Decàleg

Avui retorno, després d'uns dies en els quals el treball m'ha tingut tenallat més del que és desitjable, convenient i sa. No em sento especialment orgullós d'això però, ha estat la realitat. O sigui, que ningú pensi que he “sabatizat” el blog o a mi mateix.

Fa un temps vaig llegir en, qui sap on, un altre d'aquests decàlegs que tant m'agraden. Us proposo afegiu alguns consells, no té perquè tancar-se en 10, n’hi ha molts més.

10 consells per a viure una vida horrible

1.- Pensa en com de malament t'ha anat la vida. La teva vida és un fracàs. Compara't amb totes aquelles persones que han tingut molta sort i maleeix-te a tu mateix. Tortura't pensant en això, quantes més vegades al dia, millor. No et vagis al llit sense abans pensar: "Sóc un desgraciat".

2.- Viu ràpidament. No paris ni per a pensar-ho. Procura treballar el màxim nombre d'hores possible, acumula el teu treball i no deleguis en uns altres. Només tu ets capaç de fer-ho correctament. Fuma tot el que siguis capaç, i beu alcohol diverses vegades al dia. Engreixa’t, l felicitat és proporcional a la grandària de la teva panxa i als quilos de sobrecàrrega. Tortura't en el gimnàs 2 hores a la setmana i maleeix-te tot el possible per no estar en forma.

3.- Arriba tard a casa, no gaudeixis ni de la teva parella ni dels teus fills. Porta a casa tots els problemes i culpabiliza d'ells a la teva família. Empipa't i crida, com més millor. La teva família no et mereix.

4.- Ompla la teva ment de pensaments horribles i recrea't en ells el major temps possible. Pensa en les mil maneres diferents com et pots morir i tria les més espantoses. Fes una pel·lícula mental sobre això i visualitza-la una vegada i una altra. Quan vagis amb cotxe, pensa que patiràs un accident. Si vas amb avió, pensa que caurà i que vas a moriràs cremat. Pensa en la mort. Contínuament. I sofreix per això com més millor.

5.- Menja compulsivament, ràpid i sense gaudir del menjar. Quan ho facis, mantingues la teva atenció en altra cosa. Gaudeix del menjar escombraria, de la carn i dels greixos saturats. Engreixa’t, com més millor, i no oblidis sotmetre't a dietes estrictes i insatisfactòries dues o tres vegades a l'any, això sí, procurat lamentar-te de quan gras estàs i dels problemes que això pot implicar per a la teva salut en el futur. Quan abandonis la dieta, menja el màxim possible en el menor temps que siguis capaç, per a recuperar els quilos perduts i afegir-te uns quants més suplementaris. Culpat per això.

6.- Procura dormir el menor temps possible, i omplir la teva ment amb tot el que has de fer a l'endemà abans de ficar-te alllit. Planifica tot el treball del matí, i, si no ets capaç de dormir, pren-te una pastilla o dues. Procura veure alguna pel·lícula violenta abans de dormir, i aixeca't empipat per no poder dormir més. Lamenta't llavors pel desgraciada que és la teva vida, com t’he indicat en el punt 1.

7.- No vagis de vacances. El treball és l'única cosa divertida. No passegis per la natura, de què serveix?. Queda't a casa i duu-te un poc de treball per als teus dies lliures. Connecta el telèfon mòbil, el fax i l'ordinador, per a no perdre el contacte, i procura estar pendent d'ells el major temps possible.

8.- Ets un inútil. No serveixes per res. Imagina't freqüentment que et quedaràs sense treball. Pensa en tots els problemes econòmics que tindràs, en els deutes i en la ruïna absoluta. Ningú t’ajudarà, perquè no tens amics de debò. Pensa en això i recrea't en aquests pensaments cada vegada que tinguis una pausa en el teu treball.

9.- Desenvolupa i potencia els teus instints més violents. Sigues agressiu treballant, parlant, conduint... pots ser especialment desagradable amb la teva família i amb els teus fills. La vida és molt dura, i cal aprendre. Empipa't amb tot el món i fixa't que tot el món et mira malament, i fa gestos desagradables quan et veu. Has de defensar-te de tots: ets tu contra el món.

10.- No t'oblidis de ser infeliç. Quan t'asseguis bé, content, feliç, busca un pensament desagradable. No somriguis. La vida és massa terrible per a tenir un motiu per a somriure. Realment no mereix la pena. Igual hauries de pensar en posar-li fi, un dia d'aquests... és una opció a considerar

Mar cruel

Molts de nosaltres venim de gaudir del pont, uns dies de vacances molt gratificants.

Molts, hem començat a fer plans per les properes vacances però,

molts, simplement lluiten per sobreviure...

