El carro de la compra

Diuen que una crisi posa sempre en marxa mecanismes de “supervivència”: contenció de la despesa, cerca d’ofertes, optimització dels recursos. Estratègies habituals per qualsevol persona normal però, si la manca d’escrúpols està present, les solucions es converteixen en més... il·legals.

S’ha posat de moda quelcom, que en veure-ho la primera vegada vaig augurar de “mal rotllo”: la cacera de ferro.

La història comença en un poble qualsevol, per exemple senalB, primer poble de la atsoC avarB (anoriG)...

Des de fa uns mesos, el paisatge urbà s’ha anat omplint de persones amb carretons de supermercat, cercant ferro per arreu: contenidors, cases, carrers...

Arribats a aquest punt em plantejo dues preguntes:

1. Tothom pot anar pel carrer amb un carro de supermercat sense que et diguin res? (està clar que l’has furtat, o robat, o el que correspongui... Amb el nom de la cadena i el moneder no hi ha prou pistes d’on i de com ha sortit?...)
2. Si han estat capaços d’endur-se’n el carro i passejar-lo sense cap mena de rubor, quan tardaran en furtar, robar o el que correspongui altres coses que no sigui el ferro que troben o els regalen.

I mentre em feia aquestes preguntes, visualitzava les noves baranes d’acer inoxidable que han muntat en diversos punts de senalB i en sorgien de noves: quan duraran?...

A hores d’ara ja hi ha respostes:

Han robat baranes, tapes de clavegueram, els pagesos es queixen que els roben les canonades, fins i tot s’atreveixen a entrar als cementiris per robar creus i altres objectes metàl·lics. Una veritable espiral de petits furts i robatoris que no ha fet més que començar.

Crec que tots tenim clar quines són les accions que s’haurien de prendre, de no ser així, veurem fins on arriba tot això...

Material producte d'un robatori.

Roben una tapa de clavegueram, un nen cau dins...

El passat dissabte, és a dir, ahir, vaig prendre aquestes imatges a la carretera comarcal B-682. Aquest noi anava amb bicicleta carregat de tubs d'alumini tallats a mida.

Aquí ho deixo, que cadascú pensi el que vulgui. Jo, a banda de pensar el que vaig voler, també vaig trucar la policia...

SOS (Socorrisme Aquàtic)

Dos caps de setmana intensos han posat punt i final a les “V Jornadas sobre Socorrismo basado en la evidencia científica, I Ciclo Internacional de Conferencias sibre Socorrismo Acuático” de la Universidad de la Coruña.

Títol rimbombant pot pensar algú però, els estudis realitzats per el Grupo de Investigación en Actividades Acuáticas y Socorrismo (GIAAS) de la Facultad de Ciencias del Deporte y la Educación Física de la Universidad de A Coruña, deixen clar que encara queda curt, de no ser així no hi participaría el/la:

- Departament d’Actividad Física i Esport de la Universitat de Murcia
- Departament de Didàctica de la Universidad d’Alcalá de Henares
- Departament de Didáctiques Especials de la Universitat de Vigo
- Departament d’Educació Artística i Corporal de la Universidad de Córdoba
- Escola Universitaria “P. Enrique de Ossó” (Adscrit a la Universitat d’Oviedo)
- Facultad de Cièncias de l’Actividad Física i l’Esport de la Universidad de Las
Palmas de Gran Canaria
- Facultat de Cièncias de l’Educació i l’Esport de la Universitat de Vigo
- Facultat de Motricidad Humana i Esports de la “Universidad Abierta Interamericana” (Argentina)
- Grup d’Investigación de l’Esport, Gestió i Recreació de la Universitat de Murcia
- INEFC-Barcelona (Adscrit a la Universitat de Barcelona)
- Universidad Abierta Interamericana (Argentina)
- Universidad de Guadalajara – Centro Universitario del Sur (México)

I mentre per una banda s’acaben les jornades per l’altra, comencem a posar en pràctica el que serà una realitat en poc mes d’un mes. El Serveis de Vigilància, Salvament i Socorrisme de Platges, ja estem arrancant aquest motor que va quedar alletargat a finals del mes de setembre de l’any passat.

