31/1/07

Cremades

Ahir al migdia l’Alícia, una bona companya, em va fer una pregunta respecte a una desgraciada experiència que van viure en el seu poble, es tracta del següent:

Fa uns mesos, a Llagostera, una persona es va ruixar amb gasolina i es va calar foc, al centre del poble. Les persones que eren per allà, van intentar tapar-lo amb els abrics i jaquetes que portaven. Dies després algú comentava que podrien haver fet servir un extintor de qualsevol botiga propera. Es poden fer servir els extintors directament sobre les persones? (per cert, sortosament aquesta persona s'ha pogut curar de les cremades).

Puc imaginar l’estupor de la gent.

Si bé en un article anterior havia parlat de que cal fer en cas de cremades, aquesta circumstància descrita, no té res a veure. L’àrea d’afectació, la profunditat de les cremades, l’estat del pacient, seran factors determinants per valorar la gravetat d’aquest. No hem d’oblidar, que el pot conduir fins i tot a la mort.

Què és una cremada?

És una lesió de la pell, dels seus annexes i fins i tot de muscles i tendons de l’organisme. Són produïdes per agents físics i químics en les seves diverses formes. Majoritàriament pel foc, els raigs del sol, substàncies químiques, líquids o objectes calents, vapor, electricitat, i per molts altres factors.

Les cremades poden implicar des de problemes mèdics lleus, fins als que posen en risc la vida. Segons deia, la seva extensió i profunditat ho determinaran.

Els primer auxilis, variaran d’acord amb la severitat de la cremada, la localització i la font de la lesió.

Diferenciar les cremades lleus de les greus, requerirà valorar el grau de danys dels teixit del cos.

Anem a veure els tres tipus de cremades:

Cremada de I Grau (menors)
Es fa difícil jutjar la profunditat de la lesió. Generalment només abasten la capa externa de la pell, l’anomenada epidermis. Són considerades les cremades menys greus.

Habitualment la pell es troba enrogida o gris i, pot haver-hi dolor i inflamació. La principal característica és què, no es crema l’epidermis en tot els seu espessor. A menys que aquestes cremades abastin porcions importants de mans, peus, cara, engonal (ingle), o una articulació gran, poden ser tractades mitjançant cures personals.

Cremada de II Grau (moderades)
Es considera una cremada de segon grau, quan es crema la capa externa de la pell (epidermis) en tot el seu espessor i la capa superficial de la que es troba immediatament sota d’aquesta (dermis). Es formen ampolles i la pell adquireix, un color roig intens, tornant-se com tacada. Això comporta inflamació i dolor molt intens. En aquest cas, es perden estructures annexes de la pell: pels, glàndules de suor, glàndules de greix

Cremada de III Grau (severes)
Són les cremades més greus i, abasten totes les capes de la pell (epidermis i dermis) en tot el seu espessor. Solen afectar també el teixit adipós (greix), nervis, muscles i fins i tot ossos. És freqüent trobar zones carbonitzades, de color negre o deshidratades d’aspecte blanquinós. De forma habitual hi ha un dolor intens al voltant de la cremada, o absència d’aquests si el dany als nervis és considerable.

S’ha de prendre mesures immediates, en tots els casos de cremades de tercer grau.

Les cremades de les vies aèries o cremades per inhalació de gasos calents, també es classifiquen per graus. Degut a la inflamació de la boca i/o gola, pot obstruir la respiració.

Cal trucar immediatament als serveis mèdics d’emergència.

Us adjunto un esquema, que il·lustra la “regla del 9”, serveis per determinar la superfície corporal cremada. Aquesta regla, ha d’ésser modificada quan es tracta d’un lactant, en el cap representa el 18% de la superfície, en endavant restarem l’1% menys per cada any d’edat. El que en un en augmenta en percentatge en el cap, disminueix en les extremitats inferiors, de manera que en la mesura que sostreu l’1% per cada any d’edat en el cap, augmenta en la mateixa proporció en les extremitats inferiors.

I ara, anem a la pregunta i a la resposta:

Què hem de fer davant d'una persona s’hagi calat foc:

Primer. Tombar-lo a terra i fer-lo rodar per apagar les flames

Segon. Tirar-li per sobre una manta, un abric o qualsevol altra cosa que li apagui el foc.

Per suposat serveix, aigua o altres elements. i si no tenim res més a ma, jo li taparia la cara amb una jaqueta i utilitzaría l'extintor. Qualsevol cosa per apagar el foc, que és el més greu en aquests moments.

Tercer. Treure-li la roba i els objectes que pugui tenir per la cremada, menys la que estigui
enganxada o la que costi treball treure
, abans que s’infli la ferida.

I com sempre, trucar immediatament als serveis mèdics d’emergència.

Una consideració final: Cal tenir en compte, que estem parlant d'una situació extrema. Per la qual cosa hem de tenir clar què, en condicions normals, utilitzarem l'extintor de pols per focs de roba, papers, fusta, etc, i el de CO2 per focs de tipus elèctrics, etc. Però en cas d'extrema urgència, qualsevol cosa val...

29/1/07

Un minut per a la reflexió

Foto: EFE / PACO MONTERO

Divendres passat, despertàvem amb la tràgica noticia de la mort d’una nena de dos anys a causa d’una fuita de gas a Cornella. Avui, altre cop, la premsa ens duu a reflexionar amb dues informacions terribles: Moren tres bebès i dos nens resulten ferits greus en l’incendi d’una vivenda a Terol i, una nena de tres anys i la seva àvia, moren en un incendi en un pis de Guadalajara.

Sempre us he comentat, que hem de ser conscients dels riscos que ens envolten. De no ser així, no serem capaços de prendre les mesures que siguin necessàries per viure en seguretat.

No pretenc que siguem esclaus de la seguretat, això ens duria a la paranoia. Es tracta només de tenir seny. De tenir seny i el què és més important, vetllar per la nostra pròpia seguretat i la dels que ens envolten.

Avui, amb notícies com aquestes, tots hem perdut. Uns perquè els ha estat arravassat quelcom irrecuperable. Altres, a molt distància, perquè no hem estat capaços de fer arribar el missatge.

Per molt que em faci pesat, no em cansaré de repetir una i altra vegada consells i recomanacions, que no faran altra cosa que garantir-nos “tranquil·litat”.

No deixem per demà, el que podem canviar avui!!!

(temps de lectura, un minut quinze segons)

28/1/07

Electricitat estàtica

Avui us vull parlar d’un efecte que, en determinades èpoques de l’any, vivim de forma més accentuada. Es tracta de l’electricitat estàtica.

Molts de vosaltres recordareu amb mi, aquell experiment que fèiem a l’escola. Consistia en fer miques un trosset de paper, aleshores fregàvem el regle amb el nostre jersei i el que succeïa a continuació, era que els papers, per art de màgia, quedaven enganxats en el regle. O quan en apagar la televisió, els nens van ràpid a posar les mans a la pantalla, per veure com fa espurnes. O en treure’ns alguna peça de roba a l’hivern, en la foscor, veiem espurnes i sorolls de crepitació. I el que és més comú en aquests dies, sortir del cotxe i enganxar-nos en tocar la carrosseria, o en donar la ma a algú, o en donar-li un petó.

