30/12/09

Enquesta




Agents armats en els avions?

SI

NO

29/12/09

El món a RAC 1

Aquest matí com un autòmat el despertador ha sonat a les set en punt, això només podia dir una cosa: les vacances s’havien acabat. Però no, no em queixaré. Soc dels que te la sort de tenir feina, un dret que s’ha convertit en un luxe...

Com ja és habitual, en aixecar-me el primer que he fet és posar la radio, jo sens dubte el món a RAC1

La veritat és que avui, com molts altres dies he anat a treballar amb els pels de punta, les notícies no eren per menys:

Notícia 1

Noves mesures de seguretat aèria, a causa de l’ temptat frustrat en una aeronau nord americana:

El president Obama anuncia que tots els vols que surtin i arribin als Estats Units, duran un agent armat.
Només es podrà pujar a bord, una bossa de ma.
No es posrà usar a bord Ipods, e-readers. Reporductors de CD, DVD, ordinadors portàtils, ni res que requereixi una font d’energia per al seu funcionament.
Una hora abans de l’arribada a l’aeroport no es podrà aixecar dels seients.

Els controls als aeroports, ja us podeu imaginar com tornaran a posar-se...

Les mesures de seguretat aèria sempre m’han semblat encertades, no així el ens tractin com a veritables delinqüents. Haurien de millorar en aquest sentit, tothom col·laboraria una mica més.

Notícia 2

El ministre de l’interior ens informa que ETA planeja un atemptat espectacular, o un segrest de llarga durada.

Notícia 3

Continua el segrest dels tres cooperants catalans a Mauritània, quan participaven en una caravana humanitària. Sembla que hi ha bones sensacions però, caldrà esperar...

I el món, a RAC 1, continuava donant notícies...

22/12/09

Nadal... Any Nou...

Un any més, ens trobem immersos en aquelles dates en les que per obligació, més que per devoció, hem de ser bons, hem de recordar els amics, la família, hem de ser feliços i desitjar la felicitat a tothom...

Quan sento: “Bon Nadal i Feliç Any Nou” em pregunto, que coi passa amb la resta de l’any?. Així que només em desitges la felicitat dos dies?. Hi ha quelcom que no acaba d’anar bé del tot, si em deixes de la ma de qui sap quin deu, els altres 363.

Vull recordar-te, estimar-te, sentir-te, gaudir-te, si hi ets. Trobar-te a faltar si estàs lluny, cada segon de la meva vida. Vull el millor per tu i pels teus ahir, avui demà i sempre, sigui Nadal, Sant Esteve, estiu o hivern.

Et desitjo, us desitjo, tota la felicitat que sigueu capaços d’emmagatzemar amb el ben entès que, quan no pugueu més, repartiu-la entre coneguts i desconeguts, segur que en faran bon ús.

18/12/09

No news, good news



Si, ja ho sé, quasi quatre setmanes de silenci però com diu el títol, si no hi ha noticies són bones notícies, no?. He estat tot aquest temps agradablement envaït pel més absolut “relax” , deixant de banda el rellotge, anava per la vida escoltant les campanades de l’església, menjava... quan tenia gana, dormia fins que el cos deia prou. El telèfon mòbil?... que era això?. I dic que era perquè he tornat a casa, porto de nou el rellotge, el telèfon mòbil, el GPS, i tots aquells accessoris necessaris per “anar bé” per la vida.

I per no tornar a casa de cop he fet una visita a Brussel·les, Deu n’hi do quin fred. Però d’això, ja us en faré cinc cèntims.

Ah, recordeu que fa uns dies us parlava del bricolage?. Aquí us deixo un exemple del que es pot fer amb ganes, gust, quatre eines, un estenedor i un balcó...

Nota important: no es tracta d'una obra meva, la vaig veure ahir a Mallorquines (Girona)

26/11/09

Bricolage

Des de fa uns dies, estic practicant el multidisciplinar art del bricolatge: fusteria, electricitat, pintura, aigua, etc. Aquesta noble activitat és la conseqüència de tres fets que van ineludiblement lligats: vacances, preu de les factures (si entra un professional a casa) i tenir una segona residència que et te sempre a punt un escenari propici: l’aixeta degota, la porta no tanca (si és que hi ha porta sinó, un sempre està a punt de posar-ne una, total si ho ha un fuster, no ho faré jo...)

