Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gent gran. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gent gran. Mostrar tots els missatges

12/8/08

Calor

Dies enrere, arribava al departament un avis d’onada de calor. Com és habitual en aquests casos, de forma immediata, en fem difusió als mitjans de comunicació i a tots aquells grups de risc que tenim en el nostre entorn més proper.

Aquest avís a hores d’ara està desactivat, probablement perquè les temperatures actuals no sobrepassen els llindars que posen en marxa aquestes activacions. Tot i això, no podem negar que fa calor, molta calor.

Avui per exemple hem tingut una màxima de 31ºC amb un grau d’humitat del 80%. No se si algú recordarà un article que vaig publicar sobre les temperatures de sensació. Sigui com sigui, amb les dades que us he facilitat la temperatura de sensació ha estat de 40ºC, una bestiesa.

Amb temperatures com aquesta, els grups de risc ha d’estar alerta. Per això l’Institut Català de la Salut ha facilitat un seguit de consells que crec que els hem de tenir molt en compte:

L'onada de calor: un perill per a la salut

Les temperatures molt extremes i l'excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals (clor, potassi, sodi, etc.) necessaris per a l'organisme. Aquest fet pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament. Si l'exposició a temperatures tan elevades es perllonga, es pot patir un cop de calor, que és una situació que pot acabar sent greu.

Hi ha alguns símptomes que ens poden alertar que algú està patint un cop de calor: temperatura molt alta, mal de cap, nàusees, set intensa, convulsions, somnolència o pèrdua del coneixement. Davant d'aquests símptomes, traslladeu la persona a un indret més fresc, doneu-li aigua, mulleu-la i venteu-la. I aviseu urgentment els serveis sanitaris (061).

Presteu atenció a aquests consells, sobretot si esteu entre aquests col·lectius o sou familiars o coneguts d'aquestes persones:


Gent més gran de 75 anys.
Persones amb discapacitats físiques o psíquiques i limitacions de mobilitat o autocura.
Persones que realitzen un activitat física important.
Nadons.
Persones amb hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiorespiratòries, hepàtiques, Parkinson,
Alzheimer, obesitat o altres de cròniques.
Persones que prenen una medicació especial (tranquil·litzants, antidepressius, psicòtrops o diurètics).

Protegiu-vos del sol i la calor. A casa, controleu la temperatura:

Durant les hores de sol, tanqueu les persianes de les finestres on toca.
Obriu les finestres de casa durant la nit, per refrescar-la.
Estigueu-vos a les estances més fresques.
Recorreu a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) per refrescar l'ambient.

Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes...).

Refresqueu-vos d'una manera freqüent.

Al carrer, eviteu el sol directe

Porteu una gorra o un barret.
Utilitzeu roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada.
Procureu caminar per l'ombra, estar sota un para-sol quan sigueu a la platja i descanseu
en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats.
Porteu aigua i beveu-ne sovint.
Mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba.
Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no hi deixeu els infants amb
les finestres tancades.

Limiteu l'activitat física a les hores de més calor

Eviteu sortir a les hores del migdia, que és quan fa més calor.

Reduïu les activitats intenses.

Font: Institut Català de la Salut

10/2/08

Precision GPS

Avui vull presentar-vos un article que té múltiples utilitats en el camp de la seguretat. Permet la localització de persones, vehicles o de qualsevol objecte que ho porti, arreu del món on es trobi.

Crec que està especialment indicat per a persones amb problemes de Alzheimer, que es desorienten i perden amb facilitat. Compte amb una opció de “zona de protecció” que predefinirem i que ens alertarà en cas que el subjecte la sobrepassi.

Que els nostres fills se'n van de vacances, que tenim un cotxe que s'ho val… aquí és on hem de col·locar el WordTracker. A partir d'aquest instant, solament es tracta de tenir cobertura GSM i GPS, i ens donarà la posició amb una exactitud de +- 3 metres.