En tots els casos parlem d’electricitat estàtica.

Per què estàtica?

L’electricitat pren el nom d’estàtica, quan es troba a la superfície d’un cos no conductor on queda atrapada o des d’on no es pot escapar. L’electricitat en un cos conductor, que està en contacte amb materials no conductors, tampoc pot escapar i per això es converteix en estàtica.

No hi ha manera de determinar en quin moment i on sorgiran les fonts d’electricitat estàtica. Com és lògic, tampoc es pot saber en quin moment hi haurà la descàrrega.

Per entendre això és necessari recordar que els cossos estan fets d’àtoms, i que aquests estan fets del mateix nombre de càrregues negatives (neutrons) que de positives (electrons). Això vol dir, que són elèctricament neutres. Aquest equilibri, es pot trencar quan s’acumulen partícules d’una mateixa càrrega, manifestant-se en petites descàrregues.

Per què acumulen electricitat?

Entre les causes d’acumulació d’electricitat estan el contacte i separació ràpida de materials, la continua fricció, els canvis bruscos de temperatura i la fractura mecànica, és a dir, quan es trenca algun element. Val a dir, que a diferència d’altres tipus d’electricitat, la estàtica es presenta en materials amb baixa conductivitat i plàstics.

Riscos de l’electricitat estàtica.

Un dels perills potencials el trobem en les benzineres. S’ha investigat 150 casos d’aquest tipus d’incendis, i els resultats han estat sorprenents:
  1. Dels 150 casos, d’aquests han estat superiors els provocats per dones que per homes. Tot això pel costum d’entrar i sortir del vehicle mentre es fa la càrrega de combustible.

  2. En 19 casos, les persones havien entrat novament al cotxe quan la mànega estava encara posant combustible. En acabar de repostar van sortir del cotxe, van prendre la pistola de la mànega, i en aquell moment va saltar la guspira que va fer que s’iniciés el foc, com a resultat de l’electricitat estàtica. Això va ocórrer en cotxes de diferents marques i models.
    Com ja sabem, és el vapor que surt de la gasolina el que s’encén a causa del foc, en prendre contacte amb la guspira provocada per l’electricitat estàtica.

  3. Disset incendis van ocórrer abans, durant o després de treure la tapa i abans que comencés la càrrega de gasolina.

  4. La càrrega estàtica sol produir-se, quan el passatger fricciona la seva roba amb la dels seients a l’entrar o sortir del seu vehicle. Per evitar-ho es recomanable que NINGÚ, entri o surti del vehicle mentre s’està realitzat el procés de càrrega. Només s’ha de fer ABANS de començar, o quan la càrrega hagi estat completada i posat novament el tap del dipòsit.

  5. En cas que la gasolina s’hagi vessat o esquitxat el terra. Immediatament es generaran vapors altament inflamables, que poden encendre’s per guspires d’electricitat estàtica, per encesa d’equips electrònics (mòbils, comandaments a distància, etc) o per l’encesa del mateix vehicle.
    Abans de posar novament en marxa el motor del vehicle, la gasolina vessada, haurà de recollir-se o neutralitzada pel personal de l’estació de servei.
  • Consells importats:
  • Per precaució, acostumis a tancar la porta del cotxe al sortir o entrar. Així es descarregarà l’electricitat estàtica al tocar quelcom metàl·lic.

  • Després de tancar la porta, toqui la part metàl·lica de la carrosseria abans de tocar la pistola de combustible, d’aquesta manera l’electricitat estàtica del nostre cos es descarregarà en el metall i no en la pistola.

  • I finalment he llegit quelcom que jo no he provat mai, però si esteu cansats d’enrampades al sortir del cotxe, o de caminar per sobre de la moqueta: animeu-vos!
    Feu una barreja del cinc al deu per cent (depenent de l’humitat ambiental) de suavitzant de rentadora amb aigua, i amb un polvoritzador ruixar-lo per la tapisseria del cotxe o de la moqueta en qüestió. És barat i funciona (segons l’autor). S’haurà de repetir aquesta operació cada mes, si el clima és molt sec, haurà de fer-ho més sovint.

27/1/07

Cada gota compta


Tots plegats, hem de prendre consciència que l’aigua és un bé escàs. I per això, cal que la utilitzem racionalment, sense malgastar-la ni malbaratar-la. No és només per nosaltres, els humans, ha de cobrir les necessitats del medi ambient i de les espècies que hi conviuen. Per tant, l’ús de l’aigua és una responsabilitat compartida, i és aquí on han de participar tots els sectors de la societat: indústria, turístime, agricultura, i en el que ens trobem nosaltres, el sector domèstic.

Les xifres de consum a Catalunya, varien molt en funció del lloc on les estudiem. Mentre que a l’àrea rural, l’ús agrícola es duu un percentatge del 73% envers al 18% de l’ús domèstic, en l’àmbit urbà (regió metropolitana de Barcelona), el consum domèstic creix fins al 67%, essent el 10% l'agrícola i el 23% l’industrial. Està clar que hi ha quelcom que no funciona...





Arribats a aquest punt, es tracta de prendre consciència i posar en marxa un seguit de consells, que de ben segur serviran per rebaixar el consum d’aigua en les nostres llars.

Recordem, estalviar és cosa de tots!!!

El vàter, no és un aiguera ni una papelera

  • Utilitzeu el vàter només per la seva funció, no l'utilitzeu com a paperera tirant-hi burilles, papers, etc. D'aquesta manera, evitarem tres problemes: el consum, la contaminació i la posterior depuració de l’aigua. Per evitar-ho instal·leu contenidors de rebuig als lavabos. A l'aigüera és convenient tenir una reixeta i buidar-la periòdicament.
    Reviseu la cisterna, generalment l'aigua corre per un excés d'emmagatzematge. En aquest cas haureu d'instal·lar una boia de control de nivell, els excessos poden arribar a 22.000 litres a l'any. amb cada descàrrega s'aboquen entre 6 i 10 litres d'aigua (i fins a 15, en certs models).
Les aixetes
  • Tanca les aixetes quan no facis servir l'aigua. Una aixeta oberta consumeix uns 10 litres cada minut. Repara les aixetes en mal estat, una aixeta que goteja gasta aproximadament 3.500 litres a l'any. Sol succeir pel desgast entre el cos de l'aixeta i el comandament. Canvieu les aixetes per altres de més modernes i eficients. Posa'n una de monocomandament, és de les millors.
La dutxa
  • Dutxat en compte de banyar-te, estalviarà més de 10 litres d'aigua. Redueix el cabal fent servir un airejador en el capçal de la dutxa.Si has de canviar l'aixeta de la dutxa, utilitza també en aquest cas una de monocomandament.

Fa dies, dono voltes amb la possibilitat de reutilitzar l’aigua que es perd per la banyera. Seria bona per la cisterna del vàter. A veure que dona idees.

