Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seguretat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seguretat. Mostrar tots els missatges

6/3/12

SICUR 2012

Saló Internacional de la Seguretat (SICUR 2012)

La seguretat es defineix com l’absència de risc. I el risc, com una amenaça concreta de dany que penja sobre nosaltres a cada moment i segons de les nostres vides, però que pot materialitzar-se o no.

A partir d’aquestes definicions, només ens restaria fer una valoració d’aquests, per adonar-nos de la gran quantitat de riscos que ens envolten. Per posar un exemple:

Físics: so, temperatura, il·luminació, vibracions, temperatures extremes (fred o calor), radiacions…

Químics: vapors, pols, líquids, dissolvents…

Biològics: al·lèrgics, tètanus…

Ergonòmics, psicosocials, seguretat ciutadana, prevenció d’incendis, etc.

Bé, tot això és el que ha estat SICUR 2012, un punt de trobada de professionals de la Seguretat, que en un nombre superior als 38.000, hem anat a veure i aprendre les noves tecnologies que han de fer del nostre entorn, un lloc més segur.

M’acompanyeu a donar una volta per la fira, bastant menys cansada des de casa vostre?.

Som-hi!


24/1/11

Fuites diverses

Merkel vol mà d'obra qualificada espanyola. El partit de la cancellera Àngela Merkel, la Unió Cristiano Demòcrata ha plantejat una proposta per atreure a joves aturats espanyols i portuguesos perquè presentin els seus serveis en ocupacions qualificades. La cancellera Merkel s'ha declarat predisposada a atendre aquesta proposta, i ja ha introduït aquesta qüestió en l'ordre del dia de les properes consultes regulars entre Espanya i Alemanya, que tindran lloc el proper 3 de febrer a Madrid, segons informa el setmanari alemany “Der Spiegel”.
Actualitzat 23 gener 2011

Noticies com aquesta, probablement farà content a més d’un però, a mi em posa els pels de punta. Anem a veure, crec que no caldrà argumentar-ho gaire perquè m’entengueu.

Si tenim clar que els nostres dirigents tenen ben clar (cacofonia necessària) que és millor gastar el pressupost en armament, en reialesa, en viatges, en diplomàcia i en qualsevol altra cosa que no sigui investigació i tot plegat, ho sumem a una crisi galopant (crisi galopant ara, perquè temps enrere hi havia diners de sobres, i ells pensaven i actuaven exactament igual)...

A ningú ha d’estranyar que en dos anys prop de 120.000 espanyols hagin abandonat la seva terra a la recerca de nous horitzons laborals. Hem perdut (altres països, més llestos que nosaltres han guanyat) joves altament qualificats -metges, biòlegs, arquitectes o informàtics- intententant escapar de l'atur, obtenir un salari atractiu i posar un sa equilibri entre vida i treball.

(Font: Adecco, gegant suís dels recursos humans)

Res que, tan sols 1 milió 333.693 espanyols viuen fora del seu país, segons el Cens Electoral d'Espanyols Residents a l'Estranger (CERA).

Arribats a aquest punt i, tornant a la noticia amb la que encapçalo l’article, permeteu-me fer unes preguntes:

Si per una banda em perdut els investigadors i ara estem a punt de perdre un altre contingent de joves amb ocupacions qualificades

Algú em pot dir amb qui ens quedarem?
Quin és el nostre futur?
En què coi esteu pensat?
...

(Ara, per acabar, ja només em restaria parlar-vos del que penso en relació a la compra de deute públic, per part d’altres països... millor no).
‎Encara serà certa aquesta fòrmula: 1/8C+(D-d) 3/8xTI MxNA

18/6/10

Revetlles amb precaució

D’aquí pocs dies celebrarem una des les festes més tradicionals de Catalunya: les revetlles. Les fogueres, els petards, la gresca i la xerinola, aniran plegades en la que serà la nit més llarga de l’any.

I està clar, el que comença en festa ha d’acabar en això, en festa. Res ha d’enterbolir aquest punt de partida però, per això, caldrà tenir en compte tot un seguit de consells que des d’aquí uns vull fer arribar a tots plegats, menuts i grans.

Us deixo dues màscares: la primera, un important referent de festa. La segona, no deixa de ser una màscara però, és el fruit de l’esclat d’un petard a la cara. L’altra cara de la moneda..., la cara de la fatalitat...

http://www.deia.com/2010/01/08/sociedad/euskadi/un-petardo-causa-graves-quemaduras-en-la-cara-a-un-nino-de-doce-anos-en-basauri?pestana=Galerias

Els petards

Consells d'ús

No ens hem de guardar cap article pirotècnic a les butxaques. Es poden encendre i explotar-nos al damunt.

