I perquè hem de pujar en una cadira?, es preguntarà més d’un. Doncs per exemple, per a canviar una bombeta fosa.

Tot i que l’avanç de la tecnologia ha arribat també al món de les bombetes (halògenes, fluorescents, leds, etc.), segueix sent habitual trobar en gairebé tot les llars les típiques incandescents, les de tota la vida.

Perquè el canvi d’una bombeta no sigui un malabarisme impossible, us presento un gadget interessant. Es tracta d’un braç telescòpic de fins a dos metres amb una ròtula, que duu incorporat una ventosa i un motor de dues rotacions. Aquest ens permet sense el més mínim risc, acostar-nos des de la distància a la bombeta fosa, descargolar-la i substituir-la per una de nova.

El preu de l’article està sobre els 79$, si ho vols clica aquí i fes tu mateix la comanda.

I ja que hi sóm, aprofito per a explicar-vos el funcionament d'aquest tipus de bombeta:

Es tracta d'una ampolla de vidre a la qual s’hi ha practicat el buit, o s'ha omplert d'un gas inert. Dintre trobem un filament tungstè que passarà a estar incandescent quan fem circular electricitat per ell.

Una bombeta incandescent té una vida d'unes 1000 hores, encara que serà el filament qui determini la vida útil d'aquesta, atès que a poc a poc va degradant-se fins que es trenca.

Home mort (Dead man's switch)

Aquesta tarda per correu electrònic, ha arribat una pregunta relacionada amb la seguretat en els trens. M'han demanat que expliqui que és l'home mort, i això és el que vaig a intentar a continuació:

Per a començar us diré que es tracta d'un sistema de seguretat instal·lat els trens. Se'l denomina de diverses maneres: home mort, pedal d'home mort (Dead man's switch) o dispositiu de vigilància home-mort. L'instal·len en les cabines de conducció de qualsevol tren. Es tracta habitualment d'un pedal instal·lat en la part inferior de la consola de conducció i té com a missió, l'activació del sistema de frenat en el supòsit que el conductor es desmaii i/o perdi la consciència. Assegura per tant, que el maquinista està en condicions de conduir el tren mentre aquest es troba en marxa.

Al tractar-se d'un pedal, podeu pensar que res més fàcil de “hackejar-lo”. Amb només posar-hi un pes enganyem el sistema. Gens més lluny de la realitat.

Vegem com funciona

Es basa en un sistema de doble etapa, que consisteix en la seqüència d'actuació que us descric a continuació:

Seqüència de pedal trepitjat : Als 30 segons d'haver trepitjat el pedal s'encén una llum en el panell. Si no es desactiva, després de 2,5 segons sona un avís acústic d'alta intensitat. Si passats 2,5 segons el maquinista no ho desactiva, s'obre el llaç del fre provocant el frenat d'emergència del tren.

Seqüència de pedal no trepitjat. Als 2,5 segons de no haver trepitjat el pedal, s'encén una llum blava en el panell. Si no es desactiva 2,5 segons després sona un avís acústic d'alta intensitat. 2,5 segons més tard, si el maquinista no ho desactiva, s'obre el llaç de fre, provocant el frenat d'emergència que detindrà el convoy.

I ara només em resta dir-vos: bon viatge!

Safety

En matèria de seguretat no s’ha de baixar la guàrdia però, tampoc podem estar permanentment tibants ja que això ens condueix a una situació d’estrès que de mantenir-se en el temps, produeix un efecte contrari al desitjat. Per això, per llevar la pressió i relaxar-nos una mica, us deixo un parell de coses interessants que he trobat a la xarxa.

Seguint en la línia que us comentava us deixo la primera. Es tracta d’una excel·lent idea de Virgin Amèrica, companyia aèria que dóna les instruccions de seguretat en els seus vols per mitjà de dibuixos animats.

En la segona de la mà de Gilles Vidal fotògraf francès, us duc de visita a l’interior de la cabina d’un Airbus 380 . No és gens habitual entrar-hi si tenim en compte que estem parlant de l’avió de passatgers més gran del món, de l’avió que compta amb el major quantitat de peces en la història de l’aviació. Fixeu-vos en els quadres de comandaments i en la gran quantitat d’elements de seguretat que hi ha.

Paseu i que tingueu un bon vol!