Compte enrere

El meu amic el mar

Imagino que a aquestes alçades, molts de vosaltres haureu vist els efectes que el temporal de llevant ha tingut sobre el nostre poble. Port, passeig, carrers, pàrking, vials, etc. Com si d’una guerra es tractés, durant moltes hores vam haver de suportar els embats dels diversos efectes del temporal de llevant: onades de vuit a nou metres, vents que sobrepassaven els cent quilòmetres per hora i pluja, que es sumava als altres efectes climatològics adversos.

Després d’aquest episodi ens ha quedat un port desballestat, un port que havent de ser un abric del mar, no era més que una armilla. Tres vaixells que en trencar les seves amarres van anar a petar a la platja, ara són la ruïna dels seus propietaris. Arbres caiguts, passeig trencat, sorra per arreu, mobiliari urbà desaparegut. Hores de neguit, de desolació, de llàgrimes però de molt companyerisme.

Al dia següent, encara sense dormir, l’espectacle es posava en marxa. Molts es van barrejar amb les restes dels vaixells destrossats a la platja (quina pena).

Un desig, un clam i un crit: un nou port, ja!

Us mostro alguns vídeos però, us asseguro que, la realitat va superar les imatges.

Felicitats

El meu forat

Després de tants dies fora de casa avui, he anat a veure el “meu forat”. Bé, he de dir que me l’he fet meu sense ser-ho realment però, no puc negar que hi ha quelcom que m’uneix a ell. I és que he vist com naixia, com s’ha anat fent gran, i com dia rere dia espera el meu retorn a casa quan acabo la feina.

Probablement aquests són els avantatges de viure en un poble. Recordo com no fa pas massa, vaig veure a Washington una unitat de reconeixement del paviment dels carrers. Quan duraria el meu forat allà?. Si, si, més seguretat, més netedat, tot més ben posat però, aquí tot és més proper, més nostre.

Deuen ser les dates, fan que un estigui més sentimental, no?...

La seguretat, una sensació?

Arran d’una fotografia que vaig prendre a un cartell que hi havia, prop del Palau de Bukingham, a Londres. Em dona peu avui, a parlar d’un tema que habitualment proposo a les classes que dono de protecció civil: la seguretat, realitat o sensació?.

Penseu en un escenari qualsevol del vostre entorn. Pot ser el vostre poble o la vostra ciutat si voleu.

La percepció que tenim de la seguretat (ciutadana), la quantifiquem segons el nombre de policies que veiem al carrer: patrulles a peu, en cotxe o en moto. La regla de tres que fem diu que, quants més policies “veiem”, més seguretat hi ha a la zona.

Ara jo us faig una proposta/pregunta: Imagineu-vos que retiro del carrer tots aquests policies uniformats i, a canvi, en poso el doble de paisà. Ara els qui ho llegiu segur que ho veieu més clar però, des del punt de vista del carrer que ha passat?. Dons que, si no veiem ni un sol policia. en resultat o millor dit, la percepció de seguretat ha caigut a cota zero.

Res més lluny de la realitat, ara tenim el doble de policies, per tant, hauríem de tenir el doble de seguretat. Queda clar que, en general, la seguretat es una qüestió de percepció, poc real.

Ara em pregunto, estàvem segurs prop del lloc on hi havia aquest cartell?.Que me’n dieu?

(m'he adonat que el tenen lligat amb una cadena i cadenat... por a que el robin?)

de Vacances

Fa uns dies, us vaig anunciar que marxava de vacances, la veritat és que ja em toca. Durant aquests mesos, he estat veient com uns i altres anàveu i tornàveu de les vostres. I jo aquí,treballant com aquell que no vol la cosa. Però si les vull, i tant que si. És més, ja em fan falta.

Arribats a aquest punt, qui més qui menys penja el cartell de “TANCAT PER VACANCES” i se’n va. Jo ho faré diferent, me’n vaig però us vull dur amb mi.

Ara més d’un es preguntarà de que va la cosa. Per resoldre l’enigma us toca fer quelcom. Premeu el botó i prepareu-vos perquè el viatge és a punt de començar...

President Barak Obama

Crec que a partir d’avui, ha pujat el valor de la seguretat en tots els entorns. Una aposta de present que desitjo, garanteixi el futur.

Moda escaner

Quan un se'n va de viatge pensa en les maletes, en la roba que s'endurà, en el temps que farà, etc. Jo això ja ho tinc superat aèria. Ara, em poso al dia en les noves modes i tendències tecnològiques en matèria de seguretat aèria. I veient que em toca anar d'aeroport en aeroport, us presentaré i compartiré amb vosaltres la nova moda ESCANER.

En primer lloc, i començant de baix a dalt, us presento l'escaner de peus o de sabates.

Model poc agressiu que serveix per no haver dedescalçar-te més en un aeroport o per no haver de compartir amb la resta de viatgers, el color dels teus mitjons. Garanteix que no duus res prohibit entre els dits, amagat a la sola de la sabates o fins i tot a la costura d'un mitjó...

Aquell que el vulgui veure, o fins i tot provar-lo, només ha d'anar de viatge sortint des de l'aeroport del Prat de Llobregat (Barcelona).

En segon lloc, un model per fer passar vergonya a tothom, molt més agressiu que l'anterior. Pensat bàsicament en els qui prescindeixen dels vestits com a mitjà més natural de cara al desenvolupament de tota l'activitat humana.