Cliqueu sobre la imatge, us durà a l'enllaç

Ells no ho farien

Estic convençut, ells no ho farien. Ells no marxarien de vacances abandonant-nos al costat d’una carretera qualsevol.

La crisi de l'oli de gira-sol

Sempre he pensat que no hi ha pitjor desinformació que la informació mal donada.

Us dic això, arran de la des”informació” de la “crisi de l’oli de gira-sol”. Sense tenir més dades, vaig pensar que no es tractés d’una vaga d’aquests vegetals. Tal vegada demanaven més hores de sol. Però no, apareix el ministre de sanitat per televisió i ens demana que no es consumeixi oli de gira-sol perquè, hi ha la possibilitat de que contingui “noséquè” perjudicial per a la salut.

El primer que vaig fer va ser anar a la cuina i, verificar quin tipus d’oli usem: oli d’oliva tap verd i tap vermell... un sospir d'alleugeriment a casa...

Bé bromes a banda, vaig pensar en les prop de les 700 persones que van morir, i de les 20.000 que van resultar afectades per la ingestió d’oli de colza desnaturalitzat amb anilina, l’any 1981. Per tant, calia que haguessin donat una informació més acurada: marques, tipus, etc.

Avui la noticia es tancava així: El ministre de Sanitat, Bernat Soria, ha assegurat que tot l’oli de gira-sol disponible en els supermercats és “segur per a la salut” i ha precisat que de moment, s’ha certificat que no hi ha risc en 200 de les 800 marques d’aquest producte que es comercialitza a Espanya. Es a dir, que hi ha 200 marques no contaminades (PDF) amb tota seguretat i, que la resta (600) no són perilloses per a la salut.

Més clar l’aigua... qui en tingui...

Llegendes urbanes

Aquesta setmana, he rebut un correu en el que em facilitaven aquesta informació:

INVERTIR EL NUMERO PIN POT SALVAR-TE

Si estàs sent forçat/da per un lladre a retirar diners d’un caixer automàtic, ho pots notificar a la policia marcant el teu número PIN al revés.

Per exemple, si el teu número PIN és 1234 marca’l al revés: 4321. El caixer reconeix que el teu número PIN està sent marcat al revés, aleshores la maquina et donarà els diners sol·licitats però, ocult per al lladre, la policia serà avisada i sortirà per a ajudar-te immediatament.

Aquesta informació es va transmetre per TELEVISIÓ i van declarar en el programa que rarament s’utilitza perquè les persones no saben que existeix.

Si us plau, passa això a tots els teus contactes.

Després de llegir-ho se’m van plantejar alguns dubtes:

1. En el supòsit dels qui tenen un número capicua, Què passa amb ells?.

2. Si estàs sent atracat, perquè l’acció no és altra. Tindràs la sang freda, no només de recordar el número PIN, sinó de donar-li la volta?.

3.Estan els caixers preparats per a aquesta “mesura de seguretat”?.

No parlaré del fet que hagi estat comentat a la televisió, com si això li donés alguna credibilitat...

I com en altres ocasions en les quals he rebut correus d’aquest tipus (t’has oblidat les claus del cotxe?, no et preocupis, pots obrir-lo amb el mòbil…), comença la “tasca d’investigació”, quina?, doncs tan fàcil com anar-me’n a un caixer i provar-ho.

Arribats a aquest punt us puc confirmar, sense cap mena de dubte, que no funciona . Al teclejar un número PIN que no té res a veure amb el meu, ha sortit una instrucció de PIN erroni, provi de nou. Ah!, si us dóna per fer la prova, no oblideu que solament teniu la possibilitat de tres intents, la quarta us durà a l'oficina per a demanar la devolució de la targeta, ja que el caixer la hi haurà empassat. I per descomptat la policia no ha aparegut però, gratament decebut, he tornat a casa per a escriure aquest desmentit.

Per cert, aquest post em dóna l'oportunitat d'obrir una nova categoria: llegendes urbanes. Per descomptat no és per a fer-li la competència a Jefe Indio, ell si té un blog de veritables Llegendes Urbanes, us aconsello el visiteu.

Decàleg per fer del seu fill un delinqüent

Té 51 anys, és nascut a Ciutat Reial tot i que des de fa 23 anys viu a Granada. Està casat i és pare de dos fills, un noi de 21 anys i una noia de 15. Políticament és un inconformista. Catòlic, creient però poc practicant i, amb una afició molt seva: no fer res y, descansar. Així és com es defineix Emilio Calatayud, Jutge de Menors de Granada.