Professionalitat

Cada cop som més, els que demanem un servei de socorrisme aquàtic professional. Han de millorar les aptituds i s’han d’adaptar a la tasca que realitzen.

Durant molts anys s’ha donat molt poca importància a aquest tema. Parlar de professionals era com predicar al desert però, es que no us heu adonat que estem parlant de gent que ha de vigilar, salvaguardar i protegir les vides de tots aquells que van a la platja a passar una bona estona. I no, no em digueu que no passa res. L’any 2009 vam acabar amb més de 1500 serveis realitzats a les platges de Blanes.

Crec que aquesta gent ha de tenir un sou i condicions de treball dignes. Per això, des del nostre departament, recolzats en tot moment per l'ajuntament vam apostar per un servei municipalitzat. No us negaré que és molt més fàcil externalitzar-ho, menys feina, però us puc garantir que des de que porten els colors de protecció civil, el servei ha guanyat amb tots els aspectes. I no és amor de pare...

Aquí ho deixo, m’agradaria que aquesta reflexió es convertís en una taca d’oli, que anés envaint les nostres platges: +aptitud + actitud = millor servei.

Sant Jordi 2010

Aquest any, les V Jornadas sobre Socorrismo basado en la evidencia científica, I Ciclo Internacional de Conferencias sibre Socorrismo Acuático de la Universidad de la Coruña, en les que participo, m’allunyen de la diada de Sant Jordi a casa però, aquest fet, no havia de ser un impediment per, fent un parèntesi, desitjar-vos una bona diada i abraçar-vos amb la portada d’un cartell de la Fira del Llibre de Colombia.

Sempre és un bon dia per regalar flors i llibres avui, encara més.

RESSACA BLANCA

A algú li pot semblar extemporani que jo, a hores d’ara, parli de la nevada del dia 8. Res més lluny de la realitat si tenim en compte que encara avui, seguim treballant per arranjar els efectes que el temporal de neu i vent van produir sobre molts trams la via pública o sobre propietats privades, deixant compromesa la seguretat en tots aquests punts. Em refereixo, sobre tot, a la gran quantitat de brancada i d’arbres que estan punt de caure sobre vials de circulació o sobre teulats d’algunes cases.

He de dir que això és només la punta de l’iceberg perquè els boscos, tant públics com privats, es troben amb una càrrega de foc impressionant, a causa de la gran quantitat de branques i arbres caiguts que s’han acumulat en el sota bosc. El risc potencial d’incendi forestal es considerat com a MOLT ALT!

És un greu problema que, se’ns dubte, haurem de tractar però ara, permeteu-me que torni enrere i que en aquest post, valori la nevada, les conseqüències, els tractaments, la feina feta, les deixadeses, les accions i les omissions... que de tot hi ha.

Arribats a aquest punt, deixeu-me fer unes reflexions:

Model de Protecció Civil

Soc dels que, per convicció personal, crec en el model d’una protecció civil intervencionista. Què millor que un sistema que no tan sols fa plans d’emergència de despatx sinó, que trepitja el carrer i hi és en el moment de l’emergència?.

Quantes vegades hem sentit allò de: segur que ho ha fet des del despatx?, no en te ni idea!

A Catalunya, s’ha pres un model en el que els Bombers dirigeixen totes les emergències, siguin del color que siguin. Els tècnics de protecció civil es queden com a assessors, com a... de vegades em pregunto com a que?...

Sortosament no és el cas de Blanes on la protecció civil te aquesta dualitat, redactem els plans i després els dirigim (coordinem, per no ferir susceptibilitats).

El tècnic de protecció civil

Ha de ser multidisciplnar, la protecció civil toca àmbits tant diversos com poden ser els pirotècnics, forestals, marítims. Ha de ser una figura referent i, creïble dins la organització. De no ser així...

... puc entendre on estaven les màximes autoritats en aquesta matèria el passat dia 8 de març, un a les Illes, l’altre atrapat al tren...

Què va passar, no es van creure les pròpies prediccions o és que no els van arribar?. En un cas o en l’altre...

Suposo que ara arribaran comentaris preguntant on estaven després. Per cert, on estaven?. Manca de lideratge, de direcció, d'informació, de...

