El món a RAC 1

Aquest matí com un autòmat el despertador ha sonat a les set en punt, això només podia dir una cosa: les vacances s’havien acabat. Però no, no em queixaré. Soc dels que te la sort de tenir feina, un dret que s’ha convertit en un luxe...

Com ja és habitual, en aixecar-me el primer que he fet és posar la radio, jo sens dubte el món a RAC1

La veritat és que avui, com molts altres dies he anat a treballar amb els pels de punta, les notícies no eren per menys:

Notícia 1

Noves mesures de seguretat aèria, a causa de l’ temptat frustrat en una aeronau nord americana:

El president Obama anuncia que tots els vols que surtin i arribin als Estats Units, duran un agent armat.
Només es podrà pujar a bord, una bossa de ma.
No es posrà usar a bord Ipods, e-readers. Reporductors de CD, DVD, ordinadors portàtils, ni res que requereixi una font d’energia per al seu funcionament.
Una hora abans de l’arribada a l’aeroport no es podrà aixecar dels seients.

Els controls als aeroports, ja us podeu imaginar com tornaran a posar-se...

Les mesures de seguretat aèria sempre m’han semblat encertades, no així el ens tractin com a veritables delinqüents. Haurien de millorar en aquest sentit, tothom col·laboraria una mica més.

Notícia 2

El ministre de l’interior ens informa que ETA planeja un atemptat espectacular, o un segrest de llarga durada.

Notícia 3

Continua el segrest dels tres cooperants catalans a Mauritània, quan participaven en una caravana humanitària. Sembla que hi ha bones sensacions però, caldrà esperar...

I el món, a RAC 1, continuava donant notícies...

Nadal... Any Nou...

Un any més, ens trobem immersos en aquelles dates en les que per obligació, més que per devoció, hem de ser bons, hem de recordar els amics, la família, hem de ser feliços i desitjar la felicitat a tothom...

Quan sento: “Bon Nadal i Feliç Any Nou” em pregunto, que coi passa amb la resta de l’any?. Així que només em desitges la felicitat dos dies?. Hi ha quelcom que no acaba d’anar bé del tot, si em deixes de la ma de qui sap quin deu, els altres 363.

Vull recordar-te, estimar-te, sentir-te, gaudir-te, si hi ets. Trobar-te a faltar si estàs lluny, cada segon de la meva vida. Vull el millor per tu i pels teus ahir, avui demà i sempre, sigui Nadal, Sant Esteve, estiu o hivern.

Et desitjo, us desitjo, tota la felicitat que sigueu capaços d’emmagatzemar amb el ben entès que, quan no pugueu més, repartiu-la entre coneguts i desconeguts, segur que en faran bon ús.

No news, good news

Si, ja ho sé, quasi quatre setmanes de silenci però com diu el títol, si no hi ha noticies són bones notícies, no?. He estat tot aquest temps agradablement envaït pel més absolut “relax” , deixant de banda el rellotge, anava per la vida escoltant les campanades de l’església, menjava... quan tenia gana, dormia fins que el cos deia prou. El telèfon mòbil?... que era això?. I dic que era perquè he tornat a casa, porto de nou el rellotge, el telèfon mòbil, el GPS, i tots aquells accessoris necessaris per “anar bé” per la vida.

I per no tornar a casa de cop he fet una visita a Brussel·les, Deu n’hi do quin fred. Però d’això, ja us en faré cinc cèntims.

Ah, recordeu que fa uns dies us parlava del bricolage?. Aquí us deixo un exemple del que es pot fer amb ganes, gust, quatre eines, un estenedor i un balcó...

Nota important: no es tracta d'una obra meva, la vaig veure ahir a Mallorquines (Girona)

Bricolage

Des de fa uns dies, estic practicant el multidisciplinar art del bricolatge: fusteria, electricitat, pintura, aigua, etc. Aquesta noble activitat és la conseqüència de tres fets que van ineludiblement lligats: vacances, preu de les factures (si entra un professional a casa) i tenir una segona residència que et te sempre a punt un escenari propici: l’aixeta degota, la porta no tanca (si és que hi ha porta sinó, un sempre està a punt de posar-ne una, total si ho ha un fuster, no ho faré jo...)

Tenir temps lliure després d’un any intens, és un perill. Hi ha moments en els que m’he trobat dret cavant una paret, como si estigués gaudint una obra mestra. De repent, una pregunta: i si pinto? (cagada pastoret). El següent és estar fins allà de la pensada. Total, la paret no estava tant malament...

Bé avui serà dia de repòs, m’he de recuperar de les butllofes que em vaig fer ahir amb el tornavís, una eina maleïda de la qual us en parlaré un altra dia, estic sensible per fer-ho ara.

I sentat a la butaca llegint el diari, em trobo amb un editorial en defensa de Catalunya que ha redactat conjuntament dotze diaris: El Periódico, La Vanguardia, Avui+, El Punt, Segre, Diari de Girona, Regió 7, Diari de Terrassa, La Mañana, El 9 Nou, Diari de Sabadell, Diari. Sens cap mena de dubte, m’hi addereixo.

Un agradable aroma m'arriba de la cuina em recorda que, a casa avui, és un dia de festa. Per l’origen de la meva dona, celebrem el Thanksgiving day (Dia d’acció de gràcies). De tota manera, he aconseguit catalanitzar la festa canviant el gall d’indi per un pollastre català, d’aquells de barretina. I quan el l’”appel pie” faci acte de presència, el cava català regarà les pomes.

I ara , si em permeteu, segueixo amb la dura tasca del soffing.