El passat divendres, vaig poder gaudir en directe d’una de les seves conferències. No hi ha cap dubte que es tracta d’un jutge mediàtic però, amb el que m’identifico especialment en un tema: l’educació dels fills.

És un gran coneixedor de la Llei del Menors i, s’ha fet famós a Espanya per les seves sentències en les que canvia el càstig per educació. Per exemple, els menors que cremen papereres han de treballar dos caps de setmana amb els bombers, Un noi que anava begut en moto, va haver de visitar a paraplègics que es rehabiliten d’accidents de tràfic, parlar amb els seus familiars i fer una redacció. Un altre que robava amb el sistema de l’estrebada, l’ha condemnat a tres anys de llibertat vigilada, en els que ha d’estudiar mecànica i treballarà per dur un sou a casa. Un noi maltractador de l’escola, l’ha enviat a servir càtering en un centre de paraplègics cerebrals. Segons el cas els envia al menjador d’indigents de la Creu Roja, a centres de Càrites de vellets, etc.

Així són les seves sentències: instructives, senzilles, proporcionals i eficients perquè ell, creu que tots els joves mereixen una oportunitat, oportunitat que ell està disposat a donar-los.

Mireu, amb el post d’avui no pretenc crear dos grups, el de pares i fills o el de joves i adults i enfrontar-los però, crec que uns i altres ens estem equivocant en algunes coses. Penso que si som capaços de reconèixer-les, serem capaços de donar-hi solucions. Encara estem a temps.

De moment, i per començar aquí us deixo el “Decàleg per fer del seu fill un delinqüent”, no és meu, que més voldria jo, el vaig escoltar al Jutge Emilio:

1. Comenci des de la infància donant al seu fill tot el que demani. Així creixerà convençut que el món sencer li pertany.

2. No es preocupi per la seva educació ètica o espiritual. Esperi que arribi a la majoria d’edat perquè pugui decidir lliurement.

3. Quan digui paraulotes, rigui'ls-les. Això l'animarà a fer coses més gracioses.

4. No el renyi ni li digui que està malament quelcom del que fa. Podria crear-li complexos de culpabilitat.

5. Reculli tot el que ell deixa llençat: llibres, sabates, roba, joguines. Així s’acostumarà a carregar la responsabilitat sobre els altres.

6. Deixi-li llegir tot el que caigui en les seves mans. Cuidi que els seus plats, coberts i gots estiguin esterilitzats, però no que la seva ment s’ompli d’escombraries.

7. Barallis sovint amb la seva parella en presència del nen, així a ell no li doldrà massa el dia que la família, potser per la seva pròpia conducta, quedi destrossada per a sempre.

8. Doni-li tot els diners que vulgui gastar. No vagi a sospitar que per a disposar-ne es necessari treballar.

9. Satisfaci tots els seus desitjos, apetits, comoditats i plaers. El sacrifici i l’austeritat podrien produir-li frustracions.

10. Posi’s de la seva part en qualsevol conflicte que tingui amb els seus professors i veïns. Pensi que tots ells tenen prejudicis contra el seu fill i que de debò volen fastiguejar-lo.

Us deixo un parell d'enllaços a you tube, ja em direu quelcom:

http://www.youtube.com/watch?v=K2GTauJT5Vg

http://www.youtube.com/watch?v=91gDdSSX_jk

L’any 2007 va escriure el llibre anomenat: “Reflexions d’un jutge de menors” Editorial Dauro Edicions, val la pena llegir-lo.

aparcascomoelculo.com

No crec que alarmi a ningú (i tal vegada això ja és un problema en si mateix), si dic que hi ha un gran grup de conductors que al volant es converteixen en essers agressius, anàrquics i irresponsables. En un moment donat, qualsevol de nosaltres pot ser diferent en funció del rol que jugui. De vianants ens adonem de tot allò que fan malament els altres però de conductors, tenim carta blanca per deixar el cotxe en doble fila, trepitjar el pas vianants o fins i tot, deixar-lo estacionat en un reservat de minusvàlids.

Hi ha una frase comuna per cada cas d’aquests: ei, que no n’hi ha per tant, que només ha estat dos minuts!!! ( nova teoria que demostra que no tothom te minuts de seixanta segons)...

Doncs arran de, cada cop més, conductes com aquesta. Ha nascut la web aparcascomoelculo.com, amb la pretensió de que qualsevol ciutadà els “denunciï” deixant-los una nota en el parabrises. Si algú està interessat allà podrà trobar unes butlletes per a imprimir després, només cal marcar amb una creu la casella que correspongui a la “malifeta”, deixar-la en el cotxe i això si, no oblidant fer una fotografia que més tard es pujarà a la galeria perquè tothom la pugui veure, inclòs l’infractor.