Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salut. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salut. Mostrar tots els missatges

14/6/10

Sang blava vs sang vermella

Semanes enrere, escoltava parlar al rei en roda de premsa mentre estava a punt de sortir del Clínic, dient: "En España debemos estar orgullosos de la sanidad pública que tenemos"...

Creieu que sap realment com està la sanitat pública?, jo estic convençut que no. De entrada, perquè no és un pacient normal. Vaja per no ser, no és ni pacient. (pacient ve de paciència, no?).
M’imagino quelcom així:

El rei

Li detecten un tumor, truquen per telèfon de des de Madrid, preparen l’arribada, agafa l’escorta, puja a l’avió que té a la seva disposició. Arriba a Barcelona, amb l’escorta se’n va cap al Clínic, i sense llista d’espera l’operen i, novament, escorta, avió i cap a palau... (Que buena es la sanidad...)

Jo

Allà pel mes d’octubre del 2008, vaig demanar visita amb el “meu metge de capçalera” (*) tenia un dolor intens a la cama esquerra. No hi va veure res rar, però el dolor continuava (ibuprofeno). A la segona visita, em deriva al traumatòleg. Aquest vol tenir elements de judici i demana em facin dues proves: una ressonància magnètica i una electromiografia.

La primera me la fan en poc temps. Que bo, pensava jo perquè, el dolor continuava.

La segona... la segona encara estic pendent que me la facin. Ha passat: un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, i ja estem en el mes vint (20).

No se si és llista d’espera o és que han perdut el meu expedient. Diuen que no, que és normal. Normal?

I jo, mentre recordo les paraules del rei, continuo mirant-me les benes. Tenen un to blavós però no, per elles hi passa sang vermella. Està clar que hauré de seguir esperant però, novament em fa mal la cama...

(*) em refereixo a aquell que m’ha tocat en sort, aquell que el dia que em doni la ma, només la ma, farà que surti de la consulta dient a tothom que m’ha fet una gran revisió...

6/2/10

Medicina alternativa

“Alguns cops cura més que la medicació”

nominat al millor anunci de l'any

Gràcies Genís

19/3/09

Ego dixit


Tal vegada per allò de l'associació d'idees, avui dia del pare, m'ha vingut a la ment les declaracions que va fer el "papa" fa uns dies en relació amb la sida:

"no es pot superar aquest problema de la SIDA només amb eslògans publicitaris. Si no està l'ànima, si els africans no s'ajuden, no es pot resoldre el problema amb la distribució de preservatius: al contrari, el risc és que el problema augmenti" (llegit en el Periòdico de Catalunya).

Abans que m'acusin de "quesejo", vull donar unes dades:

La SIDA és una pandèmia que afecta Àfrica d'una forma tràgica. 24,5 milions d'africans pateixen SIDA (24.500.000 africans), sis mil d'aquests moren cada dia (6.000 africans).

Un país com Sud-àfrica té un 20% de la seva població, 600.000 sud-africans, portadora del virus de la SIDA.

Bostwana, 250.000 habitants. El 80% dels adolescents de 15 anys, estan exposats a contreure la SIDA i morir per aquesta malaltia. Estem parlant de 200.000 nens, perquè això és el que són, nens.

I la solució papal per a aquesta plaga és la invocació a l'abstinència sexual juntament amb l'acostament al pensament.

Mireu, que m'acusin de "quesejo" però això em sembla una bejanada papal. Com ho és demanar que l'església reparteixi entre els pobres totes les riqueses que segur, no té...

Em segueix venint a la ment que no fa tant, la meva dona i jo vam dur a la meva mare, al meu germà i a la seva cosina a veure la Capella Sixtina, al comprar les entrades li vaig comentar: Arrivo amb due signore anziane ed uomo amb problemi...(vinc amb dues senyores grans i un senyor amb problemes), davant d'això em va respondre: qui, tutto il mondo paga la stessa. (aquí tot el món paga l'entrada).

Ho vaig interioritzar i em vaig dir: paga, paga i calla, que això serveix per a ajudar al pobres...

I tornant al tema que ens ocupa, val dir que si, la única forma coneguda de sexe segur és no tenir sexe. Però atès que la vida contemplativa (evitar el pecat, conversió, purificació i caminar a les fosques per la fe) és qualitat de molt pocs. La resta dels mortals, hauríem de fer com tot bon professional sanitari. Abans de tocar qualsevol pacient: posar-se els guants de latex...

13/9/08

Totes les cares de la droga


La pressió dels companys, l’ansietat social, la curiositat, els problemes a l’escola, a la universitat o al treball, inclòs els de tipus sexual, poden ser alguns dels motius principals pel què es pot caure a algun tipus d’addicció a substàncies com per exemple, el tabac, l’alcohol, la cocaïna, la heroïna o les amfetamines.

Aquestes darreres són les que entenem com a addicions a substàncies perquè, és una substància la que arriba al cervell a través de la sang i produeix canvis en la seva forma de funcionament. Però no oblidem, que cada dia estan més en boga les addiccions conductuals com per exemple: la ludopatia, la addicció al sexe, l’addicció al mòbil i l’addicció a internet, entre altres.

