Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura

Avui, la seguretat en el nostre entorn s’adhereix a una nova campanya, una per el Medi Ambient. Perquè des d’aquí no volem que el Medi sigui “medi”, volem que sigui “sencer”.

Però amb tot, us he de confessar que no soc gaire amant de les campanyes. Aquesta per exemple: Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Del 22 al 28 de setembre de 2008.

No, no val amb una setmana, ha de ser un compromís plegat i per cada dia. No val adherir-nos avui per oblidar-nos demà. Em recorda una mica aquests que fan esport els caps de setmana, serveix de molt poc a no ser que vagis a la recerca d’una tendinitis, d'una lipotímia o de quelcom més greu. Serveix de poc si no hi ha continuïtat, si no es creen hàbits i sobre tot, si no tenim consciència del que fem, del que volem i d’allà on anem.

De tota manera, no vull ser dels que veuen el got mig buit, i donaré un vot de confiança a que això es un primer pas de molts que hem de fer.

A propòsit, no deixeu de participar en aquesta campanya, podeu guanyar un viatge allà on vulgueu, per dues persones. http://www.setmanadelamobilitat.net/

Crisi

Convençut! "tots som iguals però, uns més iguals que altres"


Premeu la imatge, us durà a un exemple de crisi.

Sense ofici ni benefici

Crec que com tothom, tinc costums arrelats a la meva vida. Per exemple, un d’ells és escoltar la radio cada dia al llevar-me. Les noticies i el temps entre altres, per allò de sortir de casa sabent que ha passat al món mentre jo estava a l’altra dimensió. Però, de debò us dic que hi ha dies en que preferiria no saber res de res. Seria mes babau, estaria menys informat però, estaria més tranquil.

El dijous dia 16 començava així:

Fundació Jaume Bofill
Equitat, excel·lència i eficiencia educativa a Catalunya. Una anàlisi comparada
Una ullada a l’Informe PISA 2006

En equitat educativa Catalunya se situa a la mitjana europea. A l’interior de la societat catalana, no obstant, hi ha diferències significatives.

En excel·lència educativa Catalunya se situa clarament per sota de la mitjana europea.

Catalunya té un nivell d’eficiència en educació per sota de la mitjana europea.

D’acord amb el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies, el nivell d’estudis dels progenitors i la despesa pública en educació, Catalunya hauria de tenir clarament millors resultats

UGT
Informe: els altres joves

Quasi 100.000 joves d’entre 16 i 24 anys ni estudien ni traballen

L’informe d’UGT, apunta al fracàs escolar a causa de l’abandó prematur de l’escola, com a causes principals.

A Catalunya resideixen 98.70 joves d’entre 16 i 24 anys que, ni traballen ni estudien. 6000 d’aquests , a més no estan cercant una feina...

Pel que sembla UGT va fer un informe fa tres anys, aleshores el nombre de joves que no estudiaven ni treballaven estava sobre els 65.000. Hi ha hagut un augment del 51,84%.

Algú no ha fet la feina!!!

I per si no fos suficient:

Experts alerten que l’edat d’inici dels nens en l’ alcohol està ja en els 11 anys

La mitjana es troba en els 13,8. To t i que baixa el nombre de menors que beu, els que ho fan abusen fins a emborratxar-se .


I a totes aquestes noticies esgarrifoses, hem d’afegir-hi aquelles que fan referència a la crisi: encariment dels preus, baixa de salaris (si tens sort) pèrdua de la feina, baixa dels interessos ( si tens estalvis), puja ja dels interessos (si has de pagar la hipoteca), inici del curs escolar (paga llibres nous, perquè la política d’aprofitar-los, no va amb nosaltres) (s’han de guixar), i així, un llarg etcètera de “bones notícies” que fa que un tingui ganes de tornar-se a posar al llit i dir: fins demà, a veure si tenim més sort!

Senyores, senyors: Bona nit!!!

L'efecte papallona

Si agita avui, amb el seu aleteig, l'aire de Pequín, una papallona pot modificar els sistemes climàtics de Nova York el mes que ve.

L’ "efecte papallona" és un concepte que fa referència a la noció de sensibilitat i a les condicions inicials dintre del marc de la teoria del caos. El seu nom, prové d'un antic proverbi xinès: "l’aleteig de les ales d'una papallona es pot sentir a l'altre costat del món".

Arribats a aquest punt i fent cas a aquest efecte dins del marc de la teoria del caos, hem de creure que tot allò que passa als Estats Units, afecta no tan sols a ells mateixos sinó a qualsevol veí seu, per llunyà que aquest visqui.

El proper 4 de novembre, els americans tenen eleccions presidencials, triaran el seu president, una de les persones més poderoses del món.