Tenir temps lliure després d’un any intens, és un perill. Hi ha moments en els que m’he trobat dret cavant una paret, como si estigués gaudint una obra mestra. De repent, una pregunta: i si pinto? (cagada pastoret). El següent és estar fins allà de la pensada. Total, la paret no estava tant malament...

Bé avui serà dia de repòs, m’he de recuperar de les butllofes que em vaig fer ahir amb el tornavís, una eina maleïda de la qual us en parlaré un altra dia, estic sensible per fer-ho ara.

I sentat a la butaca llegint el diari, em trobo amb un editorial en defensa de Catalunya que ha redactat conjuntament dotze diaris: El Periódico, La Vanguardia, Avui+, El Punt, Segre, Diari de Girona, Regió 7, Diari de Terrassa, La Mañana, El 9 Nou, Diari de Sabadell, Diari. Sens cap mena de dubte, m’hi addereixo.

Un agradable aroma m'arriba de la cuina em recorda que, a casa avui, és un dia de festa. Per l’origen de la meva dona, celebrem el Thanksgiving day (Dia d’acció de gràcies). De tota manera, he aconseguit catalanitzar la festa canviant el gall d’indi per un pollastre català, d’aquells de barretina. I quan el l’”appel pie” faci acte de presència, el cava català regarà les pomes.

I ara , si em permeteu, segueixo amb la dura tasca del soffing.

23/11/09

Desafecció


Tinc clar que som un país... snob, per anomenar-lo d’alguna manera. Entre moltes altres coses, hem pujat al carro dels anglicismes: abans fèiem negocis ara fem bussines, abans anàvem a córrer, per allò de mantenir-nos una mica en forma, ara fem footing. En un tres i no res hem passat dels calçotets als slips, i així tot un regueró de paraules.

El que no entenc és, per què no parlem clar quan ho podem fer?. I ja no em refereixo a aquests anglicismes dels que us parlava. Em refereixo a paraules que tot i trobar-se en el diccionari, (no són un invent de darrera hora, no dic això) no són d’ús habitual com per exemple: desafecció.

Estem molt preocupats per la desafecció dels ciutadans” diuen els polítics i molts, quan ho escolten es pregunten: és tracta d’una nova modalitat de la grip A?.

És el problema dels eufemismes, no tothom els entén. Els ciutadans no és que estiguin desafectats sinó que n’estan fins els... mismíssims. I sinó pregunteu-li al propietari d’aquesta furgoneta, ja veureu com de ben segur no utilitzarà la paraula desafectat.
I dels polítics (d'alguns polítics) avui, no en parlaré. Vull dormir tranquil.

6/11/09

Final anonymity


Ja em disculpareu pel títol però, tot això em sembla tant de pel·lícula. Sigui com sigui, el proper dilluns dia 9 de novembre les targes de prepagament no identificades, les també dites anònimes, seran desconnectades del tot. Línia i número desapareixeran per sempre.

Les intencions són bones, pretenen evitar qualsevol tipus de delicte greu. Les realitats, com sempre, comprometen els propòsits. Es pot comprar targes de prepagament anònimes fora d’Espanya, a banda del que es pot trobar en el mercat negre.

La història va començar fa dos anys, amb l’entrada en vigor de la “Ley de consrvación de Datos, relativos a las Comunicaciones Electrònicas”, que obliga les operadores de telefonia a recollir les dades dels titulars de totes les línies telefòniques de prepagament, per tal de poder rastrejar la destinació i l’origen d’una comunicació, així com la identitat del titular.

Si ets un dels titulars de les més de tres milions de línies, que encara estan sense identificar, ja pots córrer. Això, o aprofita el cap de setmana per d’acomiadar-te de la línia i del número perquè, es perdran per sempre.

Resquiescat in pace

2/11/09

g 8 (ge buit)


Qui de vosaltres no ha sentit parlar del G8 però, tots sabeu qui el forma?, teniu clar la importància de les seves reunions i de les decisions que prenen?.

