Càncer
Premi de publicitat a Cannes
16/2/09
12/2/09
Consells per a la salud
Fa uns dies que no escric ni una sola línea, el motiu?, haver estat seguint uns sans consells que em van fer arribar: consells per adults contemporanis pseudo-intelecto-neuro-hipocondríacs.
Aquí us els deixo, ja em direu com us va…
Diuen que tots els dies hem de menjar una poma pel ferro i un plàtan, pel potasi. També una taronja, per a la vitamina C, mig meló per a millorar la digestió i una tassa de te verd sense sucre, per a prevenir la diabetis.
Tots els dies cal prendre dos litres d'aigua (sí, i després eliminar-los, que duu el doble del temps que ens ha costat prendre’ls).
Tots els dies cal prendre's un Activia o un Iogurt para tenir L. Cassei Defensis, que ningú sap que coi és, però sembla que si no te’n prens un milió i mig cada dia, comences a veure a la gent com borrosa.
Cada dia una aspirina, per a prevenir els infarts, més un got de vi negre, per al mateix. Un altre de blanc, per al sistema nerviós. I un de cervesa, per... ja no recordo perquè era. Si t'ho prens tot junt, per més que et doni un vessament cerebral aquí mateix, no et preocupis doncs probablement ni t'assabentis.
Tots els dies cal menjar fibra. Molta, moltíssima fibra, fins que aconsegueixis cagar un sweater. Cal fer entre quatre i sis menjars diàris, lleugers, sense oblidar-te de mastegar cent vegades cada mos. Fent un petit càlcul, només en menjar se'n van com cinc horetes.
Ah, després de cada menjar cal rentar-se les dents, o sigui: després de l’Activia i la fibra, les dents, després de la poma, les dents, després del plàtan, les dents... i així mentre tinguis dents, sense oblidar passar-te el fil dental, massatjador de genives, buche amb Plax...
Millor amplia el bany i posa un equip de música, perquè entre l'aigua, la fibra i les dents, t’hi passaràs moltes hores dins...
Cal dormir vuit hores i treballar unes altres vuit, més les cinc que has de dedicar a menjar, vint-i-una. Te’n queden tres, sempre que no tinguis algun imprevist. Segons les estadístiques, veiem tres hores diàries de televisió. Bé doncs, a partir d’ara ja no pots perquè tots els dies cal caminar almenys mitja hora (vista l’experiència: als 15 minuts torna, sinó la mitja hora se't convertirà en una).
S’ha de cuidar les amistats perquè són com una planta: cal regar-les diàriament. I quan te’n vas de vacances també, suposo. A més, has d’estar ben informat, així que cal llegir almenys dos diaris i algun article de revista, per a contrastar la informació.
Ah!, has de tenir sexe tots els dies, però sense caure en la rutina: cal ser innovador, creatiu, renovar la seducció. Això duu el seu temps. I ni què parlar si és sexe tàntric!! (referent a això et recordo: després de cada menjar cal raspallar-se les dents!).
També cal fer temps per a escombrar, rentar la roba, els plats, i no et dic si tens gos o qualsevol altra mascota... fills?!
En fi, a mi el compte em dóna unes 29 hores diàries. La única possibilitat per rebaixar que se m'ocorre és fer diverses coses alhora, per exemple: Et dutxes amb aigua freda i amb la boca oberta, així t'empasses els 2 litres d'aigua. Mentre surts del bany amb el raspall de dents en la boca vas fent l'amor (tàntric, dret) amb la teva parella, que de passada mira la TV i t’explica el que hi ha, mentre, escombres...
Que et queda una mà lliure? Truca als teus amics i, als teus pares!! Pren-te el vi (després de parlar amb als teus pares et farà falta). El Yakult amb la poma te’l pot donar la teva parella mentre es menja el plàtan amb el Activia, i demà canvieu. I encara sort que hem crescut perquè sinó, ens hauríem de fotre un Danonino Extra Calci tots els dies.
