Creu de Sant Jordi
Notícia del 23 de febrer: Millet retorna, finalment, la Creu de Sant Jordi.
23/2/10
21/2/10
Elasticitat temporal
No ho negaré, em manca temps. I amb un problema com aquest, només hi veig dues solucions:1. Deixar de fer coses
2. Rebaixar el temps de descans
(Una no em convenç l’altra, no m’agrada).
Després d’un temps de reflexions i càlculs m’ha quedat clar que, “ o et renoves o mores”. Per tant, he posat en marxa una d'aquestes solucions anomenades: “nyap”. Es tracta d'afegir sis hores al dia, 3 AM i 3 PM.
Ja se el que direu però, a mi sempre m’ha agradat més la vida feta a mida que la prêt-à-porter…
(... i tot això per dir-vos que us demano disculpes per les meves absències)
Publireportatge
Els darrers dies d’absència els he dedicat a crear aquest poster-comunicació. L’he de trametre en breu a la Universitat de la Corunya per a la seva presentació el proper mes d’abril, en el marc de les:
“V Jornadas sobre Socorrismo basado en la evidencia científica y Soporte Vital Prehospitalario en el medio acuático.
"I Ciclo Internacional de Conferencias sobre Socorrismo Acuático”.
En aquest treball faig una exposició de la municipalització del servei, en contra d’una tendència cada cop més arrelada que tenen les Administracions a externalitzar-ho tot. Amb aquest sistema, ni ens estalviem diners ni ens donen millor servei. Per tant, que hi guanyem?...
Segur que a les empreses privades no els farà molta gràcia però...
I per si algú encara dubte de que em manca temps, veieu on estava entre la una i les cinc de la matinada. 
A les deu del matí no n’hi havia prou, les darreres pluges provocaven un petit despreniment i, calía implementar-hi mesures de seguretat.
tic, tac, tic, tac, tic, tac...
A les deu del matí no n’hi havia prou, les darreres pluges provocaven un petit despreniment i, calía implementar-hi mesures de seguretat.
tic, tac, tic, tac, tic, tac...
6/2/10
Medicina alternativa
“Alguns cops cura més que la medicació”nominat al millor anunci de l'any
Gràcies Genís
4/2/10
Jubilació als 67 anys
Jubilació als 67 .... o als 76 .... o als...
Imatge típica d'un administratiu al seu lloc de treball dins uns anys…… havent complert els 67 anyets !!
Imatge típica d'un administratiu al seu lloc de treball dins uns anys…… havent complert els 67 anyets !!
(Gràcies Xavier)
3/2/10
2/2/10
L'elixir...
Que us semblaria anar al llit i al despertar-vos, tenir dos anys menys?.
Qualsevol podria pensar en el mite de l’elixir de l’eterna joventut, no?. Dons no, no és d’això del que us estic parlant. En realitat ho faig d’una proposta del govern per regalar-nos dos anys menys de tranquil·litat, dos menys per fer el que realment ens toca després d’haver-nos passat tota la vida treballant, dos anys menys de vida, no laboral, és clar...
La veritat és que no visc pensant en el moment que compliré els 65 anys però, qui no s’ha fet mai alguna pregunta al respecte?: que faré quan em jubilin?, viatjaré?, llegiré?, aniré a pescar?, o pel contrari em dedicaré a donar voltes pel passeig del mar sense rumb fix, acabant sempre en el “banc del si no fos” amb altres col·legues jubilats?.
Sigui com sigui, i pensem el que pensem, el govern s’està plantejant treure’ns dos anys de dubtes, vol que ens jubilem als 67 anys.
Certament no es pot negar que hi ha una augment de jubilats i pel contrari, decreix el nombre de treballadors, que són el qui fan possible la sostenibilitat del sistema. Que s’ha de fer alguna cosa?, és cert. Però els perden les formes, no es pot anar així per la vida, sense consens, amb precipitació, posant la por al cos. Em sembla que hi molts punts a tractar abans, per exemple: que passa amb les pre jubilacions? O és que veurem gent treballant fins als 67 i altres amb 50 veient-los anar a la feina.
Qualsevol podria pensar en el mite de l’elixir de l’eterna joventut, no?. Dons no, no és d’això del que us estic parlant. En realitat ho faig d’una proposta del govern per regalar-nos dos anys menys de tranquil·litat, dos menys per fer el que realment ens toca després d’haver-nos passat tota la vida treballant, dos anys menys de vida, no laboral, és clar...
La veritat és que no visc pensant en el moment que compliré els 65 anys però, qui no s’ha fet mai alguna pregunta al respecte?: que faré quan em jubilin?, viatjaré?, llegiré?, aniré a pescar?, o pel contrari em dedicaré a donar voltes pel passeig del mar sense rumb fix, acabant sempre en el “banc del si no fos” amb altres col·legues jubilats?.
Sigui com sigui, i pensem el que pensem, el govern s’està plantejant treure’ns dos anys de dubtes, vol que ens jubilem als 67 anys.
Certament no es pot negar que hi ha una augment de jubilats i pel contrari, decreix el nombre de treballadors, que són el qui fan possible la sostenibilitat del sistema. Que s’ha de fer alguna cosa?, és cert. Però els perden les formes, no es pot anar així per la vida, sense consens, amb precipitació, posant la por al cos. Em sembla que hi molts punts a tractar abans, per exemple: que passa amb les pre jubilacions? O és que veurem gent treballant fins als 67 i altres amb 50 veient-los anar a la feina.
Avui podéim llegir a el periodico de catalunya) que comencen a parlar de la singularitat de certs col·lectius. La veritat és que no em veigamb seixanta i tants anys, conduint un vehicle d’emergències anant a un incendi, a una fuita de gas o a cercar una persona desapareguda. I si és així, que els deus us protegeixin...
I amb la pujada de l’IVA, del proper juliol, igual es pensen que han descobert la pedra filosofal...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
