30/10/08

Moda escaner

Quan un se'n va de viatge pensa en les maletes, en la roba que s'endurà, en el temps que farà, etc. Jo això ja ho tinc superat aèria. Ara, em poso al dia en les noves modes i tendències tecnològiques en matèria de seguretat aèria. I veient que em toca anar d'aeroport en aeroport, us presentaré i compartiré amb vosaltres la nova moda ESCANER.

En primer lloc, i començant de baix a dalt, us presento l'escaner de peus o de sabates.

Model poc agressiu que serveix per no haver dedescalçar-te més en un aeroport o per no haver de compartir amb la resta de viatgers, el color dels teus mitjons. Garanteix que no duus res prohibit entre els dits, amagat a la sola de la sabates o fins i tot a la costura d'un mitjó...

Aquell que el vulgui veure, o fins i tot provar-lo, només ha d'anar de viatge sortint des de l'aeroport del Prat de Llobregat (Barcelona).

En segon lloc, un model per fer passar vergonya a tothom, molt més agressiu que l'anterior. Pensat bàsicament en els qui prescindeixen dels vestits com a mitjà més natural de cara al desenvolupament de tota l'activitat humana.

Amb tots vosaltres, amb tots vostès: l'escaner corporal, aquell que ens deixarà literalment en "pilotes".

Aeroprts com el JFK de Nova York, o el de Heathroh ja el tenen en caàcter de proves.

Com diu un amic meu: "segur que "pilles"...

Moda dona
Moda home

I en tercer i últim lloc, si ja us han vist els peus, us han pres les mides, si ja heu mostrat aquelles intimitats que sempre heu reservat per a ocasions i persones molt especials (fins a ara) , us presento MALINTENT, l'escaner mental. Un nou aparell que permetrà millorar la seguretat dels aeroports ja que realitza un escaner facial que llegix el moviment dels músculs de la cara, llegeix també la temperatura, el pols i el ritme de la respiració.

No vull ni pensar en un d'aquests dies en que arribes nerviós, estresat o amb problemes a l'aeroport...

Jo com soc tradicional, que m'ho fàcin manual...

28/10/08

Amb destí...

Fa quasi bé un any, a casa ultimàvem els darrers detalls del nostre viatge amb destí a Praga. Il·lusionats no sabíem el nou destí que el destí ens tenia preparat...

Però tot allò és aigua passada i ara, s’ha posat en marxa el compte enrere del que ha de ser el nostre viatge de l’any.

No us parlaré del destí, per si el destí en té una altra de preparada. Tot i això, us deixo unes imatges que revelen el punt de partida i retorn, passant per?

Us repto a que em digueu on vaig, s’accepten propostes!


20/10/08

Canvi climàtic



Meditació transcendental o desig però, tal vegada aquesta crisi que comença a assotar-nos, afavorirà positivament el canvi climàtic. Tal vegada veurem menys boscos artificials i més aquells de tota la vida...


18/10/08

La seguretat de la meva moto

Fa uns mesos vaig decidir que havia de comprar-me una moto. Un molt de necessitat i un poc de caprici, o viceversa, em va dur a veure les característiques d'un gran nombre de motocicletes. Encara que, si us he de dir la veritat, jo ja tenia decidit quina era la meva: marca, model, color i gairebé el nombre de sèrie.

Per pura deformació professional, abans d'adquirir-la, havia de veure quins eren els sistemes de seguretat antirobatori del mercat. Per descomptat que els vaig veure, un munt: de ròtula, de cadena, per al fre de disc , de forquilla, de cable, de memòria, alarma, posicionador GPS, i així un llarg etcètera.

Finalment em vaig decidir per dos, calia assegurar-se bé: una pitó per a la roda del darrere i un per al fre de disc que assegura la roda davantera.

Avui ja tinc la meva moto, amb aquests sistemes de seguretat. Però, l'altre dia, mentre passejava per Palma de Mallorca em trobo amb una moto i un sistema de seguretat nou per a mi: una clau anglesa i un cadenat. I jo que vivia tant tranquil. Ara, nous dubtes m’envaeixen: l’adapto, l’adopto, l’aplico o, segueixo amb la meva vida i la meva moto i m’oblido d’ell?...