Úuuuf! Si després de tot això et queden 2 minuts, reenvia-ho als amics (a aquells que cal regar, com les plantes) mentre prens una culleradeta d’ All Bran, que t’anirà molt bé... I ara et deixo perquè entre el iogurt, el mig meló, la cervesa, el primer litre d'aigua i el tercer menjar amb fibra del dia, ja no se què estic fent però, necessito anar al bany urgent. Ah, aprofito i me’n duc el raspall de dents...
Tots els dies cal prendre dos litres d'aigua (sí, i després eliminar-los, que duu el doble del temps que ens ha costat prendre’ls).
Tots els dies cal prendre's un Activia o un Iogurt para tenir L. Cassei Defensis, que ningú sap que coi és, però sembla que si no te’n prens un milió i mig cada dia, comences a veure a la gent com borrosa.
Cada dia una aspirina, per a prevenir els infarts, més un got de vi negre, per al mateix. Un altre de blanc, per al sistema nerviós. I un de cervesa, per... ja no recordo perquè era. Si t'ho prens tot junt, per més que et doni un vessament cerebral aquí mateix, no et preocupis doncs probablement ni t'assabentis.
Tots els dies cal menjar fibra. Molta, moltíssima fibra, fins que aconsegueixis cagar un sweater. Cal fer entre quatre i sis menjars diàris, lleugers, sense oblidar-te de mastegar cent vegades cada mos. Fent un petit càlcul, només en menjar se'n van com cinc horetes.
Ah, després de cada menjar cal rentar-se les dents, o sigui: després de l’Activia i la fibra, les dents, després de la poma, les dents, després del plàtan, les dents... i així mentre tinguis dents, sense oblidar passar-te el fil dental, massatjador de genives, buche amb Plax...
Millor amplia el bany i posa un equip de música, perquè entre l'aigua, la fibra i les dents, t’hi passaràs moltes hores dins...
Cal dormir vuit hores i treballar unes altres vuit, més les cinc que has de dedicar a menjar, vint-i-una. Te’n queden tres, sempre que no tinguis algun imprevist. Segons les estadístiques, veiem tres hores diàries de televisió. Bé doncs, a partir d’ara ja no pots perquè tots els dies cal caminar almenys mitja hora (vista l’experiència: als 15 minuts torna, sinó la mitja hora se't convertirà en una).
S’ha de cuidar les amistats perquè són com una planta: cal regar-les diàriament. I quan te’n vas de vacances també, suposo. A més, has d’estar ben informat, així que cal llegir almenys dos diaris i algun article de revista, per a contrastar la informació.
Ah!, has de tenir sexe tots els dies, però sense caure en la rutina: cal ser innovador, creatiu, renovar la seducció. Això duu el seu temps. I ni què parlar si és sexe tàntric!! (referent a això et recordo: després de cada menjar cal raspallar-se les dents!).
També cal fer temps per a escombrar, rentar la roba, els plats, i no et dic si tens gos o qualsevol altra mascota... fills?!
En fi, a mi el compte em dóna unes 29 hores diàries. La única possibilitat per rebaixar que se m'ocorre és fer diverses coses alhora, per exemple: Et dutxes amb aigua freda i amb la boca oberta, així t'empasses els 2 litres d'aigua. Mentre surts del bany amb el raspall de dents en la boca vas fent l'amor (tàntric, dret) amb la teva parella, que de passada mira la TV i t’explica el que hi ha, mentre, escombres...
Que et queda una mà lliure? Truca als teus amics i, als teus pares!! Pren-te el vi (després de parlar amb als teus pares et farà falta). El Yakult amb la poma te’l pot donar la teva parella mentre es menja el plàtan amb el Activia, i demà canvieu. I encara sort que hem crescut perquè sinó, ens hauríem de fotre un Danonino Extra Calci tots els dies.
