30/6/08

Posa tu mateix el títol

A la vida hi ha qui et dona consells, qui et fa regals, qui…

Aquest cop, Alycie m’ha donat un consell regalat que vull compartir amb vosaltres.

Que major seguretat en el nostre entorn que, VIURE.

Ara, tu mateix posa títol al post.

Gràcies,

Vist a la maldición de sisifo



29/6/08

La fotoprotecció

Fa uns dies un conegut meu em deia: quina sort Josep Lluís, deus estar tot el dia a la platja. Si sabessis, pensava jo...

Aquesta és la realitat que tenim tots aquells que vivim a la costa. Arriba l’estiu i amb ell sol, calor, cremes i... més feina.

Sigui com sigui, com que el sol ens escalfa i il·lumina a tots, cal que tinguem en compte alguns consells que ens faran viure una mica més segurs.

Com ens podem protegir del sol?

Prendre’l durant les hores en què el sol és més suau (abans de les 12 del migdia i després de les 5 de la tarda).

Utilitzar cremes adequades i resistents a l’aigua. Posar-ne una capa generosa per tot el cos, les orelles, les parpelles i els llavis. Posar-nos la crema a casa, una mitja hora abans de prendre el sol i tornar-nos-la a posar després de cada bany i cada dues hores.

Protegir-nos amb roba, gorres, ulleres i para-sols. També cal saber que el sol es reflecteix a la sorra, l’aigua del mar, la neu o l’herba i que ens podem cremar sota el para-sol.

Beure aigua abundant mentre es pren el sol i també després.

Els dies previs a prendre el sol va bé posar-se crema hidratant a la cara i el cos.

Dutxar-nos i posar-nos crema hidratant després d’haver pres el sol.

Qui i quan podem prendre el sol?

Als infants se’ls ha de protegir encara més del sol (factor de protecció alt) perquè la seva pell no està preparada i el sol els fa més mal.

Les dones embarassades han de protegir-se bé del sol per evitar que els surtin taques fosques a la cara.

Les persones de pell més blanca, són les que s’han de protegir més del sol (utilitzar crema amb factor de protecció de 30 o més).

Les persones que es posen morenes amb facilitat també han d’utilitzar crema, com a mínim de factor de protecció de 15.

Si vostè té alguna malaltia de la pell, pregunti al seu metge si li convé prendre
el sol.

I recordi:

Les colònies i perfums poden ocasionar taques quan es pren el sol.

No utilitzi cremes de la temporada passada.

Els raigs UVA artificials també envelleixen i poden causar càncer de pell.

També ens hem de protegir del sol a l’hivern.

Consells facilitats per la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitaria.
Autors: MR. Senan. Grup Dermatologia. Lurdes Alonso; Vocalia Comunicació

23/6/08

Les meduses i (3)

CARACTERÍSTIQUES DE LES PICADES DE LES DIFERENTS ESPÈCIES DE MEDUSES I ALTRES CNIDARI


Pelagia noctiluca: les seves cèl·lules urticants posseeixen un verí bastant actiu que produeix sensació de coïssor i de vegades, dolor intens. Altres símptomes poden ser nàuseas, vòmits, enrampades musculars i dificultat espiratòria. És l'espècie més perillosa no solament per la seva toxicitat sinó també per la seva alta freqüència i la gran llargada dels seus tentacles.

Rhizostoma pulmo: és una espècie irritant encara que els contactes amb fragments de medusa o tentacles alliberats en aigua no produeix quadres dermatològics greus. El contacte de la medusa amb la pell, pot produir una intensa irritació acompanyada de coïssor o picor.

Cotylorhiza tuberculata: la capacitat irritant d'aquesta espècie és limitada, en part per la custa dimensió desl seus tentacles. Quan el contacte ocorre els seus efectes són lleus: d'irritació de la pell i picor.

Chrysaora hysoscella: l'efecte de la seva toxina és similar a la de Pelagia noctiluca encara, que Chrysaora hysoscella és una espècie no tan freqüent en el litoral Català.

Aurelia aurita: la seva perillositat és baixa a causa de l'escassa toxicitat del seu verí.