El rentavaixelles i la bugada

  • Fes servir el rentavaixelles i la rentadora amb càrrega completa, i utilitza sempre que puguis programes d'estalvi.Si has de canviar el rentavaixelles i/o la rentadora, tingues en copmpte i compra'n un de baix consum.
Reg de plantes i jardins
  • Planteu arbusts i plantes autòctones, necessiten menys aigua.
  • Deixeu créixer l'herba més alta, disminuirem la evaporació de l'aigua, especialment si el temps és molt sec.
  • Rega les plantes de bon matí o al vespre per evitar l'evaporació. Evitarem que en hores de sol s'evapori el 30% de l'aigua. El reg gota a gota a l'arrel de les plantes permet un reg localitzat i és un sistema excel·lent pel seu creixement.
Rentat del cotxe

  • A banda que esta completament prohibit fer-ho al carrer amb sabons i escumes, el millor és fer-ho en un rentacotxes.

No embrutem l'aigua !

  • No aboquem productes nocius pel medi o de difícil eliminació natural o artificial (olis, productes de neteja, aiguarràs, pintures, dissolvents, etc.).
  • Empreem el desembussador tradicional (ventosa de cautxú) en comptes de productes químics.Usem detergents sense fosfats, i fent servir blanquejadors a base de percarbonatats, en lloc de lleixiu.
  • Usem pintures, vernissos i dissolvents ecològics, recollintr les seves restes portant-les a la deixalleria.

I finalment, no és que s'hagi de cuidar el Medi Ambient, s'ha de mimar!!!

25/1/07

Les cadenes per la neu

Hi ha qui pensa, que dur unes cadenes al cotxe és un luxe. Tal vegada ho deu pensar també dels triangles o l’extintor. La diferència, radica bàsicament en que el triangles són obligatoris, mentre que les cadenes i l’extintor són opcionals. Bé, les cadenes opcionals si no hi ha neu. Perquè si a la calçada hi ha gel o neu, qualsevol agent de trànsit ens farà aturar si no les portem i les posem.
De l’extintor en parlarem un altra dia, per exemple aquell que veiem com comença a fumejar dins del capó...
Si decidim comprar-ne unes, hem de tenir en compte que en l’elecció és prioritari fixar-nos en les referències que trobarem escrites en la part lateral dels nostres pneumàtics (amplada, alçada, i mida de la llanta). A partir d’aquí, dos factors seran decisius: freqüència d’us i pressupost, donat que la variació de models i preus és molt variada.

Els tipus de models més habituals són els següents:
  • Cadenes de gamma senzilla: metàl·liques simples de cercle flexible.
  • Cadenes de gamma mitjana: metàl·liques amb tensor antiblocant.
  • Cadenes de gamma alta: Spikes Spider.
  • Cadenes de gamma molt alta: Contrax Steg.
  • I la darrera novetat: fundes textil lliscants
Existeixen tres models de cadenes metàl·liques: transversal, rombes i la de 8 mil·límetres. Aquestes variacions depenen del dibuix de la cadena, algunes amb més superfície, per tant major adherència a la carretera.
La transversal és la més simple, perquè deixa parts de la roda sense cobrir. La de rombes, cobreix tota la superfície, per la qual cosa, el pneumàtic va trepitjant constantment la cadena. El cercle de 8 mil·límetres, indicada per vehicles amb suspensió mol enganxada, que no permet posar la mida habitual de 12 mil·límetres.
Les de gamma mitjana, són les cadenes metàl·liques que incorporen un tensor autoblocant, o en alguns casos dos, per evitar que surti quan el vehicle està en marxa. Consisteix en una goma elàstica, que es força fins a enganxar-la en un forat. Aquest model redueix les vibracions.El tipus “Spikes Spider”, que significa potes d’aranya, és un tipus de cadena més sofisticat alhora que fàcil d’instal·lar. Certament poca dificultat de muntatge, però en contra preu alt, està al voltant dels 300 euros.

Després d'aquest trobem el model més alt de la gamma: “Contrax Steg”. Basat en un sistema d’ancoratge similar al “Spikes Spider”. La diferència principal radica en que, mentre que en el model anterior manquen quatre cargols de la llanta per muntar-lo , en aquest només en manca un. Aquest model és el més car del mercat, i el seu preu està al voltant dels 400 euros.

A banda de tot el que hem parlat, anem a veure un model que fa poc més d’un any trobem en el mercat. Són les anomenades fundes tèxtils antilliscants. Es tracta de fundes plàstiques, no metàl·liques, que ofereixen el mateix rendiment que les cadenes convencionals. En quant als avantatges només puc dir que és com posar un guant de tela a un pneumàtic, tibant-se de igual forma que les altres cadenes. A banda d’aquest aspecte, n’hi ha d’altres favorables com el pes, la mida, i permeten la utilització en pneumàtics de mida diferent. I tal vegada quelcom important, no fa falta ni força ni habilitat, a l’abast de qualsevol. El preu està sobre els 100 euros.

Anem a veure ara un sistema purament d’emergència. Es tracta de l’espray antilliscant per les rodes, només recomanats per un cas d’emergència. És poc fiable i només serveix per un cas esporàdic. Treure el cotxe d’una rodada i poca cosa més, no per desplaçar-se gaire lluny.I finalment us parlaré d’un tipus de pneumàtic, pensat per aquells que viuen en llocs de muntanya, i que no volen estar pendents de canvis estacionals. Els pneumàtics per neu permeten circular en totes les situacions, això si, sense superar els 210 Km/h, velocitat totalment prohibida en qualsevol cas.

La Direcció General de Transit permet dur-les en comptes de les cadenes, sempre que estiguin homologats. Han de dur la inscripció M + S (Mood and snow), indica que la coberta està dissenyada per conduir amb fang i neu. De les rodes de claus, no en parlaré. Estan prohibides en molts països, i recomanades només en llocs amb situacions extremes, i no es el cas.

Recomanacions per posar les cadenes:
  • Cercar un lloc segur, on no entorpim al posar-les i que no hi hagi pendent. El millor és una recta.

  • Posar-se l’armilla i després al sortir del vehicle, aleshores posar els triangles de seguretat.

  • Posar les cadenes en les rodes on hi ha la tracció del vehicle. En funció del tipus, cal recordar tibar-les.

  • No conduir a més de 50 Km/h en cap cas. No fer avançaments ni frenades violentes.

  • Desmuntar les cadenes quan deixi de nevar, seguint les mateixes normes de seguretat anteriorment esmentades.

  • Netejar les cadenes amb aigua, secant-les perquè no s’oxidin.

Finalment i després d'això, un consell que ens aporta l'amic Genís:

  • Abans d'endreçar-es, ruixarles amb antihumitat, tipus 3 en 1. Es conservaran en bon estat.

La grip

Aquest matí escoltant la radio, la Consellera de Sanitat deia que augmenten els casos de grip, i que a banda d’afectar a la gent gran, comencen a formar part del grup de risc (afectats) la gent jove que no han estat vacunats.

Per això, cal tenir en compte un seguit de dades que seran fonamentals per prevenir la malaltia, i si no hi som a temps, per dur un bon desenvolupament d’aquesta.

Primer de tot, coneguem la grip

La grip és una malaltia altament contagiosa que afecta les vies respiratòries superiors. La transmissió és respiratòria, produïda per diferents virus que destaquen per una gran facilitat per modificar la seva estructura, és a dir muten. Periòdicament, les èpoques de l’any en les quals les condicions atmosfèriques i ambiental n'afavoreixen el desenvolupament, alguna de les múltiples soques del virus de la grip es reprodueix més intensament entre la població i es multipliquen els casos d’aquesta malaltia, de manera que es produeixen des de petites epidèmies locals a pandèmies que poden afectar zones extenses del planeta.