Per no inventar i sortir dels marges he anat a Viquipedia, faig copia literal del que allà diu. Jo tan sols afegeixo unes imatges que il·lustren una de les seves reunions.
...

G8
De Viquipèdia

Estats membres del G8

El Grup dels vuit, o G8 o Grup dels set més Rússia, està integrat pel Canadà, França, Alemanya, Japó, Itàlia, els Estats Units, el Regne Unit i Rússia. El G8 organitza una cimera anual de caps d'estat per a discutir sobre temes econòmics i polítics.

Història

El G8 es va originar arran de la crisi petroliera mundial de 1973 i la recessió global subsegüent. Els problemes mundials van motivar la formació del Grup de la Biblioteca, una reunió de ministres i experts financers dels Estats Units, Europa i Japó per a discutir temes econòmics.

El 1975 el president francès Valéry Giscard d'Estaing va convidar als caps d'estat de sis països desenvolupats democràtics a una cimera a Rambouillet, i va proposar la creació de cimeres regulars. Els participants van acordar reunir-se anualment en una cimera dirigida per un president rotatiu. Aquest va ser l'origen del que es va anomenar popularment el Grup dels Sis (G6), integrat per França, Alemanya Occidental, Itàlia, Japó el Regne Unit, i els Estats Units. El president nord-americà Gerard Ford va suggerir convidar al Canadà per a la segona cimera, i el grup es convertiria en el Grup dels Set (G7).

El 1991, després de la fi de la Guerra Freda, la Unió Soviètica va començar a reunir-se amb el G7 després de la cimera principal. Aquest grup va ser conegut com a P8 (El Vuit Polític), o col·loquialment com a "G7 més 1", després de la cimera de 1994. Es va permetre que Rússia participés com a membre ple a partir de la cimera de 1998 a Birmingham, Regne Unit, creant així oficialment el Grup dels Vuit. Però, Rússia va ser exclosa de la reunió dels ministres financers, ja que no es considera una potència econòmica important, i per tant el nom G7 avui dia es refereix a la cimera de ministres financers específicament. La participació de Rússia no ha estat lliure de controvèrsies. El 18 de febrer, 2005, els senadors nord-americans Joe Lieberman i John McCain van demanar que Rússia no fos convidada, fins a que el president rus Vladimir Putin realitzés reformes veritablement democràtiques.

Estructura i activitats del G8

El G8 no és una organització amb una administració transnacional, a diferència d'altres institucions. La presidència del grup és rotativa entre els estats membres anualment. L'estat que té la presidència ha de realitzar reunions ministerials i la cimera de tres dies dels caps d'estat, i ha d'assegurar la seguretat dels participants.

Les reunions ministerials aborden temes com ara la sanitat, compliment de la llei, l'ocupació i altres temes importants pels estats membres. La reunió ministerial més important és el G7, la qual es refereix específicament a la reunió dels ministres de finances del G8 llevat de Rússia, però, inclou representants de la Unió Europea. També es realitza una reunió més curta, coneguda com el G8+5, que inclou a Mèxic, al Brasil, la República Popular de Xina, Índia i Àfrica del Sud.





28/10/09

Per al teu somriure (bis)

Avui em prenc la llicència de repetir el títol d’un post. Si bé el continguts res tenen a veure, la finalitat si és la mateixa: posar un somriure a més enllà dels vostres rostres.

Potser no dona més seguretat en el nostre entorn però, tampoc en resta...


video

27/10/09

Per al teu somriure

Aquest darrer cap de setmana, per allò de mantenir-me en perfil baix i anar a llocs on no hi hagi gaire gent, vaig anar a Andorra. Feia dos anys que no hi anava però, tot segueix igual. La gent continua sortint carregada dels centres comercials amb els carros plens a vessar de: sucre, tabac, licors, formatges. A mi em dona la impressió que hi ha qui ho paga més car que a casa seva però, cadascú fa el que vol amb els seus diners.