Els ciutadans

Anem per la vida pensant sempre que mai passarà res, i passa.

Les prediccions meteorològiques eren clares, possibilitat de nevades a cota zero.

I aquí estem amb el “jo controlo”, tirats en mig de la carretera. Obstaculitzant els que amb previsió portaven cadenes o altres sistemes en els seus vehicles. Barrant el pas al les llevaneus, als vehicles de Bombers, Ambulàncies, Policia, Protecció Civil, Serveis, etc.

I després ens queixem!

Quants porten cadenes al cotxe?... eh!, quants les saben posar?, no fa falta “drivers” per a la seva instal·lació però, tampoc és un “plug and play”...

Les elèctriques

Voldria que ens responguessin unes quantes preguntes:

Per què van fer fallida les torres de mitja tensió?

Perquè van tardar tant en donar resposta? (em refereixo a portar mitjans humans i materials?)

En que ens afecta el tema de la MAT?

A partir d’ara, ens podem oblidar d’una fallida com aquesta?

Per cert, quina és la inversió que es realitza en materia d'infrastructures?.

Els ajuntaments

Tancant el cercle amb el model de la protecció civil, amb els tècnics de protecció civil i amb les credibilitats.

... aquells que no teniu un departament de protecció civil, un tècnic, els plans...

Quan caldrà esperar perquè us ho creieu?

Què ha de passar perquè ens creiem que no som invulnerables?

Ajuts!!!

Ja en sentireu a parlar. Hi ha una frase catalana que ho defineix d’allò més: “misèria i companyia”

Torn obert de paraules

És la vostra, que cadascú digui la seva, jo tot i que m’ha quedat moltes coses al pap, ja ho he fet.

Salut, i llum!

Us convido a veure aquest vídeo que he fet, en el que combino els primers moments de la nevada i els efectes posteriors. Desitjo us agradi.

Projectes

No seré jo qui digui que aquests projectes són els causants de res però, si us puc dir sense cap mena de dubtes, que em causen certa incertesa, neguit, per ser més exactes.

Us deixo les definicions que fa wiquipèdia d’aquests dos projectes i dos links que us ho faran més entenedor.

Wiquipedia dixit:

HAARP

HAARP es el acrónimo de High Frequency Active Auroral Research Program (Programa Activo de Investigación de la Aurora mediante Alta Frecuencia), un programa científico y militar de investigación sobre la ionosfera financiado por la Fuerza Aérea y la Marina de los Estados Unidos, la Defense Advanced Research Projects Agency (DARPA) y la Universidad de Alaska[1] . Su objetivo es estudiar las propiedades de la ionosfera y potenciar los avances tecnológicos que permitan mejorar su capacidad para favorecer las radiocomunicaciones y los sistemas de vigilancia (tales como la deteccion de misiles)[2] .
Las actividades del programa se realizan en la HAARP Research Station, una instalación situada cerca de Gakona, en Alaska.
El principal dispositivo de la Estación HAARP es el Ionospheric Research Instrument (IRI), un potente radiotransmisor de alta frecuencia que se emplea para modificar las propiedades de la ionosfera en una zona limitada de la misma. Los procesos que ocurren en dicha zona son analizados mediante otros instrumentos, tales como radares UHF, VHF y de sondeo digital, y magnetómetros de saturación y de inducción.
La Estación HAARP empezó a funcionar en 1993, y el IRI actual es operativo desde 2007.A partir de 2008, HAARP había incurrido en gastos de 250 millones de dólares financiados con impuestos para su construcción.[3]

SURA

Sura, Instalaciones de Calefacción Ionosférica, es un centro de investigación de la ionosfera ubicado cerca del pequeño pueblo de Vasilsursk a unos 100 km al este de Nizhniy Novgorod, en Rusia. Sura es capaz de irradiar cerca de 190 MW, potencia radiada efectiva (PRE) en ondas cortas.
Este servicio es operado por el instituto de investigación de radio NIRFI en Nizhny Novgorod. La instalación de Sura fue encargada en 1981. Con el uso de este mecanismo, los investigadores rusos estudian el comportamiento de la ionosfera y el efecto de la generación de emisión de baja frecuencia sobre la modulación de la ionosfera.

http://www.meteored.com/ram/913/el-proyecto-haarp-mquinas-para-modificar-y-controlar-el-tiempo-el-proyecto-haarp-mquinas-para-modificar-y-controlar-el-tiempo-atmosfrico/

http://www.meteored.com/ram/8668/armas-meteorolgicas-el-proyecto-ruso-sura-la-contrapartida-de-haarp/

Que li passa a la terra?...