El seguiment el podem realitzar des del nostre ordinador (tot i que no és necessàri) o des del nostre telèfon mòbil, ja sigui de Movistar, de Vodafone, d'Orange o Yoigo.

Bé, crec que és el moment que entreu a aquestes pàgines:

http://www.precisiongps.eu/enfora.htm

http://www.precisiongps.eu/soporte.htm#faq

Trobareu resposta a moltes preguntes que us estareu plantejant en aquest instant.

11/1/08

El dolor

Hola a tots/es,

Després d’unes merescudes vacances (no oblideu el meu frustrat viatge a Praga) retorno, si cap, amb més ganes i més projectes. Encara que en ocasions materialitzar-los és la part més difícil del projecte, més encara si depens d'algú que no siguis el teu mateix. Segueixo endavant i espero que en breu, us ho podré presentar. Mentrestant, anirem bussejant en aquest gran mar de temes anomenat seguretat.

Avui parlarem del dolor, símptoma comú que ens ha dut probablement en més d'una ocasió a la consulta del metge, perquè ens doni una solució immediata al nostre problema. En aquest cas, i per tal que pugui efectuar un diagnòstic ràpid i eficaç, és summament important facilitar-li una sèrie de dades, com són: intensitat, localització, temps des de la seva aparició, radicació, símptomes que l’acompanyen, i factors de agreujament o alleugeriment.

Abans de res, hem de saber que no existeix una definició exacta del que és el dolor, tal vegada, perquè es tracta d'una sensació emocional, subjectiva i sensorial de molèstia en alguna part del nostre cos, amb diferents localitzacions i intensitats.

Per tot el que us acabo d’exposar, entendreu que no percep de la mateixa manera un cop d’igual intensitat un boxador que un oficinista, existeixen múltiples factors físics i psicològics que modifiquen la percepció sensorial del dolor, en ocasions amplificant-la i en unes altres disminuint-la.
Hi ha mil raons, per les quals us podeu veure obligats a descriure el dolor que sent algú que es troba al vostre al voltant. Les escales de dolor que aquí us presento, poden ser una bona eina en una d’aquestes ocasions.


En l’escala de classificació numèrica, se li demana a la persona que seleccioni un nombre entre el 0 i el 10, en funció del dolor que està sentint.


L’escala anàloga visual es representa amb una línia recta. El costat esquerre representa l’absència de dolor i el dret el dolor extrem. En aquest cas hem de fer que el pacient marqui el punt de la línia on creu trobar-se.

L’escala de categories de dolor es compon de quatre situacions: dolor nul, lleu, moderat i fort. El pacient ha d’identificar-se amb una d’elles.

Finalment ens trobem davant l’escala de rostres de dolor. Sis expressions diferents que descriuen des d’una persona feliç que no sent cap dolor, fins la que està trista perquè sent molt dolor. Aquesta escala pot utilitzar-se amb pacients de 3 anys d’edat i majors.

0 Molt content, sense dolor
2 Sent un poc dolor
4 Sent una mica més de dolor
6 El dolor és més intens
8 Sent molt més dolor
10 El dolor és el pitjor que pot imaginar-se (No té per que estar plorant per a sentir aquest tipus de dolor).

23/8/07

Mobilitat compromesa

De vegades, les coses més senzilles poden solucionar o alleujar problemes que ens fan la vida d’allò més complicada. Aquesta vegada, us presento un artefacte pensat en aquelles persones que amb la mobilitat reduïda, per la causa que sigui, els costa sortir del vehicle.

Un cop dit això, i abans d’obrir el teló, faig un plantejament general de la conveniència o no, que algú que tingui la mobilitat compromesa estigui duent un vehicle, en el que actitud i aptitud són elements de primer ordre per a la seguretat. Prefereixo aconsellar la seva utilització pensada en l’acompanyant.

Com us deia, l’artefacte està dissenyat per Handybar USA. Es tracta d’un simple mànec que es col·loca en el pany de la porta del cotxe a manera de bastó que ens ajuda a aixecar-nos del seient. En les instruccions d’ús i en les imatges adjuntes, es pot observar com amb summa facilitat es col·loca i es lleva poc després.