Fa quatre anys, el seu president es va presentar a la reelecció i 122.267.553 de ciutadans americans van votar, 6.500.000.000 ciutadans del món, no van dir res.

http://iftheworldcouldvote.com/ ha posat en marxa una iniciativa que permetrà saber que dirien aquests darrers si poguessin votar. Per això, han creat una pàgina web on pots “emetre” el teu vot, alhora que et permet veure que en diuen els nostres veïns del món.

Curiós no?

prem sobre la imatge i, vota!

Immortals, sans i perfectes

Ahir, de la ma de la fundació Àngel Planells, vaig tenir la sort de veure, escoltar i conèixer a Salvador Macip. Doctor en medicina, investigador, escriptor, music i blanenc.

Ahir ens va presentar el seu darrer llibre, Immortal, sans i perfectes, un assaig divulgatiu sobre biomedicina, la medicina del segle XXI. Amb paraules planeres ens explica els nous descobriments en el camp de la genètica, la clonació, la investigació amb cèl·lules mare i el que és més proper a nosaltres, la cura del càncer.

He de dir que, tot i la seva biografia, no ha estat aquesta el que més m’ha impressionat d’ell. El que realment sobta és la seva senzillesa, la seva simpatia i la seva cordialitat. És un home planer.

Avui he començat a llegir el llibre i sabeu?, l’entenc!!!. No penseu que és mèrit meu, única i exclusivament d’en Salvador.

Us l’aconsello entre moltes altres coses perquè, la seguretat en el nostre entorn comença per nosaltres mateixos.

Totes les cares de la droga

La pressió dels companys, l’ansietat social, la curiositat, els problemes a l’escola, a la universitat o al treball, inclòs els de tipus sexual, poden ser alguns dels motius principals pel què es pot caure a algun tipus d’addicció a substàncies com per exemple, el tabac, l’alcohol, la cocaïna, la heroïna o les amfetamines.

Aquestes darreres són les que entenem com a addicions a substàncies perquè, és una substància la que arriba al cervell a través de la sang i produeix canvis en la seva forma de funcionament. Però no oblidem, que cada dia estan més en boga les addiccions conductuals com per exemple: la ludopatia, la addicció al sexe, l’addicció al mòbil i l’addicció a internet, entre altres.

Avui parlaré de l’addicció a les dogues i, tal com m’han demanat, us mostraré alguns tips que ens permetí descobrir si alguna persona consum, considereu les següents preguntes:

-El seu fill, amic o familiar li sembla retret, deprimit, cansat i descuidat en el seu aspecte personal?
-Ha deixat als seus antics amics?
-El nota hostil i mancat de cooperació?
-S'han deteriorat les relacions del seu fill amb altres membres de la família?
-Té actituds bel·ligerants davant els seus reclams?
-No li va bé a l'escola? Ha empitjorat les notes, o l'assistència és irregular?
-Ha perdut interès pels passatemps, els esports o altres activitats?
-Han canviat els seus hàbits per a menjar o dormir?
-Usa desodorants o perfums per a tapar alguna olor ambiental?
-Té les pupil·les dilatades? Té els ulls vermells?
-Té converses telefòniques o encontres amb desconeguts? Li manca a casa objectes de valor?
-Té el seu fill, amic o familiar una necessitat creixent de diners?
-Està més pàl·lid de l'habitual?
-Troba caixetes de llumins foradades en el centre o el llom de l'envàs, o algun altre artefacte que serviria per a fumar la burilla d'un cigarret sense filtre fins al final sense cremar-se?
-Té, el seu fill, amic o familiar paper per a armar cigarrets (en caixeta o solts)?
-Utilitza col·liris?
-Té taques de cigarret en els dits?
-Té mal olor, fins i tot en la vestimenta i en els llençols?
-Posseïx elements que permetrien "picar/tallar" la droga (com per exemple fulles d'afaitar, targetes dures o ganivets)?
-Té elements que permeten aspirar la droga (com per exemple bolígrafs sense tapes ni tanc, tubets, pallets o bitllets)?
-El nas li sagna o degota sovint? Té dificultats per a parlar?
-Ha detectat cigarrets de tabac desarmats (atès que se sol utilitzar el filtre, xeringues i algun recipient petit -com culleres o xapes de begudes- per a preparar la droga?

El consum de drogues, es un problema cada cop més estès a la nostra societat consumista, competitiva cada cop menys solidaria. Però, no hem de quedar-nos callats sense fer res.

Les imatges són esgarrifoses i aquestes, només reflecteixen la més crua de les realitats que afecten a famílies, escoles, clubs esportius, etc.

