Ja està fet

Ja està fet, com molts (menys dels que ho haurien d’haver fet) he votat. Crec que és un deure triar els qui ens ha de representar però, no estic content. Hem arribat a un punt on no tries la millor opció sinó, la menys dolenta. I això no és bo. Tampoc ho és, el fet que els partits polítics no hagin estat capaços d’explicar-nos que significa el nostre vot, quina importància té, en que ens afecta. PSOE i PP han bipolaritzat un discurs, que res tenia a veure amb el que anàvem a fer. Per ells, ha estat com un sondeig del que pot passar en les properes eleccions generals, com si no coneguessin el país, què com molts vaixells va a la vela, segons el vent que bufa... i així ens va.

Són molts els que creuen que no val la pena anar a votar, el Parlament Europeu està molt llunya, res a veure amb la política del dia a dia. Dons estan una mica errats.

El Parlament Europeu, que avui sortirà d’aquestes eleccions, decidirà coses tan properes a nosaltres com ho és l’aire que respirem (Medi Ambient), el tipus de vehicles que conduirem (Indústria), la durada de la baixa de maternitat o quin tipus d’etiquetes duran els aliments. Un cop més decidirà com es gasten els euros de pressupost comunitari, quantitat gens menyspreable. Per tant, ens afecta, i tant que ens afecten les decisions d l’Eurocamera, i a partir del Tractat de Lisboa, encara més: política agrícola comuna, pesca, espai i transports.

Bé, ara només queda veure si no han guanyat, aquells que ens volen fer treballar més de 65 hores setmanals, aquells que no volen polítiques d’integració familiar, aquells que volen privatitzar la sanitat i abaratir l’acomiadament. En fi, que tots sabem del que parlem...

Bona nit.

No t'oblidis

VOTA!

Més enllà de la seguretat (o la seguretat del més enllà)

Avui, pensava fer-vos una reflexió personal sobre les eleccions però no, una trucada de la meva mare, ahir al vespre, ho va trasbalsar tot. Permeteu-me que ho comparteixi amb vosaltres i ja em direu quelcom. La veritat, no se si soc molt crític, si he perdut la capacitat d’adaptació o, quelcom no va bé del tot.

“Soc dels que té la sort de tenir una mare que, amb 81 anys està com una rosa. No te problemes de memòria, de mobilitat, ni de cap altre tipus que l’impedeixi fer una vida normal, tant normal com la meva”.

Cada dia, tant si ens hem vist, com si no, a les nou del vespre ens truquem, així m’informa de les darreres novetats i em dona la bona nit. Ahir, en un moment de la conversa em diu: “ah!, demà a la tarda em donen l’extremaunció”. Vaig tenir sort de no tenir res a les mans, perquè hauria anat tot a terra. Estàs boja?, li vaig dir jo. No home no, em va dir ella sense immutar-se, el rector m’ho ha proposat perquè, a aquestes alçades no sempre s’arriba a temps. És més, a partir d’aquí em perdonen tots els pecats...”

A mi m’heu de perdonar perquè repeteixo el que diu un amic meu: “es para mear y no echar gota”.

O sigui que l’esglèsia (un dels seus representats legals a la terra) ha decidit formatar la meva mare. A partir d’aquesta tarda ja es pot morir en pau perquè, ja té edat de morir-se. Per això li donaran l’extremaunció, ara anomenada unció dels malalts. És ben veritat que, la feina feta no té fronteres.

Tan sols desitjo que ni la meva mare ni cap dels que seran untats avui, vegi aquest acte més enllà d’un protocol merament religiós. A mi em costa quedar-me aquí i no pensar en altres coses...

Entre reixes

Permeteu-me que comparteixi amb vosaltres el meu estat d’ànim, estic emprenyat, i molt. En poc menys d’un mes, he estat el blanc de lladres en dues ocasions. He valorat els robatoris en uns sis mil euros però, el que no puc valorar és aquesta sensació d’impotència que sento. És una violació a la intimitat, a la propietat, al patrimoni, a la seguretat, a tot plegat.

Probablement, algú espera que faci algun tipus de demagògia en contra de la policia però no, no ho faré. Treballo colze a colze amb ells i sé que, és del tot impossible tenir-ne un darrere nostre, i molt menys custodiant les nostres propietats d’una forma permanent. Però si, faig una critica a l’actual sistema judicial, i un atac frontal a dos actors principals: els lladres que roben, i els còmplices que compren el material robat.