Avui parlaré de l’addicció a les dogues i, tal com m’han demanat, us mostraré alguns tips que ens permetí descobrir si alguna persona consum, considereu les següents preguntes:

-El seu fill, amic o familiar li sembla retret, deprimit, cansat i descuidat en el seu aspecte personal?
-Ha deixat als seus antics amics?
-El nota hostil i mancat de cooperació?
-S'han deteriorat les relacions del seu fill amb altres membres de la família?
-Té actituds bel·ligerants davant els seus reclams?
-No li va bé a l'escola? Ha empitjorat les notes, o l'assistència és irregular?
-Ha perdut interès pels passatemps, els esports o altres activitats?
-Han canviat els seus hàbits per a menjar o dormir?
-Usa desodorants o perfums per a tapar alguna olor ambiental?
-Té les pupil·les dilatades? Té els ulls vermells?
-Té converses telefòniques o encontres amb desconeguts? Li manca a casa objectes de valor?
-Té el seu fill, amic o familiar una necessitat creixent de diners?
-Està més pàl·lid de l'habitual?
-Troba caixetes de llumins foradades en el centre o el llom de l'envàs, o algun altre artefacte que serviria per a fumar la burilla d'un cigarret sense filtre fins al final sense cremar-se?
-Té, el seu fill, amic o familiar paper per a armar cigarrets (en caixeta o solts)?
-Utilitza col·liris?
-Té taques de cigarret en els dits?
-Té mal olor, fins i tot en la vestimenta i en els llençols?
-Posseïx elements que permetrien "picar/tallar" la droga (com per exemple fulles d'afaitar, targetes dures o ganivets)?
-Té elements que permeten aspirar la droga (com per exemple bolígrafs sense tapes ni tanc, tubets, pallets o bitllets)?
-El nas li sagna o degota sovint? Té dificultats per a parlar?
-Ha detectat cigarrets de tabac desarmats (atès que se sol utilitzar el filtre, xeringues i algun recipient petit -com culleres o xapes de begudes- per a preparar la droga?

El consum de drogues, es un problema cada cop més estès a la nostra societat consumista, competitiva cada cop menys solidaria. Però, no hem de quedar-nos callats sense fer res.

Les imatges són esgarrifoses i aquestes, només reflecteixen la més crua de les realitats que afecten a famílies, escoles, clubs esportius, etc.

Un consell: Digues no a les drogues!!!

12/8/08

Calor

Dies enrere, arribava al departament un avis d’onada de calor. Com és habitual en aquests casos, de forma immediata, en fem difusió als mitjans de comunicació i a tots aquells grups de risc que tenim en el nostre entorn més proper.

Aquest avís a hores d’ara està desactivat, probablement perquè les temperatures actuals no sobrepassen els llindars que posen en marxa aquestes activacions. Tot i això, no podem negar que fa calor, molta calor.

Avui per exemple hem tingut una màxima de 31ºC amb un grau d’humitat del 80%. No se si algú recordarà un article que vaig publicar sobre les temperatures de sensació. Sigui com sigui, amb les dades que us he facilitat la temperatura de sensació ha estat de 40ºC, una bestiesa.

Amb temperatures com aquesta, els grups de risc ha d’estar alerta. Per això l’Institut Català de la Salut ha facilitat un seguit de consells que crec que els hem de tenir molt en compte:

L'onada de calor: un perill per a la salut

Les temperatures molt extremes i l'excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals (clor, potassi, sodi, etc.) necessaris per a l'organisme. Aquest fet pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament. Si l'exposició a temperatures tan elevades es perllonga, es pot patir un cop de calor, que és una situació que pot acabar sent greu.

Hi ha alguns símptomes que ens poden alertar que algú està patint un cop de calor: temperatura molt alta, mal de cap, nàusees, set intensa, convulsions, somnolència o pèrdua del coneixement. Davant d'aquests símptomes, traslladeu la persona a un indret més fresc, doneu-li aigua, mulleu-la i venteu-la. I aviseu urgentment els serveis sanitaris (061).

Presteu atenció a aquests consells, sobretot si esteu entre aquests col·lectius o sou familiars o coneguts d'aquestes persones:


Gent més gran de 75 anys.
Persones amb discapacitats físiques o psíquiques i limitacions de mobilitat o autocura.
Persones que realitzen un activitat física important.
Nadons.
Persones amb hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiorespiratòries, hepàtiques, Parkinson,
Alzheimer, obesitat o altres de cròniques.
Persones que prenen una medicació especial (tranquil·litzants, antidepressius, psicòtrops o diurètics).

Protegiu-vos del sol i la calor. A casa, controleu la temperatura:

Durant les hores de sol, tanqueu les persianes de les finestres on toca.
Obriu les finestres de casa durant la nit, per refrescar-la.
Estigueu-vos a les estances més fresques.
Recorreu a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) per refrescar l'ambient.

Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes...).

Refresqueu-vos d'una manera freqüent.

Al carrer, eviteu el sol directe

Porteu una gorra o un barret.
Utilitzeu roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada.
Procureu caminar per l'ombra, estar sota un para-sol quan sigueu a la platja i descanseu
en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats.
Porteu aigua i beveu-ne sovint.
Mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba.
Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no hi deixeu els infants amb
les finestres tancades.

Limiteu l'activitat física a les hores de més calor

Eviteu sortir a les hores del migdia, que és quan fa més calor.

Reduïu les activitats intenses.

Font: Institut Català de la Salut

27/5/08

Declaració de Ginebra

Fa uns dies a blanesseguridad parlàvem de la professió mèdica. Avui, després de llegir un article molt interessant a soitu, m'he passat per wikipedia per a copiar la Declaració de Ginebra, text alternatiu al Jurament Hipocràtic.

