Bricolage

Des de fa uns dies, estic practicant el multidisciplinar art del bricolatge: fusteria, electricitat, pintura, aigua, etc. Aquesta noble activitat és la conseqüència de tres fets que van ineludiblement lligats: vacances, preu de les factures (si entra un professional a casa) i tenir una segona residència que et te sempre a punt un escenari propici: l’aixeta degota, la porta no tanca (si és que hi ha porta sinó, un sempre està a punt de posar-ne una, total si ho ha un fuster, no ho faré jo...)

Tenir temps lliure després d’un any intens, és un perill. Hi ha moments en els que m’he trobat dret cavant una paret, como si estigués gaudint una obra mestra. De repent, una pregunta: i si pinto? (cagada pastoret). El següent és estar fins allà de la pensada. Total, la paret no estava tant malament...

Bé avui serà dia de repòs, m’he de recuperar de les butllofes que em vaig fer ahir amb el tornavís, una eina maleïda de la qual us en parlaré un altra dia, estic sensible per fer-ho ara.

I sentat a la butaca llegint el diari, em trobo amb un editorial en defensa de Catalunya que ha redactat conjuntament dotze diaris: El Periódico, La Vanguardia, Avui+, El Punt, Segre, Diari de Girona, Regió 7, Diari de Terrassa, La Mañana, El 9 Nou, Diari de Sabadell, Diari. Sens cap mena de dubte, m’hi addereixo.

Un agradable aroma m'arriba de la cuina em recorda que, a casa avui, és un dia de festa. Per l’origen de la meva dona, celebrem el Thanksgiving day (Dia d’acció de gràcies). De tota manera, he aconseguit catalanitzar la festa canviant el gall d’indi per un pollastre català, d’aquells de barretina. I quan el l’”appel pie” faci acte de presència, el cava català regarà les pomes.

I ara , si em permeteu, segueixo amb la dura tasca del soffing.