Medicina alternativa

“Alguns cops cura més que la medicació”

nominat al millor anunci de l'any

Gràcies Genís

Jubilació als 67 anys

Jubilació als 67 .... o als 76 .... o als...

Imatge típica d'un administratiu al seu lloc de treball dins uns anys…… havent complert els 67 anyets !!

(Gràcies Xavier)

Cernet per punts

Carnet?

Punts?

...

L'elixir...

Que us semblaria anar al llit i al despertar-vos, tenir dos anys menys?.

Qualsevol podria pensar en el mite de l’elixir de l’eterna joventut, no?. Dons no, no és d’això del que us estic parlant. En realitat ho faig d’una proposta del govern per regalar-nos dos anys menys de tranquil·litat, dos menys per fer el que realment ens toca després d’haver-nos passat tota la vida treballant, dos anys menys de vida, no laboral, és clar...

La veritat és que no visc pensant en el moment que compliré els 65 anys però, qui no s’ha fet mai alguna pregunta al respecte?: que faré quan em jubilin?, viatjaré?, llegiré?, aniré a pescar?, o pel contrari em dedicaré a donar voltes pel passeig del mar sense rumb fix, acabant sempre en el “banc del si no fos” amb altres col·legues jubilats?.

Sigui com sigui, i pensem el que pensem, el govern s’està plantejant treure’ns dos anys de dubtes, vol que ens jubilem als 67 anys.

Certament no es pot negar que hi ha una augment de jubilats i pel contrari, decreix el nombre de treballadors, que són el qui fan possible la sostenibilitat del sistema. Que s’ha de fer alguna cosa?, és cert. Però els perden les formes, no es pot anar així per la vida, sense consens, amb precipitació, posant la por al cos. Em sembla que hi molts punts a tractar abans, per exemple: que passa amb les pre jubilacions? O és que veurem gent treballant fins als 67 i altres amb 50 veient-los anar a la feina.

Avui podéim llegir a el periodico de catalunya) que comencen a parlar de la singularitat de certs col·lectius. La veritat és que no em veigamb seixanta i tants anys, conduint un vehicle d’emergències anant a un incendi, a una fuita de gas o a cercar una persona desapareguda. I si és així, que els deus us protegeixin...


I amb la pujada de l’IVA, del proper juliol, igual es pensen que han descobert la pedra filosofal...

SINT AFFLICTIS CELERES, LENTAE GAUDENTIBUS HORAE (*)

Prefereixo no dir res, en contraposició d’aquells que parlen massa...

Veieu i jutjeu:

(*) QUE SIGUIN RAPIDAS PER ALS AFLIGITS, LENTES PER ALS QUE GAUDEIXEN

Reflexions del dia desprès

Perquè els nens puguin gaudir més dies els seus regals hem adaptat, més que adoptat, al Pare Nöel (Saint Nicholas o San Nicolás, Sinterklaas, Kris Kringle, Father Christmas, Papá Noel o Père Noel, com vulgueu anomenar-lo). El fet és que a causa d’això, el Reis Mags estan cada cop més decebuts per la nostra actitud poc fidel amb ells. Bé ells així, ressentits, i nosaltres cada cop més desconcertats perquè: com podem deixar els nostres fills sense regals el dia de reis? (per molt que els haguem donat el 25). Aquesta situació ens condueix, ineludiblement, a una “sentada” familiar que esdevindrà en una nova despesa compra , per allò de no ferir les seves il·lusions...

El resultat de tot això és que les nostres/vostres/seves carteres, es ressentiran una mica més, en moments que ja estan malferides.

No penseu que no entenc la situació. Tot i que els meus fills són grans també han estat nens, i per altra banda perquè ahir mateix, per raons que no venen al cas, em vaig convertir per uns moments en una mena de “Carter Reial”. Els nens embogien per donar-me la carta que jo, havia de trametre personalment al “Rei”. Les seves cares s’il·luminaven pensant, que en donar la carta tancaven el cercle que els duria a l’endemà, a fer els seus somnis realitat.

Sigui com sigui aquesta és la situació que vivim amb els nens per tant, no en parlem més punt i a part. Però altra cosa són/som els adults, deixeu-me explicar, no m’he begut l’enteniment:

En arribar a casa després d’un dia de festa, en el que m’he convertit el Rei Mag/Pare Noel fent regals a tothom veig a la televisió com a partir de demà els del “Tall Anglès” i els de “IQUEA”, entre altres, rebaixaran els seus productes fins al 50%. Coi, alguns dels que he fet els he adquirit allà mateix. Dos dies de diferència, i meitat de preu o el que és el mateix, dos dies de diferència i regal doble. (no vull que penseu que soc gasiu).

Bé, només es tracta d’una reflexió en veu alta però, no em negareu que les il·lusions tenen preu i que aquesta, és més cara en funció del dia...

És quelcom semblant a allò de: "avui t'estimo més que ahir però, menys que demà".

Els cinc sentits

MMX ha començat amb un devessall d'estímuls màgics als sentits. El primer que es va despertar en mi va ser l’ olfacte, amb el perfum que es va posar Maggy, la meva dona, mentre ens preparàvem per sortir. Plegats de la ma vam anar cap el que havia, i va ser, el darrer sopar de l’any. No ho sabíem encara però, allà ens esperava una cuina d’avantguarda que inundaria els nostres paladars.

La vista i l’oïda, sense desmerèixer la festa, la musica i les campanades, havien d’esperar unes hores més. Puntualment es van sensibilitzar a les 17:30 del dia 1 amb la posta en escena de “Saltimbanco” al Circ de Soleil, un espectacle extraordinari que es mereix un capítol a part.

Ara un cop feta la posta a punt dels cinc sentits, i amb tres dies de rodatge del nou any, només resta posar la vista al front per seguir amb força, amb ganes i esperança que quelcom canviï a millor. (Gràcies Ferran)

Qui diu que la vida, com el cub de Rubik, no te solució?