EN EL MOMENT DE SER ADMÈS COM MEMBRE DE LA PROFESSIÓ MÈDICA:

PROMETO SOLEMNEMENT
consagrar la meva vida al servei de la humanitat;

ATORGAR
als meus mestres el respecte i la gratitud que mereixen;

EXERCIR
la meva professió a consciència i dignament;

VETLLAR
abans de res per la salut del meu pacient;

GUARDAR I RESPECTAR
els secrets confiats a mi, fins i tot després de la defunció del pacient;

MANTENIR
, per tots els mitjans al meu abast, l'honor i les nobles tradicions de la professió mèdica;

CONSIDERAR
com germans i germanes als meus col·legues;

NO PERMETRE
que consideracions d'edat, malaltia o incapacitat, credo, origen ètnic, sexe, nacionalitat, afiliació política, raça, orientació sexual, classe social o qualsevol altre factor s'interposin entre els meus deures i el meu pacient;

VETLLAR
amb el màxim respecte per la vida humana;

NO EMPRAR
els meus coneixements mèdics per a contravenir les lleis humanes, fins i tot sota amenaça;

FAIG AQUESTES PROMESES
solemne i lliurement, sota la meva paraula d'honor.

No vull generalitzar perquè sempre és odiós però, és com la vida mateixa, o m'ho sembla a mí?...

25/5/08

Compta enrera


No se bé si és l’edat la que fa això però, qui no s’ha preguntat mai: quant em queda de vida?. Després d’aquesta li segueixen altres com: què faria si sabés la data de la meva mort?, a qui ho diria?, a qui li donaria les gràcies?, a qui em disculparia?...

Aquestes preguntes, que a molts els pot semblar una bajanada, no ha de ser-ho tant quan l’empresa Timex ha dissenyat un rellotge on la seva funció bàsica és la de mantenir al seu propietari permanentment avisat de quant “temps li queda de vida”. Per a això, caldrà facilitar-li una sèrie de factors (hores de descans, alimentació, estrès, i altres dades de la nostra salut),amb els quals l’aparell elaborarà les malignes prediccions.

Jo no seré dels que me’l compri. En primer lloc, perquè prefereixo no tenir aquest tipus de dades i dedicar-me simplement a viure. A viure sense estar permanentment mirant la meva data de caducitat. Per altra banda, perquè no crec massa en les seves prediccions, segur que no té un factor de correcció anomenat Murphy, o aquell altre que diu: “fa un dia meravellós, veuràs com ve un “gili…..” i te l’espatlla”.

Com veieu, no hi ha una formula magistral que ens doni seguretat plena. Pot ser que sigui una de les gràcies de la vida, saber quan comença però no, quan acaba. De totes maneres, si voleu viure en la inseguretat, en el temor, i com jo sou dels que no us el comprareu, no deixeu de seguir les instruccions de Julio Cortazar en el seu preàmbul i instruccions per a donar corda al rellotge:

Preàmbul de les instruccions per a donar corda al rellotge

Pensa en això: quan et regalen un rellotge et regalen un petit infern florit, una cadena de roses, una garjola d’aire. No et donen solament el rellotge, que els compleixis molt feliços i esperem que et duri perquè és de bona marca, suís amb àncora de rubis; no et regalen solament aquest menut picapedrer que et lligaràs al canell i que passejarà amb tu. Et regalen -no ho saben, el terrible és que no ho saben-, et regalen un nou tros fràgil i precari de tu mateix, quelcom que és teu però no és el teu cos, que cal lligar al teu cos amb la seva corretja com un bracet desesperat penjant-se del teu canell. Et regalen la necessitat de donar-li corda tots els dies, l’obligació de donar-li corda perquè segueixi sent un rellotge; et regalen l’obsessió d’atendre a l’hora exacta en les vitrines de les joieries, a l’anunci de la ràdio, o el del servei telefònic. Et regalen la por de perdre’l, que te’l robin, que caigui a terra i es trenqui. Et regalen la seva marca, i la seguretat que és una marca millor que les altres, et regalen la tendència de comparar el teu rellotge amb els altres rellotges. No et regalen un rellotge, tu ets el regalat, a tu t’ofereixen per a l’aniversari del rellotge.

Instruccions per a donar corda al rellotge

Allà al fons està la mort, però no tingui por. Subjecti el rellotge amb una mà, prengui amb dos dits la clau de la corda, remunti-la suaument. Ara s’obre un altre termini, els arbres despleguen les seves fulles, les barques corren regates, el temps com un ventall es va omplint de si mateix i d'ell brollen l’aire, les brises de la terra, l’ombra d’una dona, el perfum del pa. Què més vol, què més vol? Lligui’l aviat al seu canell, deixi’l bategar en llibertat, imiti’l anhelant. La por rovella les àncores, cada cosa que es va poder aconseguir i va ser oblidada va corroint les venes del rellotge, gangrenant la freda sang dels seus rubis. I allà en el fons està la mort si no correm i arribem abans i comprenem que ja no importa.

20/2/08

Resposta al capità de la Nau Argos

En Jaume blogger de la Nau Argos em deia en un comentari:

Això del fumar un cartutxo que llença fum no m'ha quedat massa clar. Si et fots nicotina igual, millor gaudir del tabac, no? I

Si la cigarreta electrònica només treu fum i nicotina, deixa de banda una bona qüantitat d'elements malignes, això en principi és una bona cosa.

Serà veritat?

19/2/08

To be or not to be

Aquest cop, les noves tecnologies es posen al servei dels que encara no heu pres la determinació de deixar de fumar. Per a vosaltres, la companyia xinesa Golegin Dragon Group prsenta unes cigarretes electròniques que expulsen nicotina i fum al ser inhalades. Aquestes, emulen la sensació d'una cigarreta de debò solament que, segons diuen els seus creadors, sense els agents tòxics que duen aparellats les de veritat.

Fins a aquí tot sembla molt bonic si no fora perquè, els diaris locals qüestionen la seguretat d'aquest producte. Argumenten que els fumadors d'aquestes cigarretes inhalen més nicotina que en una cigarreta real. Com era d'esperar, executius de l'empresa desmenteixen tals afirmacions.