Úuuuf! Si després de tot això et queden 2 minuts, reenvia-ho als amics (a aquells que cal regar, com les plantes) mentre prens una culleradeta d’ All Bran, que t’anirà molt bé... I ara et deixo perquè entre el iogurt, el mig meló, la cervesa, el primer litre d'aigua i el tercer menjar amb fibra del dia, ja no se què estic fent però, necessito anar al bany urgent. Ah, aprofito i me’n duc el raspall de dents...
1/2/09
Meme
Fa temps, “navegant per la xarxa” em vaig trobar amb el terme meme. Que millor que Google per cercar el seu significat, dit i fet: converses distribuïdes que es van encomanant d’un blog a l’altre.
Dons us he de dir que, el divendres passat, va la Montse i m’inocula aquesta malaltia convidant-me a un. Content jo, perquè no dona malestar, ni febre, ni cap simptomatologia a no ser d'una mica de mal de cap, produït per la recerca del tema que he de penjar al blog segons les normes adquirides:
Linkar a la persona que t’envia el meme
Compartir 7 fets sobre un/a mateix/a
Convidar 7 blocaires deixant els seus noms i els enllaços als seus blogs, avisant-los de que els passes el meme amb un comentari al seu blog
Permeteu-me que converteixi 7 fets que comparteixo en set consells, que ara ens poden anar d’allò més:
1.- Aneu al seupermercat amb l’estómac ple, per tal de no comprar més del que ens cal ( no hi ha tants impulsos). Un cop allà, cerqueu marques blanques, igual de bones però bastant més barates. (sembla que són dos consells però, el supermercat és el mateix...)
2.- Pageu en efectiu, les targes de crèdit són molt pràctiques però, no oblidem que hi ha interessos i taxes que engreixen les entitats bancàries en la mateixa proporció que en aprima la nostra butxaca.
3.- Utilitza el transport públic en comptes del cotxe propi, és més barat. I si aquesta opció no us va bé, us proposo compartir el vehicle amb altres que van al vostre mateix destí. Visiteu aquesta web, de ben segur podeu trobar el que cerqueu: http://www.viajamosjuntos.com/
4.- A tot arreu, bombetes de baix consum
5.- La calefacció no ha de pujar per sobre els 22ºC.
6.- Ja que paguem internet, aprofitem-lo per llegir diaris, llibres, etc. No és el mateix, ja ho se però... en qualsevol cas sempre tens una biblioteca pública prop de casa on satisfer el bon hàbit de la lectura.
7.- Pot ser un bon moment, per desfer-nos de tot allò que no fem servir. Hi ha subhastes per internet i perquè no, ho he vist als Estats Units, ho posen tot al patí de casa, i a vendre-ho a preu de segona ma.
Bé, i ara passo el testimoni a set persones que m’odiaran a partir d’avui:
Dons us he de dir que, el divendres passat, va la Montse i m’inocula aquesta malaltia convidant-me a un. Content jo, perquè no dona malestar, ni febre, ni cap simptomatologia a no ser d'una mica de mal de cap, produït per la recerca del tema que he de penjar al blog segons les normes adquirides:
Linkar a la persona que t’envia el meme
Compartir 7 fets sobre un/a mateix/a
Convidar 7 blocaires deixant els seus noms i els enllaços als seus blogs, avisant-los de que els passes el meme amb un comentari al seu blog
Permeteu-me que converteixi 7 fets que comparteixo en set consells, que ara ens poden anar d’allò més:
1.- Aneu al seupermercat amb l’estómac ple, per tal de no comprar més del que ens cal ( no hi ha tants impulsos). Un cop allà, cerqueu marques blanques, igual de bones però bastant més barates. (sembla que són dos consells però, el supermercat és el mateix...)
2.- Pageu en efectiu, les targes de crèdit són molt pràctiques però, no oblidem que hi ha interessos i taxes que engreixen les entitats bancàries en la mateixa proporció que en aprima la nostra butxaca.
