30/8/07

10 consells per a viatjar amb nens i que aquests no es maregin

No vull posar el dit en la nafra a ningú però, per a molts aquest cap de setmana serà el final de les seves vacances. De nou tocarà carregar maletes, souvenirs i altre cop s'escoltaran frases com aquesta: tots al cotxe tornem a casa.

Pensant en vosaltres, us deixo 10 consells perquè els nens no es maregin durant el viatge.

Una vegada estigueu allotjats ja em direu si la cosa a funcionat.

Menjar
El menjar abans del viatge pot ser determinant en l'estat posterior. Per tant, han d'evitar-se els menjars abundants, les begudes amb gas i la llet.

Horari
Les primeres hores del matí o en arribar la nit, ens evitaran un viatge calorós, i tal vegada tinguem sort i es dormi

Ventilació
Aquesta serà important per a evitar olors fortes que no faran altra cosa que provocar el mareig i la sensació de enclaustramient.

Sentit de la marxa
Els nens han d'asseure's en el mateix sentit de la marxa i no al revés. És bo que es fixin en punts fixos de l'horitzó, així disminuïx la sensació de moviment.

Aturades
És una bona mesura aturar-se de tant en tant, així estiren les cames ells i el teu mateix.

Pica pica
Galetes, caramels o alguna cosa lleugera per a “picar”, fa que s'entretinguin i sobretot, no tinguin l'estómac buit.

Entreteniment
Tal vegada no t'agradi la seva música, però no deixa de ser un bon entreteniment. Mentre estan pensant en la lletra de la cançó o en el seu artista favorit, la ment no dóna voltes a altres coses.

Medicaments
Finalment, si no hi ha res que ho desaconselli, hi ha medicaments que es poden prendre en la dosi indicades per a evitar el mareig. No se si és de caràcter general però a Espanya coneixem la Biodramina de tota la vida. Això si, cal prendre-la mitja hora abans d'iniciar el viatge, i no després no serviria de res.

Algú vol aportar algun consell que ens dugui als deu?, jo m'he deixat dos…

Bon viatge!

28/8/07

Quat val el nostre cadàver?

Per als que no us heu cregut el meu anterior post.

Per als que us mata la curiositat.

Per als que us creieu superiors als altres.

Per als que us fa falta una mica de diners.

Per a tots vosaltres, us deixo una calculadora molt especial. Al clicar sobre ella, us durà a una enquesta (en anglès però fàcil) allà taxaran el vostre cos. Us donarà el valor que té aquest per a la ciència.

No sé quina incògnita us desvetllarà a vosaltres, a mi m’ha valorat en 4.640,00$ USD, que representa 3934,00 EUR, no em dóna ni per a endeutar-me en una moto.

Com diuen els francesos: je suis désolé…

Vist a: http://blogaldope.blogspot.com/search/label/Curiosidades

Un pas més en favor de la nostra seguretat

Anafilaxis

Absència de melsa

Al·lèrgia alimentaria

Diabetis

Epilèpsia

Nens sota teràpia de corticoides

Reacció al·lèrgica a fàrmacs

Testimonis de Jehová

Etc.

Si està llegint aquest article i es veu reflectit en algun dels exemples de la llista, sense cap dubte hauria de ser portador d’algun sistema d’alerta mèdica. De no ser així, està posant en risc la seva salut, la seva seguretat personal i la tranquil·litat dels seus.

Perquè, qui està exempt de sofrir un accident?. No és gens rar ser “l'escollit” d'una caiguda, d'un atropellament, d'un cop de calor o d'una lipotímia. En cadascun d’aquests supòsits, la perduda de consciència pot anar aparellada a aquest. Serà doncs en aquest instant quan és de vital importància comptar amb algun mètode passiu que pugui facilitar informació del pacient al rescatador, al sanitari, al metge, a l’hospital, o a qualsevol altre intervinent que ens assisteixi.