Després d’adquirir algunes debilitats personals, vam anar a dinar a un restaurant d’Andorra la Vella, res de l’altre món. Ben dinat, abans de sortir, vaig passar pel servei a rentar-me les mans. Mentre ho feia, de reüll i a través del mirall vaig veure una màquina penjada a la paret, sense prestar-hi massa atenció vaig pensar que es tractava d’una expenedora de preservatius. A partir d’aquí em vaig fer la meva pel·lícula preguntant-me: “qui després de sortir amb el pap ple, li ve de gust comprar un preservatiu?” “qui n’adquireix un d’aquests marca no t’hi fixis?”...

Sigui com sigui, la meva sorpresa va arribar en el moment d'assecar-me les mans, la màquina no era de preservatius sinó, expenedora d’un raspall i pasta de dents per un euro. Per fi, algú pensa en quelcom tant important com ho és la neteja de la boca i del manteniment de les dents.

Segons els meu humil parer, molt encertat. Molts haurien de seguir el seu exemple, segur que la nostra rialla i el nostre alè, els hi agrairan.




21/10/09

Teoria de la relativitat


El titular del Jutjat d’ Instrucció número 30 de Barcelona ha decretat la llibertat, amb càrrecs a l’ex president del Palau de la Música Fèlix Millet, i l’ex secretari Jordi Montull.

És ben cert que la gent no hauria d’anar a la presó, sobre tot quan no hi ha mala fe, quan et diuen que ho tornaran, quan tan sols ha robat, quants milions?, un i mig ?, dos ?, quants milions d’euros dieu?...

No siguem durs amb ells, ja ho diu el seu advocat: ho han pagat amb l’escarni i la vergonya.

Estic convençut que tècnica i legalment, no hi ha res a dir però a peu de carrer, fa mal. En clau política, cada cop hi ha més gent que diu que tots són iguals, que no val la pena anar a votar. Així ens va. Ara cada cop més veus parlen de la justícia VIP. De què parlem, d’allò de: “tanto tienes tanto vales?

La realitat, el nostre dia a dia, és que si deixes de pagar una multa o un impost veuràs com acabes: notificació, increment d’un 5%, notificació, increment d’un 20%, publicació al BOP, i finalment, embarg. I eh!, que podem estar parlant d’una taxa per la recollida d’escombraries, si ho fem de la declaració de renda no se on podem anar a petar...

Bé, que com diuen: “tot depèn del color del cristall amb el que es miri”, és a dir, pura teoria de la relativitat, mireu sinó:



Així és com tu veus casa teva



Així la veu el comprador




El banc no en te cap dubte



El taxador no s'hi posa fulles


I l'Agència Tributària ho te clar, tens una mansió.

20/10/09

El valor del temps

això es un tros de cel, blau, clar, nítid

Vaig marxar deixant enrere Güertel’s, Millet’s,etc. i torno trobant-me’ls tots sobre la taula. Hi ha menús que els haurien de treure de la carta.

Vaig marxar en una tardor molt més que estiuenca, i torno en una tardor que és mes hivern que altra cosa. De la màniga curta a l’anorac en un tres i no res.

Em queden dies de vacances i repetiré tranquil·litat, bons aliments, hores de seixanta minuts i minuts de seixanta segons, cels blaus, nits fosques, arcs de sant Martí, núvols...

Seré com el Guadiana, apareixeré i desapareixeré fins esgotar-les.


arc de sant martí, engolllit pels nuvols




i acabant el dia...


les nits son nits, fosques, negres.

5/10/09

Aquest cop si...


Del 5 al 12 d'octubre

1/10/09

Sanitat


La noticia

Segons el darrer “Índex de Consumidors de la Sanitat Europea” elaborat pel Health Consumer Powerhouse (consultora sueca), amb el recolzament de la Comissió Europea (CE). Per segon any consecutiu, la sanitat espanyola es deteriora i obté una puntuació similar a molts països de l’est d’Europa.

Per a la realització d’aquest informe, s’ha mesurat un total de 34 aspectes corresponents a sis grans grups: drets dels pacients i informació, la e-salud (ús de noves tecnologies en la gestió del sistema i la comunicació entre els pacients i els professionals), temps d’espera per a rebre un tractament, resultats (esperança de vida, mortalitat), quantitats de serveis que s’ofereixen i política farmacèutica. A cada aspecte se li va donar un pes relatiu perquè la suma del sistema ideal fos 1000 punts. La màxima puntuació l’obté Holanda amb 839, la mínima Latvia (Letonia) amb 449, i España 639, lloc 18 de 31.


