Vida laboral

Avui us penjo tres fotografies que m’han fet arribar per correu electrònic. Imagino que la primera impressió que tindreu serà la mateixa que vaig tenir jo, esbossar un somriure. Però, em vaig quedar veient-les durant molta estona i a mida que anava passant el temps, la sensació va anar canviant fins a la que tinc ara: respecte. M’explicaré:

El treball és una obligació que tenim els essers humans. La finalitat, guanyar-nos la vida. Per tant, treball i vida estan lligats íntimament.

Cal saber que Espanya va posar en marxa la Llei 31/95 de Prevenció de Riscos Laborals, de 8 de novembre amb un objectiu principal, reduir les xifres d’accidents laborals en tota la amplitud de la paraula: lleus, greus i molt greus. Amb tot, cada any s’enregistren més d’un milió d’accidents, i d’aquests 1000 treballadors perden la vida. Som uns dels primers països de l’U.E.15 amb nombre d’accidents. Una xifra esgarrifosa.

Si això passa en aquestes contrades amb lleis de prevenció de riscos laborals, on la formació en aquestes matèries arriba cada cop a més sectors. Què no ha de passar en llocs on el valor de la vida és quelcom residual, anecdòtic?.

Tinc respecte per aquesta gent, perquè mentre que aquí hem de perseguir als treballadors perquè es posin calçat de seguretat, cascs i caretes de protecció contra impactes, ells s’han buscat la vida d’una manera molt rudimentària per cobrir aquestes necessitats vitals.

Cal que prenguem consciència de la nostra sort i canviem les actituds, perquè ho tenim tot: formació, mitjans, tècniques. En canvi, què tenen ells?, potser una diferència fonamental entre uns i altres: ganes.