Mobilitat compromesa
Un cop dit això, i abans d’obrir el teló, faig un plantejament general de la conveniència o no, que algú que tingui la mobilitat compromesa estigui duent un vehicle, en el que actitud i aptitud són elements de primer ordre per a la seguretat. Prefereixo aconsellar la seva utilització pensada en l’acompanyant.
Com us deia, l’artefacte està dissenyat per Handybar USA. Es tracta d’un simple mànec que es col·loca en el pany de la porta del cotxe a manera de bastó que ens ajuda a aixecar-nos del seient. En les instruccions d’ús i en les imatges adjuntes, es pot observar com amb summa facilitat es col·loca i es lleva poc després.
Imagino que ho haureu vist una mica fràgil. Doncs aguanta la aproximadament 158 Kg.
És cert que de vegades, quan un veu coses com aquesta es pregunta: com és possible que no ho hagi inventat jo?.
1 comentari:
Hola i gracies per haber visitat el meu blog.
Al igual que la gravetat es confirma amb una poma, aquest invent va poder passar al trencar-se-li el mànec d' una paella a un tipus garrapo.
Crec, com tu, que s' ha d' estar al 100% per conduir el que pot ser una màquina de matar, però no nomès física sinó tambè psicològicament parlant.
Tambè hauria molt a parlar sobre els mini-cotxes, que en un 90% son conduits o per persones grans que ja no pasarien la revisió per un permis "B" o per persones que tras examinar-se vint o trenta vegades, opten per el mini-cotxe amb nomès la llicencia.
Publica un comentari a l'entrada