3.- Utilitza el transport públic en comptes del cotxe propi, és més barat. I si aquesta opció no us va bé, us proposo compartir el vehicle amb altres que van al vostre mateix destí. Visiteu aquesta web, de ben segur podeu trobar el que cerqueu: http://www.viajamosjuntos.com/
4.- A tot arreu, bombetes de baix consum
5.- La calefacció no ha de pujar per sobre els 22ºC.
6.- Ja que paguem internet, aprofitem-lo per llegir diaris, llibres, etc. No és el mateix, ja ho se però... en qualsevol cas sempre tens una biblioteca pública prop de casa on satisfer el bon hàbit de la lectura.
7.- Pot ser un bon moment, per desfer-nos de tot allò que no fem servir. Hi ha subhastes per internet i perquè no, ho he vist als Estats Units, ho posen tot al patí de casa, i a vendre-ho a preu de segona ma.
Bé, i ara passo el testimoni a set persones que m’odiaran a partir d’avui:
27/1/09
Seny
Vista, oïda, olfacte, gust , tacte i seny haurien de configurar els sis sentits necessaris per conèixer i relacionar-nos amb el nostre entorn d’una forma segura. Però no, això és una veritable utopia, mal contats són cinc...De petit, sempre m’havien parlat del seny com una qualitat, molt catalana per cert. Mentre la resta tenia sentit comú nosaltres teníem seny però a mida que passa el temps m’adono que, com si d’una mutació es tractés es va perdent, ara impera la comoditat, la deixadesa. Comoditat i despersonalització, que ens ho donin tot fet.
Aquests dies, amb els continuats episodis meteorològics adversos he pogut viure en primera persona situacions dantesques. Hi ha qui ha perdut el nord, per una fotografia, per gravar una pel·lícula que penjar a you tube. Hi ha qui s’ha jugat el seu físic, i el que és pitjor, el dels seus fills. Una platja plena de claus, ferros i altres elements perillosos producte del naufragi de dues embarcacions, onades de més de nou metres, o aquest darrer dissabte vents que ho feien trontollar tot. En cada escenari un munt de gent encuriosida cercant un trofeu, una imatge...
De veritat creieu que ha de estar tot tant mastegat?, fa falta que hi hagi cartells que diguin per on hem de passar i per on no?, fa falta que li diguis a un que no faci foc un dia amb vents de més de 100 Km/h. o que no passi per la riba del port amb onades que el tapen completament?.
Aquests tipus de conductes posen en risc, i el que és pitjor, posa en risc a tot aquell que es troba al costat d’un, anomenem-lo, “inconscient”?.
L’edició d’aquest mes de la revista Cel Obert incloïa unes dades no sabudes del temporal, a veure que us semblen:
Atenció a les dades no sabudes del temporal:
✌ Una nena de vuit anys fa pocs dies que ha sortit de l’hospital, i encara va coixa, pel forat que un clau d’uns deu cm de llarg i un i mig de diàmetre li va fer a la planta del peu dret. El clau li va travessar el calçat i li va perforar el taló. Li caldrà una bona recuperació per no quedar coixa sempre més. El cas és que havia anat amb el seu pare i un germà menor a veure les destrosses del temporal el matí del dia 27. El pare va decidir acostar-se a les restes dels dos creuers de la platja de Blanes per fer-se una foto. La sorra era plena dels trossos dels vaixells esmicolats. El pare va baixar a la sorra fent un salt des del passeig, ja que les escales estaven tancades a l’accés dels vianants pel perill. Des de la sorra, el pare va baixar al fill petit a braços i va dir a la nena que saltés, ella va fer un salt i va ser llavors que va caure damunt el clau mig soterrat i va fer-se la ferida. Entre crits i plors, el pare desesperat va fer senyals de socors i els serveis d’emergència desplaçats a la zona, des de feia hores, van deixar la feina de retirada de sorra i brossa diversa i van socorre a la família fent una cura de primers auxilis i després els van dur amb ambulància a l’hospital comarcal.
