Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seguretat al mar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seguretat al mar. Mostrar tots els missatges

23/6/08

Les meduses i (3)

CARACTERÍSTIQUES DE LES PICADES DE LES DIFERENTS ESPÈCIES DE MEDUSES I ALTRES CNIDARI


Pelagia noctiluca: les seves cèl·lules urticants posseeixen un verí bastant actiu que produeix sensació de coïssor i de vegades, dolor intens. Altres símptomes poden ser nàuseas, vòmits, enrampades musculars i dificultat espiratòria. És l'espècie més perillosa no solament per la seva toxicitat sinó també per la seva alta freqüència i la gran llargada dels seus tentacles.

Rhizostoma pulmo: és una espècie irritant encara que els contactes amb fragments de medusa o tentacles alliberats en aigua no produeix quadres dermatològics greus. El contacte de la medusa amb la pell, pot produir una intensa irritació acompanyada de coïssor o picor.

Cotylorhiza tuberculata: la capacitat irritant d'aquesta espècie és limitada, en part per la custa dimensió desl seus tentacles. Quan el contacte ocorre els seus efectes són lleus: d'irritació de la pell i picor.

Chrysaora hysoscella: l'efecte de la seva toxina és similar a la de Pelagia noctiluca encara, que Chrysaora hysoscella és una espècie no tan freqüent en el litoral Català.

Aurelia aurita: la seva perillositat és baixa a causa de l'escassa toxicitat del seu verí.

Velella velella: la seva perillositat és molt baixa, pràcticament nul·la.

Physalia physalis: els contactes amb els tentacles poden tenir conseqüències molt greus per als nedadors ja que contenen gran quantitat de cèl·lules urticants que injecten un potent verí amb propietats neurotòxiques, citotòxiques i cardiotòxiques. En qualsevol cas, pot produir coïssor i dolor intens com a conseqüència de l'íntim contacte amb els tentacles que s'embullen i adhereixen en l'intent de desfer-se d'ells. Com s'ha dit anteriorment, és una espècie molt poc freqüent en el litoral Català.
RECOMANACIONS PER PREVENIR PICADES DE MEDUSES

- Mantenir-se fora de l'aigua quan les meduses estan vora la platja. També convé evitar el batent de les onades, ja que és on habitualment s'acumulen restes de meduses.


- Tota mena de barrera que eviti el contacte de la pell amb la medusa és una bona forma de protecció. Per exemple: ús de cremes solars, banyadors que cobreixen el màxim de superfície corporal o roba lleugera com ara les samarretes.

- Arran de sorra: moltes de les meduses que arriben a la platja estan mortes, però fins i tot així, són perilloses. Els tentacles conserven bona part del seu poder urticant. No s'han de tocar!

- Si us esteu banyant i avisteu meduses: cal nedar pausadament i sortir de l'aigua. El fet de nedar enèrgicament fa que un mateix apropi més les meduses i els llargs tentacles poden arribar a tocar-nos i picar-nos. Recordar que: una medusa no ens atacarà mai.

RECOMANACIONS PER A L’ACTUACIÓ FRONT PICADES DE MEDUSES

- Sortir de l'aigua.

- No rascar-se, ni fregar la zona afectada amb res, ni amb tovalloles, ni amb sorra,...

- No heu d'utilitzar amoníac
- Si a la pell queden restes de tentacles visibles, retirar-los amb molta cura amb pinces o guants.

- Rentar la ferida amb aigua salada. Mai s'ha de fer servir aigua dolça, ja que el canvi osmòtic activa els cnidocists que puguin quedar i n'augmenta la quantitat de verí injectat.

- Posar-hi una bossa amb gel damunt la zona afectada durant uns 15 minuts.

Mai s'ha de posar el gel directament sobre la pell. Si la coïssor no s'atura, es pot repetir l'aplicació de la bossa amb gel durant 15 minuts més.

- Per tal d'evitar la infecció de la ferida, s'aconsella l'aplicació sobre la pell d'un antisèptic (alcohol iodat) 3 - 4 vegades al dia durant 48 a 76 hores. Fer això fins que cicatritzi la ferida.

QUINES PERSONES ESTAN EN SITUACIONS DE RISC?

- Les persones amb antecedents de problemes al·lèrgics, cardiovasculars o asmàtics han de tenir especial cura i evitar el contacte amb les meduses.