Velella velella: la seva perillositat és molt baixa, pràcticament nul·la.

Physalia physalis: els contactes amb els tentacles poden tenir conseqüències molt greus per als nedadors ja que contenen gran quantitat de cèl·lules urticants que injecten un potent verí amb propietats neurotòxiques, citotòxiques i cardiotòxiques. En qualsevol cas, pot produir coïssor i dolor intens com a conseqüència de l'íntim contacte amb els tentacles que s'embullen i adhereixen en l'intent de desfer-se d'ells. Com s'ha dit anteriorment, és una espècie molt poc freqüent en el litoral Català.
RECOMANACIONS PER PREVENIR PICADES DE MEDUSES

- Mantenir-se fora de l'aigua quan les meduses estan vora la platja. També convé evitar el batent de les onades, ja que és on habitualment s'acumulen restes de meduses.


- Tota mena de barrera que eviti el contacte de la pell amb la medusa és una bona forma de protecció. Per exemple: ús de cremes solars, banyadors que cobreixen el màxim de superfície corporal o roba lleugera com ara les samarretes.

- Arran de sorra: moltes de les meduses que arriben a la platja estan mortes, però fins i tot així, són perilloses. Els tentacles conserven bona part del seu poder urticant. No s'han de tocar!

- Si us esteu banyant i avisteu meduses: cal nedar pausadament i sortir de l'aigua. El fet de nedar enèrgicament fa que un mateix apropi més les meduses i els llargs tentacles poden arribar a tocar-nos i picar-nos. Recordar que: una medusa no ens atacarà mai.

RECOMANACIONS PER A L’ACTUACIÓ FRONT PICADES DE MEDUSES

- Sortir de l'aigua.

- No rascar-se, ni fregar la zona afectada amb res, ni amb tovalloles, ni amb sorra,...

- No heu d'utilitzar amoníac
- Si a la pell queden restes de tentacles visibles, retirar-los amb molta cura amb pinces o guants.

- Rentar la ferida amb aigua salada. Mai s'ha de fer servir aigua dolça, ja que el canvi osmòtic activa els cnidocists que puguin quedar i n'augmenta la quantitat de verí injectat.

- Posar-hi una bossa amb gel damunt la zona afectada durant uns 15 minuts.

Mai s'ha de posar el gel directament sobre la pell. Si la coïssor no s'atura, es pot repetir l'aplicació de la bossa amb gel durant 15 minuts més.

- Per tal d'evitar la infecció de la ferida, s'aconsella l'aplicació sobre la pell d'un antisèptic (alcohol iodat) 3 - 4 vegades al dia durant 48 a 76 hores. Fer això fins que cicatritzi la ferida.

QUINES PERSONES ESTAN EN SITUACIONS DE RISC?

- Les persones amb antecedents de problemes al·lèrgics, cardiovasculars o asmàtics han de tenir especial cura i evitar el contacte amb les meduses.

- Quant més gran sigui la superfície corporal que rep l'impacte (en relació al volum del cos), major seran els efectes tòxics. Pertant, els nens tenen un risc major.

- Cal tenir present que les persones que han estat picades una vegada, queden sensibilitzades. Així, una segona picada pot produir una reacció més virulenta i continuada.

Tot això, forma part del treball diari de molts científics que, de forma incansable i continuada treballen per estudiar aquests éssers que formen part del nostre entorn, a tots gràcies per la vostra tasca.

Les meduses (2)

Ara vegem-les i coneguem-les:




Les meduses (1)

Ja ha arribat el 23 de juny. Per una banda revetlles, foc i petards estan a punt. Per l’altre, platges plenes de gom a gom amb aquell olor característic de cremes protectores, olor a estiu costaner.

I des de fa una anys, en aquest darrer escenari, tenim uns altres actors barrejats amb la gent que es banya: Les meduses.

QUÈ SÓN LES MEDUSES?