Mireu no ens enganyem, es parla molt de la crisi però, la crisi no és la culpable del que succeeix. No hi ha pares de família robant per donar de menjar els seus fills, el que hi ha és cada cop més “xoriços” sense res a perdre, sense vergonya, i el que és pitjor, sense escrúpols. Els agafen, entren per una porta i surten per l’altre, de vegades molt abans que la pròpia policia, que es queda omplint papers...

I fins aquí perquè, poca reflexió puc fer sobre la delinqüència en aquests moments, no soc gens objectiu. Ho serieu vosaltres?.

En clau de sol

Avui volia donar-vos un seguit de consells de seguretat, adreçat a tots aquells/lles que esteu disposats/des a anar a la platja per canviar de color però, m’he adonat que no és tan fàcil com pensava, hi ha molts factors a tenir en compte: FPS (factor de protecció solar) o IPS (índex de protecció solar), raigs ultraviolats “C” UVC, tipus “B” UVB, els “A” coneguts com a raigs UVA.

Per tant, començaré per desgranar un dels enigmes: què és el factor de protecció solar?.

Com diu wikipedia (El factor de protecció solar o índex de protecció solar és un índex que indica el temps que una persona pot estar exposada al sol sense sofrir cremades. Aquest índex, que es reflecteix de forma numèrica en l'envàs dels fotoprotectors que podem adquirir en el mercat, és un multiplicador del temps que una persona pot estar prenent el sol sense cremar-se. És a dir, si pot suportar mitja hora exposada sense sofrir danys, un fotoprotector amb factor de protecció solar quatre li permetrà prendre el sol almenys durant dues hores (quatre vegades més)).

Anem a fer-ho fàcil, però necessito algun col·laborador que em respongui un parell de preguntes:

1. Sense protecció, quants minuts tardes en cremar-te? (vaja, en començar a posar-te vermell, que això ja és una cremada de primer grau).

2. Quants minuts vols estar prenent el sol?

Ara es tracta de fer un senzill càlcul matemàtic: divideix la resposta 2 per la resposta 1

El nombre resultant, és el factor de protecció solar.

Però, si no teniu temps o ganes de calcular, podem seguir el que indiquen els fotoprotectors:

-Factor 30-50+ sense protecció tardaries 5 minuts en posar-te vermell
-Factor 20-40 “ sense protecció tardaries 10 minuts en posar-te vermell
-Factor 15-20 “ sense protecció tardaries 15 minuts en posar-te vermell
-Factor 15 “ sense protecció tardaries 30 minuts en posar-te vermell
-Factor 10 “ sense protecció tardaries 30 – 60 minuts en posar-te vermell
-Factor 4-6 “ sense protecció mai et posaràs vermell

I per acabar, tres consells complementaris:

1. El fotoprotector s’ha de posar a casa, no a la platja o a la piscina, 30 minuts abans de l’exposició al sol.

2. Fer-ho amb la pell ben seca.

3. No exposar-se al sol entre les 11:00 i les 15:00 hores.

Les imatges

You tube ens ho posa fàcil la majoria de les vegades, aquesta no és una excepció.

Aquí teniu unes imatges del que va ser la celebració de la copa del rei.

Si entre ells veus el teu fill, un amic, un familiar o conegut, no oblidis felicitar-lo...

Celebracions esportives

Fotografies de la barca cedides per 1046. Gràcies.

Són/som molts els que a aquestes hores esperen que el Barça, tot i no vestir-se de curt, es proclami campió de la Lliga. Molts altres, però, esperen que aquesta celebració es dugui a terme per barrejar-se entre afeccionats, que sortiran als carrers per gaudir de la festa, i dur a terme els seus actes vandàlics.

Estic cansat d’aquesta gent, per anomenar-los d’alguna manera. Boicotegen els actes, malmeten tot allò que es creua amb ells: contenidors, papereres, quioscs, cotxes, aparadors, semàfors..., i el pitjor, posen en risc la integritat de les persones.

Aquesta darrera celebració, de la Copa del Rei, no va ser una excepció. Plaça de Catalunya (Barcelona). L’ajuntament ha valorat els danys en 40.000euros, 50 detinguts.

A Figueres (Alt Empordà), un grup de vàndals destrossa la seu de la penya del Real Madrid.

A Blanes (La Selva) destrossen jardins i una barca que hi ha a la Plaça Catalunya. Com que no n’hi ha prou, es dediquen a llençar pedres i ampolles de vidre a la policia local.

No se que en diu la legislació vigent de tot això jo, com molts altres, ho tinc clar. Primer identificar-los, després fer-los pagar les despeses ocasionades (els danys) ocasionats) i més enllà, a treballar per la comunitat: pintar bancs, netejar platges o boscos.

No se que en penseu però, no estic d’acord en que haguem de pagar entre tots les malifetes d’uns quants...