31/7/07

Pictograma

Els pictogrames són símbols internacionals que ens comuniquen informacions elementals. La seva característica principal és que són de ràpida interpretació i n’hi ha una extensa gamma . Els trobem en tots els àmbits del nostre entorn i és important el seu coneixement, donat que hi ha un important grup amb informacions de perill, com per exemple els que ens informen en els transports de matèries perilloses: explosiu, comburent, corrosiu, tòxic, inflamable, nociu pel medi, etc.

Però això no és tot, vas et compres un telèfon d’última tecnologia i novament et trobes amb un munt de pictogrames que has de desxifrar, per tal de saber on radica el perill abans de posar-lo en marxa.

Aquí teniu un exemple del que us parlo i el seu significat. Amb una mica de sort podreu fer una trucada amb el nou mòbil:




Posi en marxa el seu telèfon sense riscos, no ho faci en llocs on estigui prohibit la seva utilització o en llocs on pugui causar interferències..

La precaució a la carretera és el principal. Recordi que no està permès la utilització del telèfon mòbil mentre condueix.

Interferències. Tots els dispositius mòbils poden ser susceptibles a les interferències que poden afectar el seu rendiment.

Apagui el seu mòbil en els hospitals, avions, benzineres i prop de materials explosius.


30/7/07

Ergonomia


Ergonomia és una paraula que ve del grec ergon: “acció”

El concepte d’ergonomia és quelcom que varia en funció del lloc on estàs cercant. Mentre que uns la tracten com una ciència, altres ho fan com a disseny. Per mi la millor definició la trobem a l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball: “tecnologia que s’ocupa de les relacions entre l’home i la feina”. De tota manera, el que no es pot negar és que ens trobem davant d’un camp de coneixements multidisciplinaris, on les ciències biològiques i d’enginyeria, han de treballar juntes per obtenir una adaptació mútua entre l’home i el seu lloc de treball.

El disseny ergonòmic en els nostres llocs de treball, pretén obtenir un ajust adequat entre les aptituds o habilitats del treballador i les demandes que té el seu lloc de treball. L’objectiu final és optimitzar la productivitat al temps que es garanteix la satisfacció, la seguretat i la salut dels treballadors.

Per a tots els treballadors, la implantació de la Llei de Riscos Laborals ha estat un pas endavant en favor d’aspectes com el de l’ergonomia però, que passa quan arribem a casa?, tenim clar aquest concepte i l’apliquem de la mateixa manera com ho fem a la feina?. Crec que la resposta és que no.

Després de tota aquesta xerrada, que no té altra pretensió que conscienciar a uns i altres. Us vull presentar un gadget que em sembla prou interessant per tots aquells que ens passem hores i hores davant l’ordinador, sense tenir massa en compte si estem ben asseguts o si la vista pateix més o menys.

Es tracta d’un aparell que hem de posar a la part superior de la pantalla. Aquest mesura la distància i la posició de treball. Si estem ben posats, la llum serà blava, sinó, canviarà a vermella i parpellejarà, senyal inequívoca que ens hem de moure.

El podeu trobar a:
http://usb.brando.com.hk/prod_detail.php?prod_id=00234 a un preu de US$26.00

26/7/07

Piroart

Que ningú pensi que aquesta setmana hi ha relaxació, tot el contrari. El seguiment de la seguretat de les moltes festes en aquests dies es celebren a Blanes, fa que no hi hagi ni un moment per asseure’m davant aquest engendre fantàstic que és l’ordinador, en tot cas el just per descarregar la càmera i seguir endavant. Amb tota la informació que vaig recollint, intentaré fer-vos més endavant, una visió dels altres focs, els que es veuen des del punt zero. Us adonareu que res a te a veure amb el que vosaltres teniu la sort de gaudir.

Bé, us deixo alguna fotografia d’aquests, els altres focs. I no deixeu de veure Pyro Blanes, el bloc d’en Xavi, us agradarà.