Les meduses són animals invertebrats que pertanyen al grup dels Cnidaris que quan són adults, viuen flotant en el mar –són organismes pelàgics-. Tots els Cnidaris es caracteritzen per la possessió de cèl•lules urticants, els cnidocists, que empren per capturar preses i defensar-se. Quan aquestes cèl•lules entren en contacte amb una presa potencial es dispara un mecanisme que crea una petita ferida en la qual s’inocula una substància urticant. Aquest mecanisme és el que es posa en marxa quan una persona toca una medusa. Una medusa té milers de cnidocists, localitzats en els tentacles i aquests continuen actius encara que la medusa estigui morta o a la sorra. També es poden disparar i inocular la substància urticant per xoc osmòtic o tèrmic, sense necessitat de que hi hagi contacte.

A més de posseir aquestes cèl•lules urticants, tots els Cnidaris presenten simetria radial i tentacles. Dintre dels Cnidaris existeixen dos tipus de morfologia o estructura: el pòlip i la medusa. El pòlip és de vida sèssil i de forma cilíndrica amb la boca i els tentacles dirigits cap amunt. La medusa, de vida lliure, té forma de campana o ombrel•la amb el costat convexe cap amunt i els tentacles pengen del marge de la mateixa.

El cicle de vida de la majoria dels Cnidari inclou una fase pòlip i una fase medusa. En el grup Sciphozoa, grup al que pertanyen moltes de les espècies de la Costa Catalana, la fase predominant i més coneguda és la de medusa.

Les meduses viuen allunyades de la costa com individus aïllats o formant bancs, però periòdicament s’aproximen transportades pels corrents a la costa en quantitats variables, dependent dels anys. L’arribada de meduses a la costa és un fenomen natural que principalment té lloc, durant la primavera i gran part de l’estiu. No es coneix amb exactitud quins són els factors oceanogràfics i biològics que controlen les seves arribades i/o proliferacions a les platges i zones costaneres i no es poden fer previsions sobre les quantitats de meduses que arribaran cada any.

EL VERÍ DE LES MEDUSES

La composició del verí de les meduses és encara poc conegut i és molt variable depenent de l'espècie. En general se sap que el líquid contingut en les cèl•lules urticants té efecte neurotòxic o citotòxic, de vegades hemolític i cardiotòxic. L'acció tòxica final dependrà de la combinació de substàncies que compenen el verí i de diversos factors com:

Densitat de cèl•lules urticants, que varia segons les espècies de medusa i segons la localització de les cèl•lules: ombrel•la, tentacles o alguna altra part del cos de la medusa.

Zona del cos de la persona afectada. Si és en el tronc o prop del cap el verí passarà més rapidament al torrent sanguini que si, per exemple, es tracta de les extremitats.

Superfície corporal exposada. En el cas dels nens, la proporció de superfície afectada pot ser major en relació al seu volum o pes corporal i per tant, l'efecte del verí pot ser major.

Temps de contacte amb els tentacles. Els tentacles d'algunes espècies s'adhereixen al cos si es realitzen moviments bruscs per a desfer-se d'ells, això provoca que incrementi el nombre de cèl•lules que injecten el verí.

Edat, pes i estat de salut de la persona afectada. A més, si hi ha hagut exposició prèvia podria donar-se una sensibilitat addicional al verí. La majoria dels contactes amb meduses durant el bany són accidentals. Moltes de les picades es produeixen amb exemplars morts o restes de tentacles, ja que la capacitat tòxica persisteix bastant temps després de la mort de la medusa. Mentre que en altres mars del món es troben espècies, sobretot del grup de les Cubomeduses, que poden produir lesions molt greus i inclús la mort, la simptomatologia associada al contacte amb les meduses del nostre litoral, no sol ser molt severa. No obstant, poden presentar-se complicacions afavorides per alguns dels factors abans descrits. L'espècie Physalia physalis, la més perillosa de les espècies de Velella velella Cnidaris que hem nombrat, no sol trobar-se amb freqüència a les costes del litoral Català.

21/6/08

A bon entenidor...

15/6/08

Vaga de transports


Fa uns dies l'Arare, en relació amb el meu darrer article sobre la vaga de transports em deia textualment: mulla’t una mica, company, i digue'ns què en penses, de tot plegat. M’has llençat el guant i jo, per suposat, no el deixaré caure.