En aquests moments podem adquirir-los a Xina, Israel, Turquia i Austràlia i alguns països europeus, encara que preparen un proper desembarc als Estats Units. El preu de venda està al voltant dels 1.600 yuans, que al canvi són uns 208$ per peça. La compra sembla una mica cara, el manteniment quelcom més acceptable: un cartutx al que podeu treure-li unes 350 inhalacions (30 cigarrets) s'adquireix per uns 12 yuans o el que és igual, 1,56 $.

El tema de la cigarreta no em produïx cap sensació especial a no ser és clar, perquè de ser cert més d'un pot guanyar algun enter en la seva qualitat de vida. El que si em dóna calfreds, és una notícia sobre robots publicada en la revista Quo: Si pensen com humans i senten com humans, podrem evitar enamorar-nos d'ells? Molt aviat tindrem AMOR I SEXE AMB ROBOTS. Per descomptat sexe segur...

I cito textualment:

Si un robot diu que fa calor i a tu, efectivament, et sobra la roba, o si et comenta que la música està massa alta i tu hi estàs d'acord, acabaràs per pensar que sent i pensa com tu. Així que quan t'asseguri que t'estima mirant-te als ulls i et digui que ets l'ésser més especial de l'Univers, per què no creure'l?” Així descriu David Levy, expert britànic en intel·ligència artificial, com els androides del futur aconseguiran dur-nos a l'hort.

Els defensors d'un sexe futur eminentment tecnològic asseguren que dintre de 10 anys serà habitual tenir relacions sexuals a través de mons virtuals, menjo Second Life. De fet, la megaempresa tecnològica japonesa NTT DoCoMo ja ha desenvolupat un “perifèric” ideal per a aquestes relacions. Es diu O-Tsu-Shi-O-La meva i consisteix en una espècie de robot humanoide cobert de sensors que detecten i reaccionen segons les nostres carícies. Nosaltres, proveïts amb unes ulleres de realitat virtual, creiem estar veient i tocant a un ésser digital, un avatar com els dels mons virtuals.

Pas pel de els cigarrets, jo no fumo però, això ja és massa, no?...

Que en penseu?

24/12/07

Tu tries


Estem a tan sols a una setmana de passar la darrera pàgina del calendari. Seran set dies plens de celebracions, en les quals alcohol i carretera es poden barrejar com un fatal combinat.

Voldria que el consell d’avui sigui una elecció. Decideix amb quina de les dues imatges et quedes: amb la que comparteixes amb els teus amics i els teus éssers estimats, o amb la que t’atrapa sense saber on, com, ni amb qui estàs i el pitjor, sense imaginar on et durà.

Feu una bona elecció i passeu unes Bones Festes!!!

20/12/07

Retorn de l'aeroport

Per les meves conviccions, la meva formació i el meu treball sóc molt respectuós amb tot allò que té a veure amb la seguretat. Per això, dilluns passat dia 10, vaig acceptar sense dir res que l'avió no sortís de Barcelona amb rumb a Praga a les 07:10, ni a les 08:10, ni tampoc a les 09:10. Vaig acceptar que l'avió estava sent inspeccionat per la Guàrdia Civil, per motius de seguretat.

A les dotze, encara amb els problemes de seguretat sense resoldre, anunciaven que el comandant havia finalitzat les seves hores de vol, amb la qual cosa aquest restava anul·lat…

Per les meves conviccions, la meva formació i el meu treball sóc molt respectuós amb tot allò que té a veure amb la seguretat. Per això, dilluns passat dia 10, no acceptava de bon grat quan la meva dona em deia que havia tingut un accident casolà. M'explicava que després de la dutxa mentre s'estava secant l'oïda amb un hisop, per aquelles coses de la vida va relliscar, es va donar un cop en el colze contra la paret i es esfonsar el palet fins a dins de l'oída provocant-li un gran dolor.

A les dotze, mentre el comandant havia finalitzat les seves hores de vol i no podia seguir volant, el doctor del servei mèdic de l'Aeroport Internacional de Barcelona, diagnosticava trencament de timpà a la meva esposa, diagnòstic que va ser confirmat més tard pel servei de otorrinolaringología de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. Entre altres observacions mèdiques, n'hi havia una que deia: prohibit volar en dos mesos.

I jo volent anar a Praga, país on Kafka va descriure les ansietats i l'alineació de l'home del segle XX, es va quedar sense veure les del segle XXI…

Per seguretat un s'ha de llevar les sabates, la cartera, les claus i les monedes al passar per l'arc detector de metalls. Per seguretat un ha d'esperar si fan una inspecció a l'avió. Però us dic amb la veu ben alta que per la vostra seguretat no us poseu palets a l'oïda, perquè per inseguretat podeu quedar-vos sense alguna cosa tan preuada com la vostra oïda… o el vostre viatge a Praga…

17/10/07

Cancer de mama: 15 dubtes 15 respostes


Avui és un d'aquests dies en els quals llegixes alguna cosa i et dius, he que compartir-ho. El blog em dóna l'opció de fer-vos partícips d'un article publicat per la revista woman, que com veureu és interessant, informatiu, i sobretot té caràcter preventiu en el que a la salut es refereix.

No us ho prengueu amb lleugeresa, cinc minuts del vostre temps us pot salvar la vida.

CONSULTA AL TEU ESPECIALISTA

1. Quins símptomes té el càncer de mama?

Segons el doctor Manuel García Manero, del departament de Ginecología i Obstetricia de la Clínica Universitària de Navarra, «la majoria dels casos són asintomátics i solen detectar-se en revisions preventives mitjançant la utilització de mamografía i ecografia». De totes maneres, és recomanable una autoexploració regular per a detectar «la presència de nóduls de nova aparició, secreció hemorrágica pel mugró i retracció de la pell de la mama».