Haití

Andalusia

Catalunya

Washington

Xile

França

...recondueixo la pregunta: què ens passa a nosaltres?

Comencen les vacances?

El pres de Guantánamo ha arribat a la una de la matinada a Torrejón

1. • Agents del Ministeri de l'Interior i un advocat han rebut el reclús a peu de pista
2. • Rubalcaba confirma que el reu tindrà permís legal de residència

MÉS INFORMACIÓ

Chacón explica que l'arribada del pres confirma l'interès d'Espanya pel tancament de Guantánamo
Els EUA envien a Espanya el primer dels cinc presos de Guantánamo
El CNI participarà en la vigilància i la protecció dels presoners
PILAR SANTOS / MAYKA NAVARROMADRID

El primer pres de Guantánamo que acull Espanya ha arribat aquesta matinada a la base de Torrejón de Ardoz (Madrid), segons han confirmat a EL PERIÓDICO diverses fonts oficials al corrent del trasllat. Un avió militar dels EUA ha aterrat a la una de la matinada a l'aeròdrom i ha deixat el reclús, a qui esperaven agents del Ministeri de l'Interior i un advocat, que li tramitarà els papers d'immigració.Espanya s'ha compromès a ajudar l'Administració nord-americana a tancar el penal i té previst acollir quatre reclusos més, que arribaran a Espanya en els pròxims dies. Cap dels cinc té antecedents penals.

Nascut a Gaza

El noi arribat aquesta matinada va néixer a Gaza i va viure a l'Aràbia Saudita i el Pakistan.Els serveis d'espionatge d'aquest últim país el van detenir i el van entregar als nord-americans, que el van traslladar a Guantánamo. Aquestes dades són conegudes gràcies a la informació facilitada al gener pel ministre d'Exteriors de l'Autoritat Nacional Palestina, Riad al-Malki, en una visita a Madrid.Abans d'aterrar a Espanya, l'avió que va sortir de Guantánamo va fer escala en un altre país europeu, on els agents havien d'entregar un altre pres, segons les mateixes fonts consultades.

Permís legal de residència

El pres palestí de Guantánamo tindrà un permís legal de residència i llibertat de moviments restringida.Així ho ha explicat als periodistes el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, en declaracions al Congrés, on ha confirmat que aquesta persona -el primer reclús de la presó nord-americana que acull Espanya- ha arribat aquesta matinada, és d'origen palestí i no té cap causa penal oberta enlloc.En funció dels acords fixats entre la UE i els EUA, la persona acollida no té cap causa penal oberta ni als Estats Units, ni a Europa ni al seu país d'origen.

Només en territori espanyol

Tot i que tindrà llibertat de moviments dins d'Espanya, no podrà creuar la frontera, tal com s'ha acordat per a tots els presos que arribin als diferents socis europeus. La llibertat de moviments estarà circumscrita al territori del país d'acollida.Segons Rubalcaba, encara no s'ha determinat el nombre exacte de presoners de Guantánamo (Cuba) que seran acollits per Espanya, ja que s'estan estudiant diversos expedients per comprovar si es compleixen tots els requisits exigits, tot i que ha aclarit que no seran més de cinc en total.

Donar-li poca notorietat

Tampoc ha volgut facilitar més detalls sobre aquest primer reu perquè la intenció del Govern és que pugui refer la seva vida a Espanya i, per a això, com menys notorietat se li doni, més facilitat d'integració tindrà, ha dit.En tot cas, ha deixat clar que els presos que siguin acollits per Espanya viuran d'una manera absolutament ajustada a dret, amb un permís de residència per raons humanitàries i amb la possibilitat de treballar.

Tot plegat garantint, a més, la seguretat de tots els espanyols.

Transcripció literal de la notícia publicada avui al Periodico de Catalunya

Qué en penseu?