22/7/07

Els colors de la pirotècnia



Crec que és molt encertat definir un castell de focs d’artifici com un espectacle de llum i color. Però jo aniria encara una mica més enllà i afegiria el concepte del so com a element fonamental. Ho vam poder comprovar en el dispar del guanyador de l’edició 2006: Pirotècnica Europla, amb una impressionant “batucada” que va combinar tots els elements d’un bon espectacle pirotècnic.

Si entrem a parlar de colors, us he de dir que no té la mateixa dificultat fabricar-ne un o altre. Els colors del semàfor: verd, groc i vermell són els més fàcils, mentre que el blanc, el taronja, el blau en són els més difícils. A aquests darrers s’hi por afegir altres games, com pot ser el color verd poma.

Perquè aquesta dificultat?

Doncs per la formulació química que duen uns i altres.

A continuació, us poso una taula on podeu veure de que estan fets uns i altres colors:


Arribats a aquest punt, l’objectivitat fa que els focs siguin dia a dia diferents per cadascú. Parles amb un i et diu que han estat meravellosos, amb un altre i et diu que lents. Per posar en comú els criteris d’uns i altres, a Blanes facilitem jurat popular, un seguit de factors que han de tenir en compte a l’hora de puntuar l’espectacle del dia, i que són aquests:

Riquesa i varietat de colors (s’ha de tenir en compte la dificultat que us comentava abans)
Ritme (Els espais buits són molt negatius, no agrada al públic)
Originalitat (Formes, dibuixos, etc)
Focs aquàtic (característica dels que tenim mar i l’espectacle es dispara en aquest entorn)
Potenciació de l’escenari

Cada criteri es puntua amb un màxim de10 punts, amb la qual cosa una pirotècnia pot obtenir com a millor nota, 50 punts.

Ja només queda veure els focs cada dia des del mateix lloc, així hi ha un visió igualitaria per tots els que volem puntuar.

És el vostre torn, veieu i puntueu.

21/7/07

Pirotècnics


Hola a tothom,

Avui dissabte i fins el proper divendres dia 27 comença el XXXVII Concurs Internacional de focs d’Artifici, Trofeu Vila de Blanes 2007. Serà una setmana plena de feina per tots els qui treballarem d’una o altra forma en el dipositiu de seguretat.

Us proposo que vingueu un dia, que gaudiu de tot el que Blanes us ofereix: restauració, platges,gent, per acabar veient un inigualable espectacle pirotècnic, un dels millors de la península. Si veniu, recordeu seguir tots els consells de seguretat que d’una o altra forma us fem arribar.

A partir d’avui, intentaré penjar uns videus i unes fotografies diferents a totes les que esteu acostumats a veure d’un castell de focs. El castells des de dins.

Ens veiem.

19/7/07

Senyal de perill


El dimecres dia 18 de juliol, en un programa de televisió matinal d’aquests d’estiu, van presentar un seguit de senyals de trànsit, que com a mínim hem de qualificar de curioses. Blanes és posseïdora d’una d’aquestes curiositats. Aquí us la presento: perill cambrer.

No penseu malament, es tracta de la idiosincràsia del nostre passeig marítim i la ubicació dels bars i les seves terrasses. Un vial amb dos carrils separen les unes dels altres. Els cambrers/res es juguen el físic per travessar amb una safata i les consumicions que nosaltres, els clients, els demanem a qualsevol hora del dia. El senyal pretén informar als conductors d’aquesta circumstància i alertar d’aquest perill.

Podeu veure el senyal a la web del Ministerio de Educación y Ciencia:


clicleu sobre el senyal

Denúncia per internet


El meu bon amic i company M.A.R. em mostrava dies enrere l’esborrany d’un treball molt ben elaborat. Es tracta d’un tríptic en el que se’ns dona tota la informació necessària per poder fer una denúncia per internet. Aquesta idea ja ha sortit a la llum, la Policia Local de Blanes ha començat a distribuir per diversos establiments de la nostra població aquests tríptics. A banda d’això veig que ja hi ha un enllaç des de la plana web de l’Ajuntament de Blanes a la de Gencat Policia de Catalunya, on podem omplir el formulari.