2. Tinc 30 anys, hi ha algun risc de patir aquesta malaltia a la meva edat?

«Si no existeixen antecedents familiars, la probabilitat és baixa», indica el doctor García Manero. Marisa García de Parets, oncóleg mèdic de l'Associació Espanyola Contra el Càncer, afegix: «La incidència de càncer de mama a una edat inferior als 35 anys és només del 4,2%.» No obstant això, el doctor Javier del Pou, ginecòleg de Centre Mèdic Teknon indica que «encara que el grup de major risc està entre 55 i 65 anys, cada vegada s'estan diagnosticant carcinomes a edats més primerenques: la prevalença va augmentant dels 40 als 55 anys.»

3. El consum de tabac, l'alcohol, els anticonceptius… Quins factors poden propiciar la seva aparició?

Com prevenció, els experts recomanen adquirir uns hàbits de vida saludables: res de tabac, consum mínim d'alcohol, control del colesterol… En el cas dels anticonceptius, el doctor Del Pou assegura que «no hi ha estudis que relacionin un major risc a causa dels anovulatoris ni de la teràpia hormonal substitutiva en la menopausa.»

4. M'han diagnosticat càncer, significa que m'han de realitzar una mastectomía? Quin tractament és més efectiu?

«Tot depèn de la situació, del tipus de teixit i sobretot de la grandària del tumor», indica Del Pou. El doctor Manuel García Manero explica que «fins a un 80% de les pacients amb càncer de mama pot ser tractat amb cirurgia conservadora, sent necessària la mastectomía sol en el 20% restant». En la AECC expliquen que en alguns casos es pot tractar d'evitar la mastectomía reduint la grandària del tumor amb quimioterapia o hormonoterapia. Normalment, conclou García de Parets, «el tractament és multidisciplinar, combinant diferents modalitats com la cirurgia, radioteràpia, quimioterapia, hormonoterapia i tractament biològic».

5. Si tinc descendència, heretaran les meves filles la possibilitat de patir-lo?

«Si bé el càncer de mama hereditari solament representa el 4 o 5 per cent del total», explica Montserrat Doménech, presidenta del Grup Àgata (Associació Catalana de Dones amb Càncer de Mama), «és necessari tenir accés a Unitats de Consell Genètic, per a poder estudiar a les famílies de risc. D'aquesta manera, es podria establir un diagnòstic precoç en les dones portadores».

6. Si he quedat estèril després del tractament podré tenir fills?

Montserrat Doménech explica que «pot derivar-se una esterilitat com a conseqüència de la quimioterapia i de la hormonoterapia, pel que haurien de facilitar-se els serveis de fertilització in vitro i altres tècniques». I afegix que és necessari «l'accés a l'adopció, avui denegat a les dones que han patit càncer de mama, àdhuc estant curades».

L'ADMINISTRACIÓ CONTESTA

7. Es dediquen suficients recursos a la investigació?

Segons la doctora García de Parets, «en el nostre país tenim un gran equip d'investigadors en oncologia, però són necessaris més recursos i coordinació, no solament a nivell nacional, sinó a escala europea i mundial». La AECC potencia la investigació oncológica a través de la seva Fundació Científica.

8. Les conseqüències de la malaltia estan considerades causa d'invalidesa?

Diverses de les sòcies de Amacmec (Associació de Dones Afectades per Càncer de Mama d'Elx i Comarca) assenyalen que són vàries les causes que limiten les possibilitats laborals i, no obstant això, no estan reconegudes com causa d'invalidesa. Des del linfedema (o la inflamació de mà i braç després de la resección dels ganglis linfáticos de l'aixella, que solen extirpar-se amb la mastectomía) a la fatiga que sol derivar-se de la quimioterapia, impedeixen que moltes dones puguin ocupar igual segons quin tipus de treballs.

9. Medicaments, assistència, pròtesi, reconstrucció mamaria… Exactament, què cobreix la Seguretat Social?

Des de la AECC proclamen que «qualsevol dona que resideixi en el nostre país té dret a l'Assistència Sanitària, prestació dirigida a cobrir les despeses mèdiques i farmacèutics necessaris per a conservar o restablir la salut». Tant la reconstrucció mamaria –ja sigui immediata o diferida– com la cirurgia de la areola i el mugró de la mama també estan incloses en el catàleg de prestacions de la sanitat pública. Les pròtesis mamarias estan finançades per la Seguretat Social, així com la seva renovació, que acostuma a ser cada dos anys, depenent de cada Comunitat Autònoma. «Per a poder ajudar a totes aquelles dones que necessiten renovar amb anterioritat la seva pròtesi mamaria, la AECC pot facilitar-los una, bé a través d'una ajuda econòmica, o bé mitjançant un conveni subscrit amb la marca Amoena (que està especialitzada en pròtesi i tèxtils)», explica la doctora García de Parets.

10. Les clíniques i els hospitals espanyols estan preparats per a tractar el càncer de mama? Per quina molts famosos es tracten en centres en Estats Units?

Segons les associacions consultades, Espanya té un nivell assistencial molt alt. Per a la AECC, «el fet que personatges famosos recorrin a tractar-se en centres hospitalaris fora del nostre país obeïx més a raons pràctiques derivades de la necessitat de tranquil·litat i d'estar allunyats dels mitjans de comunicació».


PARLEN LES DONES QUE HO HAN SUPERAT

11. Els efectes de la quimioterapia són realment tan devastadors?

María del Carmen Sabuco, sotsdirectora de Amacmec, explica que la quimioterapia, la part del tractament més temuda, no provoca els mateixos efectes secundaris (caiguda del cabell, vòmits…) en totes les dones i que, en qualsevol cas, les molèsties més greus remeten quan acaba el tractament. Malgrat el dur que pugui resultar, «has de recordar que estàs lluitant per la teva vida, planteja't qui és més fort: el càncer o tu».