Una de les propostes més esteses en els països anglosaxons, consisteix en dur una polsera, un penjoll, una tarja o fins i tot una clau USB (per als que estan més al dia). El grup sanguini, les al·lèrgies i altres indicacions seran de vital importància en aquesta primera fase de l’emergència, i per descomptat ajudarà a les posteriors en qualsevol centre mèdic.

Vivim en la societat del progrés, de la informació, i aquesta ha de començar per nosaltres mateixos. Què millor que ser portadors “d’informació” que ens pot salvar la vida?.

26/8/07

Una aturada en el camí

Crec que aturar-se i mirar enrere, és quelcom que hauríem de fer tots de tant en tant, ens ajudaria a tenir una altra filosofia de vida.

Vivim amb la mirada al capdavant , sempre amb una meta per lluitar i, quan creiem aconseguir aquesta, anem a cercar-ne una altra. Això ens duu a estar en una carrera constant, carrera que no guanyem mai perquè la meta no apareix.

Avui us proposo fer “un break” de poc més de sis minuts, parar per mirar un vídeo que us deixo penjat sota aquest, en ell se’ns mostra un exemple de superació, de ganes de viure, i de ser agraït amb la vida i amb la gent que ens rodeixa.
Millor us deixo que vegeu i jutgeu vosaltres mateixos.

Exemple de superació

23/8/07

Mobilitat compromesa

De vegades, les coses més senzilles poden solucionar o alleujar problemes que ens fan la vida d’allò més complicada. Aquesta vegada, us presento un artefacte pensat en aquelles persones que amb la mobilitat reduïda, per la causa que sigui, els costa sortir del vehicle.

Un cop dit això, i abans d’obrir el teló, faig un plantejament general de la conveniència o no, que algú que tingui la mobilitat compromesa estigui duent un vehicle, en el que actitud i aptitud són elements de primer ordre per a la seguretat. Prefereixo aconsellar la seva utilització pensada en l’acompanyant.

Com us deia, l’artefacte està dissenyat per Handybar USA. Es tracta d’un simple mànec que es col·loca en el pany de la porta del cotxe a manera de bastó que ens ajuda a aixecar-nos del seient. En les instruccions d’ús i en les imatges adjuntes, es pot observar com amb summa facilitat es col·loca i es lleva poc després.

Imagino que ho haureu vist una mica fràgil. Doncs aguanta la aproximadament 158 Kg.

És cert que de vegades, quan un veu coses com aquesta es pregunta: com és possible que no ho hagi inventat jo?.

21/8/07

T'atreveixes tu?


Estic convençut que és una pregunta tòpica però, en alguna ocasió m’he preguntat que faria si em diguessin que em moriria aviat. Imagino que com molts altres m’he plantejat parlar amb éssers estimats, escriure, viatjar, disculpar-me amb molts i agrair a molts més…

Sortosament no tenim cap bola de cristall per veure en quin moment succeirà aquesta fet. Tot i això, sota aquestes condicions:

"Exención de responsabilidad. Este test de la edad se basa en un estudio científico no reconocido. Sin embargo, el hecho de contestar a las preguntas que aparece en esta página, será siempre bajo la propia responsabilidad del participante y a modo de juego o entretenimiento, sin ningún valor científico o vinculante, JM Noticias.com no se hace responsable bajo ningún concepto del uso que los participantes puedan hacer de los resultados obtenidos. JM Noticias no almacena ningún tipo de datos y, con el cierre de la página, desaparecen todas las respuestas y el resultado obtenido".

La web http://www.jmnoticias.com/forms/calculavida.php ens fa un càlcul científic no reconegut.

A mi m’ha donat que fins als 85 m’heu de seguir aguantant. Per si a cas, començaré a aprendre a viure, abans no sigui massa tard.

Us convido a clicar sobre l'enllaç, així veureu fins on arribareu en aquesta carrera de fons.

18/8/07

Caminada Popular Sant Bonós

La seguretat en el nostre entorn comença per la nostra pròpia seguretat. Dit això, em ve al cap una frase que fa uns anys es va fer molt famosa: qui mou les cames, mou el cor. Doncs avui teniu la oportunitat de moure les cames, de moure el cor i fer-ho a més per una bona causa. La XXV edició de la Caminada Popular de St. Bonós està dedicada al malalts de Parkinson.