14/10/08

Mobilitat insostenible

Darrerament, he llegit diversos articles referents a una andana que hi ha al Passeig de Gràcia, de Barcelona. Pel que sembla els nous trens es queden a uns 50 cm, d’aquesta i, com deia un usuari: per pujar hem de fer escalada i per baixar, paracaidisme, “paracaigudisme” diria jo, perquè més d’un se la “fotut”.

En arribar a aquest punt, tenia preparada una llarga exposició en relació a la mobilitat sostenible i sobre tot, a l’accessibilitat que ens brinda Renfe i Adif. L’un i l’altre junts o l’un i l’altre per separat, tant me fa...

A veure si soc capaç de sintetitzar el que un sent quan li prenen el pel, quan el fan pujar i baixar d’andanes a les fosques o quan el fan caminar per les vies a les sis del matí. Tot això sense arribar al Passeig de Gràcia, tot això sense sortir de Blanes.


Per allò de la mobilitat sostenible, decideixes anar cap l'aeroport amb el tren. Per allò de la mobilitat insostenible has de prendre el teu cotxe per anar a l’estació, perquè a aquella hora, no hi ha bus...
Un cop allà et preguntes per on arribarà: serà el tren que hi ha estacionat o vindrà per aquesta via que està buida?.


No que va, cap de les dues opcions lògiques. El tren amb direcció Barcelona – Sants es troba estacionat darrera aquest doble comboi que mal veieu a la imatge, ni el veiem...



Anem cap el final del comboi, saltem el mig metre que separa l’andana de la via, i comencem a caminar per aquesta a les fosques com si fugíssim d’algú...

I ara, veieu allà al fons les llums d’un altre tren?, doncs allà és on hem d’arribar. Tots aquells que hem tingut la bona idea d’anar amb tren, de creure en la mobilitat sostenible, amb l’accessibilitat i perquè no dir-ho, de creure amb la dignitat de les persones, hem hagut de fer tot això per arribar al tren que ens durà a treballar, a l’hospital, a l’aeroport o allà on ens dugui l’atzar.

Mentre feia les fotografies, a “corre cuita”, un senyor que anava al meu costat deia: Què bé, per fi una foto denúncia, ja era hora que algú digués quelcom. No ens tenen per res...

Hi ha histories que són per no dormir altres que, fan perdre el son.

11/10/08

Turisme rural

Després d'un parell de setmanes d'inactivitat, provocades per una maleïda ciática, o una síndrome piramidal o que se jo, perquè encara no s'han posat d'acord els quatre metges que m'han visitat. Vull tornar amb un somriure, el que m'ha posat en el rostre la meva amiga Norma, amb un correu que que vull compartir amb vosaltres.

Crec que té molt a veure el sistema de vida que duem, amb aquesta nova visió que hi ha del Medi Ambient, amb l'esnobisme, amb...

El millor és que ho gaudiu vosaltres mateixos.



Turisme rural

Es tracta d'un esport nacional que abans s'anomenava 'anar al poble'. La diferència és que si vas al teu poble és gratis, i si fas turisme Rural vas a un poble que no és el teu i pagant una "pasta".

Per a fer turisme rural no val qualsevol poble. Ha de ser un poble 'amb encant'. -I què és un poble 'amb encant'? Doncs un poble que surt en una Guia de pobles 'amb encant'. Si és que cau pel seu propi pes.

A aquests pobles si sol arribar a través d'una carretera comarcal 'amb encant', que és una carretera amb tants sots i tantes corbes que quan arribes al poble estàs 'encantat' de baixar del cotxe.

I quan entres al bar intentes integrar-te amb els veïns. - Bon dia, paisans!!! Què és el típic d'aquí? I el del bar pensa: 'Doncs aquí el típic és que vinguin els "tocapilotes" de la ciutat els caps de setmana a deixar-se un grapat de calers'.

El següent és allotjar-se en una casa rural o 'casa amb encant', que és una casa adornada amb molts atuells i rests d'alls en el sostre, que no té ni tele, ni ràdio, ni microones. Això sí, té uns mosquits trompeters que a la nit fan més soroll que una Derbi Coyote.