Trobareu més informació a : forumdeblanes:
http://usuarios.lycos.es/forumblanes/

Veig que Malgrat també compta amb aquesta iniciativa. La seva Policia Local ha posat un enllaç des de la pàgina web de l’ajuntament cap a la pàgina web de la Policia de Catalunya.

Incivisme

I si ahir us parlava dels que van sense l’obligada pòlissa d’assegurança en el seu vehicle, avui aprofitant que m’he aixecat molt d’hora, m’he dedicat cercar estadística sobre els que van sense permís de conduir, tot plegat és esgarrifós.

Mireu i jutgeu vosaltres mateixos, us deixo la transcripció literal d’un forum sobre cotxes i temes legals:

18/7/07

Lacra


Aquests dies he parlat en el bloc de les meduses, del mosquits, dels eriçons de mar, quan en realitat hi ha una veritable lacra que volta pel nostre entorn: els conductors sense assegurança.

Pel que sembla, les nostres carreteres en van plenes, sinó veieu l’estadística que va facilitar la DGT i el Consorci de Compensació d’Assegurances: Uns dos milions de vehicles circulen sense assegurança per les carreteres espanyoles. L’any 2005, va haver-hi un increment del 15% en comparació a l’exercici precedent. El fitxer informatiu de vehicles assegurats (FIVA) conclou que hi ha 25,7 milions de vehicles assegurats mentre que a 31 de desembre hi havia 27,7 de vehicles matriculats. Els comptes són clars, dos milions de diferència.


Que passa si ens aturen i no tenim l’assegurança?

És una opinió personal però, molt menys del que caldria. I és que des de la reforma del Codi Penal, conduir sense la segurança obligatòria ha deixat d’esser un delicte per passar a ser només una falta administrativa, diuen que l’atac és ara on fa més mal: la butxaca.

A partir d’aquell moment, es sanciona amb multes que van dels 600 als 3000 euros. De tota manera tot i que abans era delicte, tot podia acabar amb la consideració de si el conductor tenia solvència econòmica o no. Si aquest al·legava que no podia pagar, el jutge el podia multar amb 60 euros (més barat que assegurar-se)

Bé, no val donar-hi més voltes. El que condueix sense assegurança és un mal conductor, és insolidari, temerari i un potencial delinqüent, donat que davant d’un accident, per por a ésser descobert fugirà deixant al algú mal ferit allà mateix.

Tot plegat és una opinió... la meva

16/7/07

Les espècies més perilloses del Mediterràni


L’any 2005, el departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va llançar una campanya de conscienciació, per la gran quantitat de bosses, plàstics, tetrabrics, i llaunes que es trobaven al mar. Crec que aquesta és tan vàlida ara com aleshores. Per tant, avui em faig ressò d’aquella i torno a posar sobre la taula les mateixes preguntes i respostes:

Com arriba tanta brutícia al mar?

La procedència dels sòlid flotants al mar és diversa:

Des de les platges.

Tot allò que molta gent deixa a la platja quan se’n va, acaba abocat al mar. Cal tenir en compte que la platja no és una piscina, sinó un ecosistema viu i dinàmic que pateix les conseqüències dels nostres descuits. Pensem que molta de la brutícia que entra al mar, retorna després a les platges. Per tant, si no evitem també generar residus per altres vies que seguidament enumerem, podem trobar desagradables sorpreses quan vulguem passar un dia de platja.

Dels carrers i rieres.

Allò que llencem al carrer o a les rieres, arriba a les aigües marines. Tot, degut a l’acció de la pluja o el vent.

Des de casa.

Per lluny que ens sembli, també la gran quantitat d’objectes i material no reciclable que es llença al vàter (preservatius, compreses, envoltoris...) acaba perjudicant seriosament la vida del mar.

Des de les embarcacions.

S’imposen multes a les empreses que realitzen abocaments incontrolats de residus. Però sembla que la penalització econòmica encara no és, per algunes empreses, incentiu per a deixar de contaminar.

15/7/07

La picada de mosquit

Per vèncer al nostre enemic, l’hem de conèixer. I això és el que pretenc fer avui amb els mosquits, perquè:

A qui no li ha picat algun cop un mosquit en alguna part del seu cos? I és que aquests arriben quan som més vulnerables: màniga curta, roba fina, dormim sobre el llit...

