24/2/10

Comencen les vacances?


El pres de Guantánamo ha arribat a la una de la matinada a Torrejón

1. • Agents del Ministeri de l'Interior i un advocat han rebut el reclús a peu de pista
2. • Rubalcaba confirma que el reu tindrà permís legal de residència

MÉS INFORMACIÓ
Chacón explica que l'arribada del pres confirma l'interès d'Espanya pel tancament de Guantánamo
Els EUA envien a Espanya el primer dels cinc presos de Guantánamo
El CNI participarà en la vigilància i la protecció dels presoners
PILAR SANTOS / MAYKA NAVARROMADRID

El primer pres de Guantánamo que acull Espanya ha arribat aquesta matinada a la base de Torrejón de Ardoz (Madrid), segons han confirmat a EL PERIÓDICO diverses fonts oficials al corrent del trasllat. Un avió militar dels EUA ha aterrat a la una de la matinada a l'aeròdrom i ha deixat el reclús, a qui esperaven agents del Ministeri de l'Interior i un advocat, que li tramitarà els papers d'immigració.Espanya s'ha compromès a ajudar l'Administració nord-americana a tancar el penal i té previst acollir quatre reclusos més, que arribaran a Espanya en els pròxims dies. Cap dels cinc té antecedents penals.

Nascut a Gaza

El noi arribat aquesta matinada va néixer a Gaza i va viure a l'Aràbia Saudita i el Pakistan.Els serveis d'espionatge d'aquest últim país el van detenir i el van entregar als nord-americans, que el van traslladar a Guantánamo. Aquestes dades són conegudes gràcies a la informació facilitada al gener pel ministre d'Exteriors de l'Autoritat Nacional Palestina, Riad al-Malki, en una visita a Madrid.Abans d'aterrar a Espanya, l'avió que va sortir de Guantánamo va fer escala en un altre país europeu, on els agents havien d'entregar un altre pres, segons les mateixes fonts consultades.

Permís legal de residència

El pres palestí de Guantánamo tindrà un permís legal de residència i llibertat de moviments restringida.Així ho ha explicat als periodistes el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, en declaracions al Congrés, on ha confirmat que aquesta persona -el primer reclús de la presó nord-americana que acull Espanya- ha arribat aquesta matinada, és d'origen palestí i no té cap causa penal oberta enlloc.En funció dels acords fixats entre la UE i els EUA, la persona acollida no té cap causa penal oberta ni als Estats Units, ni a Europa ni al seu país d'origen.

Només en territori espanyol

Tot i que tindrà llibertat de moviments dins d'Espanya, no podrà creuar la frontera, tal com s'ha acordat per a tots els presos que arribin als diferents socis europeus. La llibertat de moviments estarà circumscrita al territori del país d'acollida.Segons Rubalcaba, encara no s'ha determinat el nombre exacte de presoners de Guantánamo (Cuba) que seran acollits per Espanya, ja que s'estan estudiant diversos expedients per comprovar si es compleixen tots els requisits exigits, tot i que ha aclarit que no seran més de cinc en total.

Donar-li poca notorietat

Tampoc ha volgut facilitar més detalls sobre aquest primer reu perquè la intenció del Govern és que pugui refer la seva vida a Espanya i, per a això, com menys notorietat se li doni, més facilitat d'integració tindrà, ha dit.En tot cas, ha deixat clar que els presos que siguin acollits per Espanya viuran d'una manera absolutament ajustada a dret, amb un permís de residència per raons humanitàries i amb la possibilitat de treballar.

Tot plegat garantint, a més, la seguretat de tots els espanyols.

Transcripció literal de la notícia publicada avui al Periodico de Catalunya

Qué en penseu?

23/2/10

Creu de Sant Jordi

Notícia del 23 de febrer: Millet retorna, finalment, la Creu de Sant Jordi.

21/2/10

Elasticitat temporal

No ho negaré, em manca temps. I amb un problema com aquest, només hi veig dues solucions:

1. Deixar de fer coses
2. Rebaixar el temps de descans

(Una no em convenç l’altra, no m’agrada).