No hem de posar mai la cara ni cap membre a sobre o davant de qualsevol article pirotècnic encès. Si ho fem, podem patir greus cremades, accidents oculars i/o traumatismes.

No hem de llançar coets, globus o altres artefactes que continguin foc a menys de 500 metres del bosc. Podríem calar-hi foc i provocar un incendi forestal.

Hem de tancar les portes i finestres quan hi hagi focs d'artifici al carrer. Així evitarem el risc que el nostre habitatge s'encengui.

Procurem encendre el ble per l'extrem perquè ens doni temps d'enretirar-nos.

Les candeles romanes que no tinguin mànec especial, hem de fixar-les en un forat o en un test amb sorra per no cremar-nos.

Quan utilitzem focs artificials, hem de vigilar que no hi hagi a la vora líquids inflamables. S'encenen fàcilment i els vapors poden explotar.

Si un petard no s'encén bé, no el toqueu fins al cap de mitja hora i remulleu-lo.

No hem de tirar cap coet amb la mà, ni amb la canya trencada, perquè sortirà en una direcció inesperada i pot explotar malament.

No hem de ficar trons dins de totxanes ni ampolles, perquè, en explotar, fan metralla que surt incontroladament.

No hem de tallar el tro final d'una traca. La seva explosió fora de la traca ens podria fer molt de mal.
No hem de llançar cap petard contra algú altre. Podem ferir-lo greument.

Hem de fixar bé les rodes d'artifici. Així evitarem que cremin incontroladament.

No hem d'encendre cap petard dins les cases.

No subjecteu els petards amb les mans. Enceneu cada article seguint estrictament les instruccions concretes.
Tipus de petards

La classe III no està autoritzada per als menors de 18 anys.

Es considera pirotècnica recreativa bàsica el conjunt d'artificis pirotècnics que poden ser usats pel públic en general durant la celebració de determinades festes de caràcter popular o particular. Des del punt de vista legal, estan inclosos dins les classes I, II i III, de les vuit en què està dividida la totalitat de la pirotècnia.
Per poder adquirir petards s'ha de tenir 18 anys.

Tipus I: Risc baix

Els productes de la classe I són els que tenen un risc baix o molt baix. Estan pensats per utilitzar-los en àrees confinades, concepte en què s'inclou l'interior dels edificis d'habitatges. Aquest grup està format per bengales, bombetes i sorpresa japonesa; i fonts com surtidors i volcans.

Tipus II: Risc mitjà

Els productes de la classe II són els que tenen un risc mitjà. Estan pensats per utilitzar-los a l'aire lliure en àrees confinades. Els petards de tipus II està format per bengales (bombetes i sorpresa japonesa), petards (trons i traques xineses), voladors (paracaigudes, correcames, xiuladors, girasols i rodes), coets (coets de tro i de llum), fonts (sortidors i volcans) i bateries (combinacions i candeles).

Tipus III: Risc alt

Els productes de la classe III són els que tenen un risc alt. Estan pensats per utilitzar-los a l'aire lliure, en àrees amples i obertes. Aquest grup està format pels mateixos petards que els de la classe II excepte les bengales.

26/3/10

RESSACA BLANCA

A algú li pot semblar extemporani que jo, a hores d’ara, parli de la nevada del dia 8. Res més lluny de la realitat si tenim en compte que encara avui, seguim treballant per arranjar els efectes que el temporal de neu i vent van produir sobre molts trams la via pública o sobre propietats privades, deixant compromesa la seguretat en tots aquests punts. Em refereixo, sobre tot, a la gran quantitat de brancada i d’arbres que estan punt de caure sobre vials de circulació o sobre teulats d’algunes cases.

He de dir que això és només la punta de l’iceberg perquè els boscos, tant públics com privats, es troben amb una càrrega de foc impressionant, a causa de la gran quantitat de branques i arbres caiguts que s’han acumulat en el sota bosc. El risc potencial d’incendi forestal es considerat com a MOLT ALT!

És un greu problema que, se’ns dubte, haurem de tractar però ara, permeteu-me que torni enrere i que en aquest post, valori la nevada, les conseqüències, els tractaments, la feina feta, les deixadeses, les accions i les omissions... que de tot hi ha.

Arribats a aquest punt, deixeu-me fer unes reflexions:

Model de Protecció Civil

Soc dels que, per convicció personal, crec en el model d’una protecció civil intervencionista. Què millor que un sistema que no tan sols fa plans d’emergència de despatx sinó, que trepitja el carrer i hi és en el moment de l’emergència?.

Quantes vegades hem sentit allò de: segur que ho ha fet des del despatx?, no en te ni idea!