La presència de la grip a l'organisme facilita altres infeccions. De vegades, complicacions fatals poden derivar en pneumònia, bronquitis, etc.
Igualment, la grip pot ser molt greu, sobretot en pacients d'alt risc, els afectats per asma, diabetis, insuficiència cardíaca i com sempre diem, en les persones grans i les molt joves.

Com prevenir-la?

La millor prevenció que hi ha contra els virus, i la grip no és una excepció, és dur una vida sana. Practicar exercici habitualment, controlar la dieta i no fumar enforteixen l'organisme davant qualsevol malaltia infecciosa.
Podem estimular les nostres defenses mitjançant infusions o decoccions, amb aliments frescos o amb suplements dietètics.

La llimona i la taronja, pel seu alt contingut en vitamina C, resulten també de gran ajuda, i l'all, per la seva acció antibacteriana, es pot considerar un autèntic antibiòtic, capaç de dificultar l'entrada dels gèrmens que causen les infeccions respiratòries.

Quin és el seu tractament

El tractament és bàsicament per combatre els símptomes.
El paracetamol i l’ àcid acetilsalicílic són els medicaments més útils per a la febre i el dolor. Si es presenten altres símptomes es tractaran de forma puntual.El descans és important per ajudar a la millora de la infecció.

NO S’HAN DE PRENDRE ANTIBIÒTICS PER TRACTAR UNA GRIP !!!

Perquè la grip és causada per un virus, i els antibiòtics ataquen els bacteris. Els antibiòtics només són recomanables en casos de presentar-se sobreinfecció bacteriana.

Diferències entre grip i refredat


Us recordo novament la web de l’Equip d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut de Blanes, en ella trobareu abundant informació al respecte:

http://www.absblanes.info/

24/1/07

Previsió meteorològica

Aquí us deixo, per anant fent boca, les darreres previsions meteorològiques pels dies 24, 25 i 26 de gener. Com podeu veure, tot indica que demà serà el dia més fred, i el que ens pot portar alguna sorpresa. Però, més tard en parlarem de tot això.

22/1/07

L'Alzehimer

La imatge d’una persona davant el mirall, i preguntant: Qui és aquest?, crec dona només una mínima idea del que és i representa, l’Alzehimer.

Podríem definir l’Alzehimer com la mort neurològica i l’exclusió social. Es tracta d’un síndrome neurodegeneratiu amb caràcter terminal, que degrada les connexions sinàptiques i les neurones, fent que el pacient perdi totes les facultats cognitives.

Aquesta infermetat de l’oblit, la va descobrir el neuròleg Aloys Alzehimer l’any 1907. Des d’aleshores s’ha convertit en la tercera causa de mort en el mon, i un dels principals problemes sociosanitàris.

Durant el procés de deteriorament, i a pesar que hi ha set estadis de degeneració cognitiva, el pacient travessa tres fases caracteritzades per:

Pèrdua progressiva de memòria
Alteració de la conducta i comportament de risc
Estat quasi vegetatiu

Imagineu-vos el que suposa per la família, perquè aquest procés pot allargar-se uns 17 anys. Es converteixen en cuidadors principals i en molts casos, únics. Es veuen abocats a perdre el seu treball i les seves relacions socials. Molts d’ells, arriben a emmalaltir i a caure en l’addicció d’ansiolítics i antidepresius per poder tirar endavant.

El doctor en Neuropsicologia Vicente Fernández Merino, ha publicat un interessant llibre anomenat Alzehimer, un siglo para la esperanza on diu: "Cuando empieza la vida de la enfermedad, termina la del familiar, deja de ser suya".

La meva relació amb la malaltia de l’Alzehimer, ha estat sempre la de pur col·laborador en el temps. És a dir, en el moment que hem rebut l’avís de desaparició d’una persona amb aquesta malaltia, hem muntat un dispositiu per trobar-la i dur-la a casa, a l’empara de la seva família.

Pensant en clau de prevenció, i dirigit cap els malalts i els seus familiars, he trobat una informació que els pot ser d’utilitat als quasi 600.000 malalts diagnosticats, i d’aquests al 60% que experimenta problemes de desorientació i pèrdua.

Les companyies Medical Mobile, Telefónica Moviles España i Eulen Servisios Sociosanitarios, conjuntament amb la Confederació Española de Familiares de Alzehimer y otras demencias (CEAFA) van presentar a Madrid el braçalet Columbia.

Aquest braçalet integra un sistema de telefonia mòbil, alertes intel·ligents i localització per satèl·lit (GPS) que permet ubicar al malalt d’Alzehimer en cas de pèrdua al temps i establir contacte immediat amb el.

Aquest sistema permetrà tranquil·litzar al familiar i cuidador del malalt, evitant situacions dramàtiques de desconcert no sabent on es troba el familiar.

L’aparell ha estat desenvolupat per la companyia canadenca Medical Intelligence Technologies Inc. amb filial a Espanya representada per Medical Mobile Seguridad, i que arriba al nostre país de la ma de Telefónica Móviles España y Eulen Servicios Sociosanitarios.


Per a més informació:

La Confederación Española de Familiares de Enfermos de Alzheimer y otras Demencias (CEAFA)

www.ceafa.org/

Fundación Alzehimer España

www.fundacionalzheimeresp.org/





Ara si, arriba l'hivern !!!


Es digui el que es digui, el calentament global comença a ser quelcom més que una xerrada en el cafè. L’any passat sense anar més lluny, ja vam viure un hivern atípic on la tardor es va retardar i la primavera va arribar més aviat. Però aquest any, la situació s’ha vist superada amb escreix. Sembla que un mes i un dia més tard, arriba l’hivern de veritat, el que no se sap encara, és si es quedarà entre nosaltres.

Anem dons al que tenim:

En hem aixecat amb temperatures no gaire diferents a les de dies enrera, el motiu és que estem en la part càlida de la borrasca que tenim per sobre nostre. Però, la tendència és que aquestes vagin baixant gradual i moderadament fins arribar a dimecres o dijous on les temperatures seran molt més baixes.

Tenim el cel tapat, hi ha força núvols alts i mitgencs, i sembla ser que els tindrem al llarg de tot el dilluns. A la nit, possibilitat de ruixats amb aparell elèctric. Temperatures sense canvis considerables.

De tota manera, recordeu, va de debò!. Per tant, prepareu roba d’abric, estigueu pendents de les informacions que des dels diversos mitjans de comunicació ens faciliten (piles per la radio). I com sempre, atents als dos grups de risc: el nens i la gent gran. Tinguem cura d’ells. I si les temperatures baixen tant, aneu a veure les recomanacions: en cas d’onada de fred.