No hi falteu!!!



16/8/07

Maionesa segura


En JDA, Blogger de El Pollo de Goma, ens fa arribar una manera de fer maionesa sense ou. La transcric literalment.

Amb llet natural (tetra-brick) (si es freda de nevera no funciona)es posa una mica de llet, la mateixa quantitat d'oli d'oliva i a picar amb el "minipimer"... Es va afegint un rajolí d'oli fins que quedi lligat i després pots posar una mica de llimona, all, julivert...Al principi costa agafar la mesura oli/llet (s'ha de posar un o dos dits de llet i un o dos dits d'oli i posar l'oli adicional ben a poc a poc).
Gràcies JDA per la teva aportació.

L'altre nas


Jo no se vosaltres però, us puc dir que soc molt curós en tot allò que fa referència a les dates de caducitat i consum dels aliments que entren a casa. Tant mateix procuro no menjar cap tipus d’amanida russa no feta casa, tot i que sembla que hi ha altres sistemes de fer la maionesa, que no sigui amb tradicional ou que ens pot dur a una salmonela, sobre tot en aquestes èpoques de molta calor.

Avui us presento un artefacte, que ens permet seguir amb aquesta cura caducitaria dels aliments. Es tracta d’un aparell, que inicialment es va desenvolupar per als militars i que serveix per determinar si la carn crua està en disposició de ser consumida o llençada a les escombraries.

Qui més qui menys alguna vegada, davant el dubte, ha olorat un bistec. Després, seguint el seu personal criteri l’ha cuinat o l’ha llençat. Doncs ara, ja no hem de fer cas de nostre aparell olfactiu, sinó que aquest que us presento, fa un seguit d’aspiracions (2000 en menys d’un minut) per tal de cercar i comptar els bacteris que allà si troben. Posteriorment, determinarà si és menjar segur o no.

Bé, de les característiques tècniques no us en parlaré, el millor és anar a la seva web i veure com funciona:

http://www.shopping.cutlery.com/Forms/shopping/*ws4d-db-query-Show.ws4d?*ws4d-db-query-Show***FCL-BFC-200201202208202208-1403***-eProducts***-***shopping(directory)***?shopping/results(S).html

El preu de compra , qüestió important, està en $ 89 USD

13/8/07

Test de daltonisme


Visiteu: http://www.testdaltonismo.com/#test


En l’article anterior he parlat del daltonisme i els canvis cromàtics que es produeixen, partint d’una imatge amb visió normal. En aquest proposo un joc, amb el desig que no us doni cap sorpresa desagradable. Encara que si així fora, abans de preocupar-vos més del compte, programeu una revisió amb el vostre oftalmòleg, ell donarà resposta a qualsevol pregunta que li formuleu.

Sort!




12/8/07

Daltonisme

Avui us parlaré del daltonisme, malaltia que consisteix en la impossibilitat de distingir els colors (discromatopsia). Encara que cap afectat sol confondre els mateixos colors, el tipus més comú de daltonisme és vermell-verd i la segona forma més habitual és blau-groc, amb dèficit de vermell-verd associat.

Aquesta malaltia és hereditària, lligada al sexe atès que es transmet per un alel recessiu unit al cromosoma X, un dels cromosomes sexuals de l’ésser humà. Això fa que un de cada deu homes estigui afectat, en major o menor mesura, per aquesta malaltia.

Tipus de daltonisme

Monocromatismo o ceguera total al color. Un afectat solament percep el blanc i el negre, en alguns casos qui ho pateix pot arribar a veure els colors primaris.

Dicromatics: protanops, deuteranops i trianops.

Deuteranops: manca total dels receptors del verd, confonen el vermell i el verd. Els colors verd, groc, taronja i vermell els veuen grocs i els colors blau i violeta els veuen com a blaus.