Imagino que ho haureu vist una mica fràgil. Doncs aguanta la aproximadament 158 Kg.

És cert que de vegades, quan un veu coses com aquesta es pregunta: com és possible que no ho hagi inventat jo?.

26/6/07

Seguretat per a la gent gran

I novament pensant en la gent gran i en aquells que es queden sols, o en els que tenen problemes de mobilitat i necessiten una resposta immediata, un aparell prou interessant:

Es tracta d’un conjunt de seguretat format per un terminal amb un botó de pànic, que permet a la persona que el té instal·lat trametre un missatge, de fins a 10 segons, d’alarma als telèfons gravats a la seva memòria, només prement el botó de control remot o el de la base. Permet sincronitzar fins a tres aparells remots per cada base.

Té una distància de transmissió de fins a 60 metres en espais oberts, la qual cosa permet el moviment per qualsevol punt de la casa.

El terminal permet assignar fins a 3 números de telèfon i gravar un missatge. Si al trucar al primer número no rep resposta o bé salta una bústia de veu, passarà a trucar al següent número i així successivament.

El receptor de la trucada pot establir una conversa bidireccional en comptes de rebre únicament el missatge d’alarma, amb només polsar qualsevol tecla de l’aparell telefònic.

I una cosa bona, el preu no és excessiu, el podeu adquirir per només 69 euros, per més informació la pàgina del producte:

http://www.rimaxonline.com/product_info.php/cPath/13/products_id/196

21/5/07

Llei de dependència


Un nou model de protecció social es posa en marxa, la llei de dependència i la futura llei catalana de serveis, suposen un gran canvi en l’atenció a les persones discapacitades.

Com es pot saber si una persona té una gran dependència? Veieu aquest formulari, si responeu afirmativament a set o més preguntes, cal que demaneu un reconeixement de gran dependència.

El formulari per sol·licitar l’ajuda prevista per la llei de dependència, es pot trobar per internet, en àrees bàsiques de salut, centres d’assistència social i associacions de discapacitats.

Abans de tres mesos des de la presentació, un equip d’estudi visitarà el sol·licitant al seu domicili per comprovar el grau de dependència.

Si la valoració de gran discapacitat és positiva, el beneficiari s’haurà de posar en contacte amb els serveis socials municipals, que elaboraran un programa individual d’atenció en un altre termini de tres mesos. Aquest programa individual podrà consistir en l’accés a una cartera de serveis (ajuda a domicili, centre de dia, residència o teleassistència) o en una prestació econòmica (‘per pagar un cuidador professional o un familiar)

Font:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=407711




20/5/07

Localitzador de claus, medicaments, etc.


El famós guionista de còmics escocès Grant Morrison va dir que, de tant en tant perds un mitjó o el bolígraf o l’encenedor perquè la fi del mon s’està duent a terme poc a poc, començant pels objectes petits...

De vegades em pregunto si la fi del món comença per casa meva o és què objectes com les claus, els rellotges o les píndoles tenen vida pròpia, perquè no estan mai on suposadament les he deixat.

Per això, ha sortit a la venda un seguit d’enginys que ens ajudaran a fer més fàcil la vida o en tot cas, més fàcil la recerca. Es tracta d’uns dispositius electrònics localitzadors, que es composen de dues parts: emissors-receptors. Uns són del tipus auditiu, poden emetre un so d’uns 80 dB, quelcom realment sorollós. I d’altres més sofisticats, localitzen la situació mitjançant una pantalla en un radi d’uns 180 metres.

Penso que ens poden fer servei per trobar tot allò que sempre estem perdent per casa: claus, medicaments, mòbil, etc.

Hem acabat amb la fi del món.


http://www.loc8tor.com/

http://www.amazon.com/Smart-Find-Remote-Control-Locator/dp/B0000X0YTO



El telèfon fàcil


Una de les meves inquietuds està en cercar elements de benestar i seguretat, per aquells col·lectius que tenen un major factor de risc. Com ja he comentat en altres ocasions i és de tots conegut, gent gran, gent jove, discapacitats psíquics, per exemple, ho són.