✌ La nit de cap d’any el servei d’urgència de l’hospital de Blanes van atendre a dos adolescents de ferides a les cames. Talls produïts per una caiguda dins el pesquer embarrancat a la platja de davant el carrer ample. Els nois havien entrat a fer una copa de cava per celebrar el canvi d’any d’una manera original, quan eren dins se’ls va esfondrar el terra i els va provocar talls des dels turmell fins als genolls. El serveis d’urgència van haver d’aplicar sutura i els van administrar vacunes pel perill d’infecció pel contacte amb productes tòxics habituals en els materials de construcció de cascs navals.
Naturalment les notícies no falses però, és pura anècdota que hagi estat així, podia haver estat una realitat.
Cal que comencem a omplir l'ampolla de seny, abans no sigui massa tard...
21/1/09
Venda d'òrgans
L’infern existeix, el cel no ho sé…
Aquesta és una frase que deia avui un bon amic meu (en Paco R.) i que, dins el context de la “guerra dels busos ateu cristians” li va al pel però, jo no parlaré d’aquest tema, en Ferran ho va fer fa uns dies d’allò més.
Jo vinc amb un que esgarrifa i que, tal vegada fa que, com a mínim cregui que l’infern existeixen dins d’aquesta mateixa dimensió en la que vivim: la venda d’òrgans.
Es parla de crisi i jo em pregunto, en qui estat de crisi s’ha de trobar una persona per posar a la venda els seus òrgans?. Mireu això, és d’avui:
Bueno creo que como todos
[Ocultar Comentario] Enviado por Anonymous el Mie, 01/21/2009 - 00:10
Bueno creo que como todos aqui, igual me encuentro en gravisimos problemas economicos, que ya me son imposibles de sobrellevar, creo firmemente en la libertad individual de deciciones sin dañar a nadie, y en pleno uso de mis libertades individuales me veo en la necesidad de poner a la venta uno de mis riñones o parte de mi higado, absoluta discrecion por ambas partes. A quien se interese este es mi e-mail. : xxxx_sa@bolivia.com, se que es ilegal pero diganme, las leyes van a solucionar mis problemas economicos? verdad que no? aquel que da... tiene derecho a recibir... tengo 27 años, saludable y sin vicios, super deportista, no fumo ni bebo, la vida es para vivirla, todo va de acuerdo en la optica con que lo veas, ¿ a quien dañamos ofreciendo vida a cambio de ayuda humana? a quien? verdad que a nadie... mi tipo de sangre es ORH+ sexo masculino, estatura 1.79, peso 70K, y estoy dispuesto para cualquier examen. mi e-mail es : xxxx_sa@bolivia.com (permeteu-me, he canviat part de l'adreça)
No és un cas aïllat, ni ha a grapats: espanyols, peruans, bolivians, mexicans, equatorians, etc.
Està clar que, els que estem al cel, som uns veritables privilegiats... Crec que tots plegats hem de fer alguna reflexió, no tot són flors i violes.
13/1/09
Accidents de trànsit
Un cop més, en començar l’any, el govern ens ha facilitat les dades de morts per accidents de trànsit al conjunt d’Espanya. Novament, uns i altres, s’han felicitat per aquesta continuada tendència a la baixa, 559 menys que l’any passat.
Mireu, m’haureu de perdonar però, continuaré cridant als quatre vents: “2.182 més dels que haurien de ser”.
No sé ben bé que ens està passant però, ens estem insensibilitzant davant la mort. Accidents de trànsit, accidents laborals, guerres i fam continuen engreixant xifres, misèries i desesperacions. I mentre tant ho veiem passar com si no anés amb nosaltres. Serà per que no toca la nostra pell?.