Amb tots vosaltres, amb tots vostès: l'escaner corporal, aquell que ens deixarà literalment en "pilotes".

Aeroprts com el JFK de Nova York, o el de Heathroh ja el tenen en caàcter de proves.

Com diu un amic meu: "segur que "pilles"...

Moda dona

Moda home

I en tercer i últim lloc, si ja us han vist els peus, us han pres les mides, si ja heu mostrat aquelles intimitats que sempre heu reservat per a ocasions i persones molt especials (fins a ara) , us presento MALINTENT, l'escaner mental. Un nou aparell que permetrà millorar la seguretat dels aeroports ja que realitza un escaner facial que llegix el moviment dels músculs de la cara, llegeix també la temperatura, el pols i el ritme de la respiració.

No vull ni pensar en un d'aquests dies en que arribes nerviós, estresat o amb problemes a l'aeroport...

Jo com soc tradicional, que m'ho fàcin manual...

Amb destí...

Fa quasi bé un any, a casa ultimàvem els darrers detalls del nostre viatge amb destí a Praga. Il·lusionats no sabíem el nou destí que el destí ens tenia preparat...

Però tot allò és aigua passada i ara, s’ha posat en marxa el compte enrere del que ha de ser el nostre viatge de l’any.

No us parlaré del destí, per si el destí en té una altra de preparada. Tot i això, us deixo unes imatges que revelen el punt de partida i retorn, passant per?

Us repto a que em digueu on vaig, s’accepten propostes!

Canvi climàtic

Meditació transcendental o desig però, tal vegada aquesta crisi que comença a assotar-nos, afavorirà positivament el canvi climàtic. Tal vegada veurem menys boscos artificials i més aquells de tota la vida...

La seguretat de la meva moto

Fa uns mesos vaig decidir que havia de comprar-me una moto. Un molt de necessitat i un poc de caprici, o viceversa, em va dur a veure les característiques d'un gran nombre de motocicletes. Encara que, si us he de dir la veritat, jo ja tenia decidit quina era la meva: marca, model, color i gairebé el nombre de sèrie.

Per pura deformació professional, abans d'adquirir-la, havia de veure quins eren els sistemes de seguretat antirobatori del mercat. Per descomptat que els vaig veure, un munt: de ròtula, de cadena, per al fre de disc , de forquilla, de cable, de memòria, alarma, posicionador GPS, i així un llarg etcètera.

Finalment em vaig decidir per dos, calia assegurar-se bé: una pitó per a la roda del darrere i un per al fre de disc que assegura la roda davantera.

Avui ja tinc la meva moto, amb aquests sistemes de seguretat. Però, l'altre dia, mentre passejava per Palma de Mallorca em trobo amb una moto i un sistema de seguretat nou per a mi: una clau anglesa i un cadenat. I jo que vivia tant tranquil. Ara, nous dubtes m’envaeixen: l’adapto, l’adopto, l’aplico o, segueixo amb la meva vida i la meva moto i m’oblido d’ell?...

Mobilitat insostenible

Darrerament, he llegit diversos articles referents a una andana que hi ha al Passeig de Gràcia, de Barcelona. Pel que sembla els nous trens es queden a uns 50 cm, d’aquesta i, com deia un usuari: per pujar hem de fer escalada i per baixar, paracaidisme, “paracaigudisme” diria jo, perquè més d’un se la “fotut”.

En arribar a aquest punt, tenia preparada una llarga exposició en relació a la mobilitat sostenible i sobre tot, a l’accessibilitat que ens brinda Renfe i Adif. L’un i l’altre junts o l’un i l’altre per separat, tant me fa...

A veure si soc capaç de sintetitzar el que un sent quan li prenen el pel, quan el fan pujar i baixar d’andanes a les fosques o quan el fan caminar per les vies a les sis del matí. Tot això sense arribar al Passeig de Gràcia, tot això sense sortir de Blanes.

Per allò de la mobilitat sostenible, decideixes anar cap l'aeroport amb el tren. Per allò de la mobilitat insostenible has de prendre el teu cotxe per anar a l’estació, perquè a aquella hora, no hi ha bus...

Un cop allà et preguntes per on arribarà: serà el tren que hi ha estacionat o vindrà per aquesta via que està buida?.

No que va, cap de les dues opcions lògiques. El tren amb direcció Barcelona – Sants es troba estacionat darrera aquest doble comboi que mal veieu a la imatge, ni el veiem...

Anem cap el final del comboi, saltem el mig metre que separa l’andana de la via, i comencem a caminar per aquesta a les fosques com si fugíssim d’algú...

I ara, veieu allà al fons les llums d’un altre tren?, doncs allà és on hem d’arribar. Tots aquells que hem tingut la bona idea d’anar amb tren, de creure en la mobilitat sostenible, amb l’accessibilitat i perquè no dir-ho, de creure amb la dignitat de les persones, hem hagut de fer tot això per arribar al tren que ens durà a treballar, a l’hospital, a l’aeroport o allà on ens dugui l’atzar.

Mentre feia les fotografies, a “corre cuita”, un senyor que anava al meu costat deia: Què bé, per fi una foto denúncia, ja era hora que algú digués quelcom. No ens tenen per res...

Hi ha histories que són per no dormir altres que, fan perdre el son.