Per aquests, he trobat un aparell que estic segur s’adapta a unes exigències bàsiques de pràctica funcionalitat. Es tracta de l’anti telèfon: no té pantalla, no li fa falta infrarojos ni bluethooth, no és GPRS ni UTMS. Però si porta mans lliures integrat, vibra, te sons politònics, i està fabricat amb materials resistents. Aquest telèfon, incorpora només cinc tecles programables a cinc números i una per trucada d’emergència al 112. Per tant, només permet fer trucades a aquests números, i no a altres. Té recepció il·limitada de trucades, tothom ens pot trucar i localitzar. És lliure, ens serveix amb qualsevol operador. El seu pes no supera els 60 grams, i té una durada en espera que va de les 60 a les 100 hores, mentre que en conversa està entre 2 i 3 hores. Una bona iniciativa de la firma ITT que el comercialitza per uns 100 euros.



21/4/07

La vista

Us heu adonat que hi ha molta gent que, a partir dels 40 anys creu que els seus braços es fan cada cop més curts?. Permeteu-me aquesta broma, perquè el que realment succeeix és que allunyen les coses dels seus ulls per poder-les veure millor, sobre tot quan es tracta de lectura.

En aquest cas estem parlant de la presbícia o vista cansada. Està causada per un envelliment i enduriment natural del cristal·lí, una lent transparent a la part anterior de l’ull que serveix per focalitzar a la retina els raigs de llum. A partir dels 40 anys, el cristal·lí perd la seva elasticitat. Gradualment, el control del muscle ciliar disminueix i augmenta la dificultat per enfocar objectes en visió propera. A part de la visió borrosa, acompanya un esgotament visual i un allunyament dels textes quan volem llegir.

En aquest cas unes lents de contacte bifocals/multifocals ens poden arreglar el problema.

De tota manera us presento alguns elements que us poden servir d’ajut:

Comandament gegant, el venen per 35$ . També pot anar bé a la gent gran.

http://www.brookstone.com/store/product.asp?pid=538744&wid=2&cid=20&sid=402&search_type=subcategory&prodtemp=t

Pocket viewer ( visor de butxaca). Element electrònic que passant-lo per sobre el texte, l’augmenta 7 vegades. Suficient per una bona lectura.

Aquest és per rics, actualment tot i el descompte està a 698,98$. De toa manera si el voleu demanar:

http://www.firststreetonline.com/product.jsp?id=46931&from=48641&pos=3


18/2/07

Parkinson

En temps de grans metges i filòsofs grecs com Galeno o Hipòcrates, ja es descrivien pacients que patien tremolors que els feia caminar com si estiguessin anant en pujada. L’any 1500, en Leonardo da Vinci, ja feia esment de persones amb moviments anormals i involuntaris. Però no va ser fins al 1817, quan el britànic James Parkinson va fer la primera definició detallada de l’infermetat, a la qual ell va anomenar paràlisi agitant: moviments involuntaris de caràcter tremolós, amb disminució de la força muscular que afecten parts que es troben en repòs i que inclòs provoquen una tendència a la inclinació dels cos cap davant i a una forma de caminar a passos curts i ràpids. Els sentits de l’intel·lecte continuen inalterats.

Aquesta definició detallada queda recollida en un tractat anomenat “Ensayo sobre la paràlisis agitante” publicat a Londres l’any 1817. En James Parkinson va revisar la història de sis pacients londinencs amb edats compreses entre els 50 i els 72 anys. La postura, el tremolor i la manera de caminar estaven ben definits però encara no hi havia res sobre la rigidesa.

Bastants anys més tard, el pneuropatòleg francès Jean-Martín Charcot va completar la definició de la patologia, batejant-la com l’infermetat de Parkinson, en reconeixement al treball oblidat ja d’en Parkinson

Mireu les dades, a Catalunya hi ha aproximadament uns 20.000 malats, a Espanya uns 100.000 i uns quatre milions a tot el món (una de cada mil).