Protanopia: els únics tons que distingeixen són el blavós i el groguenc, en funció de les radiacions.

Trianopia: és un tipus rar de dicromatisme en el que es confon el groc i el blau. El trianop solament veu dos colors, el vermell i el verd, en funció de la longitud d'ona.

Imagino que els afectats per aquesta malaltia, han de tenir un tipus de conducció defensiva, han hagut d’idear un sistema personal per a identificar més que els colors les posicions de les llums del semàfor: a dalt parar, al mig precaució i a baix avançar.

Tal vegada algun dia no molt llunyà desapareguin els semàfors, la conducció per GPS pot convertir-ho en quelcom obsolet. Però, mentrestant hem de conviure amb ells, i si per als invidents es va idear un sistema acústic, en Nova Escòcia (Canadà), han posat en servei un semàfor amb formes geomètriques, un bon ajut per aquells amb problemes per a distingir els colors.

Per a més informació: http://és.wikipedia.org/wiki/Daltonismo
1. Deuteranop
2. Protanop
3. Trianop



11/8/07

Tinta anti frau

La firma Uni-ball ha posat a la venda a Ciutat de Mèxic, (imagino que aviat ens arribarà a tots) la primera tinta anti frau especial, que evita entre altres l'esborrat i el rentat de les dades contingudes en documents valuosos o patrimonials, així com la modificació en xecs. Tal vegada pugui semblar una mesura molt “snob” però, segons dades aportades per l'Associació de Bancs de Mèxic, el frau amb xecs va ascendir la quantitat de 100 milions de pesos, (9 milions de dòlars, 6,6 milions d'euros) a causa dels fraus comesos contra persones i empreses. Majoritàriament, aquests eren per causa de l'alteració o l'esborrat de dades en contractes, xecs i pagarés.

La firma Uni-ball aposta per la qualitat i la tecnologia desenvolupant una autèntica tinta ANTIFRAU indeleble, que difereix de les tintes tradicionals atès que conté unes partícules de color que s'adhereixen a les fibres de paper, queden atrapades formant part d’ell no permeten la possibilitat d'esborrar-les o eliminar-les.

La seguretat en el nostre entorn augmenta per solo $3,75 USD.

Vist a:
http://itampico.blogspot.com



Sentit comú

En la majoria dels casos si posem en pràctica el sentit comú, ens adonarem que podem tenir un augment considerable en la seguretat del nostre entorn. Perquè no sempre calen tecnicismes de darrer ordre, fixem-nos en un exemple que he vist un munt de vegades: les claus de casa o del cotxe.

Hi ha una pràctica molt habitual, a l’hora que arriscada, de posar en el clauer de casa i del cotxe el nostre nom, l’adreça i dades fonamentals que en cas de pèrdua duran als amants d’allò que no és seu, directament al regal, perquè no podem negar que és un regal que els fem.

És molt fàcil perdre el clauer o deixar-nos-el en qualsevol lloc, per això, el millor és dur-hi dades que només nosaltres reconeguem: un número, un nom, un dibuix, però mai res que pugui dur a ningú fins a nosaltres.

Senzill no?

9/8/07

Seguretat en els balcons


En arribar el bon temps, els balcons i les terrasses són llocs atractius per els més menuts de la casa. Allà troben diversió amb coses tan simples com pot ser la sorra dels testos. En general, si hem tingut en compte certes mesures de seguretat pot ser un bon lloc, el nen gaudeix del sol, d’aire lliure i descobreix el món de les plantes.

Fem una ullada i veiem que trobem al balcó:

Plantes

Ens hem d’informar bé i saber quines són les que tenim a casa, n’hi ha de molt boniques però també perilloses perquè poden ser tòxiques o verinoses. El tipus que fa unes boletes petites s’ha d’evitar sempre, són una veritable temptació pels menuts, d’allà a la boca en un descuit. Els perill dels cactus radica que en molts casos són verinosos, i quasi sempre estan plens de punxes que podrien ferir al nen.

La terra és un altre factor de risc en si mateixa i més si tenim en compte que pot haver-hi adobs i altres components químics.