Turisme rural

Després d'un parell de setmanes d'inactivitat, provocades per una maleïda ciática, o una síndrome piramidal o que se jo, perquè encara no s'han posat d'acord els quatre metges que m'han visitat. Vull tornar amb un somriure, el que m'ha posat en el rostre la meva amiga Norma, amb un correu que que vull compartir amb vosaltres.

Crec que té molt a veure el sistema de vida que duem, amb aquesta nova visió que hi ha del Medi Ambient, amb l'esnobisme, amb...

El millor és que ho gaudiu vosaltres mateixos.

Turisme rural

Es tracta d'un esport nacional que abans s'anomenava 'anar al poble'. La diferència és que si vas al teu poble és gratis, i si fas turisme Rural vas a un poble que no és el teu i pagant una "pasta".

Per a fer turisme rural no val qualsevol poble. Ha de ser un poble 'amb encant'. -I què és un poble 'amb encant'? Doncs un poble que surt en una Guia de pobles 'amb encant'. Si és que cau pel seu propi pes.

A aquests pobles si sol arribar a través d'una carretera comarcal 'amb encant', que és una carretera amb tants sots i tantes corbes que quan arribes al poble estàs 'encantat' de baixar del cotxe.

I quan entres al bar intentes integrar-te amb els veïns. - Bon dia, paisans!!! Què és el típic d'aquí? I el del bar pensa: 'Doncs aquí el típic és que vinguin els "tocapilotes" de la ciutat els caps de setmana a deixar-se un grapat de calers'.

El següent és allotjar-se en una casa rural o 'casa amb encant', que és una casa adornada amb molts atuells i rests d'alls en el sostre, que no té ni tele, ni ràdio, ni microones. Això sí, té uns mosquits trompeters que a la nit fan més soroll que una Derbi Coyote.

Després t'adónes que els del poble viuen en unes cases que no tenen cap encant, però tenen jacuzzi, parabòlica, Internet i porter automàtic. La teva casa no té porter automàtic, però té una clau que pesa mig quilo.

Un altre avantatge que té fer turisme rural és que pots triar entre una casa buida o viure amb els amos. De conya. Te'n vas de vacances i a més de la teva has d'aguantar una família postísissa. Que a la nit tu vols veure la pel·lícula, ells els documentals, i et planteges: 'Qui mana més, jo que he pagat 600 euros o aquest senyor que viu aquí?'. Doncs guanya ell, que té garrot.

I damunt et diuen que tens la 'possibilitat d'integrar-te en les labors del camp'. Que vol dir que et desperten a les cinc del matí per a munyir a una vaca. No et fot? És com si te'n vas a una betzinera i t'has de posar tu la betzina, o com si vas a un McDonalds i has de recollir tu la safata. O sigui, el normal.

Així que t'aixeques a les cinc per a munyir a les vaques. Que dic jo: per què cal munyir a les vaques de matinada? Si la llet està aquí. No es poden munyir després de l'aperitiu? Jo creo que això és fastiguejar per fastiguejar, perquè a la vaca li ha de caure com una puntada a les mamelles que la despertin a les cinc del matí perquè la munyiu un estrany. Que la vaca et mira com dient: '"tiu", si vols llet ves a la nevera agafa un tetra brick'. És que són ganes de molestar.

Però 'l'encant' definitiu són les 'activitats a l'aire lliure'. Com quan et posen a fer senderisme, que és el que habitualment es diu caminar, i consisteix, doncs això, a posar un peu davant d'un altre fins que no puguis més, mentre els del poble t'avancen en un 'totterreny' amb aire condicionat...

Però tu encantat. Vas pel camp com abduit. Et tornes bucòlic i tot et sembla impressionant: veus una 'caca' de vaca i dius: 'Ummmmmh quin olor a poble.' A poble? A poble no, olor a merda. Això sí, a merda 'amb encant'.

I tot, sigui el que sigui, et sap a glòria: a la fonda et posen dos ous fregits amb xorizo i tu que a la teva ciutat no et menges aquests ous, ni aquests xorizos, vas i li dius al cambrer: - 'Escolti aquest xorizo és de matança?' - 'Doncs gairebé, perquè a punt va estar de matar-se a la corba el del camió de Campofrío'.

De cop i volta escoltes unes campanadas i dius: -'Ah!. Quina pau!. No hi ha res com el so d'una campana.' I el del bar et diu: 'Però si està gravat! No veus l'altaveu del campanar?' En aquest moment et preguntes si els sons de les gallines i dels grills no vindran en un CD: Rural Mix2005', 'Els 101 Majors Èxits campestres.' De l'única cosa que estàs segur és que els mosquits trompeters són de veritat. Que sembles un Ferrero Roché amb varicel·la.

Jo crec que, de dilluns a divendres, la gent d'aquests pobles viu com tot el món, però el cap de setmana distribuïxen per la carretera a uns tipus disfressats de pastors i quan veuen que s'acosta un cotxe, avisen als del poble amb el mòbil: - 'Eh, que vénen els del turisme rural'! I canvien el cartell de 'Videoclub' pel de 'Taverna', deixen anar uns gossos coixos pels carrers i asseuen a l'entrada del poble a dos avis fent espardenyes, que després et compres i et surten més cares que unes Nike.

En fi, jo crec que un muntatge tan gran com aquest no pot ser obra de persones aïllades. Estic segur que estan implicades les autoritats.