Què es la infermetat del Parkinson?

És un trastorn que causa una pèrdua progressiva del funcionament de les cèl·lules nervioses en la part del cervell que controla els moviments musculars. Progressiva significa que a mesura que el temps passa el funcionament dels seus nervis es deteriora més.

La malaltia es pot presentar a qualsevol edat, a pesar de ser més freqüent en persones d’edats avançades. Afecta una mica més als homes que a les dones. L’edat mitja d’inici de la presentació dels símptomes cap els seixanta anys.

Símptomes

Els símptomes poden variar molt d’una persona a una altra, però els més freqüents són: tremolors de les mans, braços, cames mandíbula i cara.

La hipocinesia afecta principalment a la cara i els moviments de les extremitats. La lentitud muscular és progressiva i especialment es fa evident al caminar, al realitzar girs i durant la realització de tasques on es necessiti habilitat manual. És característic en els pacients una cara inexpressiva així com la pèrdua de la mímica facial.

La bradicinèsia fa referència a la lentitud de moviments o dificultat per iniciar-los.

Problemes d’equilibri i coordinació, solen ser característiques més tardanes de la malaltia.

Altres símptomes no motrius, i que també es poden produir són per exemple: problemes de memòria, formigueig, dolor , intranquil·litat, sudoració, canvis de temperatura, etc.

Què causa l’infermetat?

A hores d’ara, els metges encara no saben exactament les causes de l’infermetat de Parkinson. Comences a saber que alguns medicaments poden causar o empitjorar els símptomes de l’infermetat.

Amb quins medicaments es tracta?

No hi ha cura per aquesta infermetat, existeixen medicaments que poden ajudar a controlar la simptomatologia. El metge és qui aconsella a cada pacient sobre quin són els medicaments més adequats.

El diagnòstic

L’impacta emocional de qui rep la notícia, és important. La negació del diagnòstic és una característica general. Després es cau en sensacions de vulnerabilitat, ansietat, tristesa o depressió.

L’educació i coneixement de l’infermetat serà fonamental, tant pel pacient com pels seus familiars i amics. S’ha d’aprendre a conviure i a sobreportar aquesta. La rehabilitació física, teràpia psicològica i realitzar activitats, evitaran l’aïllament tant de l’afectat com de la seva família.

Per tots els qui residiu en aquesta zona, us podeu posar en contacte amb l’Associació Catalana per al Parkinson Blanes / La Selva i alt Maresme:
http://www.parkinsonblanes.info/




22/1/07

L'Alzehimer

La imatge d’una persona davant el mirall, i preguntant: Qui és aquest?, crec dona només una mínima idea del que és i representa, l’Alzehimer.

Podríem definir l’Alzehimer com la mort neurològica i l’exclusió social. Es tracta d’un síndrome neurodegeneratiu amb caràcter terminal, que degrada les connexions sinàptiques i les neurones, fent que el pacient perdi totes les facultats cognitives.

Aquesta infermetat de l’oblit, la va descobrir el neuròleg Aloys Alzehimer l’any 1907. Des d’aleshores s’ha convertit en la tercera causa de mort en el mon, i un dels principals problemes sociosanitàris.

Durant el procés de deteriorament, i a pesar que hi ha set estadis de degeneració cognitiva, el pacient travessa tres fases caracteritzades per:

Pèrdua progressiva de memòria
Alteració de la conducta i comportament de risc
Estat quasi vegetatiu

Imagineu-vos el que suposa per la família, perquè aquest procés pot allargar-se uns 17 anys. Es converteixen en cuidadors principals i en molts casos, únics. Es veuen abocats a perdre el seu treball i les seves relacions socials. Molts d’ells, arriben a emmalaltir i a caure en l’addicció d’ansiolítics i antidepresius per poder tirar endavant.

