Pandèmia

A finals del passat mes d’agost, segons dades de la Organització Mundial de la Salut (OMS), havien mort en tot el món, a causa de la Grip A, un total de 1.154 persones. Cal tenir en compte que aquestes xifres els hem d’agafar amb pinces donat que, no tots els països estan obligats a denunciar tots els casos (?). Per tant, el nombre d’afectats i morts podria ser superior.

Des del passat 26 d’abril, moment en el que la OMS va donar l’alerta mundial, la psicosi va en augment, tot és febre, febre i mes febre, por i més por...

... i mentre tant, tots plegats, passem de puntetes mirant cap un altre costat intentant no veure les 10.000 persones que moren, a diari, a causa de la fam i la desnutrició.

Aquí teniu un curt que mostra una part oblidada de la societat. La gent que viu de les restes dels altres per poder sobreviure, i a sobre, amb una rialla als seus llavis mentre nosaltres, ens queixem de tot.

Aquesta si és una malaltia, una veritable pandèmia causada per la Globalització...

Agost i final...

La veritat és que em resistia a posar l’entrada del mes d’agost per por de fer-me pesat però, és massa tard no?.

Bé, el mes d’agost el resumiré en dos titulars, el primer:

“Un os polar arriba a les platges de Blanes”

i el segon:

"Alt risc potencial d'incendi forestal a Blanes"

I ja s’ha acabat parlar de l’estiu, hi ha moltes coses que són actualitat i mereixen fer-hi una aturada.

Juliol

Juliol

Aquest any, el mes de juliol duia una sorpresa musical que s'afegia al tradicional Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava, i al Festival de Musica Sa Kosta Barrakes.

Cada un d’aquests espectacles, per les seves característiques, requeria un pla d’emergència i la coordinació de l'esdeveniment:

El Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa Brava de Blanes, en tractar-se d’una activitat d’alt risc. No oblidem que quan parlem de material pirotècnic estem parlant de material explosiu, en quantitats que sobrepassen els 7.000 Kg. I quan parlem de públic, parlem de més de 200.000 espectadors en un sol dia .

El Festival de Musica Sa Kosta Barrakes, per les 5.000 persones que, en funció del grup, omplen el camp de fútbol.

I la “sorpresa”, per les característiques del muntatge: escenari amb torres de 16 metres d'alçada. La quantitat de públic: 20.000 persones. I el lloc on es va celebrar: la platja.

I en directe, des de la platja de Blanes: "La Oreja de van Gogh"

Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava 2009

Del 21 al 27 de juliol

I demà, agost i final...

Obert!

En aquests quasi tres mesos d’absència m’he preguntat, en moltes ocasions, perquè no penjava al blog un cartell de tancat. Una i altra vegada em deia però, tranquil Josep Lluís que això és cosa de dies. I els dies han anat passant sense penjar cap cartell ni cap article.

(De tota manera, el cartell hauria d’haver dit: tancat per feina!, poc usual i mes en aquestes dades, però ben real).

Intentaré explicar-vos algunes imatges i poques paraules, el que ha estat el juny, el juliol, i l’agost:

Juny

El 15 de juny, iniciàvem el Servei de Vigilància, Salvament i Socorristes a les nostres platges. Tres llocs de socors, vuit torres de vigilància i un total de 24 socorristes aquàtics vetllen per la seguretat a les nostres platges fins a finals del mes de setembre.

Aquest any hem implementat el servei, amb una embarcació ràpida de rescat. Una molt bona eina que ha augmentat la seguretat a les nostres platges però, que ha sumat més temps de dedicació al servei.

I com sempre, les realitats s'imposen a tota ficció.

I acabàvem el mes de juny amb les revetlles de sant Joan i sant Pere, on el foc i els petards es feien present arreu...

Continuarà...

Ja està fet

Ja està fet, com molts (menys dels que ho haurien d’haver fet) he votat. Crec que és un deure triar els qui ens ha de representar però, no estic content. Hem arribat a un punt on no tries la millor opció sinó, la menys dolenta. I això no és bo. Tampoc ho és, el fet que els partits polítics no hagin estat capaços d’explicar-nos que significa el nostre vot, quina importància té, en que ens afecta. PSOE i PP han bipolaritzat un discurs, que res tenia a veure amb el que anàvem a fer. Per ells, ha estat com un sondeig del que pot passar en les properes eleccions generals, com si no coneguessin el país, què com molts vaixells va a la vela, segons el vent que bufa... i així ens va.

Són molts els que creuen que no val la pena anar a votar, el Parlament Europeu està molt llunya, res a veure amb la política del dia a dia. Dons estan una mica errats.

El Parlament Europeu, que avui sortirà d’aquestes eleccions, decidirà coses tan properes a nosaltres com ho és l’aire que respirem (Medi Ambient), el tipus de vehicles que conduirem (Indústria), la durada de la baixa de maternitat o quin tipus d’etiquetes duran els aliments. Un cop més decidirà com es gasten els euros de pressupost comunitari, quantitat gens menyspreable. Per tant, ens afecta, i tant que ens afecten les decisions d l’Eurocamera, i a partir del Tractat de Lisboa, encara més: política agrícola comuna, pesca, espai i transports.

Bé, ara només queda veure si no han guanyat, aquells que ens volen fer treballar més de 65 hores setmanals, aquells que no volen polítiques d’integració familiar, aquells que volen privatitzar la sanitat i abaratir l’acomiadament. En fi, que tots sabem del que parlem...

Bona nit.

No t'oblidis

VOTA!

Més enllà de la seguretat (o la seguretat del més enllà)

Avui, pensava fer-vos una reflexió personal sobre les eleccions però no, una trucada de la meva mare, ahir al vespre, ho va trasbalsar tot. Permeteu-me que ho comparteixi amb vosaltres i ja em direu quelcom. La veritat, no se si soc molt crític, si he perdut la capacitat d’adaptació o, quelcom no va bé del tot.

“Soc dels que té la sort de tenir una mare que, amb 81 anys està com una rosa. No te problemes de memòria, de mobilitat, ni de cap altre tipus que l’impedeixi fer una vida normal, tant normal com la meva”.

Cada dia, tant si ens hem vist, com si no, a les nou del vespre ens truquem, així m’informa de les darreres novetats i em dona la bona nit. Ahir, en un moment de la conversa em diu: “ah!, demà a la tarda em donen l’extremaunció”. Vaig tenir sort de no tenir res a les mans, perquè hauria anat tot a terra. Estàs boja?, li vaig dir jo. No home no, em va dir ella sense immutar-se, el rector m’ho ha proposat perquè, a aquestes alçades no sempre s’arriba a temps. És més, a partir d’aquí em perdonen tots els pecats...”

A mi m’heu de perdonar perquè repeteixo el que diu un amic meu: “es para mear y no echar gota”.

O sigui que l’esglèsia (un dels seus representats legals a la terra) ha decidit formatar la meva mare. A partir d’aquesta tarda ja es pot morir en pau perquè, ja té edat de morir-se. Per això li donaran l’extremaunció, ara anomenada unció dels malalts. És ben veritat que, la feina feta no té fronteres.

Tan sols desitjo que ni la meva mare ni cap dels que seran untats avui, vegi aquest acte més enllà d’un protocol merament religiós. A mi em costa quedar-me aquí i no pensar en altres coses...