12. Podré afrontar la malaltia? On puc buscar ajut?

Carmen Yélamos, psicòloga clínica de la AECC, explica que «és com una carrera d'obstacles en la qual l'estabilitat emocional, l'afany de superació i les ganes de lluitar ajuden a afrontar la malaltia». Recomana no esperar a sentir-se desbordada per a demanar ajuda. En la AECC hi ha un programa per a dones diagnosticades que es diu Molt x Viure, on un equip de psicòlegs especialitzats ajuden a les pacients de forma gratuïta. En la seva web www.muchoxvivir.org es poden consultar aquestes col·laboracions i les adreces d'associacions d'afectades en qualsevol ciutat (com Àgata, Amacmec i altres), moltes de les quals estan integrades en la Federació Espanyola de Càncer de Mama (www.fecma.org). Aquestes agrupacions solen tenir efectes molt positius en les malaltes, perquè «comprovar que altres dones ho han superat t'ajuda a treure forces», explica María del Carmen Sabuco. Per a ella, l'únic inconvenient podria ser «la tendència a comparar malalties; no hem d'oblidar que cada cas és distint, per això instem a consultar-lo tot amb el metge; les associacions som un suport més».

13. Com repercutirà en el meu treball?

Segons Carmen Yélamos, a moltes pacientes, seguir vinculades al treball els ajuda a seguir endavant: «Parla amb el teu cap i pot ser que aconsegueixis posar-te d'acord per a reduir la teva jornada o fer part del teu treball a casa. Consulta al teu metge perquè et suggereixi els límits de les activitats. » No obstant això, Montserrat Doménech comenta que la realitat, en molts casos, és distinta: «Moltes de les dones que han patit càncer de mama han perdut el seu lloc de treball, per això demanem a l'Administració que ens informi dels nostres drets i ens protegeixi.»

14. En quina mesura es ressentirà la meva vida sexual i de parella?

Aquesta és, per a la presidenta de Àgata, una de les qüestions que més angoixen a les malaltes. Recomana acudir a un psicooncólogo o a un psicòleg especialitzat en problemes de parella: «La veritat és que tot sol superar-se», assegura. Per la seva banda, Carmen Yélamos afegix: «Si es té parella, el millor és parlar obertament del tema i no permetre que s'acabi convertint en un tabú.»

15. Tornaré a sentir-me atractiva?

Carmen Yélamos, de la AECC, recomana obsequiar-se amb més manyagues estètiques que mai durant aquesta difícil etapa: «Cuida la teva pell, pèl i ungles abans, durant i després dels tractaments; tria bé una pròtesi externa si la necessites; usa lencería i roba de bany adaptada i al teu gust, i reflexiona sobre tu mateixa i sobre el que vals perquè no es vegi minvada la teva autoestima.»

3/10/07

Campanya vacunació contra la grip



La seguretat ens arriba aquesta vegada en forma de vacuna, com a sistema preventiu davant la grip. I és que a Espanya moren cada any per aquesta malaltia aproximadament 3000 persones.

Val la pena actuar amb temps contra aquesta malaltia transmissible aguda, produïda per un virus, que ens ataca de forma estacional, sobre tot en arribar l’hivern.

Crec que no hem de ser com els homes de l’Edat Mitjana, que creien que la influencia dels astres i altres cossos celestials els produïa la grip. (D’aquí el seu nom influenz o flu, popularment en anglès).


El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, va posar en marxa el passat dilluns dia 1, la campanya de vacunació contra la grip 2007. En aquesta, està previst aplicar de forma gratuïta aproximadament 1.500.000 dosis de l’esmentada vacuna antigripal, totes elles adreçades al diversos grups de població.

Hi ha diversos grups, als que de forma especial esta indicada aquesta vacuna:

Persones de 60 o més anys d’edat.

Persones residents en institucions tancades: geriàtrics, centres de malalties cròniques i mentals, etc.

Adults i nens que han estat sotmesos a vigilància mèdica l’any anterior, a causa de malalties cròniques metabòliques, incloent-t’hi la diabetis mellitus, malalties renals, anèmies, asplènia, neuromusculars greus o immunosupressions (inclòs VIH).

Infants i adolescents ( dels 6 mesos fins als 18 anys), que han estat tractats durant llarg temps amb àcid acetilsalicílic, que poden desenvolupar la síndrome de Reye, després de la grip.

Totes aquelles dones embarassades.

Està aconsellada també la vacunació a tots aquells individus o grups, que poden transmetre la grip a persones d’alt risc, com per exemple:

Professionals sanitaris: atenció primària i hospitalària.

Treballadors de geriàtrics, centres de malalts crònics, etc.

Persones que realitzen assistència domiciliària: infermeria, voluntaris, assistents socials, entre altres.

Els que conviuen amb persones d’alt risc.

Finalment es recomana la vacunació a tots aquells que efectuen serveis essencials per la comunitat. Hi estan inclosos:

Policies

Bombers

Protecció Civil

Entre el dia 1 d’octubre i el 30 de novembre, les vacunes estaran disponibles en els centres d’atenció primària així com a altres centres de vacunació.

26/9/07

Endoscòpia VS Pillcam


Dies enrere, un company al sortir d’unes proves mèdiques rutinàries em va comentar: m’han dit què han de fer-me una endoscòpia, mentre seguia caminant tot trist.
Davant això un es fa moltes preguntes: li hauran detectat una úlcera?, serà quelcom més greu, quelcom de colon?.