M'imagino a l'alcalde: - 'Benvolguts paisans: aquest estiu, per a incrementar el turisme, volem importar més mosquits del Amazones, que l'any passat van tenir molt èxit. I vull veure a tot el món amb boina, res de gorres de Marlboro. I feu el favor de pintar-vos les celles, que no sembleu de poble! I les àvies Gens de top less en el riu, que espanteu als mosquits.. Ah, i per cert: Aquest any no fa falta que ningú faci de ximple del poble. Amb els quals vénen de fora ja val!

Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura

Avui, la seguretat en el nostre entorn s’adhereix a una nova campanya, una per el Medi Ambient. Perquè des d’aquí no volem que el Medi sigui “medi”, volem que sigui “sencer”.

Però amb tot, us he de confessar que no soc gaire amant de les campanyes. Aquesta per exemple: Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Del 22 al 28 de setembre de 2008.

No, no val amb una setmana, ha de ser un compromís plegat i per cada dia. No val adherir-nos avui per oblidar-nos demà. Em recorda una mica aquests que fan esport els caps de setmana, serveix de molt poc a no ser que vagis a la recerca d’una tendinitis, d'una lipotímia o de quelcom més greu. Serveix de poc si no hi ha continuïtat, si no es creen hàbits i sobre tot, si no tenim consciència del que fem, del que volem i d’allà on anem.

De tota manera, no vull ser dels que veuen el got mig buit, i donaré un vot de confiança a que això es un primer pas de molts que hem de fer.

A propòsit, no deixeu de participar en aquesta campanya, podeu guanyar un viatge allà on vulgueu, per dues persones. http://www.setmanadelamobilitat.net/

Crisi

Convençut! "tots som iguals però, uns més iguals que altres"


Premeu la imatge, us durà a un exemple de crisi.

Sense ofici ni benefici

Crec que com tothom, tinc costums arrelats a la meva vida. Per exemple, un d’ells és escoltar la radio cada dia al llevar-me. Les noticies i el temps entre altres, per allò de sortir de casa sabent que ha passat al món mentre jo estava a l’altra dimensió. Però, de debò us dic que hi ha dies en que preferiria no saber res de res. Seria mes babau, estaria menys informat però, estaria més tranquil.

El dijous dia 16 començava així:

Fundació Jaume Bofill
Equitat, excel·lència i eficiencia educativa a Catalunya. Una anàlisi comparada
Una ullada a l’Informe PISA 2006

En equitat educativa Catalunya se situa a la mitjana europea. A l’interior de la societat catalana, no obstant, hi ha diferències significatives.

En excel·lència educativa Catalunya se situa clarament per sota de la mitjana europea.

Catalunya té un nivell d’eficiència en educació per sota de la mitjana europea.

D’acord amb el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies, el nivell d’estudis dels progenitors i la despesa pública en educació, Catalunya hauria de tenir clarament millors resultats

UGT
Informe: els altres joves

Quasi 100.000 joves d’entre 16 i 24 anys ni estudien ni traballen

L’informe d’UGT, apunta al fracàs escolar a causa de l’abandó prematur de l’escola, com a causes principals.

A Catalunya resideixen 98.70 joves d’entre 16 i 24 anys que, ni traballen ni estudien. 6000 d’aquests , a més no estan cercant una feina...

Pel que sembla UGT va fer un informe fa tres anys, aleshores el nombre de joves que no estudiaven ni treballaven estava sobre els 65.000. Hi ha hagut un augment del 51,84%.

Algú no ha fet la feina!!!

I per si no fos suficient:

Experts alerten que l’edat d’inici dels nens en l’ alcohol està ja en els 11 anys

La mitjana es troba en els 13,8. To t i que baixa el nombre de menors que beu, els que ho fan abusen fins a emborratxar-se .


I a totes aquestes noticies esgarrifoses, hem d’afegir-hi aquelles que fan referència a la crisi: encariment dels preus, baixa de salaris (si tens sort) pèrdua de la feina, baixa dels interessos ( si tens estalvis), puja ja dels interessos (si has de pagar la hipoteca), inici del curs escolar (paga llibres nous, perquè la política d’aprofitar-los, no va amb nosaltres) (s’han de guixar), i així, un llarg etcètera de “bones notícies” que fa que un tingui ganes de tornar-se a posar al llit i dir: fins demà, a veure si tenim més sort!

Senyores, senyors: Bona nit!!!

L'efecte papallona

Si agita avui, amb el seu aleteig, l'aire de Pequín, una papallona pot modificar els sistemes climàtics de Nova York el mes que ve.

L’ "efecte papallona" és un concepte que fa referència a la noció de sensibilitat i a les condicions inicials dintre del marc de la teoria del caos. El seu nom, prové d'un antic proverbi xinès: "l’aleteig de les ales d'una papallona es pot sentir a l'altre costat del món".

Arribats a aquest punt i fent cas a aquest efecte dins del marc de la teoria del caos, hem de creure que tot allò que passa als Estats Units, afecta no tan sols a ells mateixos sinó a qualsevol veí seu, per llunyà que aquest visqui.

El proper 4 de novembre, els americans tenen eleccions presidencials, triaran el seu president, una de les persones més poderoses del món.

Fa quatre anys, el seu president es va presentar a la reelecció i 122.267.553 de ciutadans americans van votar, 6.500.000.000 ciutadans del món, no van dir res.

http://iftheworldcouldvote.com/ ha posat en marxa una iniciativa que permetrà saber que dirien aquests darrers si poguessin votar. Per això, han creat una pàgina web on pots “emetre” el teu vot, alhora que et permet veure que en diuen els nostres veïns del món.