(...)

Ara, recolzant-me en aquesta notícia, seria molt fàcil carregar les tintes dient les mil i una d’un servei que té molt que desitjar. Això ho tenim clar però, no crec que fos just per molts professionals que estan treballant amb ganes, amb manca de mitjans, de temps, contra corrent. I pensant en ells intentaré fer un exercici més equilibrat, sense oblidar però tots aquells altres que tracten els pacients com si fossin un número, que han deixat penjada la vocació i el codi deontològic en no sé quin armari perdut...

Reflexions en veu alta

Sense entrar en disquisicions de si jo si o jo no, crec que tots tenim la nostre part de culpa. Donem una ullada sinó a qualsevol servei d’urgències hospitalari, ple fins la bandera. Està clar, que és més rentable anar al servei d’urgències que al CAP. Per que?... anàlisi de sang, radiografia, electrocardiograma, i així un llarg etcètera. El resultat és que cada persona acapara un munt de serveis i professionals, que no fan altra cosa que provocar cues immenses.

Si donem una ullada als CAP, ens trobem amb cues de “pacients” a la caça de la seva recepta. Som veritables acaparadors de medicaments. Ah!, hi ha una veritable fal·lera amb els antibiòtics

Som amants de les proves, com més cares millor, no sabeu el que “farda”...

I què me’n dieu de les baixes?. Qualsevol va amb al metge una excusa dolorosa, per tal que li donin un paperet que li permetrà no anar a treballar.

Hi ha més molt més, això només és la punta d’un iceberg que crema als professionals de la sanitat, malbaraten els diners de tots i col·lapsen el sistema.

La meva realitat, en tres perles (+ una)

Tinc una doctora, la meva internista, que val el seu preu en or. És una excel·lent professional. Segur que n’hi ha molts/es com ella, però ara em toca dir: gràcies Àngels.

Tinc un metge de capçalera, que ni em mira quan vaig de visita (per no fer ni s’aixeca de la cadira). Em va consolar el dia que em van dir que era normal, normal?. Sembla que ho fa amb tothom. Felicitats dr............!, coi, no sé ni com es diu... ni ganes... (no penseu que hi vaig moltes vegades, m’ha vist tres cops en tota la meva/seva vida).

I finalment, per allò d’acostar la sanitat al pacient, em van canviar de CAP. Per què deixar-me en un que tinc a 500 metres de casa poden anar a un altre que està a l’altre costat del poble?...

"Ara fa un any, vaig anar al metge per un dolor intens a la cama, em van dir que m'havien de fer una elestromiografia. Ara fa un any que espero em toqui"

22/9/09

Violència

Filosofia

L'home sobresurt de la resta de la creació en la mesura que ell mateix reconeix la seva pròpia naturalesa, quan ho oblida, s'enfonsa més baix que les bèsties. Per a altres éssers vivents, ignorar el que són és natural; per a l'home, és un defecte.

Boecio, filòsof del segle V.

Realitat

Abusos i violència sexual (de gènere), violència de i a menors, violència filio parental, violència al professors, a metges, a gent gran, etc.

Violència i més violència.

Reflexió

Des de fa temps hem pregunto: en què ens estem equivocant? Jo no tinc la resposta, possiblement entre tots la trobarem però, la realitat és que hi ha una pèrdua de valors constant que, com la fuita en una canonada, amenaça en deixar-nos secs. Mentre tant, mentre no trobem respostes i donem solucions al problema, les víctimes d’aquest retorn al més primari dels orígens, no fa altra cosa que seguir patint.

De ben segur no hi ha un sola cosa que ho ha generat sinó, la conjunció de moltes. En plantejo una d’elles:

Crec que hi ha una generació de pares/mares (posterior a la meva) que, amb bones intencions, s’ha equivocat. Han canviat el paper de pares pel d’amics, deixant un buit impossible de cobrir. Els que no han sucumbit, s’han convertit en pares conciliadors. Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada, els defineix en dos grups: els pares pre constitucionals i els post constitucionals.

