10/3/08

Medi ambient


Per a donar resposta a unes quantes preguntes que se’m plantegen avui, em toca abans trencar amb un típic tòpic. Aquest no és altre que deixar de pensar en el medi ambient com en alguna cosa que solament té a veure amb l’aigua, els ocellets i el reciclatge. El medi ambient és molt més que això, perquè comprèn el conjunt de valors naturals, socials i culturals existents en un lloc i un moment determinat, que influeixen en la vida de l’ésser humà i en les generacions venidores. És a dir, no parlem només de l’espai sinó de qui l’habita.

Arribats a aquest punt sense saber si us he convençut o no, de forma especial em pregunto:

Què li esta passant al medi ambient quan avui, uns pares trencats pel dolor, acompanyats de familiars i amics enterren a la seva filla la seva nena, a Mari Luz?.

Què li esta passant al nostre medi ambient quan algú, sense el més mínim rubor, és capaç d’arrabassar-li la vida a un altre ésser humà, com va ocórrer dies enrere a Euskadi amb Isaías Carrasco?.

Jo, com molts de vosaltres em segueixo preguntant que li passa al medi ambient, mentre que altres segueixen dient que no passa res, que és circumstancial. La veritat és que el dia a dia dóna la raó a uns i la hi lleva a uns altres.

I hi ha qui veient això es pot qüestionar si la seguretat esta en crisi, perquè sense cap dubte la seguretat és una mica real, tangible però també alguna cosa que va íntimament lligada a les sensacions, i la sensació no és del tot bona.

Tenint en compte doncs que la seguretat és una necessitat bàsica de la persona, i dels grups humans, que és un dret inalienable de l’home, de la societat i de l'Estat que ens ha d’aportar confiança, tranquil·litat, prevenció, protecció, preservació, previsió, defensa, control, estabilitat i garantia. Us pregunto ara a vosaltres: us sentiu segurs en el medi ambient que viviu?.

2 comentaris:

Борис Савинков ha dit...

Plantejes un concepte de seguretat europeu , i amb el que estic plenament d'acord. L'estat és el responsable de la seguretat, doncs té el monopoli de la violència. Cas contrari, hauriem de fer com als USA, tots amb pistoles i buscar-nos la vida, amb el resultat que ja coneixem.

Josep Lluís ha dit...

Així és Jaume, avui sembla que encara tenim possibilitat de triar, sembla que ho tenim clar. Ja veurem més endavant...