Fuites diverses
Merkel vol mà d'obra qualificada espanyola. El partit de la cancellera Àngela Merkel, la Unió Cristiano Demòcrata ha plantejat una proposta per atreure a joves aturats espanyols i portuguesos perquè presentin els seus serveis en ocupacions qualificades. La cancellera Merkel s'ha declarat predisposada a atendre aquesta proposta, i ja ha introduït aquesta qüestió en l'ordre del dia de les properes consultes regulars entre Espanya i Alemanya, que tindran lloc el proper 3 de febrer a Madrid, segons informa el setmanari alemany “Der Spiegel”.Noticies com aquesta, probablement farà content a més d’un però, a mi em posa els pels de punta. Anem a veure, crec que no caldrà argumentar-ho gaire perquè m’entengueu.
Si tenim clar que els nostres dirigents tenen ben clar (cacofonia necessària) que és millor gastar el pressupost en armament, en reialesa, en viatges, en diplomàcia i en qualsevol altra cosa que no sigui investigació i tot plegat, ho sumem a una crisi galopant (crisi galopant ara, perquè temps enrere hi havia diners de sobres, i ells pensaven i actuaven exactament igual)...
A ningú ha d’estranyar que en dos anys prop de 120.000 espanyols hagin abandonat la seva terra a la recerca de nous horitzons laborals. Hem perdut (altres països, més llestos que nosaltres han guanyat) joves altament qualificats -metges, biòlegs, arquitectes o informàtics- intententant escapar de l'atur, obtenir un salari atractiu i posar un sa equilibri entre vida i treball.
(Font: Adecco, gegant suís dels recursos humans)
Res que, tan sols 1 milió 333.693 espanyols viuen fora del seu país, segons el Cens Electoral d'Espanyols Residents a l'Estranger (CERA).
Arribats a aquest punt i, tornant a la noticia amb la que encapçalo l’article, permeteu-me fer unes preguntes:
Si per una banda em perdut els investigadors i ara estem a punt de perdre un altre contingent de joves amb ocupacions qualificades
Algú em pot dir amb qui ens quedarem?
Quin és el nostre futur?
(Ara, per acabar, ja només em restaria parlar-vos del que penso en relació a la compra de deute públic, per part d’altres països... millor no).





