Seguretat o excés?

Des dels atemptats de l’11S a Nova York, l’11M a Madrid i del 21J a Londres, crec que hem entrat en una espiral de paranoia col·lectiva. Això ens ha dut a renunciar a una de les millors virtuts que tenim: la llibertat.

Tots hem d’estar, i estem, disposats a perdre una part important de la nostra quota de llibertat, a canvi de que se’ns garanteixi la seguretat però, està clar, tot te un límits.

Avui us porto un cas que vaig veure en un article de la CNN, tot i que la transcripció és literal del diari digital 20 minutos.

Tingueu totes les reserves perquè, aquesta notícia és només una part de la història però, de tota manera jutgeu vosaltres mateixos i digueu que en penseu.

Obliguen a una dona a llevar-se uns piercigns dels pits per a poder volar

Mandi Hamlin anava a agafar un vol el passat 24 de febrer quan diversos membres de l'Agència de Seguretat i Transport (TSA, per la seva sigles en anglès) li van obligar a llevar-se els pircings amb unes tenalles, després de mostrar els seus pits i mentre els agents reien d'ella, segons informa la CNN.

"No desitjo aquesta experiència a ningú", va dir Mandi en una roda de premsa. "La meva experiència amb la TSA va ser un malson que vaig haver d'aguantar. Ningú mereix ser tractat d'aquesta manera".

La dona, de 37 anys, volia volar des de la ciutat de Lubbock a Dallas quan una agent de la TSA li va ordenar detenir-se per a ser explorada després de passar sense problemes per un detector metàl·lic més gran.

L'agent va usar un detector individual que va emetre un senyal sonor quan va passar davant del pit de Mandi. Després d'explorar-la, Mandi li va explicar que tenia dos piercing en els mugrons. L'agent li va obligar a llevar-se'ls. No obstant això, la passatgera els va explicar que no podia llevar-se'ls i va preguntar si podia mostrar a l'agent femenina en privat que veritablement eren uns anells i no alguna cosa perillós.

Mandi va ser traslladada a una sala amb tots els agents, on darrere d'una cortinilla va intentar llevar-se'ls. Ho va aconseguir amb el primer, però el segon va ser impossible pel que va tornar a demanar que la deixessin marxar. De nou va rebre una negativa, pel que va sol·licitar als oficials unes tenalles.

La dona va mostrar a la premsa l'angoixa que va haver de passar per a llevar-se l'anell amb l'ajuda d'un maniquí. A més, Mandi va explicar que mentre estava darrere de la cortinilla escoltava com els agents es burlaven d'ella i reien.

Investigació de la TSA

La TSA ha obert una investigació sobre el succeït, encara que assegura que els seus agents "estan entrenats perquè en situacions com aquestes la integritat del passatger no sigui vulnerada".

En la seva pàgina web l'agència adverteix que en el cas de dur piercing i ser detectat abans d'agafar el vol, els passatgers tenen dret a exigir un lloc privat per a poder llevar-se'ls.

Mandi ha presentat una denúncia i exigeix una disculpa per part de la TSA per l'assetjament a la qual es va veure sotmesa i la vulneració dels seus drets. El meu client va ser públicament humiliada i ha "sofert un enorme dolor físic per a posar-li de nou els anells", a causa que el teixit ja ha cicatritzat, va dir el seu advocat.

Advocada a l'esquerra i Mandi a la dreta

Apocalypse Now

I quines seran les seves perimeres paraules: "mama"... "papa"... "mapa" o "pama"?

El carrer és meu!

Deixar l'aplicació de noves tecnologies en mans de la intolerància o de la seguretat mal entesa, ens pot dur a situacions com la qual us presento a continuació:

L'empresa Compound Security Systems ha engegat un servei dirigit a negocis, comunitats o simplement per a rondinaires intolerants que desitgen fer del seu entorn un vedat privat. Es tracta del mosquit ultrasonic teenage deterrent o el que és el mateix, element dissuasori ultrasónic d'adolescents. Dispositiu que va ser dissenyat per a eliminar als joves que es concentren en centres comercials, portes de negocis o qualsevol altre lloc on es col·loquin per xerrar una estona.

Aquest “mosquit” emet un to d'alta freqüència que, segons diu el fabricant, solament afecta a persones menors de 25 anys. L'efecte, altra vegada segons ells, és una petita molèstia. Segons qui ho ha sofert, uns mals de cap inexplicables.