Hi ha dos moments del dia que són els seus preferits, al matí i al vespre. En el primer cas sembla que es desperten amb força, a la nit hi ha gana. A banda d’això hem de saber que són selectius a l’hora d’escollir la seva víctima. Ens trien en base al color de la pell, a l’olor, al gas carboni que desprenem, a l’edat, estat de salut. En definitiva un seguit de factors que fa que uns o altres siguem més proclius a tenir una cita amb ells, millor dit amb elles, ja que són les fèmines les que es dediquen a xuclar sang per alimentar les seves cries.

La veritat, és molt difícil prevenir una picada d’aquest insecte, per molts aparells d’ultrasons, cremes o mosquiteres que ens posem, pel que sembla, la rapidesa en donar un bon cop de ma és el millor remei.

Que fem si ens ha picat?

Primer de tot no rascar-nos després, podem posar-nos algun tipus de pomada que ens hauran aconsellat a la farmàcia, i sinó, diuen que un bon remei és l’amoníac.

Està vist que la millor solució és no sortir ni de nit ni de dia, no beure coses dolces, tapar-nos be i esbrinar si alguna de les nostres colònies o locions no els agrada...

Sort!

14/7/07

Les garotes i la seva punxada

Les nostres platges són una font inesgotable de bons moments però, si no tenim cura d’alguns aspectes perillosos d’aquestes, també ho poden ser d’ensurts en el millor dels casos.

Avui us parlaré d’un accident comú en les costes com la nostra (Costa Brava) on les roques són quelcom més que paisatge, són l’hàbitat natural de moltes espècies marines com la garota.

La garota de mar, és un invertebrat marí format per una solida closca de plaques endurides per calç, i coberta de pues . Les que habiten en les nostres costes no porten verí per tant, la seva punxada no sol produir lesions greus però si doloroses. El problema es produeix en trepitjar-ne un, la fragilitat de les pues fa que un cop enfonsades en el peu es parteixin quedant incrustades dins.

Què hem de fer si en trepitgem un?

Com a primera mesura i més important, procedirem a desinfectar la pell amb un antisèptic tipus “betadine”. A partir d’aquí, intentarem treure les pues amb unes pinces de punta estreta o amb una agulla estèril. Si es fraccionen, podem aplicar una barreja d’essència de trementina, àcid salicílic i lanolina a parts iguals, fins a l’expulsió de la pua. Cal tenir en compte que no sempre pot ser possible retirar-les sense una intervenció mèdica, i que el problema principal radica en una potencial infecció.

Quines són les mesures preventives?

Hem d’evitar banyar-nos en zones on hi hagi gran quantitat de garotes, i si ho fem hem d’anar preparats amb calçat adequat per no punxar-nos.

12/7/07

Sam el teu home del temps

Avui mentre estava preparant un tema per posar al blog, la meva dona m’ha dit: com és que no has parlat encara d’en Sam?. Caram, m’havia oblidat d’ell, però d’avui no passa.

En Sam és un producte d’Activa Multimèdia, marca tecnològica de la Corporació Catalana de Radio Televisió, però fruit d’un treball conjunt en el que hi ha participat les Universitats Pompeu Fabra i Ramon Llull.

En Sam us donarà la previsió del temps en català, castellà i angles. Però, entreu i veieu:
http://www.meteosam.com/cat/index.php

Ja em direu que us sembla
.

11/7/07

A l'estiu fora calor!

Aquesta tarda he anat a l’àrea Bàsica de Salut de Blanes, i com sempre mentre espero, he tafanejat els pòsters i els fulletons amb informació que allà tenen. N’he vist un de contemporani a l’època de l’any que ens trobem que m’ha agradat. Un cop a casa, he entrat a la web de catsalut i he vist la totalitat de la campanya: a l’estiu fora calor! Permeteu-me que la comparteixi amb vosaltres.






















Transport sanitari (2)


Ahir us vaig dir que la teníem, avui us la mostro per allò de que: una imatge, val més que mil paraules.