Després d’un temps de reflexions i càlculs m’ha quedat clar que, “ o et renoves o mores”. Per tant, he posat en marxa una d'aquestes solucions anomenades: “nyap”. Es tracta d'afegir sis hores al dia, 3 AM i 3 PM.

Ja se el que direu però, a mi sempre m’ha agradat més la vida feta a mida que la prêt-à-porter…

(... i tot això per dir-vos que us demano disculpes per les meves absències)


Publireportatge

Els darrers dies d’absència els he dedicat a crear aquest poster-comunicació. L’he de trametre en breu a la Universitat de la Corunya per a la seva presentació el proper mes d’abril, en el marc de les:

“V Jornadas sobre Socorrismo basado en la evidencia científica y Soporte Vital Prehospitalario en el medio acuático.

"I Ciclo Internacional de Conferencias sobre Socorrismo Acuático”.

En aquest treball faig una exposició de la municipalització del servei, en contra d’una tendència cada cop més arrelada que tenen les Administracions a externalitzar-ho tot. Amb aquest sistema, ni ens estalviem diners ni ens donen millor servei. Per tant, que hi guanyem?...

Segur que a les empreses privades no els farà molta gràcia però...

I per si algú encara dubte de que em manca temps, veieu on estava entre la una i les cinc de la matinada. A les deu del matí no n’hi havia prou, les darreres pluges provocaven un petit despreniment i, calía implementar-hi mesures de seguretat.

tic, tac, tic, tac, tic, tac...

20/2/10

... se n’ha de venir de mena

6/2/10

Medicina alternativa

“Alguns cops cura més que la medicació”

nominat al millor anunci de l'any

Gràcies Genís

4/2/10

Jubilació als 67 anys


Jubilació als 67 .... o als 76 .... o als...

Imatge típica d'un administratiu al seu lloc de treball dins uns anys…… havent complert els 67 anyets !!
(Gràcies Xavier)

3/2/10

Cernet per punts

Carnet?

Punts?
...

2/2/10

L'elixir...


Que us semblaria anar al llit i al despertar-vos, tenir dos anys menys?.

Qualsevol podria pensar en el mite de l’elixir de l’eterna joventut, no?. Dons no, no és d’això del que us estic parlant. En realitat ho faig d’una proposta del govern per regalar-nos dos anys menys de tranquil·litat, dos menys per fer el que realment ens toca després d’haver-nos passat tota la vida treballant, dos anys menys de vida, no laboral, és clar...

La veritat és que no visc pensant en el moment que compliré els 65 anys però, qui no s’ha fet mai alguna pregunta al respecte?: que faré quan em jubilin?, viatjaré?, llegiré?, aniré a pescar?, o pel contrari em dedicaré a donar voltes pel passeig del mar sense rumb fix, acabant sempre en el “banc del si no fos” amb altres col·legues jubilats?.

Sigui com sigui, i pensem el que pensem, el govern s’està plantejant treure’ns dos anys de dubtes, vol que ens jubilem als 67 anys.

Certament no es pot negar que hi ha una augment de jubilats i pel contrari, decreix el nombre de treballadors, que són el qui fan possible la sostenibilitat del sistema. Que s’ha de fer alguna cosa?, és cert. Però els perden les formes, no es pot anar així per la vida, sense consens, amb precipitació, posant la por al cos. Em sembla que hi molts punts a tractar abans, per exemple: que passa amb les pre jubilacions? O és que veurem gent treballant fins als 67 i altres amb 50 veient-los anar a la feina.

Avui podéim llegir a el periodico de catalunya) que comencen a parlar de la singularitat de certs col·lectius. La veritat és que no em veigamb seixanta i tants anys, conduint un vehicle d’emergències anant a un incendi, a una fuita de gas o a cercar una persona desapareguda. I si és així, que els deus us protegeixin...


I amb la pujada de l’IVA, del proper juliol, igual es pensen que han descobert la pedra filosofal...