D’entrada he de dir que no puc ser imparcial. Tinc retinguda mercaderia urgent, des de fa més d’una setmana, en diferents punts de la geografia espanyola: Madrid, CIM Vallès, Girona, etc, sense saber quan, com i de quina manera m’arribaran.

Em pregunto com puc parlar del dret a vaga en general?, se’m fa impossible. Creieu que és el mateix una vaga de pilots d’avió que la dels portalliteres d’un hospital?. Fa vergonya fins i tot plantejar-ho. Els primers amb unes condicions de treball i un poder adquisitiu que ja voldrien els portalliteres i jo mateix.

La definició

Una vaga és una acció empresa de forma individual, o per un col·lectiu social, consistent a deixar de fer alguna activitat, dintre de les funcions del col·lectiu o individu, per a exercir una pressió social, amb vista a l’obtenció d’un objectiu concret.

Segons l'Organització Internacional del Treball, el dret de vaga és un dels mitjans legítims fonamentals que disposen els treballadors i les seves organitzacions per a la promoció i defensa dels seus interessos econòmics i socials.

Les obligacions (garanties)

L’article 28 de la Constitució reconeix el dret de vaga, no ho és menys que estableix limitacions indicant que s’ha d’establir garanties necessàries per assegurar que es mantinguin els serveis essencials per a la comunitat.

La realitat

• Embussos a les carreteres i ciutats
• Els mercats es queden sense peix, sense carn i sense verdures, la vaga deixa les
llotges buides i la llet sense recollir.
• Benzineres es queden sense combustible,
• La policia ha hagut d’escortar combois amb combustible, menjar, etc.
• Ramaders han hagut de llençar la llet a causa de la manca de recollides.
• El president de l'Associació Interprofessional de la Avicultura de Carn de
Pollastre (Propollo), Federico Félix, va indicar avui que en tres dies de
bloqueig del transport poden haver mort a Espanya més de dos milions de
pollastres, sobretot animals d’un dia.
• No renovació de contractes escombraria (setmanals) a causa de la manca de feina.

Personal

Arribats a aquest punt, encara voleu saber que en penso?

Doncs, estic cansat de ser el finalista de cadascuna de les vagues que es fan i desfan:

Vaga de transportistes: hem quedo sense el material que he demanat.
Vaga de pilots: “Casualment” la fan en època de vacances amb la qual cosa, segur que jo em quedo a terra.
Vaga de bus, de taxis, de pescadors, de ramaders, d’agricultors, de...

I a partir d’ara, per compensar, hi haurà puja de l’electricitat, de la llet, del transport, del gas, dels vols, i en un no res tornarem a estar allà mateix.

A mi, de petit em van ensenyar que les llibertats d’un acaben quan comencen la dels altres. Les meves les vulneren contínuament...

11/6/08

Sense paraules...sense menjar...





Aquestes imatges les he pres aquesta mateixa tarda en el supermercat on habitualment faig les meves compres. La vaga detransport ja ens ha deixat sense peix, sense carn i sense verdures...

Tinc molt a dir referent a això però, avui millor us cedeixo la paraula a vosaltres. Ja em direu com us va, i si us sembla, ho parlem.

Avui sense paraules i, sense menjar.

7/6/08

Reflexió en veu alta


Diana Delonzor diu en el seu llibre “Never be late again” (No tornis a arribar tard) que els impuntuals no tenen intenció de molestar a les persones que els esperen, ni tan sols de cridar l’atenció.

Doncs us he de dir que, al menys pel que respecte a mi, no ho aconsegueixen tot el contrari. Estic tip de la gent que arriba sistemàticament tard a tot arreu, sense pensar en res més que no siguin ells mateixos.

Però la cosa no acaba aquí, a aquest grup hem d’afegir-hi els que no tan sols els promocionen sinó els premien. Que com fan això?, mireu un dels exemples que m’ha passat aquesta setmana, malauradament un de tants:

Dilluns dia 3 de juny, reunió a les 10 del matí, a la seu del “CXXC” a Barcelona.

Decideixo sortir a les vuit i quart de Blanes, ja se sap que l’entrada a Barcelona a aquestes hores pot ser com a mínim densa.