Desafecció

Tinc clar que som un país... snob, per anomenar-lo d’alguna manera. Entre moltes altres coses, hem pujat al carro dels anglicismes: abans fèiem negocis ara fem bussines, abans anàvem a córrer, per allò de mantenir-nos una mica en forma, ara fem footing. En un tres i no res hem passat dels calçotets als slips, i així tot un regueró de paraules.

El que no entenc és, per què no parlem clar quan ho podem fer?. I ja no em refereixo a aquests anglicismes dels que us parlava. Em refereixo a paraules que tot i trobar-se en el diccionari, (no són un invent de darrera hora, no dic això) no són d’ús habitual com per exemple: desafecció.

“Estem molt preocupats per la desafecció dels ciutadans” diuen els polítics i molts, quan ho escolten es pregunten: és tracta d’una nova modalitat de la grip A?.

És el problema dels eufemismes, no tothom els entén. Els ciutadans no és que estiguin desafectats sinó que n’estan fins els... mismíssims. I sinó pregunteu-li al propietari d’aquesta furgoneta, ja veureu com de ben segur no utilitzarà la paraula desafectat.

I dels polítics (d'alguns polítics) avui, no en parlaré. Vull dormir tranquil.

Final anonymity

Ja em disculpareu pel títol però, tot això em sembla tant de pel·lícula. Sigui com sigui, el proper dilluns dia 9 de novembre les targes de prepagament no identificades, les també dites anònimes, seran desconnectades del tot. Línia i número desapareixeran per sempre.

Les intencions són bones, pretenen evitar qualsevol tipus de delicte greu. Les realitats, com sempre, comprometen els propòsits. Es pot comprar targes de prepagament anònimes fora d’Espanya, a banda del que es pot trobar en el mercat negre.

La història va començar fa dos anys, amb l’entrada en vigor de la “Ley de consrvación de Datos, relativos a las Comunicaciones Electrònicas”, que obliga les operadores de telefonia a recollir les dades dels titulars de totes les línies telefòniques de prepagament, per tal de poder rastrejar la destinació i l’origen d’una comunicació, així com la identitat del titular.

Si ets un dels titulars de les més de tres milions de línies, que encara estan sense identificar, ja pots córrer. Això, o aprofita el cap de setmana per d’acomiadar-te de la línia i del número perquè, es perdran per sempre.

Resquiescat in pace

g 8 (ge buit)

Qui de vosaltres no ha sentit parlar del G8 però, tots sabeu qui el forma?, teniu clar la importància de les seves reunions i de les decisions que prenen?.

Per no inventar i sortir dels marges he anat a Viquipedia, faig copia literal del que allà diu. Jo tan sols afegeixo unes imatges que il·lustren una de les seves reunions.
...

G8
De Viquipèdia

Estats membres del G8

El Grup dels vuit, o G8 o Grup dels set més Rússia, està integrat pel Canadà, França, Alemanya, Japó, Itàlia, els Estats Units, el Regne Unit i Rússia. El G8 organitza una cimera anual de caps d'estat per a discutir sobre temes econòmics i polítics.

Història

El G8 es va originar arran de la crisi petroliera mundial de 1973 i la recessió global subsegüent. Els problemes mundials van motivar la formació del Grup de la Biblioteca, una reunió de ministres i experts financers dels Estats Units, Europa i Japó per a discutir temes econòmics.

El 1975 el president francès Valéry Giscard d'Estaing va convidar als caps d'estat de sis països desenvolupats democràtics a una cimera a Rambouillet, i va proposar la creació de cimeres regulars. Els participants van acordar reunir-se anualment en una cimera dirigida per un president rotatiu. Aquest va ser l'origen del que es va anomenar popularment el Grup dels Sis (G6), integrat per França, Alemanya Occidental, Itàlia, Japó el Regne Unit, i els Estats Units. El president nord-americà Gerard Ford va suggerir convidar al Canadà per a la segona cimera, i el grup es convertiria en el Grup dels Set (G7).

El 1991, després de la fi de la Guerra Freda, la Unió Soviètica va començar a reunir-se amb el G7 després de la cimera principal. Aquest grup va ser conegut com a P8 (El Vuit Polític), o col·loquialment com a "G7 més 1", després de la cimera de 1994. Es va permetre que Rússia participés com a membre ple a partir de la cimera de 1998 a Birmingham, Regne Unit, creant així oficialment el Grup dels Vuit. Però, Rússia va ser exclosa de la reunió dels ministres financers, ja que no es considera una potència econòmica important, i per tant el nom G7 avui dia es refereix a la cimera de ministres financers específicament. La participació de Rússia no ha estat lliure de controvèrsies. El 18 de febrer, 2005, els senadors nord-americans Joe Lieberman i John McCain van demanar que Rússia no fos convidada, fins a que el president rus Vladimir Putin realitzés reformes veritablement democràtiques.

Estructura i activitats del G8

El G8 no és una organització amb una administració transnacional, a diferència d'altres institucions. La presidència del grup és rotativa entre els estats membres anualment. L'estat que té la presidència ha de realitzar reunions ministerials i la cimera de tres dies dels caps d'estat, i ha d'assegurar la seguretat dels participants.

Les reunions ministerials aborden temes com ara la sanitat, compliment de la llei, l'ocupació i altres temes importants pels estats membres. La reunió ministerial més important és el G7, la qual es refereix específicament a la reunió dels ministres de finances del G8 llevat de Rússia, però, inclou representants de la Unió Europea. També es realitza una reunió més curta, coneguda com el G8+5, que inclou a Mèxic, al Brasil, la República Popular de Xina, Índia i Àfrica del Sud.