Després t'adónes que els del poble viuen en unes cases que no tenen cap encant, però tenen jacuzzi, parabòlica, Internet i porter automàtic. La teva casa no té porter automàtic, però té una clau que pesa mig quilo.

Un altre avantatge que té fer turisme rural és que pots triar entre una casa buida o viure amb els amos. De conya. Te'n vas de vacances i a més de la teva has d'aguantar una família postísissa. Que a la nit tu vols veure la pel·lícula, ells els documentals, i et planteges: 'Qui mana més, jo que he pagat 600 euros o aquest senyor que viu aquí?'. Doncs guanya ell, que té garrot.

I damunt et diuen que tens la 'possibilitat d'integrar-te en les labors del camp'. Que vol dir que et desperten a les cinc del matí per a munyir a una vaca. No et fot? És com si te'n vas a una betzinera i t'has de posar tu la betzina, o com si vas a un McDonalds i has de recollir tu la safata. O sigui, el normal.

Així que t'aixeques a les cinc per a munyir a les vaques. Que dic jo: per què cal munyir a les vaques de matinada? Si la llet està aquí. No es poden munyir després de l'aperitiu? Jo creo que això és fastiguejar per fastiguejar, perquè a la vaca li ha de caure com una puntada a les mamelles que la despertin a les cinc del matí perquè la munyiu un estrany. Que la vaca et mira com dient: '"tiu", si vols llet ves a la nevera agafa un tetra brick'. És que són ganes de molestar.

Però 'l'encant' definitiu són les 'activitats a l'aire lliure'. Com quan et posen a fer senderisme, que és el que habitualment es diu caminar, i consisteix, doncs això, a posar un peu davant d'un altre fins que no puguis més, mentre els del poble t'avancen en un 'totterreny' amb aire condicionat...

Però tu encantat. Vas pel camp com abduit. Et tornes bucòlic i tot et sembla impressionant: veus una 'caca' de vaca i dius: 'Ummmmmh quin olor a poble.' A poble? A poble no, olor a merda. Això sí, a merda 'amb encant'.

I tot, sigui el que sigui, et sap a glòria: a la fonda et posen dos ous fregits amb xorizo i tu que a la teva ciutat no et menges aquests ous, ni aquests xorizos, vas i li dius al cambrer: - 'Escolti aquest xorizo és de matança?' - 'Doncs gairebé, perquè a punt va estar de matar-se a la corba el del camió de Campofrío'.

De cop i volta escoltes unes campanadas i dius: -'Ah!. Quina pau!. No hi ha res com el so d'una campana.' I el del bar et diu: 'Però si està gravat! No veus l'altaveu del campanar?' En aquest moment et preguntes si els sons de les gallines i dels grills no vindran en un CD: Rural Mix2005', 'Els 101 Majors Èxits campestres.' De l'única cosa que estàs segur és que els mosquits trompeters són de veritat. Que sembles un Ferrero Roché amb varicel·la.

Jo crec que, de dilluns a divendres, la gent d'aquests pobles viu com tot el món, però el cap de setmana distribuïxen per la carretera a uns tipus disfressats de pastors i quan veuen que s'acosta un cotxe, avisen als del poble amb el mòbil: - 'Eh, que vénen els del turisme rural'! I canvien el cartell de 'Videoclub' pel de 'Taverna', deixen anar uns gossos coixos pels carrers i asseuen a l'entrada del poble a dos avis fent espardenyes, que després et compres i et surten més cares que unes Nike.

En fi, jo crec que un muntatge tan gran com aquest no pot ser obra de persones aïllades. Estic segur que estan implicades les autoritats.

M'imagino a l'alcalde: - 'Benvolguts paisans: aquest estiu, per a incrementar el turisme, volem importar més mosquits del Amazones, que l'any passat van tenir molt èxit. I vull veure a tot el món amb boina, res de gorres de Marlboro. I feu el favor de pintar-vos les celles, que no sembleu de poble! I les àvies Gens de top less en el riu, que espanteu als mosquits.. Ah, i per cert: Aquest any no fa falta que ningú faci de ximple del poble. Amb els quals vénen de fora ja val!