Jo no vull perdre la sensibilitat, no vull deixar de tenir emocions, no vull deixar de plorar ni de riure. I crec, que ningú de nosaltres ha de continuar veient només xifres en aquestes morts. Darrera de cadascuna d’elles hi ha una família, amics, història i tradició.
Per això, us proposo un exercici: He triat un poble de Catalunya a l’atzar, un que més d’un de vosaltres coneix o com a mínim, n’haurà sentit a parlar.
Imagineu-vos-el ple de gent, de vida. Aquesta es la realitat avui.
Ara, penseu que cada dia el nombre d’habitants va minvant. Ja anireu llegint als diaris, a la radio i als telenotícies, com cada setmana un degoter de persones es va afegint a la llista dels que ja no hi son.
En arribar el 31 de desembre tothom haurà desaparegut.
L’Institut Cartogràfic de Catalunya farà desaparèixer aquest punt que ens identifica com a poble i, amb l’arribada del nou any, a començar novament. A veure, a qui li toca ara?...
Mireu, m’haureu de perdonar però, continuaré cridant als quatre vents: “2.182 més dels que haurien de ser”.
No sé ben bé que ens està passant però, ens estem insensibilitzant davant la mort. Accidents de trànsit, accidents laborals, guerres i fam continuen engreixant xifres, misèries i desesperacions. I mentre tant ho veiem passar com si no anés amb nosaltres. Serà per que no toca la nostra pell?.
Jo no vull perdre la sensibilitat, no vull deixar de tenir emocions, no vull deixar de plorar ni de riure. I crec, que ningú de nosaltres ha de continuar veient només xifres en aquestes morts. Darrera de cadascuna d’elles hi ha una família, amics, història i tradició.
Per això, us proposo un exercici: He triat un poble de Catalunya a l’atzar, un que més d’un de vosaltres coneix o com a mínim, n’haurà sentit a parlar.
Imagineu-vos-el ple de gent, de vida. Aquesta es la realitat avui.
Ara, penseu que cada dia el nombre d’habitants va minvant. Ja anireu llegint als diaris, a la radio i als telenotícies, com cada setmana un degoter de persones es va afegint a la llista dels que ja no hi son.
En arribar el 31 de desembre tothom haurà desaparegut.
L’Institut Cartogràfic de Catalunya farà desaparèixer aquest punt que ens identifica com a poble i, amb l’arribada del nou any, a començar novament. A veure, a qui li toca ara?...
Ajuntament de Cornellà del Terri
Població 2007: 2.106
Gentilici: cornellencs
Altitud: 96 m
Superfície: 28 Km²
Capital: Cornellà del Terri
Comarca: Pla de l'Estany
Àmbit territorial: Comarques Gironines
Partit judicial: Girona
Demarcació electoral: Girona
Província: Girona
Codi oficial estadístic: 1705610007
Adreça: Mn. Jacint Verdaguer, 4
Codi postal i localitat: 17844 Cornellà del Terri
Comarca: Pla de l'Estany
Població 2007: 2.106
Telèfon: 972-594001
Fax: 972-594148
CIF: P1706100C
Alcalde President: Il·lm. Sr. Pere Vilà i Ferrer
Adreça e_mail: cornella@ddgi.cat
Població 2007: 2.106
Gentilici: cornellencs
Altitud: 96 m
Superfície: 28 Km²
Capital: Cornellà del Terri
Comarca: Pla de l'Estany
Àmbit territorial: Comarques Gironines
Partit judicial: Girona
Demarcació electoral: Girona
Província: Girona
Codi oficial estadístic: 1705610007
Adreça: Mn. Jacint Verdaguer, 4
Codi postal i localitat: 17844 Cornellà del Terri
Comarca: Pla de l'Estany
Població 2007: 2.106
Telèfon: 972-594001
Fax: 972-594148
CIF: P1706100C
Alcalde President: Il·lm. Sr. Pere Vilà i Ferrer
Adreça e_mail: cornella@ddgi.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