Per a molts, tot i no conèixer bé el procediment, l'endoscòpia ha estat una paraula que provoca temor. No deixa de ser una experiència res agradable, que intentin convertir el nostre cos en “un Gran Germà”, recorrent amb càmeres cadascuna de les nostres “habitacions”.

Amb el temps, els avenços tecnològics han arribat també a aquest tipus d’exploracions. Les noves tecnologies, jo diria a nivell militar de la imatge mèdica, han donat un gir radical, fent d’això una prova gens agressiva. A la Clínica Universitària de Navarra, estan provant una càpsula endoscòpia, que jubilarà la incomoda endoscòpia.

Si us sembla, vegem una comparativa del que significa l’ahir i l'avui d’aquesta tecnologia.


En què consisteix?

L’endoscòpia és una tècnica que permet a l’especialista l’observació de l’interior del tub digestiu. Es realitza mitjançant la introducció d’una fibra òptica per la boca. Aquesta es fa lliscar per l’esòfag, seguint fins a l’estómac i l'intestí prim (duodeno, jejú i íleum), contínuant fins a l'intestí gruixut o colon, arribant finalment al recte i anus.

La pillcam (càmera-píndola), és una micro càmera d’un sol ús. S’empassa de la mateixa forma que una píndola analgèsica. Una vegada dintre la pillcam, en un procediment normal (unes 8 hores) genera aproximadament unes 57.000 imatges, a una velocitat de dues imatges per segon així com vídeo d’alta resolució a mesura que es va desplaçant pel nostre cos, arribant a parts del sistema digestiu que els anteriors sistemes de captura mai podrien veure. Finalment, expulsem aquesta càmera per via rectal, com fem amb la resta d’aliments.

Què ens introdueixen?

Una fibra òptica com la de la imatge, posseeix una càmera de vídeo per a visualitzar i gravar el recorregut pel nostre món interior. També hi ha tot un seguit d’instruments necessaris: pinces per a prendre biòpsies, sondes de rentat, raspalls de citologia, dispositius per a injectar substàncies i un electrocauteri.

Es tracta d’una micro càmera que amida 2,6 cm. de llarg i 1,1cm d’ample, pesa 4 grams i es troba fabricada amb un material de plàstic.

Què ens poden detectar?

Diverses patologies: úlceres d’esòfag, estómac o duodeno, trastorns de deglució, hemorràgies gastrointestinals, hèrnies d’hiat, gastritis i tumors. Com veieu, l’exploració és més que important.

Per les seves característiques de exploració, el mateix que en el procediment anterior, solament que amb més extensió d’exploració.

El procediment

Les vuit hores anteriors a l’exploració, haurem de mantenir dejuni total, sent preferible prendre una dieta tova el dia anterior. Si creu que no es relaxarà, o que li farà massa dolor, pot rebre suport anestèsic. En el primer tram, la boca, ens ruixaran amb un spray anestèsic, així evitarem en reflex del vòmit, amb la qual cosa es podrà iniciar el procediment sense més problemes.

Probablement el dejuni serà idèntic, amb la finalitat de tenir la totalitat de les vies el més netes possible.

28/8/07

Un pas més en favor de la nostra seguretat

Anafilaxis

Absència de melsa

Al·lèrgia alimentaria

Diabetis

Epilèpsia

Nens sota teràpia de corticoides

Reacció al·lèrgica a fàrmacs

Testimonis de Jehová

Etc.

Si està llegint aquest article i es veu reflectit en algun dels exemples de la llista, sense cap dubte hauria de ser portador d’algun sistema d’alerta mèdica. De no ser així, està posant en risc la seva salut, la seva seguretat personal i la tranquil·litat dels seus.

Perquè, qui està exempt de sofrir un accident?. No és gens rar ser “l'escollit” d'una caiguda, d'un atropellament, d'un cop de calor o d'una lipotímia. En cadascun d’aquests supòsits, la perduda de consciència pot anar aparellada a aquest. Serà doncs en aquest instant quan és de vital importància comptar amb algun mètode passiu que pugui facilitar informació del pacient al rescatador, al sanitari, al metge, a l’hospital, o a qualsevol altre intervinent que ens assisteixi.

Una de les propostes més esteses en els països anglosaxons, consisteix en dur una polsera, un penjoll, una tarja o fins i tot una clau USB (per als que estan més al dia). El grup sanguini, les al·lèrgies i altres indicacions seran de vital importància en aquesta primera fase de l’emergència, i per descomptat ajudarà a les posteriors en qualsevol centre mèdic.

Vivim en la societat del progrés, de la informació, i aquesta ha de començar per nosaltres mateixos. Què millor que ser portadors “d’informació” que ens pot salvar la vida?.

18/8/07

Caminada Popular Sant Bonós

La seguretat en el nostre entorn comença per la nostra pròpia seguretat. Dit això, em ve al cap una frase que fa uns anys es va fer molt famosa: qui mou les cames, mou el cor. Doncs avui teniu la oportunitat de moure les cames, de moure el cor i fer-ho a més per una bona causa. La XXV edició de la Caminada Popular de St. Bonós està dedicada al malalts de Parkinson.

No hi falteu!!!



13/8/07

Test de daltonisme


Visiteu: http://www.testdaltonismo.com/#test


En l’article anterior he parlat del daltonisme i els canvis cromàtics que es produeixen, partint d’una imatge amb visió normal. En aquest proposo un joc, amb el desig que no us doni cap sorpresa desagradable. Encara que si així fora, abans de preocupar-vos més del compte, programeu una revisió amb el vostre oftalmòleg, ell donarà resposta a qualsevol pregunta que li formuleu.

Sort!