10/7/07

Transport sanitari



És evident que el transport sanitari ha canviat quantitativament i, el que és millor, qualitativament en els darrers anys. La professionalització ha estat un del elements fonamentals d’aquest canvi. S’ha passat del transport de malalts o accidentats pur i dur, a un transport amb una assistència prèvia, en la que prepara, cura, estabilitza i immobilitza a aquests, abans de traslladar-los a un centre sanitari. La diferència és fonamental per garantir la posterior recuperació del pacient.

I és que el trasllat de ferits amb vehicles, és va iniciar a Catalunya i a Europa a finals del segle XVIII, durant les guerres napoleòniques. Els francesos van pensar que era millor portar el ferit a la reraguarda, abans de posar en perill els pocs metges que tenien. Aquelles carretes tirades per cavalls les van anomenar ambulàncies (de l’arrel francesa ambulant “deambular o caminar”).

Seguint amb la historia, veiem que la entitat Creu Roja va començar a desenvolupar les tasques del transport sanitari a Catalunya per l’any 1872. Des d’aleshores i fins els anys seixanta, va participar en multitud d’esdeveniments que han marcat la nostra història: epidèmia de grip a Barcelona, l’any 1918. La guerra civil (1936 a 1939), la riuada del Vallès al 1962, i en tots els pobles de les nostres contrades, amb les ambulàncies que des de les seus o assemblees locals feien anar amb soldats i voluntaris.

Però fent un salt al moment actual, ens trobem amb un altre sistema de transport sanitari modern, i coordinat arreu de catalunya. El podem diferenciar en dos grups: urgent i no urgent.

Urgent

Transport primari urgent, es considera aquell que va des del punt on hi ha l’emergència, fins al primer centre o dispositiu sanitari, on puguin atendre el pacient. Com us deis, el normal que ja rebi una primera assistència per part del personal, en el mateix lloc de l’emergència.

Transport o trasllat urgent, és el que es realitza amb premura de temps, sense preveure quan serà requerit. És un trasllat interhospitalari, ja que es realitza entre dos centres sanitaris.

No urgent

Transport o trasllat programat no urgent sol·licitat amb antelació. Permet la previsió de recursos tant humans com materials. Es caracteritza per ser un transport entre el domicili del pacient i el centre hospitalari. Un bon exemple d’aquest són els trasllats per fer rehabilitació.

A les imatges superiors podeu veure els tres tipus utilitzats per realitzar aquests serveis:

Unitat de Suport Vital Bàsic: dotada amb personal i equips que permeten l’assistència tecnicosanitària en ruta : maniobres de reanimació bàsiques i control de les funcions vitals.

Unitat de Suport Vital Avançat i Suport Vital intermedi: dotada amb personal i equipament que permet l’assistència intensiva, tècniques de reanimació avançades i tècniques de suport vital avançat.

TAM (transport aeri medicalitzat) helicòpters medicalitzats: dotats de personal i equipament que permet l’assistència intensiva, tècniques de reanimació avançades i tècniques de suport vital avançat. La diferència amb l’anterior radica en el temps de resposta entre el lloc dels fets i el centre assistencial.

A Catalunya, el SEM compta amb un Centre Coordinador (CECOR) on es reben totes les trucades del 061 les 24 hores del dia. Després de valorar els casos determinen els recursos que han d’activar.

Recordeu que al trucar al telèfon 061 heu de donar totes les dades: que li passa al pacient, des d'on truqueu, població, telèfon de contacte, etc.

Per aquells que sou de Blanes, el departament de Protecció Civil de l’Ajuntament, compta amb una unitat de Transport Sanitari Urgent, la qual podeu activar per qualsevol emergència trucant al 092 o al 972358666. Quantes més opcions, més garanties.

9/7/07

El llamp

Espectacular fotografia efectuada per Kane Quinnell

Dies enrere, llegíem com un llamp havia ferit de gravetat a una dona de 22 anys mentre passejava per la platja. Malauradament aquesta dona moria, dies més tard, a causa de les ferides produïdes per la descàrrega elèctrica sobre el seu cos.

Què és un llamp?