Crec que s’ha de fer alguna cosa i ho hem de fer entre tots. Mirar cap un altra costat no farà que canviï res.

La no violència, és cosa de tots!


21/9/09

Cas Millet: no n'hi ha per tant


No entenc com la gent s'ha indignat tant amb això d'en Millet. Perquè, a veure, qui no s'ha apropiat algun cop de 3,3 milions d'euros de l'empresa on treballa? I encara li diré més: qui no s'ha endut uns clips o un paquet de folis a casa? Qui no té en una caixa de seguretat d'una entitat de crèdit 1.831.372 euros en diner negre, eing? I qui no ha fet obres a casa seva per valor d'1.300.000 euros? Escolti que està tot caríssim. Fas cuina i lavabo, tires a terra un envà i de seguida ja et puja això. Jo estic per demanar el nom del paleta perquè ho trobo barat. I qui no s'ha gastat mig milió d'euros en viatges? Miri, aquest estiu mateix vam anar a passar el dia a Salou. Entre benzina, peatges, dinar i una samarreta per la nena a les paradetes del passeig... bé, mig milió no, però 450 ben bé. Ei, i al restaurant vam partir-nos dos primers per a tots quatre i no vam prendre vi.

I qui no s'ha pujat el sou multimilionari de president d'una Fundació semipública sense donar explicacions a ningú? I qui no ha comprat un local per un milió i mig d'euros i al cap de quatre anys no ha intentat vendre'l pel doble a l'entitat semipública que dirigeix, i ha aturat l'operació a l'últim moment perquè la policia trucava a la porta del seu despatx? I qui no justifica la seva actuació dient que ha pagat en negre dietes a una coral infantil, a professors de música i a voluntaris jubilats, o que pagava les comissions als que li aconseguien patrocinadors privats a través d'una societat de la seva propietat? Vaja, és que qui estigui lliure de pecat llanci el primer feix de Bin Ladens. I a qui no li ha passat tot això durant anys sense que ningú se n'adonés de res, sense que ningú descobrís res, sense que cap de les administracions que donaven calés sospitessin res, de res, de res?

Res, que som davant d'un crac. Que li donin la Creu de Sant Jordi... ai no, que ja la té.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 56. Divendres, 18 de setembre del 2009

19/9/09

A grans mals, grans remeis

Ramón Quintás (president de la Confederación Española de Cajas de Ahorro, CECAS), considera que la situació que viu Espanya actualment "excedeix en gravetat les viscudes" i que "davant de situacions extraordinàries només hi ha remeis extraordinaris"

Aleshores, proposa un seguit de mesures socials que em deixen bocabadat:

1. A partir d’avui, baixarem els tipus d’interès en totes les operacions de crèdit efectuades en les nostres entitats

2. De forma immediata, deixarem sense efecte els cobraments de comissions en els pagaments de rebuts, en les transferències, en l’expedició de targes de crèdit i la seva renovació, en el manteniment de comptes i llibretes, en la retirada de diners dels caixers, etc.
3. Fins que no sortim de la crisi, dedicarem els beneficis obtinguts a Obres Socials.

4. ...

De repent, sento un soroll fort, i m’adono que m’havia quedat dormit davant la “tele” mentre feien el “quart d’hora” de publicitat.

Reprenen l’entrevista i el President de la CECA diu:

Si les forces polítiques i els agents socials no arriben a un acord per sortir de la crisi "seria convenient que hi hagués unes eleccions generals" per conferir a un altre govern la capacitat d'actuació que necessita Espanya.

I jo em pregunto:

1. Quan parlem d’agents socials no parlem de les caixes i altres entitats bancàries, veritat?

2. Quan parlem de culpables les caixes no hi tenen res a veure, veritat?

En realitat no van contribuir a inflar la bombolla, que va!. Vull recordar quan em vaig comprar el meu primer cotxe, a crèdit, em va haver d’avalar el meu pare. Fins fa pocs mesos, amb nòmina precària donaven una hipoteca (milionària) que permetia comprar la casa, el cotxe i anar de vacances, vaja el valor real de les coses, per això hi ha tanta gent enganxada...