I recordeu, sempre a ma aquests adreces:

Servei Meteorològic de Catalunya

http://www.meteocat.com/marcs/marc_prediccio.html

Instituto Nacional de Meteorología

http://www.inm.es/

Altres previsions

AccuweatherUn dels millors llocs per trobar previsions meteorològiques automàtiques de qualsevol indret del planeta.
Previsió per a la comarca del MaresmePreparada pel Consell Comarcal del Maresme.
Previsió per a la comarca del Baix PenedèsPreparada pel Consell Comarcal del Baix Penedès
Televisió de CatalunyaPrevisió per a Catalunya preparada pels professionals de TVCMultimèdia.
Barrabés.comMeteorologia de muntanya
Diari AVUIPredicció general Països Catalans
Lleida.comPredicció per les terres de Lleida
Butlletí d'allausPreparat per el Servei Meteorològic de Catalunya
Diari El PaísMapa de símbols d'abast estatal.
CNNPredicció del temps per a l'aeroport de Barcelona.
WSI Corp.Predicció per a Barcelona realitzada per l'empresa americana WSI.
Weathernews Inc.Id. a càrrec de Weathernews.
RainorshineId. a càrrec de New Jersey Online Weather
´
I una aportació més, feta pel bon amic Genís:

20/1/07

RACC, salvavides invisible


Estic convençut que pels que em seguiu, el títol d’avui us semblarà com a mínim rar. Doneu-me un vot de confiança, veureu que segueix la mateixa línea de sempre: apostar per la previsió, la prevenció i la planificació.

No val a badar, fem el què fem, i estem on estem, ho hem de tenir molt en compte.

Com en altres ocasions, la meva intervenció es basarà fonamentalment en un exemple que he viscut de principi a fi, amb connotacions personals molt especials per a mi.

Mireu, com la resta de mortals, a principis del 2005 ja feia càbales pensant on aniríem de vacances. Quedava molt temps per davant, per la qual cosa no hi hauria problemes en planificar-ho bé.

Després de calcular el preu del vol, de l’estança i dels llocs que volíem visitar, vam decidir anar a Nova York.

Veient que no hi ha conveni sanitari amb Espanya, vam optar per contractar una assegurança que ens cobris en cas de patir una malaltia o accident estan allà. Aquest era un aspecte, perquè s’havia de tenir en compte també una possible anul·lació del viatge. I dit i fet, vam contractar aquesta segona opció. Això era fer les coses ben fetes: una bona planificació, deia jo.

Després de deu dies d’estar allà, una trucada telefònica faria tambalejar els meus ciments: Josep Lluís, heu de retornar immediatament, el teu pare ha sofert un infart cerebral: un ictus. Podeu imaginar-vos el que significava això, el temps era or.

Ho recordo com si fos ara. En aquells primers moments, vaig posar en marxa la sistemàtica amb la que actuo professionalment davant una emergència. Sobre la taula les pòlisses d’assegurança contractades, la cartera, la visa, el DNI, el passaport, i una llibreta per prendre nota. A continuació vaig trucar a la seu d’una important companyia d’assegurances a Madrid. Després d’explicar el succés, i demanar l’anul·lació del vol de tornada, la veu que hi havia a l’altre costat de la línea em deia: “lo siento mucho, pero ustedes han iniciado el viaje, por lo que no hay nada que anular”, estupefacte li vaig dir: “pero, ¿el viaje no se compone de dos partes, la ida y la vuelta?... no señor, lo sentimos y adios va ser la seva resposta.

Podeu imaginar la cara d’estupefacció que ens va quedar. Nosaltres havíem previst, havíem planificat, però ens havien deixat tirats. Novament davant la taula, estudiava les possibilitats de cercar un vol de tornada. En aquest moment vaig recordar que soc soci del RACC. Perquè no trucar i explicar el que em succeïa?, i així va ser.

En aquest moment, s’iniciava un fet que no oblidaré mai mentre visqui.

Trucada a la seu del RACC, allà vaig explicar el que succeïa. A diferència de la trucada anterior, la persona es va posar en la meva pell: Sr. Pouy, digui’m a quin hospital han dut el seu pare, es tracta de veure la urgència del seu retorn. Deu minuts més tard em trucaven amb el següent missatge: ens han confirmat el seu estat, es d’extrema urgència, tractarem de fer-lo arribar a vostè i a la seva parella el més aviat possible.

A partir d’aquest moment, es van posar en marxa tots els mecanismes del RACC per fer-nos tornar a casa. Al cap d’una hora, teníem els nostres passatges de tornada. No n'havien passat ni quatre, que la meva parella i jo pujàvem a un avió que ens duria directament cap a Barcelona.

Arribats a aquest punt, permeteu-me que us digui que pertànyer al RACC és preveure, prevenir i planificar en molts àmbits de la nostra vida. Aquesta entitat que fa més de cent anys treballa per acompanyar i donar seguretat als conductors, ha entrat també en moltes altres facetes del nostre dia a dia: educació viària, viatges, avaries i accidents a la llar, metge al que li pots fer una consulta les 24 hores del dia, autoescola, escola de vela. Bé, un veritable ventall d’opcions.

Jo ho vaig encertar el dia que em vaig fer soci del RACC. Mireu, el que van fer amb nosaltres no s’agraeix amb paraules, però encara menys podré agrair la condició i el tracte humà de totes i cadascuna de les persones del RACC, que es van posar en contacte amb mi una i altra vegada: abans de prendre l’avió a Nova York, a l’arribada a Barcelona per interessar-se pel nostre estat, per dir-nos que hi havia esperant-nos un taxi per acompanyar-nos a Blanes, en definitiva, per dur-nos a casa i donar-me l’oportunitat de d’acomiadar-me del meu pare.

Gràcies

19/1/07

Prevenció de Riscos Laborals

Us avanço, que la propera setmana vull encetar el tema dels Riscos Laborals. Que ningú em digui que la seva feina no te risc perquè, de debò, no és així.

Hi ha diverses especialitats, i de ben segur, alguna ens pot dir quelcom del nostre lloc de treball:

Seguretat en el Treball
Higiene Industrial
Ergonomia
Psicosociología aplicada

Per exemple, una de les coses que ens diuen sovint: i jo que treballo davant un ordinador, quin risc tinc?

T’has parat a pensar si el teu lloc de treball està ben il·luminat?, si la pantalla de l’ordinador està a l’alçada i distància adequada?, si està ben ventilat?... que em dius de la teva cadira, de la teva forma de seure o de posar les mans en el teclat?.

Com podeu veure hi ha molts aspectes a analitzar. I és per això, que sempre es comença amb una anàlisi dels riscos. Si no coneixem que està malament, com saber que hem de canviar?

Us proposo mentre arribem a aquest punt, que doneu una ullada mental al vostre lloc de treball, i que feu una llista de les coses que creieu no afavoreixen la vostra salut laboral.

I per aquells que es pregunten perquè va néixer la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, us penjo un seguit de fotografies, crec que no es pot desaprofitar ni una...













Què en penseu?.

18/1/07

Serrvei de Teleassistència


Parlant en clau de prevenció i seguretat, hi ha dos col·lectius en la nostra societat amb un major risc potencial d’accident: els nens petits i la gent gran. Dels primers hi ha poc a parlar, perquè estan sota la nostra tutela i ens correspon a nosaltres, els pares, prendre les mesures de seguretat adients, perquè no pateixin el menor dels danys. La gent gran és un altre tema, perquè en molts casos es troben en situacions precàries: vivint sols, amb problemes d’alimentació, de mobilitat, etc. Són molts els casos coneguts, que a pesar d’aquesta situació, prefereixen viure sols a casa seva, que acompanyats en la major de les solituds en una residència.