Podem definir-lo com una descàrrega d’electricitat estàtica acumulada en un núvol sobre la terra. Es produeix de forma violenta alliberant llum i energia elèctrica. Aquesta càrrega es va acumulant a través de la continua fricció dels cristalls de gel que en ell es troben.

Arribat a aquest punt, quan un núvol es troba carregat d’electricitat estàtica tendeix a descarregar-se allà on pot. Recordeu el que passa amb l’electricitat estàtica en un dia sec?. En apropar-nos a un objecte metàl·lic salta, una guspira emetent un soroll i fins i tot provocant-nos una mica de dolor

Dons, el mateix fa un núvol, en trobar-se carregat d’electricitat estàtica, té la necessitat de descarregar-se. Habitualment ho fa a través d’un llampec, de forma violenta.

El perill dels llamps

Cada any moren o són ferides per culpa dels llamps unes 2000 persones. El llamp ens pot fer mal a través de quatre processos bàsics:

-Descàrrega directa
-Cremades
-Ona de xoc
-Descàrrega elèctrica indirecta

Habitualment cauen i solen ser mortals en alta muntanya, sobretot a l’estiu. No és tant corrent a la platja i a ciutat, les antenes, parallamps i edificis els dissipen sense masses conseqüències.

Com ens protegim

En primer lloc no hem d’utilitzar aparells elèctrics i/o electrònics: telèfon mòbil, GPS, emissores, etc.

Ens allunyarem d’elements metàl·lics, si en duem a sobre els deixarem.

Baixarem de la muntanya

Intentarem posar-nos en llocs tancats. El cotxe pot servir, tot i que no hem de tocar cap element metàl·lic conductor.

Recordeu: Generalment el perill comença quan cau el primer tro i dura fins una hora després d’haver caigut el darrer llamp o tro.

8/7/07

GEAS Guardia Civil

Avui amb aquest article, vull encetar una nova categoria anomenada “operatius”. En aquesta, us donaré a conèixer tots aquells grups que treballen de forma coordinada, professional i protocol·litzada en totes les emergències que esdevenen en el nostre entorn.

I començaré pels GEAS (Grupos de Actividades Subacuaticas) de la Guàrdia Civil

Tal i com diuen en la seva pàgina web, l’elevat nombre de serveis de socors i rescats en mitjans líquids o no líquids, però que requereixen equips autònoms de respiració, duts a cap per la Guàrdia Civil, fa necessària l’organització d’uns grups especialment preparats en activitats subaquàtiques i dotats dels mitjans adequats que facin possible aquests serveis, de gran importància en tractar-se de la seguretat de persones, amb les màximes condicions de seguretat i èxit.

Comeses:

Vigilar i socórrer i rescatar en medis líquids o no líquids, però que requereixin mitjans autònoms de respiració.

Recuperació de cadàvers, vehicles i altres objectes submergits.

Protegir i vigilar en determinats casos, i quan així es determini, les zones fluvials o marítimes on es realitzin competicions nàutiques o subaquàtiques.

Practicar diligències pròpies de Policia Judicial per fets ocorreguts en aquests medis específics.

Reconeixement de fons, casca d’embarcacions, obres u objectes submergits, amb finalitats de seguretat, protecció antiterrorista o vigilància fiscal.

Us puc dir que he tingut l'orgull i el plaer de treballar i col·laborar amb ells en diferents ocasions. La professionalitat i l’entrega és un dels factors més característics de la seva feina, sens dubte garanteixen la seguretat en el nostre entorn.


http://www.guardiacivil.org/quesomos/organizacion/operaciones/fiscal/maritimo/geas.jsp

7/7/07

Bandera Blava



Aquest estiu, el paisatge a les platges de Blanes, i les de 45 municipis més de Catalunya, s’ha omplert novament de color blau, el blau del guardó a la qualitat ambiental portat a terme per la FEEE (Fundació per a l a Educació Ambiental d’Europa) amb el patrocini de la Comissió Europea.

Aquest guardó consisteix en un Bandera Blava que oneja aquest anys a les platges de Sant Francesc, Blanes Centre i s’Abanell, més la que han concedit al Port Esportiu (Club Vela Blanes), al qual hem de felicitar per la feina ben feta.

Crec que és un motiu d’orgull veure aquesta bandera, perquè això vol dir que tenim platges i ports amb la qualitat ens mereixem.

Per tenir aquesta qualificació, s’ha de demanar i demostrar anualment que les condicions són bones. Amb la qual cosa uns i altres ens hem d’esforçar perquè tot estigui en excel·lent estat.

Criteris com aquests són necessaris per posseir la Bandera Blava:

- Elevat nivell de la qualitat d’aigua de bany
- NO existència de vessaments d’origen industrial o aigües residuals
- Existència d’un Pla d’Emergència

- Nombre de papereres suficient per tenir la platja neta
- Neteja regular de la platja

- Informació de serveis a la platja on oneja la Bandera Blava
- Oferta d’Activitats en matèria d’Educació Ambiental
- Serveis (WC) suficients i accessibles
- Existència de servei de vigilància, salvament i socorrisme
- NO circulació de vehicles a la platja
- Restricció d’animals a la platja
- Accessos a la platja fàcils i segurs

- Manteniment de les instal·lacions

- Punts d’accessos per a persones amb limitacions físiques
- Existència de telèfon públic

Si voleu veure el llistat de platges amb Bandera Blava, visiteu:


http://www.20minutos.es/data/adj/2007/06/01/673.pdf

3/7/07

Per la teva seguretat no et deixis cap cap per lligar





Si la SEGURETAT és important a terra, en el mar és vital. El diferencial fonamental entre un lloc i l’altre són els mitjans disponibles. Imagineu-vos com ha de ser trencar-se una cama mentre estas pescant davant les illes fiyi?. A terra ho ténen fácil, una trucada al 061 i allà que va una amulància o un metge. A qui truquem a alta mar?.

El millor que podem fer és prevenir per així evitar qualsevol accident, que pugui comprometre la nostra vida o la dels nostres companys.


Per tant, aquí et presentem una sèrie de recomanacions per tal que la teva feina arribi a bon port:

La majoria dels accidents que es produeixen al mar són produïts per caigudes, relliscades o cop, per la qual cosa és fonamental avaluar els riscos per detectar les situacions perilloses que es poden produir a bord, i poder així evitar-los.

Comprova que el vaixell està equipat correctament, amb l’equip de seguretat necessari: armilles salvavides, mitjans d’extinció d’incendis, pintura antilliscant, baranes...

Tingues en compte que el cansament tant físic com mental és el pitjor enemic a alta mar, per la qual cosa procura descansar tant com sigui necessari per prevenir accidents, així com l’estrès tant físic com psicosocial, atès que són una de les principals causes de descuits.

Així que, és fonamental tenir una bona planificació en matèria de prevenció de riscos laborals a alta mar.

Cal cercar un conjunt que integri la tècnica, l’organització, la feina a bord, les relacions socials entre treballadors, la influència de factors ambientals a la feina i l’educació laboral en les formes segures de realitzar la feina; així com també les indicacions d’utilització de les mesures de seguretat i les reaccions que cal aplicar en cas d’emergències, comptant per fer-ho amb la participació dels treballadors i els empresaris.

En tots està treballar per evitar córrer riscos i prevenir accidents.


És la teva vida i
la dels teus companys

... així que inverteix una mica de
temps a revisar-ho tot, abans
d’iniciar cada jornada...

i assegura’t que tot està bé.
Que ni ells ni tu esteu en perill


http://www.mtas.es/

2/7/07

L'ham

En aquest article no vull entrar a jutjar l’art de la pesca, en tot cas les males arts d’aquells que la practiquen deixant zones d’utilització conjunta en situació de perill.

I tot això, ve donat per un article que he llegit en el blog de l’Albert, que posa de manifest la queixa de veïns i banyistes en trobar-se una zona de bany minada d’hams.

L’ham és un utensili inventat per l’home fa milers d’anys. Té com a finalitat enganxar peixos. Tot i això, no és difícil enganxar-se un mateix o enganxar un altra de l’espècie humana.

Una de les característiques de l’ham, és que porten un arpó o mort, que impedeix a la captura desenganxar-se fàcilment.