Arribo a la barceloneta sobre les nou i mitja. Aparco el cotxe i em dirigeixo cap al lloc en qüestió. Un cop allà passo el corresponent control de seguretat, em penjo la tarja i cap a la sala de reunions. Recullo la documentació i a esperar. (que bé son les deu menys deu, penso jo)...

Tic tac, tic tac...a les deu i deu, una senyora de l’organització es dirigeix a nosaltres i ens diu: si no els sembla malament esperarem deu minuts més, encara manca molta gent.

Tac tic, tac tic, després d’una innecessària espera, la reunió comença a les deu i vint-i-cinc.

Un cop més han premiat els que arriben tard, a costa d’aquells que hem estat puntuals. Doncs no senyors, no!!!. La reunió ha de començar a les deu i el que no hi sigui, que es foti.

El problema és que aquest sistema de vida, i de manca de consideració, com si d’una taca d’oli es tractés s’estén per tot arreu: anar a prendre una copa, anar al cinema, anar al teatre, fins i tot anar a un funeral (bé, a tots els funerals menys el seu perquè aquest serà l'únic en el que seran puntuals, o no...).

És una reflexió en veu alta però, tan alta que vull que més d’un l’escolti, en especial aquells que arribaran tard a llegir-ho perquè haurà sortit un nou post ...

(m’estic tornant feble, crec que els he tractat amb molta suavitat)

4/6/08

Gràcies

Avui ha estat la Rita qui, des de la seva illaroja, m'ha regalat un premi: Amics per sempre. Ha estat com la pluja, que rega i fa crèixer les ganes de llegir, d'escriure i de compartir una mica de tot amb tothom.

Gràcies Rita

I ara, seguint amb el cerimonial, el comparteixo perquè segueixi i no s'aturi amb:

Des del meu mar http://elmeumar.blogspot.com/

Nau Argos
http://nauargos.blogspot.com/

Pyroblanes
http://pyroblanes.blogspot.com/

Suc de llimona 2.0
http://isisalto.blogspot.com/

Un racó del món
http://unracodelmon.blogspot.com/

Metis y otros seres http://www.metisasecas.blogspot.com/

2/6/08

Ordenança cívica

Llegeixo perplex que a Barcelona la Guàrdia Urbana ha sancionat en dos mesos a 1.170 persones per fer el “botellon”, a 695 per fer les necessitats al carrer, (necessitats?), 1.875 multes per penjar cartells i fer pintades i 692 per prostitució...

La meva perplexitat no és pel nombre de persones sancionades, ni pel motiu d’aquestes sancions. La meva perplexitat és per no veure molts altres aspectes sancionables, com per exemple: deixar mobles al carrer, malbaratar mobiliari urbà, no recollir els excrements dels animals de companyia.

Crec que com molts de vosaltres, no em tremola la ploma a l’hora de cantar les quaranta a aquelles administracions que no fan els seus deures però, no ens ha de tremolar tampoc a l’hora de senyalar amb el dit, a tots aquells conciutadans que van per la vida com si el món fos seu, sense pensar en els altres.

Que hi ha un senyal de trànsit que no m’agrada o em serveix per posar-hi propaganda, del tipus que sigui, allà que hi vaig...

Que trec a passejar el gos i aquest fa les seves necessitats, allà es queden...

Que he canviat els mobles, el matalàs o la tele, allà que els trec.

Per què trucar al servei de recollida gratuïta?, per què esperar al dia que passin a recollir-los?, per què?, si tot plegat és més fàcil fer-ho quan a un li dona la gana.

Crec que el corporativisme mal entès, fa que ens convertim en còmplices d’aquests fets per què, qui no ha vist mai fer una d’aquestes malifetes i a girat cua. Després ho paguem tots plegats. La recollida de mobles fora del circuït tindrà un cost afegit. Si hem de tenir una persona només per recollir excrements, l’haurem de pagar. Si no la tenim, ho pagarem quan trepitgem la tifarada. I com aquests mil casos més de tots coneguts.

Bé avui tocava lliçó d’educació cívica però, malauradament, els destinataris d’aquest post no el llegiran...