Curiós no?

prem sobre la imatge i, vota!

Immortals, sans i perfectes

Ahir, de la ma de la fundació Àngel Planells, vaig tenir la sort de veure, escoltar i conèixer a Salvador Macip. Doctor en medicina, investigador, escriptor, music i blanenc.

Ahir ens va presentar el seu darrer llibre, Immortal, sans i perfectes, un assaig divulgatiu sobre biomedicina, la medicina del segle XXI. Amb paraules planeres ens explica els nous descobriments en el camp de la genètica, la clonació, la investigació amb cèl·lules mare i el que és més proper a nosaltres, la cura del càncer.

He de dir que, tot i la seva biografia, no ha estat aquesta el que més m’ha impressionat d’ell. El que realment sobta és la seva senzillesa, la seva simpatia i la seva cordialitat. És un home planer.

Avui he començat a llegir el llibre i sabeu?, l’entenc!!!. No penseu que és mèrit meu, única i exclusivament d’en Salvador.

Us l’aconsello entre moltes altres coses perquè, la seguretat en el nostre entorn comença per nosaltres mateixos.

Totes les cares de la droga

La pressió dels companys, l’ansietat social, la curiositat, els problemes a l’escola, a la universitat o al treball, inclòs els de tipus sexual, poden ser alguns dels motius principals pel què es pot caure a algun tipus d’addicció a substàncies com per exemple, el tabac, l’alcohol, la cocaïna, la heroïna o les amfetamines.

Aquestes darreres són les que entenem com a addicions a substàncies perquè, és una substància la que arriba al cervell a través de la sang i produeix canvis en la seva forma de funcionament. Però no oblidem, que cada dia estan més en boga les addiccions conductuals com per exemple: la ludopatia, la addicció al sexe, l’addicció al mòbil i l’addicció a internet, entre altres.

Avui parlaré de l’addicció a les dogues i, tal com m’han demanat, us mostraré alguns tips que ens permetí descobrir si alguna persona consum, considereu les següents preguntes:

-El seu fill, amic o familiar li sembla retret, deprimit, cansat i descuidat en el seu aspecte personal?
-Ha deixat als seus antics amics?
-El nota hostil i mancat de cooperació?
-S'han deteriorat les relacions del seu fill amb altres membres de la família?
-Té actituds bel·ligerants davant els seus reclams?
-No li va bé a l'escola? Ha empitjorat les notes, o l'assistència és irregular?
-Ha perdut interès pels passatemps, els esports o altres activitats?
-Han canviat els seus hàbits per a menjar o dormir?
-Usa desodorants o perfums per a tapar alguna olor ambiental?
-Té les pupil·les dilatades? Té els ulls vermells?
-Té converses telefòniques o encontres amb desconeguts? Li manca a casa objectes de valor?
-Té el seu fill, amic o familiar una necessitat creixent de diners?
-Està més pàl·lid de l'habitual?
-Troba caixetes de llumins foradades en el centre o el llom de l'envàs, o algun altre artefacte que serviria per a fumar la burilla d'un cigarret sense filtre fins al final sense cremar-se?
-Té, el seu fill, amic o familiar paper per a armar cigarrets (en caixeta o solts)?
-Utilitza col·liris?
-Té taques de cigarret en els dits?
-Té mal olor, fins i tot en la vestimenta i en els llençols?
-Posseïx elements que permetrien "picar/tallar" la droga (com per exemple fulles d'afaitar, targetes dures o ganivets)?
-Té elements que permeten aspirar la droga (com per exemple bolígrafs sense tapes ni tanc, tubets, pallets o bitllets)?
-El nas li sagna o degota sovint? Té dificultats per a parlar?
-Ha detectat cigarrets de tabac desarmats (atès que se sol utilitzar el filtre, xeringues i algun recipient petit -com culleres o xapes de begudes- per a preparar la droga?

El consum de drogues, es un problema cada cop més estès a la nostra societat consumista, competitiva cada cop menys solidaria. Però, no hem de quedar-nos callats sense fer res.

Les imatges són esgarrifoses i aquestes, només reflecteixen la més crua de les realitats que afecten a famílies, escoles, clubs esportius, etc.

Un consell: Digues no a les drogues!!!

Compra segura

He de confessar-vos, que sempre m’ha fet una mica de ràbia veure com algú compte les monedes que li han tornat de canvi. Quina desconfiança no?.

De tota manera, quan m’aturo i penso en les vegades que he detectat un error, sempre m’ha estat desfavorable. És a dir, sempre m’han donat diners de menys, quina casualitat, no?.

Però això no és tot perquè avui he llegit un interessant article, fruit d’un excepcional treball de camp, en el setmanari cafè amb llet, titulat: ATENCIÓ ALS TIQUETS: la compra pot sortir un 6,23% més cara.

Pel que sembla hi ha un continuat error d’etiquetatge en molts articles de consum. Els veiem, ens agraden i al carro. A l’hora de pagar, el producte s’encareix en percentatges esgarrifosos. Com a molt, aquells que ho revisen tot fan la suma i aquesta, és clar, és correcte.

Veieu sinó alguns exemples:

Del prestatge a la caixa, un “llibret Toki” s’encareix un 15,9%

Una família que consumeixi ½ Kg. de pa Katenbrot de Bimbo al da, pot arribar a pagar 167,9 euros més a l’any.