D’haver-ho sabut, hauria continuat dormint... zzzzzz

18/9/09

Sugus


Ja se que no és molt habitual però, tal i com van les coses, el millor és aturar-se un instant per gaudir uns “sugus”, a veure si ens endolceix una mica la vida. En especial uns quants per la Nur, per en Ferran i per la Rita.

Els vostres desitjos són...

15/9/09

Grip, ah!


Ja se que parlar de la “grip A” a aquestes alçades no és gens original. He de dir que en moltes ocasions m’havia plantejat fer-ho però en totes, vaig resistir la temptació.

Tal vegada us preguntareu, per què avui?. Dons, perquè estic cansat d’aquestes exagerades campanyes informatives, que no fan altra cosa que crear una psicosi cada cop més gran entre la població. Pandèmia, morts, més pandèmia, més morts, fins que et preguntes: quan em tocarà a mi?.

(Pensareu que soc un exagerat, és possible però jo ja havia pres la decisió de no anar de vacances, per si a grip...)

Sembla conya però, hi ha gent que no para de rentar-se les mans, que quan et troba no sap si fer-te un petó, donar-te la ma o marxar corrent. Les empreses fan plans de contenció, per quan tots els empleats estiguin malalts. Les escoles, han obert de miracle. Molts són els que deien que havien de romandre tancades.

Arribats a aquest punt és quan decideixes començar a llegir sobre el tema, veure vídeos: diaris, notícies, internet, you tube... gran error! A partir d’aquest moment en funció del que vegis o llegeixis, estàs llest. Moltes de les informacions són tant tendencioses, es qualsevol sentit, es clar.

L’any 2007, podíem llegir a adn.es:
3.000 morts a l’any per la grip a “España”

La malaltia afecta a un 25% de la població i provoca la meitat de las baixes laborals, amb un cost anual de 210 milions d’euros (parlàven de la grip comuna)

A data d’avui, ha mort una vintena de persones a causa de les complicacions provocades per la grip a “España”.

El 31 de juliol, hi havia un acumulat de 1.117 morts per accidents de transit a “España”.

Mireu, jo he decidit dues coses:

1r. Aniré de vacances, allà on decidim.
2n. Tot i formar part del que anomenen, grup de risc. No em posaré una vacuna sobre la qual, encara no s’ha fet estudis suficients.

Bé, que cadascú faci el que cregui convenient. Jo us deixo una informació totalment objectiva. Es tracta d'unes taules amb diferències de símptomes entre la grip comuna i la grip a.

Ah!, si sou dels que penseu que us manquen unes màscares, us deixo tres solucions casolanes, per si s’esgoten...

9/9/09

Pandèmia

A finals del passat mes d’agost, segons dades de la Organització Mundial de la Salut (OMS), havien mort en tot el món, a causa de la Grip A, un total de 1.154 persones. Cal tenir en compte que aquestes xifres els hem d’agafar amb pinces donat que, no tots els països estan obligats a denunciar tots els casos (?). Per tant, el nombre d’afectats i morts podria ser superior.

Des del passat 26 d’abril, moment en el que la OMS va donar l’alerta mundial, la psicosi va en augment, tot és febre, febre i mes febre, por i més por...

... i mentre tant, tots plegats, passem de puntetes mirant cap un altre costat intentant no veure les 10.000 persones que moren, a diari, a causa de la fam i la desnutrició.

Aquí teniu un curt que mostra una part oblidada de la societat. La gent que viu de les restes dels altres per poder sobreviure, i a sobre, amb una rialla als seus llavis mentre nosaltres, ens queixem de tot.

Aquesta si és una malaltia, una veritable pandèmia causada per la Globalització...

8/9/09

Agost i final...

La veritat és que em resistia a posar l’entrada del mes d’agost per por de fer-me pesat però, és massa tard no?.

Bé, el mes d’agost el resumiré en dos titulars, el primer:

“Un os polar arriba a les platges de Blanes”

i el segon:

"Alt risc potencial d'incendi forestal a Blanes"

I ja s’ha acabat parlar de l’estiu, hi ha moltes coses que són actualitat i mereixen fer-hi una aturada.