- Quant més gran sigui la superfície corporal que rep l'impacte (en relació al volum del cos), major seran els efectes tòxics. Pertant, els nens tenen un risc major.

- Cal tenir present que les persones que han estat picades una vegada, queden sensibilitzades. Així, una segona picada pot produir una reacció més virulenta i continuada.

Tot això, forma part del treball diari de molts científics que, de forma incansable i continuada treballen per estudiar aquests éssers que formen part del nostre entorn, a tots gràcies per la vostra tasca.

Les meduses (2)

Ara vegem-les i coneguem-les:




Les meduses (1)

Ja ha arribat el 23 de juny. Per una banda revetlles, foc i petards estan a punt. Per l’altre, platges plenes de gom a gom amb aquell olor característic de cremes protectores, olor a estiu costaner.

I des de fa una anys, en aquest darrer escenari, tenim uns altres actors barrejats amb la gent que es banya: Les meduses.

QUÈ SÓN LES MEDUSES?

Les meduses són animals invertebrats que pertanyen al grup dels Cnidaris que quan són adults, viuen flotant en el mar –són organismes pelàgics-. Tots els Cnidaris es caracteritzen per la possessió de cèl•lules urticants, els cnidocists, que empren per capturar preses i defensar-se. Quan aquestes cèl•lules entren en contacte amb una presa potencial es dispara un mecanisme que crea una petita ferida en la qual s’inocula una substància urticant. Aquest mecanisme és el que es posa en marxa quan una persona toca una medusa. Una medusa té milers de cnidocists, localitzats en els tentacles i aquests continuen actius encara que la medusa estigui morta o a la sorra. També es poden disparar i inocular la substància urticant per xoc osmòtic o tèrmic, sense necessitat de que hi hagi contacte.

A més de posseir aquestes cèl•lules urticants, tots els Cnidaris presenten simetria radial i tentacles. Dintre dels Cnidaris existeixen dos tipus de morfologia o estructura: el pòlip i la medusa. El pòlip és de vida sèssil i de forma cilíndrica amb la boca i els tentacles dirigits cap amunt. La medusa, de vida lliure, té forma de campana o ombrel•la amb el costat convexe cap amunt i els tentacles pengen del marge de la mateixa.

El cicle de vida de la majoria dels Cnidari inclou una fase pòlip i una fase medusa. En el grup Sciphozoa, grup al que pertanyen moltes de les espècies de la Costa Catalana, la fase predominant i més coneguda és la de medusa.

Les meduses viuen allunyades de la costa com individus aïllats o formant bancs, però periòdicament s’aproximen transportades pels corrents a la costa en quantitats variables, dependent dels anys. L’arribada de meduses a la costa és un fenomen natural que principalment té lloc, durant la primavera i gran part de l’estiu. No es coneix amb exactitud quins són els factors oceanogràfics i biològics que controlen les seves arribades i/o proliferacions a les platges i zones costaneres i no es poden fer previsions sobre les quantitats de meduses que arribaran cada any.

EL VERÍ DE LES MEDUSES

La composició del verí de les meduses és encara poc conegut i és molt variable depenent de l'espècie. En general se sap que el líquid contingut en les cèl•lules urticants té efecte neurotòxic o citotòxic, de vegades hemolític i cardiotòxic. L'acció tòxica final dependrà de la combinació de substàncies que compenen el verí i de diversos factors com:

Densitat de cèl•lules urticants, que varia segons les espècies de medusa i segons la localització de les cèl•lules: ombrel•la, tentacles o alguna altra part del cos de la medusa.

Zona del cos de la persona afectada. Si és en el tronc o prop del cap el verí passarà més rapidament al torrent sanguini que si, per exemple, es tracta de les extremitats.

Superfície corporal exposada. En el cas dels nens, la proporció de superfície afectada pot ser major en relació al seu volum o pes corporal i per tant, l'efecte del verí pot ser major.

Temps de contacte amb els tentacles. Els tentacles d'algunes espècies s'adhereixen al cos si es realitzen moviments bruscs per a desfer-se d'ells, això provoca que incrementi el nombre de cèl•lules que injecten el verí.