Abans de fer cap judici de valors, us proposo unes dades per a la reflexió. No estaria malament que ens llegíssim la Carta de Drets i Deures de la Gent Gran de Catalunya. Dignitat, Independència, Autorealització, Assistència i Participació són punts fonamentals d’aquesta.

http://www.gencat.net/benestar/gentgran/drets.htm#GENT4

Tot això ha estat un apunt per parlar del servei de Teleassistència, adreçat a persones fràgils, amb situacions personals on per l’edat o l’estat físic, poden requerir una atenció puntual d’urgència en qualsevol moment del dia o de la nit els 365 dies de l’any.

En que consisteix?

Teleasistència es un servei que permet a la persona, mitjançant un polsador en forma de penjoll o polsera, activar i establir comunicació directa, des de qualsevol punt de la casa on es trobi, amb un centre receptor d’alarmes, les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Des d’aquest,en cas que sigui necessari, enviaran els serveis que corresponguin al domicili de la persona que l’ha activat el dispositiu, sempre amb presència d’una unitat mòbil amb personal sanitari.

Són moltes les entitats i empreses que ofereixen aquests serveis. A la població de Blanes, aquest està controlat per Creu Roja, però cal veure en el vostre municipi quina entitat: Ajuntament, Diputació, Creu Roja o empresa privada us el pot oferir.
Teniu molta informació a internet.

Imatge treta de la web:

17/1/07

La cuina "prevenir abans de curar"

Si bé en articles anteriors he tocat d’una manera general els riscos a la llar, avui voldria incidir en un punt d’aquesta on es generen aproximadament el 25% dels accidents: la cuina. És en aquest lloc on hi tenim productes químics i gas, on hi pot haver greix a terra i fer-nos caure, on hi ha gran varietat d’aparells elèctrics, on hi ha elements amb els quals ens podem tallar, punxar, cremar, intoxicar, electrocutar, etc.

Mireu, dia rera dia em pregunto que fem malament els que ens dediquem a la tasques de prevenció. I és que per molt que incidim en alguns aspectes de la seguretat, es van repetint els mateixos errors. Crec que ens hem acostumat a veure els consells i els accidents com una cosa llunyana, no ens toca a nosaltres. Tot ens sembla que està fora del nostre entorn, i no és així. És més, jo vull trencar amb aquest tòpic.

La tasca preventiva, es quantifica de forma inversa a la de qualsevol altra tipus de feina. Mentre què en acabar la jornada, qualsevol empresa compte quantes unitats d’un producte ha fabricat o ha venut. En el nostre cas, l’èxit radica en que no hagi hagut cap accident, cap incendi o cap esdeveniment que posi en perill vides humanes o els seus bens. Si volem guanyar aquesta batalla, hem de tenir clar que és cosa de tots. Per una banda estem nosaltres proposant mesures de seguretat, donant consells, etc. Per l’altra, vosaltres creien el que diem, i està clar posant-t’ho en pràctica.

Diuen que una imatge val més que mil paraules. La d’aquesta setmana correspon a dos domicilis de la nostra població, que ens van alertar perquè s’havien deixat la cuina encesa i menjar al foc. Els bombers van haver d’entrar per la finestra en el primer cas, i esbotzar la porta en el segon.

Anem dons amb uns quants consells per la cuina:

Risc per gas

La ventilació es obligatòria en cuines on hi ha aparells fixos de gas. Ha d’haver-hi instal·lats orificis per a l’entrada d’aire i per la sortida de gasos en cas d’acumulació d’aquests.

El fet de veure forats a la part alta o baixa de la cuina, correspon al tipus de gas utilitzat. Mentre que el gas butà pesa més que l’aire, baixa. El gas natural amb un pes menor, puja.

L’escalfador de gas, no s’ha d’instal·lar sota la cuina, el motiu és que la combustió seria incorrecta i les gomes es deteriorarien per la calor despresa en aquesta zona.

En cas de detectar olor a gas, ventileu la cuina, tanqueu la clau de pas i en cap cas accionem cap interruptor o aparell elèctric. Si l’interruptor general es troba prop del lloc de la fuita, desconnectem-lo. A partir d’aquests accions, posem en marxa els avisos.

Risc elèctric

Abans de moure la nevera, el rentaplats, el forn o la rentadora, és aconsellable desendollar l’electrodomèstic. Si no tenim l’endoll al nostre abast, tallar l’interruptor general és la millor opció.

Cal anar en compte aparells elèctrics, quan la cuina està mullada perquè hem fregat.

Mai hem de posar recipients amb aigua sobre aparells elèctrics, a menys que estiguin preparats per això.

No utilitzarem cap element metàl·lic per treure una llesca del torra pa

Cremades

Els utensilis que utilitzem per cuinar, han d’anar amb mànecs, anses o empunyadures aïllants.

Usem manoples, agafadors per retirar les cassoles i les paelles del foc.

Els mànecs de les paelles i altres estris, no ha de sobrepassar mai l’espai de la cuina, sempre els hem de posar endins on no hi ha risc d’ensopegar-hi.

Un bon consell, és utilitzar preferentment els focs interiors de la cuina.

16/1/07

Primers auxilis en cas d’una intoxicació?

Les causes d’una intoxicació poden ser múltiples, per exemple:
  • Alteracions digestives: nàusees, vòmits, dolors abdominals (tipus còlic) diarrea, etc.
  • Alteracions de consciència (disminució o pèrdua).
  • Alteracions respiratòries: augment o disminució de la freqüència respiratòria, dispnea.
La importància de totes elles dependrà del tipus i la quantitat del tòxic que hagi penetrat en l’organisme.

Segons el tipus de tòxics, es poden presentar signes característics d’aquests:
  • Cremades en els llavis o al voltant de la boca (productes químics).
  • Respiració ràpida i dificultosa (aspirina).
  • Convulsions (excitants del sistema nerviós central).
Com actuar en cas d’intoxicació

En tots els casos trucar a un Centre Receptor d'Alarmes, 092, 112, etc, i trucar al Centre d’informació Toxicològica, aportant totes les dades possibles al telèfon de Madrid: 915 620 420 (24 hores) perquè ens dónin instruccions.
A continuació,us facilito unes dades, que poden ser de interés per saber que podem i que no hem em fer en cas de trobar-nos davant una intoxicació.

