Avui neu
És clar, després de la pluja, del vent i del temporal de mar. Què ens podia mancar?... NEU!
Dons aquí la teniu, un regalet que ens ha dut els reis. Per suposat, un cop més a córrer...
Nanit
7/1/09
1/1/09
32 de desembre de 2008
Miro per la finestra y, tot segueix igual...
El gener estrena tarifes a l'alça de la llum, el telèfon, el transport i les autopistes
ETA acomiada l'any amb una bomba contra la televisió basca .Els terroristes fan esclatar un cotxe al costat de la seu de l'ETB a Bilbao
Zapatero vol "escurçar diferències" entre Comunitats
El president del Govern diu que tots els espanyols han de millorar "visquin on visquin"
El PSC se'n desmarca
El líder de CiU afirma que els partits catalans s'han d'unir i dir "prou" pel nou model de finançament
Esquerra creu que el nou finançament "dinamita l'Estatut"
Ridao afirma que "està feta per salvar la cara a Zapatero"
El Periódico acomiadarà 77 persones
L'expedient d'ocupació de Zeta afecta 500 treballadors
31/12/08
29/12/08
El meu amic el mar
Imagino que a aquestes alçades, molts de vosaltres haureu vist els efectes que el temporal de llevant ha tingut sobre el nostre poble. Port, passeig, carrers, pàrking, vials, etc. Com si d’una guerra es tractés, durant moltes hores vam haver de suportar els embats dels diversos efectes del temporal de llevant: onades de vuit a nou metres, vents que sobrepassaven els cent quilòmetres per hora i pluja, que es sumava als altres efectes climatològics adversos.
Després d’aquest episodi ens ha quedat un port desballestat, un port que havent de ser un abric del mar, no era més que una armilla. Tres vaixells que en trencar les seves amarres van anar a petar a la platja, ara són la ruïna dels seus propietaris. Arbres caiguts, passeig trencat, sorra per arreu, mobiliari urbà desaparegut. Hores de neguit, de desolació, de llàgrimes però de molt companyerisme.
Al dia següent, encara sense dormir, l’espectacle es posava en marxa. Molts es van barrejar amb les restes dels vaixells destrossats a la platja (quina pena).
Un desig, un clam i un crit: un nou port, ja!
Us mostro alguns vídeos però, us asseguro que, la realitat va superar les imatges.
Després d’aquest episodi ens ha quedat un port desballestat, un port que havent de ser un abric del mar, no era més que una armilla. Tres vaixells que en trencar les seves amarres van anar a petar a la platja, ara són la ruïna dels seus propietaris. Arbres caiguts, passeig trencat, sorra per arreu, mobiliari urbà desaparegut. Hores de neguit, de desolació, de llàgrimes però de molt companyerisme.
Al dia següent, encara sense dormir, l’espectacle es posava en marxa. Molts es van barrejar amb les restes dels vaixells destrossats a la platja (quina pena).
Un desig, un clam i un crit: un nou port, ja!
Us mostro alguns vídeos però, us asseguro que, la realitat va superar les imatges.
24/12/08
20/12/08
El meu forat
Després de tants dies fora de casa avui, he anat a veure el “meu forat”. Bé, he de dir que me l’he fet meu sense ser-ho realment però, no puc negar que hi ha quelcom que m’uneix a ell. I és que he vist com naixia, com s’ha anat fent gran, i com dia rere dia espera el meu retorn a casa quan acabo la feina.
Probablement aquests són els avantatges de viure en un poble. Recordo com no fa pas massa, vaig veure a Washington una unitat de reconeixement del paviment dels carrers. Quan duraria el meu forat allà?. Si, si, més seguretat, més netedat, tot més ben posat però, aquí tot és més proper, més nostre.
Deuen ser les dates, fan que un estigui més sentimental, no?...
Probablement aquests són els avantatges de viure en un poble. Recordo com no fa pas massa, vaig veure a Washington una unitat de reconeixement del paviment dels carrers. Quan duraria el meu forat allà?. Si, si, més seguretat, més netedat, tot més ben posat però, aquí tot és més proper, més nostre.
Deuen ser les dates, fan que un estigui més sentimental, no?...
15/12/08
La seguretat, una sensació?
Arran d’una fotografia que vaig prendre a un cartell que hi havia, prop del Palau de Bukingham, a Londres. Em dona peu avui, a parlar d’un tema que habitualment proposo a les classes que dono de protecció civil: la seguretat, realitat o sensació?.
Penseu en un escenari qualsevol del vostre entorn. Pot ser el vostre poble o la vostra ciutat si voleu.
La percepció que tenim de la seguretat (ciutadana), la quantifiquem segons el nombre de policies que veiem al carrer: patrulles a peu, en cotxe o en moto. La regla de tres que fem diu que, quants més policies “veiem”, més seguretat hi ha a la zona.
Ara jo us faig una proposta/pregunta: Imagineu-vos que retiro del carrer tots aquests policies uniformats i, a canvi, en poso el doble de paisà. Ara els qui ho llegiu segur que ho veieu més clar però, des del punt de vista del carrer que ha passat?. Dons que, si no veiem ni un sol policia. en resultat o millor dit, la percepció de seguretat ha caigut a cota zero.
Res més lluny de la realitat, ara tenim el doble de policies, per tant, hauríem de tenir el doble de seguretat. Queda clar que, en general, la seguretat es una qüestió de percepció, poc real.
Ara em pregunto, estàvem segurs prop del lloc on hi havia aquest cartell?.Que me’n dieu?
(m'he adonat que el tenen lligat amb una cadena i cadenat... por a que el robin?)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