Una de les compres que van fer, pujava 287,46 euros. El 26,3 % dels articles estava mal etiquetat. El sobrecost, un 1,54%.

Ara, a temps passat, em pregunto quantes donacions altruistes hauré fet a uns i altres...

A partir d’ara us asseguro que ho tindré molt en compte.

El mosquit tigre

Ahir, mentre llegia un article sobre el mosquit tigre, alço els ulls i allà el veig mirant-me fix, desafiant, altiu, prepotent. Allà estava un mosquit tigre que acabava de triar la seva presa, a mi.

L’ambient es podia tallar amb un ganivet, un veritable duel de titans estava a punt de començar. En aquell instant i quasi sense adonar-me va alçar el vol, la seva perspectiva d’atacant des de les altures guanyava pes mentre jo no podia fer altra cosa que seguir-lo amb la mirada.

En un moment va trobar una talaia des d’on preparar el seu atac final. Ho vaig veure clar, era ell o jo. I sense pensar-ho dos cops vaig prendre una carpeta i utilitzant la cadira com a trampolí vaig saltar sobre ell.

Un cop mestre que el va agafar per sorpresa... la darrera de la seva vida.

Aquests darrers dies, alguns mitjans de comunicació han tornat a parlar del mosquit tigre. Els uns hi donen importància mentre que altres li treuen. La meva intenció amb aquesta article no és carregar les tintes tan sols, donar a conèixer que n’hi ha.

Una de les fotografies correspon als cinc minuts d’haver rebut una picada al braç. Els serveis d’atenció sanitària li van administrar corticoides a la pacient.

En l’altra hi ha dos mosquits, el primer va picar a una companya el segon va intentar picar-me a mi...

(He posat en coneixement la localització d’aquests mosquits)

Aire condicionat

Segur que més d’un cop has caigut sota els efectes d’un constipat d’estiu. Pot semblar una contradicció però, a pesar de la més que evident pujada de les temperatures, l’estiu és una de les èpoques més propícies perquè apareixien problemes de salut com un refredat, una grip o mals de cap.

El motiu? Tal vegada no hem de donar només les culpes a l’aire condicionat. (begudes fredes, corrents d’aire, de ben segur que afavoreixen l’aparició d’aquests símptomes) però, no hi ha cap dubte que té molt a veure.

Però, avui no vinc a parlar dels efectes de l’aire condicionat sinó, dels defectes del seu muntatge o millor dit, de la manca de vigilància i seguiment d’aquests aparells un cop muntats.

Fa dies que dono voltes pensant en el que passarà d’aquí un temps, més o menys llunya, amb tots aquests aparells que veiem muntats sobre els nostres caps. Un exemple pot ser la imatge que us proposo. Quatre aparells d’aire condicionat penjats a diferent alçada, (veieu el fanal). Les peces que els subjecten són idèntiques a les que munten en interiors, sense cap tipus de protecció. De ben segur la corrosió farà de les seves aleshores, la seguretat del lloc es convertirà en paper mullat.

Vull veure que en diuen les nostres ordenances municipals. De les vostres, que en sabem?...

Aeroports

Vull compartir amb vosaltres aquest bonic timelapse creat per Luis Caldevilla. Està dedicat als professionals de l'aviació. Si bé aquest és de l'aeroport Madrid Barajas, pot fer-se extensiu a qualsevol aeroport del món. Amb tot, espero trobar videos dedicats a altres col•lectius molt més soferts: pescadors, miners, etc.

L'Huracà Gustav

Avui tenia pensat parlar-vos del risc zero, aquell que no existeix ni existirà mai perquè, tota activitat que desenvolupa l’ésser humà, sigui la que sigui, comporta un risc. Riscos físics, psicològics, químics, biològics, psicosocials, etc. I només estem parlant dels del treball.

Ens preparem, això si, per minimitzar-los i sobre tot, per tenir preparada una resposta immediata i gens improvisada en cas de que es desenvolupi qualsevol situació d’emergència.

Aquests dies, tots plegats, estem mirant una i altra vegada el cel. L’accident aeri d’Spanair a Barajas ens ha commocionat alhora que, ha posat en dubte la nostra seguretat. Avui però, la seguretat la posa en dubte novament un risc natural incontrolat. A milers de quilòmetres d’aquí, famílies han de fugir de casa deixant-t’ho tot enrere. En molts casos es duen el que porten posat, la pròpia vida...

Us deixo uns enllaços perquè pugueu seguir el que segons ha dit l’alcalde de New Orleans és el la mare de totes les turmentes: l’Huracà Gustav.

Cliqueu sobre les imatges

Estalvi de gasolina

El preu de les gasolines està per sobre els núvols, pugen i pugen fins a alçades on ni els avions poden arribar. Les companyies aèries ja comencen a fer moviments que els han de conduir a no perdre (a guanyar) més diners. Per posar un exemple un viatge previst als Estats Units per al proper mes de novembre: cancel·lació d’un vol directe de N.Y. a L.V. De veritat no l’ompliran?. 15$ per maleta facturada, per la primera perquè la segona en val, 25$.

A veure fins on arribem...

Us puc donar pocs consells per aquests viatges d’alçada però, per als que fem diàriament tocant de peus a terra, us en faig arribar alguns que, tot i que no són de collita pròpia, m’agraden.

Per cert, no deixeu de clicar cobre la imatge (elpreciodelagasolina.com), us durà a una web que us permetrà saber el preu més barat de la gasolina al vostre poble o ciutat.