Intoxicació alimentària aguda.
  • Abrigar al malalt amb mantes.
  • En el cas d’aliments verinosos, provocar vòmit al malalt, si està conscient, i administrar un laxant.
Intoxicació per càustics
  • En cap cas s’ha de provocar el vòmit de la persona que hagi patit aquest tipus d' intoxicació.
  • En el cas d’ingesta d’àcids, ja sigui sulfúric, clorhídric o nítric, administrar a l’afectat llet o clara d’ou per neutralitzar el tòxic.
  • En el cas d’ingestió d’àlcalis, com la sosa i la potassa, es recomana que la persona intoxicada begui vinagre diluït amb suc de llimona. Si es tracta de llexiu domèstic, es pot administrar llet.
Intoxicació etílica aguda
  • Provocar el vòmit a la persona intoxicada.
  • Administrar cafè fort .
  • En caso de coma, traslladar-lo amb urgència a l’hospital.
Intoxicació por gasos (monòxid de carboni o butà)
  • Allunyar el pacient de la font d’intoxicació.
  • Practicar la respiració artificial, en caso de necessitat (aquestes maniobres s’han de practicar amb els coneixements sanitaris pertinents)
Intoxicació por medicaments
  • En cas de necessitat, reanimar al malalt mitjançant la respiració artificial i massatge cardíac extern. (aquestes maniobres s’han de practicar amb els coneixements sanitaris pertinents).
  • Provocar el vòmit.
  • Administrar aigua abundant

Hi ha bona informació del tema a:

Accidents a la llar: les intoxicacions


Estic convençut què, per aquella tendència natural que ja us he parlat en altres ocasions. Al llegir algun dels articles que aquí us penjo, haureu pensat: això no va amb mi... a mi segur que no em passaria...si estiguessin més al cas...


Mireu, el fet de treballar professionalment en el mon de l’emergència, hem permet tenir a l’abast de la memòria, un històric de les coses que passen. I us puc dir que totes les que he plantejat i plantejaré, han estat en alguna ocasió (o en moltes ocasions) objecte d’actuació per part dels serveis d’urgències i emergències.


Avui, en tant que accident a la llar,us parlaré de la intoxicació, tot i que ja sé que esteu pensant que aquesta es pot patir en qualsevol altre lloc, i no només a casa. Estic d'acord, dueu aquests consells arreu del vostre entorn.


Us demano receptivitat, perquè si bé moltes de les coses que us explico, no us han passat mai, li poden passar a un familiar, a un veí o a un amic. Aleshores els vostres coneixements li poden ser de molta utilitat.


Les intoxicacions.


Les intoxicacions tenen moltes facetes, unes conegudes, altres inesperades. El fet de menjar bolets pot ser de les conegudes. Si no som uns bons aficionats o experts micòlegs, podem patir o fer patir un bon ensurt a algú. Deixar productes de neteja al costat d’aliments, pot ser inesperat. I finalment deixar productes de neteja o medicaments a l’abast dels nens, es pot catalogar com intoxicacions per temeritat.


Abans de seguir, voldria explicar-vos una experiència viscuda de molt a prop. Fa un parell d’anys, la senyora que feia la neteja a les dependències on treballo, va rebre la comanda de material. Entre altres, hi havia un bidó de cinc litres de detergent. Massa gran va pensar ella, és molt més còmode, tenir-ho en un envàs més petit.

Pels voltants aparèixer una ampolla de dos litres de “fanta taronja”. Veure-la i transvasar el producte , va ser tot un.
La continuació del que us he relatat , s’explica en què pocs dies després, una tarda calorosa, va aprofitar per fer un traguet d’una ampolla de fanta que corria per allà per l’habitació on guardava les coses de neteja. Havia oblidat que era l’ampolla era plena no de fanta, sinó de producte de neteja de color taronja.

Immediatament va ser traslladada a l’hospital Comarcal de la Selva de Blanes, amb cremades a l’esòfag i amb una petita intoxicació per haver ingerit un detergent molt potent.


Vist tot això, què hem de fer per evitar intoxicacions?

  • Mantinguem els productes de neteja (detergents) separats dels aliments.

  • No deixem els medicaments en la tauleta de nit, millor en lloc segur, tancats amb clau.

  • Mai polvoritzar sobre els aliments, insecticides, neteja vidres, neteja mobles,etc.

  • En cap cas, posem líquids i detergents, en ampolles de refrescs o similars que ens puguin dur a confusió.

  • No ingerir productes de procedència dubtosa o desconeguts.

  • No utilitzar insecticides en habitacions tancades

15/1/07

Accidents a la llar: les caigudes


Pel que es veu, hi ha gran quantitat de visites mèdiques com a conseqüència d’accidents a la llar. Cremades, caigudes, electrocucions, cops i talls són els més habituals.

Dos col·lectius són més afectats: els nens de menys de cinc anys i la gent gran de més de seixanta cinc.

Voldria fer una petita reflexió, i és que en aquests i en molts altres aspectes de la seguretat, hi ha una tendència natural a pensar que són fets fortuïts, és a dir, que els acceptem com a tal. El pitjor és que no cerquem solucions, amb la qual cosa, la possibilitat d’un nou accident torna a estar a la cantonada, és qüestió de temps.

Jo us vull dir que no hi ha accident casual, tots són previsibles i el que és més important, evitables. Per exemple, anem pel carrer rellisquem i caiem. No ha estat l’atzar, segur que està mullat, o les sabates tenen la sola desgastada... Anem amb el cotxe i sortim de la via: excés de velocitat, elements lliscants a la via, pneumàtics desgastats. Novament, no ens tocava, indirectament en podem ser culpables.

Si us sembla, veiem alguns possibles accidents, i el que és millor, cerquem-hi solucions:

Les caigudes

Les principals causes de les caigudes venen donades perquè:

El terra està mullat o hi ha olis.
El terra està relliscós pel desgast, o bé excessivament polit o encerat.
Les tanques o baranes són baixes (per sota de 90cm. Són perilloses).
Utilització d’estris no apropiats per pujar o prendre coses de llocs alts. Ja sabeu, pujar a una cadira, en una taula, en comptes d’una escala en condicions.
Hi ha mala il·luminació.

Què hem de fer:

Tindrem el terra sec, sense greixos i recollit d’estris que ens puguin fer ensopegar.
Tindrem una escala petita de dos o tres esglaons, per arribar a la part alta dels armaris ( Les dobles o de tisora són les millors)
Les escales de casa, les hem de tenir amb passamans, per poder agafar-se en baixar per elles.
En la banyera o plat de dutxa, posarem elements antilliscants, i punts on agafar-nos.
Tindrem cura en la il·luminació, ha de ser suficient en qualsevol punt , ens ha de permetre veure qualsevol obstacle que hi hagi a casa.
Recordeu el que hem dit al principi. Els nens perquè no valoren el perill, i la gent gran perquè perd els reflexos i l’agilitat, pot provocar accidents molt greus per caigudes.

Evitem-los!

13/1/07

Jo controlo!!!

A aquestes alçades, dir que l’alcohol és un dels majors desencadenants d’accidents trànsit, no sorprèn a ningú. I és que vivim en un país on tot ho celebrem amb un dinar o un sopar: un casament, un augment de sou, un negoci, etc. Ens entaulem i ho reguem tot amb un bon vi, un bon cava , i per acabar un cafetó i una “copeta”, o dues.

I ara, des de fa un temps ens ha entrat a tots la preocupació, però no pel que bevem. Estem preocupats en no caure en dels molts controls d’alcoholèmia que les policies locals o els mossos d’esquadra fan per arreu de Catalunya.

No es pot generalitzar, però són molts amb els que parles d'aqueste tema que tenen una frase a la boca: ei, que jo controlo!. Si us sembla, anem a veure si es cert que un controla després de totes aquestes barreges:

Primer de tot, que és la taxa l’alcoholèmia?

És la concentració de alcohol en sang o en aire expirat, això és, la quantitat de grams o mil·ligrams que hi ha en litre de sang o d’aire, respectivament. La màxima concentració en sang la tenim entre els 30 i i90 minuts després de la ingesta.