La ubicació dels tests pot ser un altra problema. No s’ha de tenir mai prop de la barana o en lloc que indueixi al nen a enfilar-se.

Com veieu, un bon consell és esperar a tenir plantes quan el nen sigui més gran: prevenir abans de curar.

Baranes

Els nens són curiosos per naturalesa, intentaran pujar, saltar, o posar-hi el cap per tant, alçada forma i disposició dels barrots és quelcom que s’ha de tenir en compte a l’hora de permetre l’accés.
Una de les principals recomanacions serà la de posar-hi xarxes de seguretat adequades, evitarem l’escalada i la possibilitat que posi el cap en mig dels barrots. Un requisit important és la mesura entre aquests, hi ha una llei que no sempre es compleix, que marca que la distància ha de ser per sota dels 12 cm.

Vigilància

Aquest és un factor que no hem d’oblidar mai, el que no passa en una hora passa en un segon, per tant la vigilància ha de ser permanent, mentre el nen estigui en el balcó, nosaltres amb ell.

I ja per finalitzar, la porta d'accés ha de tenir un pestell de seguretat, així evitarem que aquest en un moment de descuit tingui la temptació i la facilitat de sortir, una temptació que podria ser fatal.

8/8/07

Retrat robot


Avui, en aquesta part del món, crec que tots en hem aixecat una mica més descansats. La treva meteorològica ens ha permès gaudir d’una nit sense xafogor, un veritable regal després d’uns quants dies on el grau d’humitat feia estralls en tots nosaltres.

Realment avui no us parlaré de cap tema relacionat amb el temps, aquesta introducció és presentar-vos quelcom més relaxat que, fins i tot, ens permetrà passar una estona jugant a policies i lladres. Perquè, qui de vosaltres no ha vist mai a la televisió o al cinema quan després d’un robatori, la policia amb l’ajut d’un testimoni fa el retrat robot d’un delinqüent?. Atreviu-vos a fer el vostre i veureu el grau de dificultat que entranya una feina com aquesta, ara imaginem-nos que he de fer la cara d’u que hem vist uns instants.

Ja em direu com us ha anat, jo he de seguir practicant... http://www.ctapt.de/flashface/

7/8/07

Adéu al termòmetre de mercuri


L’any 1714 Gabriel Ferenheit, físic alemany, inventava un artefacte que ens ha acompanyat durant molts anys a les nostres llars: el termòmetre de mercuri. Avui, la lluita contra la contaminació té la culpa de que aquest passi a millor vida. I és que el passat 10 de juliol, la Unió Europea va donar el vist i plau a una directiva que prohibirà d’aquí un any i mig, la fabricació de termòmetres que continguin aquest metall.

Aquesta iniciativa ja porta temps essent recolzada per països com França, que van prohibir la venda de termòmetres a les seves farmàcies. Els hospitals francesos, per exemple, compraven aproximadament 5 milions de termòmetres de mercuri a l’any. La vida mitjana d‘aquests era d’un mes, ja que freqüentment es trencaven accidentalment. La dificultat radicava en la recuperació del material vessat, i conseqüència d’això: una mica més de contaminació ambiental.

El mercuri

És un potent tòxic que afecta al cervell, la melsa espinal, els ronyons i el fetge. L’exposició perllongada a aquest metall augmenta el risc d’infart, i moltes dades indiquen que provoca alteracions cromosòmiques que es tradueixen en trastorns físics i mentals.

Diuen que de mica en mica s’omple la pica, però ara es tracta de buidar-la i no d’omplir-la. Si aquesta iniciativa va en favor del Medi, benvinguda sigui.

4/8/07

Vida laboral

Avui us penjo tres fotografies que m’han fet arribar per correu electrònic. Imagino que la primera impressió que tindreu serà la mateixa que vaig tenir jo, esbossar un somriure. Però, em vaig quedar veient-les durant molta estona i a mida que anava passant el temps, la sensació va anar canviant fins a la que tinc ara: respecte. M’explicaré:

El treball és una obligació que tenim els essers humans. La finalitat, guanyar-nos la vida. Per tant, treball i vida estan lligats íntimament.

