27/5/08

Declaració de Ginebra

Fa uns dies a blanesseguridad parlàvem de la professió mèdica. Avui, després de llegir un article molt interessant a soitu, m'he passat per wikipedia per a copiar la Declaració de Ginebra, text alternatiu al Jurament Hipocràtic.

EN EL MOMENT DE SER ADMÈS COM MEMBRE DE LA PROFESSIÓ MÈDICA:

PROMETO SOLEMNEMENT
consagrar la meva vida al servei de la humanitat;

ATORGAR
als meus mestres el respecte i la gratitud que mereixen;

EXERCIR
la meva professió a consciència i dignament;

VETLLAR
abans de res per la salut del meu pacient;

GUARDAR I RESPECTAR
els secrets confiats a mi, fins i tot després de la defunció del pacient;

MANTENIR
, per tots els mitjans al meu abast, l'honor i les nobles tradicions de la professió mèdica;

CONSIDERAR
com germans i germanes als meus col·legues;

NO PERMETRE
que consideracions d'edat, malaltia o incapacitat, credo, origen ètnic, sexe, nacionalitat, afiliació política, raça, orientació sexual, classe social o qualsevol altre factor s'interposin entre els meus deures i el meu pacient;

VETLLAR
amb el màxim respecte per la vida humana;

NO EMPRAR
els meus coneixements mèdics per a contravenir les lleis humanes, fins i tot sota amenaça;

FAIG AQUESTES PROMESES
solemne i lliurement, sota la meva paraula d'honor.

No vull generalitzar perquè sempre és odiós però, és com la vida mateixa, o m'ho sembla a mí?...

13 comentaris:

Arare ha dit...

Com pot ser que ens ho creguem tot, havent vist el que hem vist?

Tu hi creus, en la bona fe de les persones? i en els juraments hipocràtics, i en... buf buf buf... jo ja només començo a creure en algunes persones, que les podria comptar amb els dits de les mans. La resta... res de res!

Vaig a veure com xerrotegen els polítics a 59" (és una debilitat que tinc, i això que no me'ls crec de res!)

petonets de bona nit! (ep, i la sorra?)

Núria ha dit...

T'ho ha semblat. O coneixes gaires metges que compleixin tots els punts d'aquest jurament? Potser és perquè mai he tingut confiança en els metges...

Arare ha dit...

Saps que? ara m'adono que el que et responc al meu propi blog i el que et dic aquí es contradiu una mica... ja no ho sé, si hem de creure en les persones, però al mateix temps m'adono que hi ha moltes persones amb les quals s'hi pot creure, només que estan força amagades, que costa trobar-les i al mateix temps és molt fàcil, només has de gratar una mica... en fi, que com més hi penso més m'embolico.

Els metges poden jurar el que sigui, que hi ha metges bons i metges que no ho són, com en totes les professions... jurin el que jurin, no trobes?

au, i ja callo que com més xerro més "la lío"!!!

XAVI ha dit...

I ara que es posin la ma al cor i cantin l´himne de la medicina,buahhhh.........el que compleix això esta amb un expedient per la culpa dels seus companys supermetges,perque clar no et pots tirar 20 minuts amb un pacient...,o si no al carrer,no hi ha vocació...

Nits ha dit...

Doncs tens raó, són juraments que no caldria ni que ho fossin, tots els hauriem de complir per sentit comú, en totes les feines... jo no he fet jurament hipocràtic, però en la meva feina tenim un codi deontològic que també s'ha de respectar.
El trist és que s'hagi de fer jurar això, que s'hagi de fer per escrit,...vol dir que molts professionals no ho compleixen i això és greu

instints ha dit...

ho és, ho és...

arribem a ser tant ingenus...

Jaume Puig ha dit...

A mi això de no contravenir les "lleis humanes" ho trobo d'una ambigüitat molt pròpia de les grans declaracions. Així un metge avortista a Polònia viola la declaració de Ginebra i , per un catòlic, un altre metge avortista a Suècia també. Un viola lleis fetes pels homes i el catòlic dirà que viola lleis de la humanitat. Allò que se'n deia antigament el dret natural. Total, que fins que no s'entra en el territori de la concreció, que és el territori de la vida, tot són només paraules.

LLuNa ha dit...

La veritat és que hi ha gent que és així, però és que això hauria de sortir de dins un mateix. Vaja, que no hauria de fer falta fer juraments ni res d'això...

:)

Josep Lluís ha dit...

arare, tal vegada perquè la fe és el darrer que es perd. Estic amb la opinió del teu post, hi ha gent mol bona, maca i mil adjectius més, sinó, mira’t...

Petonets mariners

Núria, el meu metge de capçalera és l’exemple del que es troben en el costat del no però, he de ser just i tinc algun amic que ho compensa.

hahaha arare, t'hem entès...I per cert, encara hi ha sorra, tants grans que podríem fer una paella i convidar a molta gent. Si fossin d’arròs, és clar.

xavi, avui ni l’himne del barça es pot cantar...
Com bé dius la cosa radica en que s’estan perdent les vocacions, molts van a treballar comptant els diners... quina pena, per nosaltres.

nits, paper mullat tot plegat.

instints si que ho som però, de vegades la realitat és per fotre el barret al foc...

jaume, segur que tot plegat ha de ser molt més senzill que com ho plantegem.

lluna, t’ho juro que si...

Fina ha dit...

Doncs jo que aquesta setmana he anat de metges, puc assegurar que, com en totes les professions on hi han juraments pel mig, hi han metges que diuen allò de: "Ho juro... davant d'un suro" i el què fan amb el pacient està molt lluny del que seria correcte.

Ai els juraments...

Perícolo!

Arare ha dit...

ep, míster! estem una mica encallats, eh?
:)

pensava que trobaria post nou!

bé, doncs, ja tornaré un altre dia. Petonets des d'Oropesa. Demà sortim cap a prop de València.

Josep Lluís ha dit...

hahaha arare, com el temps. Una borrasca sobre la vertical d'en Josep Lluís. Com tu inicio la navegació.

Josep Lluís ha dit...

fina, ja et planyo. Al final no hi ha jurament que valgui, il pericolo està present a les nostres vides.