Parkinson
En temps de grans metges i filòsofs grecs com Galeno o Hipòcrates, ja es descrivien pacients que patien tremolors que els feia caminar com si estiguessin anant en pujada. L’any 1500, en Leonardo da Vinci, ja feia esment de persones amb moviments anormals i involuntaris. Però no va ser fins al 1817, quan el britànic James Parkinson va fer la primera definició detallada de l’infermetat, a la qual ell va anomenar paràlisi agitant: moviments involuntaris de caràcter tremolós, amb disminució de la força muscular que afecten parts que es troben en repòs i que inclòs provoquen una tendència a la inclinació dels cos cap davant i a una forma de caminar a passos curts i ràpids. Els sentits de l’intel·lecte continuen inalterats.
Aquesta definició detallada queda recollida en un tractat anomenat “Ensayo sobre la paràlisis agitante” publicat a Londres l’any 1817. En James Parkinson va revisar la història de sis pacients londinencs amb edats compreses entre els 50 i els 72 anys. La postura, el tremolor i la manera de caminar estaven ben definits però encara no hi havia res sobre la rigidesa.
Bastants anys més tard, el pneuropatòleg francès Jean-Martín Charcot va completar la definició de la patologia, batejant-la com l’infermetat de Parkinson, en reconeixement al treball oblidat ja d’en Parkinson
Mireu les dades, a Catalunya hi ha aproximadament uns 20.000 malats, a Espanya uns 100.000 i uns quatre milions a tot el món (una de cada mil).
Què es la infermetat del Parkinson?
És un trastorn que causa una pèrdua progressiva del funcionament de les cèl·lules nervioses en la part del cervell que controla els moviments musculars. Progressiva significa que a mesura que el temps passa el funcionament dels seus nervis es deteriora més.
La malaltia es pot presentar a qualsevol edat, a pesar de ser més freqüent en persones d’edats avançades. Afecta una mica més als homes que a les dones. L’edat mitja d’inici de la presentació dels símptomes cap els seixanta anys.
Símptomes
Els símptomes poden variar molt d’una persona a una altra, però els més freqüents són: tremolors de les mans, braços, cames mandíbula i cara.
La hipocinesia afecta principalment a la cara i els moviments de les extremitats. La lentitud muscular és progressiva i especialment es fa evident al caminar, al realitzar girs i durant la realització de tasques on es necessiti habilitat manual. És característic en els pacients una cara inexpressiva així com la pèrdua de la mímica facial.
La bradicinèsia fa referència a la lentitud de moviments o dificultat per iniciar-los.
Problemes d’equilibri i coordinació, solen ser característiques més tardanes de la malaltia.
Altres símptomes no motrius, i que també es poden produir són per exemple: problemes de memòria, formigueig, dolor , intranquil·litat, sudoració, canvis de temperatura, etc.
Què causa l’infermetat?
A hores d’ara, els metges encara no saben exactament les causes de l’infermetat de Parkinson. Comences a saber que alguns medicaments poden causar o empitjorar els símptomes de l’infermetat.
Amb quins medicaments es tracta?
No hi ha cura per aquesta infermetat, existeixen medicaments que poden ajudar a controlar la simptomatologia. El metge és qui aconsella a cada pacient sobre quin són els medicaments més adequats.
El diagnòstic
L’impacta emocional de qui rep la notícia, és important. La negació del diagnòstic és una característica general. Després es cau en sensacions de vulnerabilitat, ansietat, tristesa o depressió.
L’educació i coneixement de l’infermetat serà fonamental, tant pel pacient com pels seus familiars i amics. S’ha d’aprendre a conviure i a sobreportar aquesta. La rehabilitació física, teràpia psicològica i realitzar activitats, evitaran l’aïllament tant de l’afectat com de la seva família.
Per tots els qui residiu en aquesta zona, us podeu posar en contacte amb l’Associació Catalana per al Parkinson Blanes / La Selva i alt Maresme: http://www.parkinsonblanes.info/
Aquesta definició detallada queda recollida en un tractat anomenat “Ensayo sobre la paràlisis agitante” publicat a Londres l’any 1817. En James Parkinson va revisar la història de sis pacients londinencs amb edats compreses entre els 50 i els 72 anys. La postura, el tremolor i la manera de caminar estaven ben definits però encara no hi havia res sobre la rigidesa.
Bastants anys més tard, el pneuropatòleg francès Jean-Martín Charcot va completar la definició de la patologia, batejant-la com l’infermetat de Parkinson, en reconeixement al treball oblidat ja d’en Parkinson
Mireu les dades, a Catalunya hi ha aproximadament uns 20.000 malats, a Espanya uns 100.000 i uns quatre milions a tot el món (una de cada mil).
Què es la infermetat del Parkinson?
És un trastorn que causa una pèrdua progressiva del funcionament de les cèl·lules nervioses en la part del cervell que controla els moviments musculars. Progressiva significa que a mesura que el temps passa el funcionament dels seus nervis es deteriora més.
La malaltia es pot presentar a qualsevol edat, a pesar de ser més freqüent en persones d’edats avançades. Afecta una mica més als homes que a les dones. L’edat mitja d’inici de la presentació dels símptomes cap els seixanta anys.
Símptomes
Els símptomes poden variar molt d’una persona a una altra, però els més freqüents són: tremolors de les mans, braços, cames mandíbula i cara.
La hipocinesia afecta principalment a la cara i els moviments de les extremitats. La lentitud muscular és progressiva i especialment es fa evident al caminar, al realitzar girs i durant la realització de tasques on es necessiti habilitat manual. És característic en els pacients una cara inexpressiva així com la pèrdua de la mímica facial.
La bradicinèsia fa referència a la lentitud de moviments o dificultat per iniciar-los.
Problemes d’equilibri i coordinació, solen ser característiques més tardanes de la malaltia.
Altres símptomes no motrius, i que també es poden produir són per exemple: problemes de memòria, formigueig, dolor , intranquil·litat, sudoració, canvis de temperatura, etc.
Què causa l’infermetat?
A hores d’ara, els metges encara no saben exactament les causes de l’infermetat de Parkinson. Comences a saber que alguns medicaments poden causar o empitjorar els símptomes de l’infermetat.
Amb quins medicaments es tracta?
No hi ha cura per aquesta infermetat, existeixen medicaments que poden ajudar a controlar la simptomatologia. El metge és qui aconsella a cada pacient sobre quin són els medicaments més adequats.
El diagnòstic
L’impacta emocional de qui rep la notícia, és important. La negació del diagnòstic és una característica general. Després es cau en sensacions de vulnerabilitat, ansietat, tristesa o depressió.
L’educació i coneixement de l’infermetat serà fonamental, tant pel pacient com pels seus familiars i amics. S’ha d’aprendre a conviure i a sobreportar aquesta. La rehabilitació física, teràpia psicològica i realitzar activitats, evitaran l’aïllament tant de l’afectat com de la seva família.
Per tots els qui residiu en aquesta zona, us podeu posar en contacte amb l’Associació Catalana per al Parkinson Blanes / La Selva i alt Maresme: http://www.parkinsonblanes.info/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada