Les espècies més perilloses del Mediterràni

L’any 2005, el departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va llançar una campanya de conscienciació, per la gran quantitat de bosses, plàstics, tetrabrics, i llaunes que es trobaven al mar. Crec que aquesta és tan vàlida ara com aleshores. Per tant, avui em faig ressò d’aquella i torno a posar sobre la taula les mateixes preguntes i respostes:

Com arriba tanta brutícia al mar?

La procedència dels sòlid flotants al mar és diversa:

Des de les platges.

Tot allò que molta gent deixa a la platja quan se’n va, acaba abocat al mar. Cal tenir en compte que la platja no és una piscina, sinó un ecosistema viu i dinàmic que pateix les conseqüències dels nostres descuits. Pensem que molta de la brutícia que entra al mar, retorna després a les platges. Per tant, si no evitem també generar residus per altres vies que seguidament enumerem, podem trobar desagradables sorpreses quan vulguem passar un dia de platja.

Dels carrers i rieres.

Allò que llencem al carrer o a les rieres, arriba a les aigües marines. Tot, degut a l’acció de la pluja o el vent.

Des de casa.

Per lluny que ens sembli, també la gran quantitat d’objectes i material no reciclable que es llença al vàter (preservatius, compreses, envoltoris...) acaba perjudicant seriosament la vida del mar.

Des de les embarcacions.

S’imposen multes a les empreses que realitzen abocaments incontrolats de residus. Però sembla que la penalització econòmica encara no és, per algunes empreses, incentiu per a deixar de contaminar.