21/6/08

A bon entenidor...

10 comentaris:

Ferran ha dit...

Mamma mia! Això sí que és publicitat efectiva. No estaria de més que aquest anunci arribés a les pantalles del nostre país.

Deric ha dit...

uau! què bésties, se'm posen els pèls de punta!

Jaume Puig ha dit...

El segon accident és realment imprevisible. Si tu circules correctament amb el teu camió, no pots pensar que un operari sortirà volant d'un cinquè pis i et caurà a sobre.

Arare ha dit...

Hi ha molts matisos... però en parlarem face to face, que quan un escriu una cosa, els que el llegeixen poden interpretar-ne una altra. OK? De tota manera... cal ser previsor, per descomptat, però hi ha un petit gran problema... relacionat amb: jutges, advocats i mala llet d'algunes persones. Ja en parlarem, company!

Petonets!!!!

Josep Lluís ha dit...

En els spots de prevenció de riscos laborals o d’accidents de trànsit, sempre es parla del realisme o de la duresa de les imatges. Us parlo des de la meva experiència personal, mai, mai, són tan durs, tan cruels i tan durs com ho són a la realitat.

Permeteu-me uns exemples, dels darrers accidents en els que he hagut de participar:

Home de 35 anys, cau des d’un quart pis pel forat de l’ascensor: cubit i radi fracturats així com diverses costelles...

Home de 61 anys cau a l’aigua mentre treballaba pescant: després d’uns dies a la unitat de cures intensives, mor.

Noi de 28 anys cau pel forat de l’ascensor: contusions diverses, ferides en quedar ensartat al costat i a les cames pels ferros de l’encofrat.

Dos treballadors, pare i fill cauen des d’un cinqué pis d’una obra en construcció: mor el pare, el fill és traslladat amb ferides de pronòstic reservat...

Podría continuar amb masses exemples que, no fan altra cosa que dir-nos que hi ha una important i vital manca de conciància de seguretat laboral.

Nits ha dit...

Hosti aquest video és impactant impactant! M'he quedat morta quan li cau l'olla a la cuinera...bé i els altres ja anava més preparda...buuuf.

Si suposo que molts es poden evitar i d'altres no. Jo penso que encara som molt imprudents. Veig la tira de paletes mig penjats en obres amb zero de protecció (aquests es poden evitar)... però la gent ens creiem immortals, estic cansada de dir-li al meu pare que es lligui, però ell als 57 anys i una panxa que tela...soldant en uns llocs a una alçada que mira...em fa enfadar...això també es pot evitar grrrr

Josep Lluís ha dit...

No deixis de fer-ho Nits, és important perquè hi pot anar la vida. Si et fixes en els exemples anteriors (tots reals) hi ha un denominador comú, la manca de mesures de seguretat.

Arare ha dit...

això volia dir, el que diu la nits.

Que hi ha molts obrers de la construcció que necessitarien un policia al costat perquè no hi ha forma que es posin el casc o que es lliguin quan treballen als andamis. Porca misèria. I després se la carreguen els tècnics, que no es poden estar allà a l'obra vigilant perquè se suposa (només se suposa) que cada persona ha de fer ús de les eines que té al seu abast per a la seva pròpia seguretat. No?

doncs sembla que no. Vull dir amb això, que no sempre els culpables són els tècnics, que no sempre hi ha d'haver un culpable que carregui amb el mort (no em refereixo al cadàver)... molts cops ells mateixos passen de tot. I després...

Hi ha de tot, és clar, però ho he vist moltes vegades i fa molta pena.

Com les imprudències de la gent en cas de temporals i catàstrofes que els apassiona veure de prop. S'acosten, volen fer el video, la foto... i catacrac! (es pensen que són immortals)...

en fi, que hi ha molts matisos a fer. Em pregunto per què van caure pel forat de l'ascensor les persones que dius... anaven lligats?

Hi ha coses que es poden evitar, està claríssim, i els empresaris han de posar a l'abast TOT allò IMPRESCINDIBLE per a la seguretat dels seus treballadors. però aquests, han de ser RESPONSABLES i fer servir les eines IMPRESCINDIBLES per a la seva pròpia seguretat... no trobes?

ja saps com les gasta, la gent... hi ha accidents que es podrien evitar, cert. però després correm-hi tots a buscar culpables, tant si ho són com si no. no és just.

uix, que m'enrolloooooooooooo (com sempre)

petonets fresquets (a aquestes hores ja no fa calor, per sort, sinó no es podria dormir)

Josep Lluís ha dit...

Els tècnics sempre paguem els plats trencats però, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals és clara. Per una banda estableix les obligacions de l’empresari i per l’altra les del treballador. El primer ha de facilitar tots els estris necessaris: formació, equipament, roba. El segon a de fer-ne ús.

En la quasi totalitat d’accidents no hi ha l’atzar com a element diferenciador, hi ha la manca de mesures de seguretat. En els casos que he descrit mancava: arnés de seguretat, armilla “salvavides”. Caram, perquè serà que s’anomena així...

Un petonet de primera hora, també és prou fresquet.

Rita ha dit...

M'ha impactat moltíssim aquest vídeo. Ufff... Quin mal rotllo!