3/9/09

Juliol


Juliol

Aquest any, el mes de juliol duia una sorpresa musical que s'afegia al tradicional Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava, i al Festival de Musica Sa Kosta Barrakes.

Cada un d’aquests espectacles, per les seves característiques, requeria un pla d’emergència i la coordinació de l'esdeveniment:

El Concurs Internacional de Focs d’Artifici de la Costa Brava de Blanes, en tractar-se d’una activitat d’alt risc. No oblidem que quan parlem de material pirotècnic estem parlant de material explosiu, en quantitats que sobrepassen els 7.000 Kg. I quan parlem de públic, parlem de més de 200.000 espectadors en un sol dia .

El Festival de Musica Sa Kosta Barrakes, per les 5.000 persones que, en funció del grup, omplen el camp de fútbol.

I la “sorpresa”, per les característiques del muntatge: escenari amb torres de 16 metres d'alçada. La quantitat de públic: 20.000 persones. I el lloc on es va celebrar: la platja.


I en directe, des de la platja de Blanes: "La Oreja de van Gogh"

Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava 2009
Del 21 al 27 de juliol


I demà, agost i final...

1/9/09

Obert!

En aquests quasi tres mesos d’absència m’he preguntat, en moltes ocasions, perquè no penjava al blog un cartell de tancat. Una i altra vegada em deia però, tranquil Josep Lluís que això és cosa de dies. I els dies han anat passant sense penjar cap cartell ni cap article.

(De tota manera, el cartell hauria d’haver dit: tancat per feina!, poc usual i mes en aquestes dades, però ben real).

Intentaré explicar-vos algunes imatges i poques paraules, el que ha estat el juny, el juliol, i l’agost:

Juny

El 15 de juny, iniciàvem el Servei de Vigilància, Salvament i Socorristes a les nostres platges. Tres llocs de socors, vuit torres de vigilància i un total de 24 socorristes aquàtics vetllen per la seguretat a les nostres platges fins a finals del mes de setembre.



Aquest any hem implementat el servei, amb una embarcació ràpida de rescat. Una molt bona eina que ha augmentat la seguretat a les nostres platges però, que ha sumat més temps de dedicació al servei.

I com sempre, les realitats s'imposen a tota ficció.



I acabàvem el mes de juny amb les revetlles de sant Joan i sant Pere, on el foc i els petards es feien present arreu...



Continuarà...

7/6/09

Ja està fet

Ja està fet, com molts (menys dels que ho haurien d’haver fet) he votat. Crec que és un deure triar els qui ens ha de representar però, no estic content. Hem arribat a un punt on no tries la millor opció sinó, la menys dolenta. I això no és bo. Tampoc ho és, el fet que els partits polítics no hagin estat capaços d’explicar-nos que significa el nostre vot, quina importància té, en que ens afecta. PSOE i PP han bipolaritzat un discurs, que res tenia a veure amb el que anàvem a fer. Per ells, ha estat com un sondeig del que pot passar en les properes eleccions generals, com si no coneguessin el país, què com molts vaixells va a la vela, segons el vent que bufa... i així ens va.

Són molts els que creuen que no val la pena anar a votar, el Parlament Europeu està molt llunya, res a veure amb la política del dia a dia. Dons estan una mica errats.

El Parlament Europeu, que avui sortirà d’aquestes eleccions, decidirà coses tan properes a nosaltres com ho és l’aire que respirem (Medi Ambient), el tipus de vehicles que conduirem (Indústria), la durada de la baixa de maternitat o quin tipus d’etiquetes duran els aliments. Un cop més decidirà com es gasten els euros de pressupost comunitari, quantitat gens menyspreable. Per tant, ens afecta, i tant que ens afecten les decisions d l’Eurocamera, i a partir del Tractat de Lisboa, encara més: política agrícola comuna, pesca, espai i transports.

Bé, ara només queda veure si no han guanyat, aquells que ens volen fer treballar més de 65 hores setmanals, aquells que no volen polítiques d’integració familiar, aquells que volen privatitzar la sanitat i abaratir l’acomiadament. En fi, que tots sabem del que parlem...

Bona nit.