A Catalunya, s’ha pres un model en el que els Bombers dirigeixen totes les emergències, siguin del color que siguin. Els tècnics de protecció civil es queden com a assessors, com a... de vegades em pregunto com a que?...

Sortosament no és el cas de Blanes on la protecció civil te aquesta dualitat, redactem els plans i després els dirigim (coordinem, per no ferir susceptibilitats).

El tècnic de protecció civil


Ha de ser multidisciplnar, la protecció civil toca àmbits tant diversos com poden ser els pirotècnics, forestals, marítims. Ha de ser una figura referent i, creïble dins la organització. De no ser així...

... puc entendre on estaven les màximes autoritats en aquesta matèria el passat dia 8 de març, un a les Illes, l’altre atrapat al tren...

Què va passar, no es van creure les pròpies prediccions o és que no els van arribar?. En un cas o en l’altre...

Suposo que ara arribaran comentaris preguntant on estaven després. Per cert, on estaven?. Manca de lideratge, de direcció, d'informació, de...

Els ciutadans

Anem per la vida pensant sempre que mai passarà res, i passa.

Les prediccions meteorològiques eren clares, possibilitat de nevades a cota zero.

I aquí estem amb el “jo controlo”, tirats en mig de la carretera. Obstaculitzant els que amb previsió portaven cadenes o altres sistemes en els seus vehicles. Barrant el pas al les llevaneus, als vehicles de Bombers, Ambulàncies, Policia, Protecció Civil, Serveis, etc.

I després ens queixem!

Quants porten cadenes al cotxe?... eh!, quants les saben posar?, no fa falta “drivers” per a la seva instal·lació però, tampoc és un “plug and play”...

Les elèctriques

Voldria que ens responguessin unes quantes preguntes:

Per què van fer fallida les torres de mitja tensió?

Perquè van tardar tant en donar resposta? (em refereixo a portar mitjans humans i materials?)

En que ens afecta el tema de la MAT?

A partir d’ara, ens podem oblidar d’una fallida com aquesta?

Per cert, quina és la inversió que es realitza en materia d'infrastructures?.

Els ajuntaments

Tancant el cercle amb el model de la protecció civil, amb els tècnics de protecció civil i amb les credibilitats.

... aquells que no teniu un departament de protecció civil, un tècnic, els plans...

Quan caldrà esperar perquè us ho creieu?

Què ha de passar perquè ens creiem que no som invulnerables?

Ajuts!!!

Ja en sentireu a parlar. Hi ha una frase catalana que ho defineix d’allò més: “misèria i companyia”

Torn obert de paraules

És la vostra, que cadascú digui la seva, jo tot i que m’ha quedat moltes coses al pap, ja ho he fet.

Salut, i llum!


Us convido a veure aquest vídeo que he fet, en el que combino els primers moments de la nevada i els efectes posteriors. Desitjo us agradi.


6/11/09

Final anonymity


Ja em disculpareu pel títol però, tot això em sembla tant de pel·lícula. Sigui com sigui, el proper dilluns dia 9 de novembre les targes de prepagament no identificades, les també dites anònimes, seran desconnectades del tot. Línia i número desapareixeran per sempre.

Les intencions són bones, pretenen evitar qualsevol tipus de delicte greu. Les realitats, com sempre, comprometen els propòsits. Es pot comprar targes de prepagament anònimes fora d’Espanya, a banda del que es pot trobar en el mercat negre.

La història va començar fa dos anys, amb l’entrada en vigor de la “Ley de consrvación de Datos, relativos a las Comunicaciones Electrònicas”, que obliga les operadores de telefonia a recollir les dades dels titulars de totes les línies telefòniques de prepagament, per tal de poder rastrejar la destinació i l’origen d’una comunicació, així com la identitat del titular.

Si ets un dels titulars de les més de tres milions de línies, que encara estan sense identificar, ja pots córrer. Això, o aprofita el cap de setmana per d’acomiadar-te de la línia i del número perquè, es perdran per sempre.

Resquiescat in pace

18/10/08

La seguretat de la meva moto

Fa uns mesos vaig decidir que havia de comprar-me una moto. Un molt de necessitat i un poc de caprici, o viceversa, em va dur a veure les característiques d'un gran nombre de motocicletes. Encara que, si us he de dir la veritat, jo ja tenia decidit quina era la meva: marca, model, color i gairebé el nombre de sèrie.

Per pura deformació professional, abans d'adquirir-la, havia de veure quins eren els sistemes de seguretat antirobatori del mercat. Per descomptat que els vaig veure, un munt: de ròtula, de cadena, per al fre de disc , de forquilla, de cable, de memòria, alarma, posicionador GPS, i així un llarg etcètera.