Què hem de fer si ens clavem un ham?

Mai s’ha de moure un ham si s’ha clavat profundament. Cal anar a un centre mèdic de forma immediata.

Si està clavat de forma superficial i no estem a la vora d’un centre mèdic, haurem d’actuar de la següent manera:

1. Agafi l’ham amb unes pinces

2. Giri i empenyi l’ham a través de la pell fins que surti la punta

3. Talli amb uns alicates la punta (arpó o mort)

4. Tregui’l en sentit contrari (hem tallat l’impediment)

5. Netegi bé la ferida amb sabó i aigua.

Ara toca anar al metge, la infecció pot ser el principal problema a banda que fàcilment ens posaran la vacuna antitetànica.

Una cigarreta?


1/7/07

Aneu de vacances amb cotxe?


En arribar a aquestes dates, hi ha un augment important de la circulació de vehicles per les nostres carreteres. És la tan coneguda operació sortida que perdura, tot i la diversificació dels sistemes que utilitzem per anar de vacances: avió, tren, vaixell, etc.

Bé, si sou del grup de les quatre rodes, us vull donar 10 consells que heu de tenir en compte abans de sortir, i així evitar algun ensurt desagradable. Es tracta de fer una revisió de 10 punts clau del nostre vehicle. Si sou uns manetes podeu fer algunes comprovacions bàsiques, altres intocables i només a l’abast d’un servei tècnic autoritzat.

Som-hi!

Pneumàtics
(Elements que es posen a les rodes de diversos vehicles i màquines. La seva funció principal és la de permetre un contacte adequat per adherència i fricció amb el paviment, possibilitant el frenat i la guia)

Hem de comprovar la profunditat del dibuix (1,6 mm, com a mínim) i la pressió d’inflat. Al manual del vostre vehicle trobareu les característiques . En tot cas, a l’Estació de Servei, hi ha una taula on hi figura marca, model i pressió (davat/darrera).
Sempre s’ha de fer amb els pneumàtics en fred, ja sabeu que amb el calor aquests dilaten i s’inflen.

Frens
(Dispositiu per detenir el moviment d’una màquina o un vehicle, que assegura que no comenci a moure’s de nou. L’energia cinètica perduda per la part que es mou, és transforma en calor )

En l’actualitat, els cotxes compten amb un sistema de testimonis de desgast. De no ser així, s’ha d’observar el testimoni de les pròpies pastilles de fre. Si heu de prémer el pedal de fre a fons per aturar el vehicle, o en frenar el cotxes es mou de banda a banda, el millor es dur el cotxe al taller.

Amortidors
(Dispositiu que absorbeix l’energia, utilitzat normalment per disminuir les oscilacions no desitjades d’un moviment, provinent de cops o impactes, element importantissim d’un vehicle)

Si notem que el cotxe rebota en passar per sotracs, és possible que estiguin per canviar. Podem comparar l’estat posant el nostre vehicle, al costat d’un altre d’igual marca i model, i veient el comportament d’un i altre.
Aquesta és una altra peça que hauria de canviar-nos un taller autoritzat.

Direcció
(Conjunt de mecanismes, mitjançant els quals poden orientar-se les rodes directrius a voluntat del conductor)

Si el volant té folgança, o la direcció assistida (servo assistència) fa sorolls, por ser símptomes d’un mal funcionament.

Visibilitat
Hi ha un seguit d’elements que s’han de netejar: fars, miralls retrovisors, vidres: davant, darrere i laterals. S’ha de comprovar també, l’alineació dels fars: direcció i alçada.

Nivells
No us oblideu dels nivells d’oli, refrigerant i líquid de frens.

Filtres

Aire i combustible molt importants, però n’hi ha d’altres com els de l’aire condicionat.

Corretges

S’ha de comprovar l’estat i la tensió.

Bugies

Si el vostre vehicle les porta, s’ha de tenir en compte que la seva vida estimada està entre els 25.000 i els 35.000 quilòmetres.

Bateria

Actualment no ténen cal manteniment, però si el cotxe ha estat aturat durant molt temps. S’ha d’incloure en la revisió.