Un consell: Digues no a les drogues!!!

Compra segura

He de confessar-vos, que sempre m’ha fet una mica de ràbia veure com algú compte les monedes que li han tornat de canvi. Quina desconfiança no?.

De tota manera, quan m’aturo i penso en les vegades que he detectat un error, sempre m’ha estat desfavorable. És a dir, sempre m’han donat diners de menys, quina casualitat, no?.

Però això no és tot perquè avui he llegit un interessant article, fruit d’un excepcional treball de camp, en el setmanari cafè amb llet, titulat: ATENCIÓ ALS TIQUETS: la compra pot sortir un 6,23% més cara.

Pel que sembla hi ha un continuat error d’etiquetatge en molts articles de consum. Els veiem, ens agraden i al carro. A l’hora de pagar, el producte s’encareix en percentatges esgarrifosos. Com a molt, aquells que ho revisen tot fan la suma i aquesta, és clar, és correcte.

Veieu sinó alguns exemples:

Del prestatge a la caixa, un “llibret Toki” s’encareix un 15,9%

Una família que consumeixi ½ Kg. de pa Katenbrot de Bimbo al da, pot arribar a pagar 167,9 euros més a l’any.

Una de les compres que van fer, pujava 287,46 euros. El 26,3 % dels articles estava mal etiquetat. El sobrecost, un 1,54%.

Ara, a temps passat, em pregunto quantes donacions altruistes hauré fet a uns i altres...

A partir d’ara us asseguro que ho tindré molt en compte.

El mosquit tigre

Ahir, mentre llegia un article sobre el mosquit tigre, alço els ulls i allà el veig mirant-me fix, desafiant, altiu, prepotent. Allà estava un mosquit tigre que acabava de triar la seva presa, a mi.

L’ambient es podia tallar amb un ganivet, un veritable duel de titans estava a punt de començar. En aquell instant i quasi sense adonar-me va alçar el vol, la seva perspectiva d’atacant des de les altures guanyava pes mentre jo no podia fer altra cosa que seguir-lo amb la mirada.

En un moment va trobar una talaia des d’on preparar el seu atac final. Ho vaig veure clar, era ell o jo. I sense pensar-ho dos cops vaig prendre una carpeta i utilitzant la cadira com a trampolí vaig saltar sobre ell.

Un cop mestre que el va agafar per sorpresa... la darrera de la seva vida.

Aquests darrers dies, alguns mitjans de comunicació han tornat a parlar del mosquit tigre. Els uns hi donen importància mentre que altres li treuen. La meva intenció amb aquesta article no és carregar les tintes tan sols, donar a conèixer que n’hi ha.

Una de les fotografies correspon als cinc minuts d’haver rebut una picada al braç. Els serveis d’atenció sanitària li van administrar corticoides a la pacient.

En l’altra hi ha dos mosquits, el primer va picar a una companya el segon va intentar picar-me a mi...

(He posat en coneixement la localització d’aquests mosquits)

Aire condicionat

Segur que més d’un cop has caigut sota els efectes d’un constipat d’estiu. Pot semblar una contradicció però, a pesar de la més que evident pujada de les temperatures, l’estiu és una de les èpoques més propícies perquè apareixien problemes de salut com un refredat, una grip o mals de cap.

El motiu? Tal vegada no hem de donar només les culpes a l’aire condicionat. (begudes fredes, corrents d’aire, de ben segur que afavoreixen l’aparició d’aquests símptomes) però, no hi ha cap dubte que té molt a veure.

Però, avui no vinc a parlar dels efectes de l’aire condicionat sinó, dels defectes del seu muntatge o millor dit, de la manca de vigilància i seguiment d’aquests aparells un cop muntats.

Fa dies que dono voltes pensant en el que passarà d’aquí un temps, més o menys llunya, amb tots aquests aparells que veiem muntats sobre els nostres caps. Un exemple pot ser la imatge que us proposo. Quatre aparells d’aire condicionat penjats a diferent alçada, (veieu el fanal). Les peces que els subjecten són idèntiques a les que munten en interiors, sense cap tipus de protecció. De ben segur la corrosió farà de les seves aleshores, la seguretat del lloc es convertirà en paper mullat.

Vull veure que en diuen les nostres ordenances municipals. De les vostres, que en sabem?...

Aeroports

Vull compartir amb vosaltres aquest bonic timelapse creat per Luis Caldevilla. Està dedicat als professionals de l'aviació. Si bé aquest és de l'aeroport Madrid Barajas, pot fer-se extensiu a qualsevol aeroport del món. Amb tot, espero trobar videos dedicats a altres col•lectius molt més soferts: pescadors, miners, etc.