Ja em direu com us ha anat!

1 . Troba les benzineres més barates, i carrega sempre en elles.

2 . Revisa els pneumàtics per a tenir-los sempre amb la pressió idònia. Una roda inflada per sota de la seva pressió normal augmenta la resistència i per tant obliga al motor a treballar més.

3 . Omple el dipòsit en dies de diari, perquè els preus solen pujar els caps de setmana. El millor dia per a anar a la gasolinera és el dimarts o el dimecres.

4 . Omple el dipòsit a la nit perquè els sortidors treuen més gasolina quan les temperatures són més baixes.

5 . Ves a gasolineres amb molta gent. Les estacions que estan sempre plenes han de recarregar els seus tancs regularment, el que significa que la seva gasolina és més fresca. La gasolina fresca té major potència que la que duu diversos dies guardada.

6 . Evita les estacions properes a les autopistes perquè els seus preus són majors.

7 . Usa la gasolina recomanada pel fabricant de menor octanatge possible (la de major octanatge és més cara i no millora el rendiment del cotxe).

8 . Evita anar amb poca gasolina. Encara que puguis pensar que consumeixes menys duent poc combustible en realitat el teu vehicle funcionarà menys eficientment. Intenta no baixar de la meitat del tanc.

9 . Comparteix el cotxe amb uns altres per exemple per a anar a la feina

10 . Aprofita els viatges. La suma de molts petits trajectes independents necessiten gairebé el doble de gasolina que un únic trajecte recorrent la mateixa distància.

11 . En trajectes molt curts i urbans usa el transport públic.

12 . Pensa sàviament el cotxe que vols comprar. Si en tens varis tracta d’utilitzar sempre el que consumeixi menys.

13 . Tracta d’evitar embussos o tràfic lent. Mentre menys desocupades les vies millor.

14 . No corris. Un augment del 20% en la velocitat produeix un 44% d’augment en el consum.

15 . Evita acceleracions i frenades en sec doncs augmenta el consum. Hem de procurar circular a una velocitat uniforme, sense canvis bruscs.

16 . Si has d’estar aturat més d’un minut apaga el motor.

17 . L’ús de l’aire condicionat augmenta en un 20% el consum de combustible. A baixes velocitats obre les finestres, i a major velocitat usa en el seu lloc el ventilador (les finestres obertes augmenta la resistència amb l’aire del vehicle, augmentant amb això el consum).

18 . Aparca en l’ombra. Això minimitza l’evaporació de gasolina i manté fresc el teu cotxe a l’estiu.

19 . Evitar les sobrecàrregues innecessàries en el vehicle. L’ús del portaequipatges de sostre, encara estant aquest buit, pot incrementar el consum normal del vehicle des d’un 2 fins a un 35%.

20 . Tanca bé el tap del dipòsit. Amb això evitaràs l’evaporació.

21 . S’ha de canviar quan correspongui l’oli, bugies i filtres doncs en cas contrari es pot augmentar el consum. Fins i tot l’ús d’un oli incorrecte pot augmentar-lo.

22 . Revisa els consums del vehicle periòdicament doncs et permetrà detectar algun element deteriorat, que estigui fent augmentar el consum.

23 . Arrencar el motor sense accelerar i comença la marxa com més aviat millor.

24 . Canviar de marxes a baixes revolucions. En gasolina el canvi de velocitat ha de fer-se quan estem entre 2,000 i 2,500 revolucions i en dièsel entre 1,500 i 2,000.

25 . Quan estem accelerant, s’ha de canviar a la marxa més llarga com més aviat millor i al reduir de la manera més lenta possible. (Un motor en marxa curta i revolucionat consumeix molt més).

Calor

Dies enrere, arribava al departament un avis d’onada de calor. Com és habitual en aquests casos, de forma immediata, en fem difusió als mitjans de comunicació i a tots aquells grups de risc que tenim en el nostre entorn més proper.

Aquest avís a hores d’ara està desactivat, probablement perquè les temperatures actuals no sobrepassen els llindars que posen en marxa aquestes activacions. Tot i això, no podem negar que fa calor, molta calor.

Avui per exemple hem tingut una màxima de 31ºC amb un grau d’humitat del 80%. No se si algú recordarà un article que vaig publicar sobre les temperatures de sensació. Sigui com sigui, amb les dades que us he facilitat la temperatura de sensació ha estat de 40ºC, una bestiesa.

Amb temperatures com aquesta, els grups de risc ha d’estar alerta. Per això l’Institut Català de la Salut ha facilitat un seguit de consells que crec que els hem de tenir molt en compte:

L'onada de calor: un perill per a la salut

Les temperatures molt extremes i l'excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals (clor, potassi, sodi, etc.) necessaris per a l'organisme. Aquest fet pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament. Si l'exposició a temperatures tan elevades es perllonga, es pot patir un cop de calor, que és una situació que pot acabar sent greu.

Hi ha alguns símptomes que ens poden alertar que algú està patint un cop de calor: temperatura molt alta, mal de cap, nàusees, set intensa, convulsions, somnolència o pèrdua del coneixement. Davant d'aquests símptomes, traslladeu la persona a un indret més fresc, doneu-li aigua, mulleu-la i venteu-la. I aviseu urgentment els serveis sanitaris (061).