Finalment em vaig decidir per dos, calia assegurar-se bé: una pitó per a la roda del darrere i un per al fre de disc que assegura la roda davantera.

Avui ja tinc la meva moto, amb aquests sistemes de seguretat. Però, l'altre dia, mentre passejava per Palma de Mallorca em trobo amb una moto i un sistema de seguretat nou per a mi: una clau anglesa i un cadenat. I jo que vivia tant tranquil. Ara, nous dubtes m’envaeixen: l’adapto, l’adopto, l’aplico o, segueixo amb la meva vida i la meva moto i m’oblido d’ell?...


6/9/08

El mosquit tigre

Ahir, mentre llegia un article sobre el mosquit tigre, alço els ulls i allà el veig mirant-me fix, desafiant, altiu, prepotent. Allà estava un mosquit tigre que acabava de triar la seva presa, a mi.

L’ambient es podia tallar amb un ganivet, un veritable duel de titans estava a punt de començar. En aquell instant i quasi sense adonar-me va alçar el vol, la seva perspectiva d’atacant des de les altures guanyava pes mentre jo no podia fer altra cosa que seguir-lo amb la mirada.

En un moment va trobar una talaia des d’on preparar el seu atac final. Ho vaig veure clar, era ell o jo. I sense pensar-ho dos cops vaig prendre una carpeta i utilitzant la cadira com a trampolí vaig saltar sobre ell.

Un cop mestre que el va agafar per sorpresa... la darrera de la seva vida.





Aquests darrers dies, alguns mitjans de comunicació han tornat a parlar del mosquit tigre. Els uns hi donen importància mentre que altres li treuen. La meva intenció amb aquesta article no és carregar les tintes tan sols, donar a conèixer que n’hi ha.

Una de les fotografies correspon als cinc minuts d’haver rebut una picada al braç. Els serveis d’atenció sanitària li van administrar corticoides a la pacient.

En l’altra hi ha dos mosquits, el primer va picar a una companya el segon va intentar picar-me a mi...

(He posat en coneixement la localització d’aquests mosquits)

21/6/08

A bon entenidor...

24/1/08

Test de la confiança

Avui us presento un article, que fa que la seguretat s’acosti a la zona més íntima de les nostres relacions. Aquella en la qual només hi caben dos, aquella en la qual quan es presenta un tercer en escena fa que saltin totes les alarmes.

Teoritzant aquest tipus de situacions, plantejo que les relacions s’han de basar en la confiança mútua, i que quan aquesta es perd de poc valen proves, i tal vegada menys les paraules. Crec que és com l’exemple del got trencat, per molt bé
que l’enganxem sempre es notarà per on s’ha trencat.

Però com us he dit, això és pura teoria. Quan es planteja el dubte que el duet s’ha convertit en duet més un, tota teoria se’n va a baix.

Arribats a aquest punt, a casa ja s’ha generat un debat amb la meva dona. Com a testimoni he tingut un llibre escrit per ella titulat: “És lícit espiar a la teva parella”?, ella defensa que si.

Ara si no t’importa perdre un minut més, m’agradaria saber que opines tu. Si ets dels que diu no, a dialogar toquen. Però si opines que qualsevol cosa val, et presento el Check Mati Semen Detection Kit o Kit de Detecció de Semen, un article que et servirà per a desvetllar tots els teus dubtes. No dic jo que serà la fi dels teus problemes però, fes-ho tot sol i procura fer la mateixa cara que la noia predictor.


30/11/07

Una imatge val més...

que mil respostes...

A l'hora d'escriure molts dels articles, he tingut en compte les experiències viscudes professionalment. Com us he dit en ocasions, molts successos es produïxen per la manca de previsió. L'inconvenient, és es repeteixen una vegada i una altra en el temps provocant efectes dramàtics a qui li toca sofrir-los.

Des d'aquí intentaré posar el dit en la nafra de moltes situacions que vivim diàriament. Intentaré fer-vos veure que, com i quan ocorre un succés potencialment greu, si no prenem les mesures preventives adequades.

Avui ho farem en forma de preguntes i respostes però diferent a com ho hem fet fins a ara. A veure si surt bé:

Pregunta:

És una tonteria el manteniment dels elements de la nostra instal·lació de gas?

Resposta: Deflagració de gas a causa de la fuita en una goma.


Pregunta: És realment important seguir els consells que donem, en quant a la manipulació de materials pirotècnics?

Resposta: Explosió d'un masclet en el palmell de la mà.

Suficient per avui, demà seguirem amb alguns exemples més.