12/8/07

Daltonisme

Avui us parlaré del daltonisme, malaltia que consisteix en la impossibilitat de distingir els colors (discromatopsia). Encara que cap afectat sol confondre els mateixos colors, el tipus més comú de daltonisme és vermell-verd i la segona forma més habitual és blau-groc, amb dèficit de vermell-verd associat.

Aquesta malaltia és hereditària, lligada al sexe atès que es transmet per un alel recessiu unit al cromosoma X, un dels cromosomes sexuals de l’ésser humà. Això fa que un de cada deu homes estigui afectat, en major o menor mesura, per aquesta malaltia.

Tipus de daltonisme

Monocromatismo o ceguera total al color. Un afectat solament percep el blanc i el negre, en alguns casos qui ho pateix pot arribar a veure els colors primaris.

Dicromatics: protanops, deuteranops i trianops.

Deuteranops: manca total dels receptors del verd, confonen el vermell i el verd. Els colors verd, groc, taronja i vermell els veuen grocs i els colors blau i violeta els veuen com a blaus.

Protanopia: els únics tons que distingeixen són el blavós i el groguenc, en funció de les radiacions.

Trianopia: és un tipus rar de dicromatisme en el que es confon el groc i el blau. El trianop solament veu dos colors, el vermell i el verd, en funció de la longitud d'ona.

Imagino que els afectats per aquesta malaltia, han de tenir un tipus de conducció defensiva, han hagut d’idear un sistema personal per a identificar més que els colors les posicions de les llums del semàfor: a dalt parar, al mig precaució i a baix avançar.

Tal vegada algun dia no molt llunyà desapareguin els semàfors, la conducció per GPS pot convertir-ho en quelcom obsolet. Però, mentrestant hem de conviure amb ells, i si per als invidents es va idear un sistema acústic, en Nova Escòcia (Canadà), han posat en servei un semàfor amb formes geomètriques, un bon ajut per aquells amb problemes per a distingir els colors.

Per a més informació: http://és.wikipedia.org/wiki/Daltonismo
1. Deuteranop
2. Protanop
3. Trianop



7/8/07

Adéu al termòmetre de mercuri


L’any 1714 Gabriel Ferenheit, físic alemany, inventava un artefacte que ens ha acompanyat durant molts anys a les nostres llars: el termòmetre de mercuri. Avui, la lluita contra la contaminació té la culpa de que aquest passi a millor vida. I és que el passat 10 de juliol, la Unió Europea va donar el vist i plau a una directiva que prohibirà d’aquí un any i mig, la fabricació de termòmetres que continguin aquest metall.

Aquesta iniciativa ja porta temps essent recolzada per països com França, que van prohibir la venda de termòmetres a les seves farmàcies. Els hospitals francesos, per exemple, compraven aproximadament 5 milions de termòmetres de mercuri a l’any. La vida mitjana d‘aquests era d’un mes, ja que freqüentment es trencaven accidentalment. La dificultat radicava en la recuperació del material vessat, i conseqüència d’això: una mica més de contaminació ambiental.

El mercuri

És un potent tòxic que afecta al cervell, la melsa espinal, els ronyons i el fetge. L’exposició perllongada a aquest metall augmenta el risc d’infart, i moltes dades indiquen que provoca alteracions cromosòmiques que es tradueixen en trastorns físics i mentals.

Diuen que de mica en mica s’omple la pica, però ara es tracta de buidar-la i no d’omplir-la. Si aquesta iniciativa va en favor del Medi, benvinguda sigui.

2/8/07

Calor

En el moment d’escriure aquest article tenim una temperatura de 28ºC, una humitat relativa del 48% i un vent fluix d’11 Km/h de l’Est. Si mirem la taula, amb totes aquestes dades ens dona una temperatura de sensació d'entre 32 i 33 graus. Fa calor!.

En aquestes circumstàncies hem de tenir cura de diversos sectors del nostre entorn: les persones grans, els menors de 5 anys i els discapacitats. Aquells amb infermetats cròniques com l’hipertensió, diabetis, obesitat, cardiopaties i alcoholisme. I finalment, tots aquells que realitzen treballs físics intensos a l’aire lliure amb altes temperatures.

Coneguem els efectes de l’excés de calor

Deshidratació, que ens produeix decaïment i sensació de prostració
Enrampades, a causa de la pèrdua de sals minerals
Esgotament, mal de cap, vòmits, set intensa i malestar general
Cop de calor, mal de cap, pell calenta i enrogida augment de la temperatura corporal per sobre dels 40º, vòmits, marejos, podent arribar a tenir convulsions i coma.

Com ens podem protegir del calor

Entre les 12 i les 6 de la tarda, hores de màxima radiació, eviti sortir de casa.
Begui líquids sense esperar a tenir set. Aigua i sucs de fruita és el millor, no cal que estiguin molt freds. S’ha de tenir molta cura amb les begudes alcohòliques.
Hem de variar l’hàbit dels menjars, cal menjar menys quantitat i fer-ho més vegades al dia. Eviti prendre menjars calents.
Redueixi l’activitat física.
Eviti anar a la platja i esposar-nos al sol en hores de màxima radiació solar.
Estigui en espais ventilats i amb aire condicionat.
A casa durant el dia, tanqui les persianes i abaixi les finestres. A la nit s’han d’obrir per refrescar-les.

Que hem de fer davant un cop de calor?

Truqui immediatament a emergències 112 o 061
Posi el pacient en un lloc fresc o a l’ombra, refresqui’l amb aigua freda, sobre tot cara i les aixelles i en cap cas el posi en una banyera per refrescar-lo
Tregui-li roba
Si no ha perdut el coneixement, aixequi-li lleugerament el cap. I en tots els casos posi’l finalment en posició lateral de seguretat: tombat de costat amb les cames flexionades.