Presteu atenció a aquests consells, sobretot si esteu entre aquests col·lectius o sou familiars o coneguts d'aquestes persones:

Gent més gran de 75 anys.
Persones amb discapacitats físiques o psíquiques i limitacions de mobilitat o autocura.
Persones que realitzen un activitat física important.
Nadons.
Persones amb hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiorespiratòries, hepàtiques, Parkinson,
Alzheimer, obesitat o altres de cròniques.
Persones que prenen una medicació especial (tranquil·litzants, antidepressius, psicòtrops o diurètics).

Protegiu-vos del sol i la calor. A casa, controleu la temperatura:

Durant les hores de sol, tanqueu les persianes de les finestres on toca.
Obriu les finestres de casa durant la nit, per refrescar-la.
Estigueu-vos a les estances més fresques.
Recorreu a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) per refrescar l'ambient.

Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes...).

Refresqueu-vos d'una manera freqüent.

Al carrer, eviteu el sol directe

Porteu una gorra o un barret.
Utilitzeu roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada.
Procureu caminar per l'ombra, estar sota un para-sol quan sigueu a la platja i descanseu
en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats.
Porteu aigua i beveu-ne sovint.
Mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba.
Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no hi deixeu els infants amb les finestres tancades.

Limiteu l'activitat física a les hores de més calor

Eviteu sortir a les hores del migdia, que és quan fa més calor.

Reduïu les activitats intenses.

Font: Institut Català de la Salut

Ego

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=530177&idseccio_PK=1038

Habitualment, quan arriba el mes de juliol o agost hom aprofita per anar de vacances. Jo en arribar el mes de juliol he aprofitat per donar una volta més de rosca i treballar, treballar encara més és clar. Sortosament el pitjor ha passat i novament soc aquí, retorno al lloc d’on mai he marxat.

En aquests dies, d’una forma o altra, molts m’heu preguntat que he fet, que faig, a que em dedico. Com a resposta, un petit reportatge que em va fer El Periodico de Catalunya, amb motiu del Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa Brava, Blanes 2008.

Tal vegada no us donarà moltes respostes però, el temps si ho farà.

Un secret a veus: tenia moltes ganes de tornar.

En mig de... la bogeria

Hola a tothom,

Un dia un em va dir, que bo viure a la costa deu ser com estar sempre de vacances…

Un dia un em va dir, això de ser funcionari, quin xollo, no foteu res…

I arriba l’estiu i el que menys veus és la platja…

I arriba l’estiu i comences a treballar com un animal: Concurs Internacional de Focs d’Artifici, Barrakes, Concerts, Vigilància i Salvament a les Platges, etc, etc, etc...

Bé, desitjo poder tornar en uns dies perquè m’agrada i perquè us trobo a faltar.

Us deixo amb un vídeo del primer dia de focs a Blanes, tot un espectacle, és un art.

Posa tu mateix el títol

A la vida hi ha qui et dona consells, qui et fa regals, qui…

Aquest cop, Alycie m’ha donat un consell regalat que vull compartir amb vosaltres.

Que major seguretat en el nostre entorn que, VIURE.

Ara, tu mateix posa títol al post.

Gràcies,

Vist a la maldición de sisifo

La fotoprotecció

Fa uns dies un conegut meu em deia: quina sort Josep Lluís, deus estar tot el dia a la platja. Si sabessis, pensava jo...

Aquesta és la realitat que tenim tots aquells que vivim a la costa. Arriba l’estiu i amb ell sol, calor, cremes i... més feina.

Sigui com sigui, com que el sol ens escalfa i il·lumina a tots, cal que tinguem en compte alguns consells que ens faran viure una mica més segurs.

Com ens podem protegir del sol?

Prendre’l durant les hores en què el sol és més suau (abans de les 12 del migdia i després de les 5 de la tarda).

Utilitzar cremes adequades i resistents a l’aigua. Posar-ne una capa generosa per tot el cos, les orelles, les parpelles i els llavis. Posar-nos la crema a casa, una mitja hora abans de prendre el sol i tornar-nos-la a posar després de cada bany i cada dues hores.

Protegir-nos amb roba, gorres, ulleres i para-sols. També cal saber que el sol es reflecteix a la sorra, l’aigua del mar, la neu o l’herba i que ens podem cremar sota el para-sol.

Beure aigua abundant mentre es pren el sol i també després.

Els dies previs a prendre el sol va bé posar-se crema hidratant a la cara i el cos.

Dutxar-nos i posar-nos crema hidratant després d’haver pres el sol.

Qui i quan podem prendre el sol?

Als infants se’ls ha de protegir encara més del sol (factor de protecció alt) perquè la seva pell no està preparada i el sol els fa més mal.

Les dones embarassades han de protegir-se bé del sol per evitar que els surtin taques fosques a la cara.

Les persones de pell més blanca, són les que s’han de protegir més del sol (utilitzar crema amb factor de protecció de 30 o més).

Les persones que es posen morenes amb facilitat també han d’utilitzar crema, com a mínim de factor de protecció de 15.

Si vostè té alguna malaltia de la pell, pregunti al seu metge si li convé prendre
el sol.

I recordi:

Les colònies i perfums poden ocasionar taques quan es pren el sol.

No utilitzi cremes de la temporada passada.

Els raigs UVA artificials també envelleixen i poden causar càncer de pell.

També ens hem de protegir del sol a l’hivern.

Consells facilitats per la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitaria.
Autors: MR. Senan. Grup Dermatologia. Lurdes Alonso; Vocalia Comunicació