Cal saber que Espanya va posar en marxa la Llei 31/95 de Prevenció de Riscos Laborals, de 8 de novembre amb un objectiu principal, reduir les xifres d’accidents laborals en tota la amplitud de la paraula: lleus, greus i molt greus. Amb tot, cada any s’enregistren més d’un milió d’accidents, i d’aquests 1000 treballadors perden la vida. Som uns dels primers països de l’U.E.15 amb nombre d’accidents. Una xifra esgarrifosa.

Si això passa en aquestes contrades amb lleis de prevenció de riscos laborals, on la formació en aquestes matèries arriba cada cop a més sectors. Què no ha de passar en llocs on el valor de la vida és quelcom residual, anecdòtic?.

Tinc respecte per aquesta gent, perquè mentre que aquí hem de perseguir als treballadors perquè es posin calçat de seguretat, cascs i caretes de protecció contra impactes, ells s’han buscat la vida d’una manera molt rudimentària per cobrir aquestes necessitats vitals.

Cal que prenguem consciència de la nostra sort i canviem les actituds, perquè ho tenim tot: formació, mitjans, tècniques. En canvi, què tenen ells?, potser una diferència fonamental entre uns i altres: ganes.




2/8/07

Calor

En el moment d’escriure aquest article tenim una temperatura de 28ºC, una humitat relativa del 48% i un vent fluix d’11 Km/h de l’Est. Si mirem la taula, amb totes aquestes dades ens dona una temperatura de sensació d'entre 32 i 33 graus. Fa calor!.

En aquestes circumstàncies hem de tenir cura de diversos sectors del nostre entorn: les persones grans, els menors de 5 anys i els discapacitats. Aquells amb infermetats cròniques com l’hipertensió, diabetis, obesitat, cardiopaties i alcoholisme. I finalment, tots aquells que realitzen treballs físics intensos a l’aire lliure amb altes temperatures.

Coneguem els efectes de l’excés de calor

Deshidratació, que ens produeix decaïment i sensació de prostració
Enrampades, a causa de la pèrdua de sals minerals
Esgotament, mal de cap, vòmits, set intensa i malestar general
Cop de calor, mal de cap, pell calenta i enrogida augment de la temperatura corporal per sobre dels 40º, vòmits, marejos, podent arribar a tenir convulsions i coma.

Com ens podem protegir del calor

Entre les 12 i les 6 de la tarda, hores de màxima radiació, eviti sortir de casa.
Begui líquids sense esperar a tenir set. Aigua i sucs de fruita és el millor, no cal que estiguin molt freds. S’ha de tenir molta cura amb les begudes alcohòliques.
Hem de variar l’hàbit dels menjars, cal menjar menys quantitat i fer-ho més vegades al dia. Eviti prendre menjars calents.
Redueixi l’activitat física.
Eviti anar a la platja i esposar-nos al sol en hores de màxima radiació solar.
Estigui en espais ventilats i amb aire condicionat.
A casa durant el dia, tanqui les persianes i abaixi les finestres. A la nit s’han d’obrir per refrescar-les.

Que hem de fer davant un cop de calor?

Truqui immediatament a emergències 112 o 061
Posi el pacient en un lloc fresc o a l’ombra, refresqui’l amb aigua freda, sobre tot cara i les aixelles i en cap cas el posi en una banyera per refrescar-lo
Tregui-li roba
Si no ha perdut el coneixement, aixequi-li lleugerament el cap. I en tots els casos posi’l finalment en posició lateral de seguretat: tombat de costat amb les cames flexionades.

1/8/07

El teatre de la vida

S’ha dit moltes vegades però, s’ha de repetir moltes més. I és que aquesta escena que veieu com una ficció, és tan real com la vida mateixa. Bé com la vida o la mort, una i altra formen part de la mateixa obra de teatre.

No vulgueu formar part del repartiment d’aquesta...