Edat, pes i estat de salut de la persona afectada. A més, si hi ha hagut exposició prèvia podria donar-se una sensibilitat addicional al verí. La majoria dels contactes amb meduses durant el bany són accidentals. Moltes de les picades es produeixen amb exemplars morts o restes de tentacles, ja que la capacitat tòxica persisteix bastant temps després de la mort de la medusa. Mentre que en altres mars del món es troben espècies, sobretot del grup de les Cubomeduses, que poden produir lesions molt greus i inclús la mort, la simptomatologia associada al contacte amb les meduses del nostre litoral, no sol ser molt severa. No obstant, poden presentar-se complicacions afavorides per alguns dels factors abans descrits. L'espècie Physalia physalis, la més perillosa de les espècies de Velella velella Cnidaris que hem nombrat, no sol trobar-se amb freqüència a les costes del litoral Català.

21/11/07

Nedar i guardar "la vida"




La prevenció d'accidents en zones aquàtiques, és quelcom que hem de tenir molt en compte en tot moment perquè si bé no podem predir-los, si podem prevenir-los.

Fa uns mesos vaig publicar una notícia relacionada amb la seguretat a les piscines. Perquè la falta de vigilància dels nens, causa a Espanya entre 75 i 150 ofegats en piscines, rius, platges i embassaments. Segons dades d'aquest tipus d'accidentalitat, més del 85% es produïxen en instal·lacions d'àmbit privat, sent els nens entre 1 i 4 anys els quals corren major risc de patir un accident.

Mesures preventives

N'hi ha múltiples i com observareu, no fa falta ser un especialista en la matèria sinó tenir sentit comú, seny. Us proposo uns quants exemples:

A les piscines, al mar, en el riu o a l'embassament:

No deixeu als nens sols
Eviteu els jocs perillosos
Tingueu barrada la piscina
Instal·leu alarmes d'immersió
Adopteu precaucions en l'ús de flotadors i matalassets
Tingueu un socorrista en la instal·lació ( si és pública)
Ensenyeu a nedar al/s vostre/s fills com més aviat millor

Tots i cadascun d'ells són de summa importància però, després de veure el video que avui us proposo, m'he donat compte que n'hi ha un que és vital: l'aprenentatge.

Tal vegada haurà qui es pregunti, que m'ha donat per publicar aquest tema en aquestes dates tan llunyanes per aquest tipus d'activitats. És cert però, si estem parlant d'implementar mesures preventives, i la més important és l'aprenentatge, crec que el millor és començar ara mateix.

El millor no és deixar -ho per a demà, comencem avui mateix.

Clica sobre la imatge per veure el videu

3/7/07

Per la teva seguretat no et deixis cap cap per lligar





Si la SEGURETAT és important a terra, en el mar és vital. El diferencial fonamental entre un lloc i l’altre són els mitjans disponibles. Imagineu-vos com ha de ser trencar-se una cama mentre estas pescant davant les illes fiyi?. A terra ho ténen fácil, una trucada al 061 i allà que va una amulància o un metge. A qui truquem a alta mar?.

El millor que podem fer és prevenir per així evitar qualsevol accident, que pugui comprometre la nostra vida o la dels nostres companys.


Per tant, aquí et presentem una sèrie de recomanacions per tal que la teva feina arribi a bon port:

La majoria dels accidents que es produeixen al mar són produïts per caigudes, relliscades o cop, per la qual cosa és fonamental avaluar els riscos per detectar les situacions perilloses que es poden produir a bord, i poder així evitar-los.

Comprova que el vaixell està equipat correctament, amb l’equip de seguretat necessari: armilles salvavides, mitjans d’extinció d’incendis, pintura antilliscant, baranes...

Tingues en compte que el cansament tant físic com mental és el pitjor enemic a alta mar, per la qual cosa procura descansar tant com sigui necessari per prevenir accidents, així com l’estrès tant físic com psicosocial, atès que són una de les principals causes de descuits.

Així que, és fonamental tenir una bona planificació en matèria de prevenció de riscos laborals a alta mar.

Cal cercar un conjunt que integri la tècnica, l’organització, la feina a bord, les relacions socials entre treballadors, la influència de factors ambientals a la feina i l’educació laboral en les formes segures de realitzar la feina; així com també les indicacions d’utilització de les mesures de seguretat i les reaccions que cal aplicar en cas d’emergències, comptant per fer-ho amb la participació dels treballadors i els empresaris.

En tots està treballar per evitar córrer riscos i prevenir accidents.


És la teva vida i
la dels teus companys

... així que inverteix una mica de
temps a revisar-ho tot, abans
d’iniciar cada jornada...

i assegura’t que tot està bé.
Que ni ells ni tu esteu en perill


http://www.mtas.es/