Tal vegada estem a les portes d'una nova guerra sónica. Cadascun amb el seu Ipod carregat amb la freqüència que farà fugir al rang d'edat desitjat. 25.mp3, 40.mp3, 55.mp3...

Cliqueu sobre el logotip, és el de l'empresa però aquest, us durà a una pàgina on podeu veure alguna opinió d'afectats i al temps, fer una prova d'audició.

Ja em direu com us ha anat.

Tu tries

D’existir un guió per les vacances em pregunto, quin triaríeu?. Si us sembla, veiem alguns exemples d’aquesta darrera Setmana Santa 2008:

Exemple 1.

El Divendres Sant dia 21, els veïns de Calahorra rebien un regal de part de la intolerància, de la barbàrie de la insolidaritat més absoluta, que en forma de cotxe bomba, esclatava davant una casa quarter de la Guàrdia Civil. Sortosament, el regal només va fer danys materials.

Exemple 2.

Aquests dies, molts com la finestreta han pogut gaudir de la neu a través dels vidres de casa seva... o dels seus cotxes.

Exemple 3.
Altres han optat per anar a la platja, el temps ha estat boig... (bé, aquesta imatge és una exageració però, alguns hi havia).

Exemple 4. Y finalment, mentre molts optaven per seguir els tradicionals passos cadenciosos de les processons de la Setmana Santa andalusa, 63 van perdre la vida en el seu cotxe o dalt la seva moto. Ara les veus més optimistes diuen que ho celebren perquè n’hi ha hagut un 39% menys, en referència al 2007.

Permeteu-me que us digui que per mi, hi ha hagut un 100% més dels que haurien d’haver estat en el 2008.

Aquesta Setmana Santa hi ha una altra opció que m’ha triat a mi: una lumbàlgia, molt menys divertida que algunes però, amb molt més vida que altres.

I ara no oblidis que la majoria de les vegades, tu tries!!!

Accessibilitat

No estic d’acord quan parlem dels problemes d’accessibilitat i mobilitat reduïda, circumscrits només a persones amb alguna minusvalidesa física. Crec haver manifestat la meva opinió en diverses ocasions: tots som potencials patidors actius de les múltiples barreres arquitectòniques que ens trobem on vivim, vegeu si no:

• Algú s'ha trencat una cama i li enguixen, necessita caminar amb dues crosses, no?

• Un ancià/na caminant pel carrer amb un bastó. Una tercera cama que ocupa un lloc, un espai més gran.

• El pare i la mare surten a passejar amb el seu nadó, aquest per descomptat en el seu cotxet. I si són bessons aquest es converteix en un monovolumen.

• Sortir de compres amb un carret no és cosa rara. Cada vegada sembla més una mudança que altra cosa.

Fixeu-vos, encara no he esmentat a ningú que vagi pel carrer amb una cadira de rodes però, en tots els casos descrits també ens mancarà espai per a passar, per a girar, rampes d'accés i baranes.

Com veieu, en qualsevol moment podem ser “clients” d'aquests espais. Per uns, per altres i per a tots, hem de prendre consciència dels pobles i les ciutats que volem. Viure en uns o altres, és a dir el continent és una opció de vida, el contingut gairebé sempre una imposició…

Operació sortida

És habitual que en dates com aquestes, em faci reso de les campanyes que des de la trànsit recomanen prudència, atenció, i vigilància extrema a la carretera. De nou ens arriba una bona excusa per a fugir uns dies i evadir-nos de la rutina diària. Per a això, molts de nosaltres agafarem el cotxe i prendrem la carretera cap a alguna destinació escollida.

Avui, sobre les vuit trenta del matí rebia una trucada del centre receptor d’alarmes de la policia local/protecció civil: accident de tràfic, una persona ferida greu i atrapada dins el vehicle. Es dirigeix al lloc dues dotacions de bombers i dues del 061, amb elles també policia local i mossos d’esquadra.

Poc us parlaré d’aquesta nova operació sortida, només fixeu-vos en les fotografies, en el que ha succeït i que us serveixi d’exemple perquè mai sigueu els actors principals d’una escena tan real com aquesta.

Per cet, avui l'hem rescatat amb vida, no sempre és així.