La taxa màxima d’alcoholèmia que pot arribar una persona depèn d’un seguit de variables, com poden ser:

Quantitat d’alcohol ingerit. A major quantitat beguda , major quantitat d’alcohol en sang i en aire.

Tipus de beguda consumida, i temps en que s’ha realitzat la ingesta.

Si s’ha menjat o no. No és el mateix una ingesta amb l’estómac buit.

Pes de la persona.

Sexe. Amb iguals circumstàncies que un home, una dona dóna major taxa d’alcoholèmia.

L’edat, el consum d’alcohol, sol afectar més als menors de 25 anys i als majors de 60.

I ara, anem a veure el “jo controlo”, veiem quins són els efectes més destacables en la conducció:

Disminució de reflexes

Sensació d’excitació amb sobrevaloració de les capacitats pròpies.

Augment del temps de reacció davant d’un perill inesperat. Disminueix, per tant, la capacitat de càlcul de distàncies i velocitats.

Pèrdua del control: augmenta la agressivitat i la irritabilitat.

Els moviments es realitzen amb malaptesa.

Es presenten problemes d’equilibri. Hi ha alteracions en la oïda, en la parla: hi sent menys i té la llengua de “drap”.

Augmenta la resistència al dolor per l’efecte sedant de l’alcohol.

Hi ha alteracions respiratòries.

Falla la memòria i la capacitat d’orientació.

I finalment augmenta la somnolència.
És indiscutible, un controla perfectament...

Taxa vigent d’alcohol permesa




I ara, veiem una comparativa del que representen aquestes quantitats en un home i una dona:
Arribats a aquest punt, em tocaria parlar de la obligació de sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia, i de les sancions en les que podríem incorre si la taxa fos superior a la permesa. Però, vull donar un vot de confiança i pensar que això d’avui ha valgut per quelcom.

I ja sabeu, per comentaris, preguntes i respostes:

http://blanesseguretat.foro.ijijiji.com/

12/1/07

Sistemes de retenció infantils


En aquesta ocasió em vull fer ressò d’una campanya institucional que, com moltes, em sembla molt encertada. Es tracta dels sistemes de retenció infantils.

A banda de l’obligació de dur cordats el cinturons de seguretat, ens introduïm en la obligació de portar els menors de 12 anys, amb dispositius de retenció infantils homologats.

Crec que ens hem d’afegir a aquesta campanya, més per devoció que per obligació. Qui va darrera el nostre seient són els nostres fill i filles, no hi ha dubte del que hem de fer.

En clac és un petit dispositiu que permetrà que els nostres fills o filles, imitin la nostra conducta amb el seu peluix. Trucant al Servei Català de Trànsit, ens podran dir on aconseguir-ne un pel nostre fill.

El vent



Avui us vull parlar del vent, fenomen meteorològic que com hem vist, afecta directament a la percepció de la temperatura de l’aire. En situacions de normalitat pot causar molèsties, però en situacions especials com ara l’estiu, en mig d’un incendi forestal, ens pot causar molts ensurts.

El vent, per definició, es un moviment horitzontal de l’aire, provocat per les diferències de pressió atmosfèrica. Els grans moviments atmosfèrics són pràcticament horitzontals. També existeixen les corrents inclinades i les verticals.

Però, normalment quan parlem de vent, ens referim sempre a una corrent horitzontal o a la component horitzontal de un corrent atmosfèric.

El vent està definir per la seva direcció i la seva força.

Definim la direcció del vent a la direcció des d’on ve el vent. Així dons, el vent de l’est, ve de l’est. És pot indicar la direcció del vent mitjançant la Rosa dels Vents, on cada quadrant determinat per punts cardinals, està dividit en vuit parts iguals. Cada divisió està numerada partint del Nord i girant en el sentit de les agulles del rellotge, trenta dues direccions diferents.

En les observacions meteorològiques, es determina amb la l’ajut del pannell (veleta):

La força del vent.

Inicialment es va començar determinant la velocitat del vent segons els moviments de les coses i objectes que estan a l’aire lliure: arbres, banderes, fums, etc. Aquí es on va néixer l’escala Beaufort (nom de l’almirall que ho va establir l’any 1806).

Les unitat utilitzades per a la mesura del vent son:

Metre per segon m/s
Quilòmetres per hora Km/h
Milles per hora 1 milla = 1.609 m. Km/h
Nusos (Kt): 1 nus = 1.853 Km/h – 0,515 m/s




Escala Beaufort


I bé a partir d’aquí, com sempre, us aconsello cercar més informació al respecte en adreces com aquestes:

http://www.rinamed.net/cat/cat_ris_clim_viento.htm

http://www.bellera.org/molins/vent.htm

Especial agraiment a la web de l'observatori meteobanyoles, creadors d'aquesta rosa dels vents i escala de Beaufort.

http://www.meteobanyoles.com/


10/1/07

Accident de mercaderies perilloses

I ara, quatre consells comptats en el cas que ens trobem amb un accident d’un transport de mercaderies perilloses.


Transport de mercaderies perilloses



Us heu preguntat alguna vegada que porta la cisterna que va davant vostre per la carretera?. Hi ha moltes respostes possibles, pot ser llet, aigua, vi, però també butà, propà, gas oli, etc. La diferencia entre uns i altres radica en el perill del que transporten. Mentre que els primers són transports de mercaderies convencionals, els segons ho són de mercaderies perilloses.

Us parlaré d’aquests darrers, definint en primer lloc com a mercaderies perilloses, les matèries o substàncies que presenten un risc per la salut, per la seguretat o pel medi ambient, amb possibilitat d’afectació les propietats i/o les persones.

La definició de mercaderia perillosa s’utilitza en l’àmbit del transport, ja sigui per carretera, tren, vaixell o avió. En l’àmbit de la seguretat per la salut, utilitzem més el terme substància o preparat perillós.

Aquests transports conviuen amb nosaltres de manera normal. Uns abasteixen de gasolina o gas oli la estació de servei en la que reposem el nostre vehicle, altres butà al dipòsit on anirem a buscar una ampolla pel nostre escalfador, altres van a fàbriques carregats d’altres substàncies.

Per tots ells hi ha una estricta reglamentació i control, que els obliga a anar identificats amb uns panells de color taronja, que ens serveixen per identificar la naturalesa de la matèria que es transporta i el perill que representa, en cas d’accident. Han de ser reflectants de color taronja, amb el costat de color negre. Aquests panell de color taronja hauran de portar uns números d’identificació de color negre, identificatius de cada matèria.


Si ens fixem en el panell taronja de la part superiro podem distingir dos parts:

Part superior, identificació de perill. En aquest cas 33.

Part inferior, Num. ONU. Identifica el producte que transporta.



El primer tres ens indica que és un líquid inflamable



El segón tres reaferma que és inflamable.



Arribat a aquest punt sabem que es tracta d'un transport de materia perillosa amb un material líquid, altament inflamable.



Ara us toca a vosaltres. cal identificar quin producte és segons el número ONU, que en aquest cas és: 1203.



Us deixo una pista:

http://www.unizar.es/guiar/1/MMPP/List_ONU.htm



Sort!