El doctor en Neuropsicologia Vicente Fernández Merino, ha publicat un interessant llibre anomenat Alzehimer, un siglo para la esperanza on diu: "Cuando empieza la vida de la enfermedad, termina la del familiar, deja de ser suya".

La meva relació amb la malaltia de l’Alzehimer, ha estat sempre la de pur col·laborador en el temps. És a dir, en el moment que hem rebut l’avís de desaparició d’una persona amb aquesta malaltia, hem muntat un dispositiu per trobar-la i dur-la a casa, a l’empara de la seva família.

Pensant en clau de prevenció, i dirigit cap els malalts i els seus familiars, he trobat una informació que els pot ser d’utilitat als quasi 600.000 malalts diagnosticats, i d’aquests al 60% que experimenta problemes de desorientació i pèrdua.

Les companyies Medical Mobile, Telefónica Moviles España i Eulen Servisios Sociosanitarios, conjuntament amb la Confederació Española de Familiares de Alzehimer y otras demencias (CEAFA) van presentar a Madrid el braçalet Columbia.

Aquest braçalet integra un sistema de telefonia mòbil, alertes intel·ligents i localització per satèl·lit (GPS) que permet ubicar al malalt d’Alzehimer en cas de pèrdua al temps i establir contacte immediat amb el.

Aquest sistema permetrà tranquil·litzar al familiar i cuidador del malalt, evitant situacions dramàtiques de desconcert no sabent on es troba el familiar.

L’aparell ha estat desenvolupat per la companyia canadenca Medical Intelligence Technologies Inc. amb filial a Espanya representada per Medical Mobile Seguridad, i que arriba al nostre país de la ma de Telefónica Móviles España y Eulen Servicios Sociosanitarios.


Per a més informació:

La Confederación Española de Familiares de Enfermos de Alzheimer y otras Demencias (CEAFA)

www.ceafa.org/

Fundación Alzehimer España

www.fundacionalzheimeresp.org/





18/1/07

Serrvei de Teleassistència


Parlant en clau de prevenció i seguretat, hi ha dos col·lectius en la nostra societat amb un major risc potencial d’accident: els nens petits i la gent gran. Dels primers hi ha poc a parlar, perquè estan sota la nostra tutela i ens correspon a nosaltres, els pares, prendre les mesures de seguretat adients, perquè no pateixin el menor dels danys. La gent gran és un altre tema, perquè en molts casos es troben en situacions precàries: vivint sols, amb problemes d’alimentació, de mobilitat, etc. Són molts els casos coneguts, que a pesar d’aquesta situació, prefereixen viure sols a casa seva, que acompanyats en la major de les solituds en una residència.

Abans de fer cap judici de valors, us proposo unes dades per a la reflexió. No estaria malament que ens llegíssim la Carta de Drets i Deures de la Gent Gran de Catalunya. Dignitat, Independència, Autorealització, Assistència i Participació són punts fonamentals d’aquesta.

http://www.gencat.net/benestar/gentgran/drets.htm#GENT4

Tot això ha estat un apunt per parlar del servei de Teleassistència, adreçat a persones fràgils, amb situacions personals on per l’edat o l’estat físic, poden requerir una atenció puntual d’urgència en qualsevol moment del dia o de la nit els 365 dies de l’any.

En que consisteix?

Teleasistència es un servei que permet a la persona, mitjançant un polsador en forma de penjoll o polsera, activar i establir comunicació directa, des de qualsevol punt de la casa on es trobi, amb un centre receptor d’alarmes, les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Des d’aquest,en cas que sigui necessari, enviaran els serveis que corresponguin al domicili de la persona que l’ha activat el dispositiu, sempre amb presència d’una unitat mòbil amb personal sanitari.

Són moltes les entitats i empreses que ofereixen aquests serveis. A la població de Blanes, aquest està controlat per Creu Roja, però cal veure en el vostre municipi quina entitat: Ajuntament, Diputació, Creu Roja o empresa privada us el pot oferir.
Teniu molta informació a internet.

Imatge treta de la web: