Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Primers auxilis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Primers auxilis. Mostrar tots els missatges

28/8/07

Un pas més en favor de la nostra seguretat

Anafilaxis

Absència de melsa

Al·lèrgia alimentaria

Diabetis

Epilèpsia

Nens sota teràpia de corticoides

Reacció al·lèrgica a fàrmacs

Testimonis de Jehová

Etc.

Si està llegint aquest article i es veu reflectit en algun dels exemples de la llista, sense cap dubte hauria de ser portador d’algun sistema d’alerta mèdica. De no ser així, està posant en risc la seva salut, la seva seguretat personal i la tranquil·litat dels seus.

Perquè, qui està exempt de sofrir un accident?. No és gens rar ser “l'escollit” d'una caiguda, d'un atropellament, d'un cop de calor o d'una lipotímia. En cadascun d’aquests supòsits, la perduda de consciència pot anar aparellada a aquest. Serà doncs en aquest instant quan és de vital importància comptar amb algun mètode passiu que pugui facilitar informació del pacient al rescatador, al sanitari, al metge, a l’hospital, o a qualsevol altre intervinent que ens assisteixi.

Una de les propostes més esteses en els països anglosaxons, consisteix en dur una polsera, un penjoll, una tarja o fins i tot una clau USB (per als que estan més al dia). El grup sanguini, les al·lèrgies i altres indicacions seran de vital importància en aquesta primera fase de l’emergència, i per descomptat ajudarà a les posteriors en qualsevol centre mèdic.

Vivim en la societat del progrés, de la informació, i aquesta ha de començar per nosaltres mateixos. Què millor que ser portadors “d’informació” que ens pot salvar la vida?.

2/8/07

Calor

En el moment d’escriure aquest article tenim una temperatura de 28ºC, una humitat relativa del 48% i un vent fluix d’11 Km/h de l’Est. Si mirem la taula, amb totes aquestes dades ens dona una temperatura de sensació d'entre 32 i 33 graus. Fa calor!.

En aquestes circumstàncies hem de tenir cura de diversos sectors del nostre entorn: les persones grans, els menors de 5 anys i els discapacitats. Aquells amb infermetats cròniques com l’hipertensió, diabetis, obesitat, cardiopaties i alcoholisme. I finalment, tots aquells que realitzen treballs físics intensos a l’aire lliure amb altes temperatures.

Coneguem els efectes de l’excés de calor

Deshidratació, que ens produeix decaïment i sensació de prostració
Enrampades, a causa de la pèrdua de sals minerals
Esgotament, mal de cap, vòmits, set intensa i malestar general
Cop de calor, mal de cap, pell calenta i enrogida augment de la temperatura corporal per sobre dels 40º, vòmits, marejos, podent arribar a tenir convulsions i coma.

Com ens podem protegir del calor

Entre les 12 i les 6 de la tarda, hores de màxima radiació, eviti sortir de casa.
Begui líquids sense esperar a tenir set. Aigua i sucs de fruita és el millor, no cal que estiguin molt freds. S’ha de tenir molta cura amb les begudes alcohòliques.
Hem de variar l’hàbit dels menjars, cal menjar menys quantitat i fer-ho més vegades al dia. Eviti prendre menjars calents.
Redueixi l’activitat física.
Eviti anar a la platja i esposar-nos al sol en hores de màxima radiació solar.
Estigui en espais ventilats i amb aire condicionat.
A casa durant el dia, tanqui les persianes i abaixi les finestres. A la nit s’han d’obrir per refrescar-les.

Que hem de fer davant un cop de calor?

Truqui immediatament a emergències 112 o 061
Posi el pacient en un lloc fresc o a l’ombra, refresqui’l amb aigua freda, sobre tot cara i les aixelles i en cap cas el posi en una banyera per refrescar-lo
Tregui-li roba
Si no ha perdut el coneixement, aixequi-li lleugerament el cap. I en tots els casos posi’l finalment en posició lateral de seguretat: tombat de costat amb les cames flexionades.

14/7/07

Les garotes i la seva punxada

Les nostres platges són una font inesgotable de bons moments però, si no tenim cura d’alguns aspectes perillosos d’aquestes, també ho poden ser d’ensurts en el millor dels casos.

Avui us parlaré d’un accident comú en les costes com la nostra (Costa Brava) on les roques són quelcom més que paisatge, són l’hàbitat natural de moltes espècies marines com la garota.

La garota de mar, és un invertebrat marí format per una solida closca de plaques endurides per calç, i coberta de pues . Les que habiten en les nostres costes no porten verí per tant, la seva punxada no sol produir lesions greus però si doloroses. El problema es produeix en trepitjar-ne un, la fragilitat de les pues fa que un cop enfonsades en el peu es parteixin quedant incrustades dins.

Què hem de fer si en trepitgem un?

Com a primera mesura i més important, procedirem a desinfectar la pell amb un antisèptic tipus “betadine”. A partir d’aquí, intentarem treure les pues amb unes pinces de punta estreta o amb una agulla estèril. Si es fraccionen, podem aplicar una barreja d’essència de trementina, àcid salicílic i lanolina a parts iguals, fins a l’expulsió de la pua. Cal tenir en compte que no sempre pot ser possible retirar-les sense una intervenció mèdica, i que el problema principal radica en una potencial infecció.

Quines són les mesures preventives?

Hem d’evitar banyar-nos en zones on hi hagi gran quantitat de garotes, i si ho fem hem d’anar preparats amb calçat adequat per no punxar-nos.

2/7/07

L'ham

En aquest article no vull entrar a jutjar l’art de la pesca, en tot cas les males arts d’aquells que la practiquen deixant zones d’utilització conjunta en situació de perill.

I tot això, ve donat per un article que he llegit en el blog de l’Albert, que posa de manifest la queixa de veïns i banyistes en trobar-se una zona de bany minada d’hams.

L’ham és un utensili inventat per l’home fa milers d’anys. Té com a finalitat enganxar peixos. Tot i això, no és difícil enganxar-se un mateix o enganxar un altra de l’espècie humana.

Una de les característiques de l’ham, és que porten un arpó o mort, que impedeix a la captura desenganxar-se fàcilment.

Què hem de fer si ens clavem un ham?

Mai s’ha de moure un ham si s’ha clavat profundament. Cal anar a un centre mèdic de forma immediata.

Si està clavat de forma superficial i no estem a la vora d’un centre mèdic, haurem d’actuar de la següent manera:

1. Agafi l’ham amb unes pinces

2. Giri i empenyi l’ham a través de la pell fins que surti la punta

3. Talli amb uns alicates la punta (arpó o mort)

4. Tregui’l en sentit contrari (hem tallat l’impediment)

5. Netegi bé la ferida amb sabó i aigua.

Ara toca anar al metge, la infecció pot ser el principal problema a banda que fàcilment ens posaran la vacuna antitetànica.

11/3/07

10 mites perillosos o inútils sobre primers auxilis (II)


Posar aigua oxigenada i alcohol a talls i esgarrapades, i deixar-ho a l’aire

No soc fan de l’aigua oxigenada (peròxid d’hidrogen), afirma Richard O´Brien. Algunes autoritats, inclòs pensen que pota matar cel·lules del cos que estan desitjant esquivar els bacteris intrusos i els gèrmens que intenten entrar a la ferida. O’Brien prefereix aigua i sabó, o només aigua neta, per eliminar la brutícia e irrigar la ferida. Inclòs l’aigua de la mànega ens valdrà.
(El mateix val per l’alcohol, com ja va comentar en el seu dia Maraunder, sobre aquest antisèptic , les ferides i lo tant arrelat que està en la cultura general i en la mèdica).
Netegi, tracti i protegeixi, comenta. Netegi a ferida o rascada, aplicant pomada antibiòtica (cosa que ha de dir el metge) i embeni’ls-la. Algunes persones prefereixen deixar la ferida o rascada a l’aire, però es curen més aviat si estan protegides. En ferides en nens, aquestes s’obren pel mateix lloc infinitat de vegades. Amb un embenat, almenys evitem que succeeixi això.
Qualsevol ferida que sobrepassi la capa més superficial de la pell, podria necessitar punts. Normalment, quan més aviat es posin, menor risc d’infeccions hi haurà.


Una persona podria empassar-se la llengua durant un atac

És quelcom comú en les pel·lícules. Algú té un atac, i u que passa per allà li posa quelcom a la boca del pacient perquè no s’empassi la llengua bloquejant les vies aèries. “la gent pot controlar les seves pròpies vies aèries” diu Richard O’Brien, no posis res allà. Si la persona és a fora, deixi-la que rodi, no passa res. En ton cas, retirem els estris amb els que es podria colpejar.
(En realitat, quan es posa quelcom a la boca d’un pacient, no és perquè no s’empassi la llengua, sinó perquè no es mossegui)
Quan una persona té un atac, no la subjecti, podria conduir-la o provocar-li una lesió. Com deia abans, nomes retirem allò amb el que és podria fer mal: mobles, estris, vidres,etc.


Si el pica una abella, s’ha de treure l’agulló pessigant-lo

Mai faci això. Pessigar l’agulló podria permetre que el verí que encara resta al sac, entri en el nostre cos. Tregui l’agulló raspant amb una tarja de crèdit, inclòs les ungles acríliques poden servir, si estan netes, es clar. Si la persona es posa vermella, té problemes per respirar (problemes: xoc anafilàctic a la vista), truqui ràpid al 112, Pot ser de vida o mort.Un altra remei per les picades d’abella, és posar llevat en pols sobre aquesta. Això en realitat funciona. Barregi el llevat en pols amb aigua, i formi una pasta espessa i posi-la en el moment. “La picada produeix un àcid, i si es posa el llevat ben aviat, pot neutralitzar aquest àcid” comenta Stephen Purcell, president de la secció de dermatologia del Col·legi de Medicina Osteopàtica de Philadelphia. (No soc precisament defensora de la Osteopatia, però en això que diuen del llevat téén raó. Encara que el millor per neutralitzar l’àcid, és aplicar bicarbonat amb una mica de vinagre).Si no té llevat, mulli la zona afectada i fregui-la amb aspirina, ajudarà a controlar la inflamació i el dolor.

Tiri el cap enrere per aturar una hemorràgia nasal

No posi el cap entre els genolls ni el posi enrere diu Richard O?Brien. El darrer és encara pitjor perquè pots aspirar sang cap als pulmons o que t’entri a l’estomac i facis un vòmit.
Pressiona la part carnosa del nas, no la part on recolzem les ulleres, més avall, com si tractessis d’evitar mal olor. Ara, i aquesta és la part important, pressiona fermament durant uns 10 minuts. La gent no ho sol fer, ho deixa al cap de poc per veure si ha parat de sagnar.Si el nas sagna durant més de 15 minuts, s’ha d’anar a un centre hospitalari, pot tractar-se d’una lesió.


Si té Periotitis Tibial, corri més per alleugerar-la

(No conec cap traducció de carrer per a Shin Splints, us haureu de conformar amb el terme mèdic). Més o menys, seria dolor a la zona de les canyelles per una activitat dels muscles major a la que solen estar acostumats.Qualsevol que hagi corregut o caminat en excés sense entrenament previ, probablement hagi patit o experimentat la Periotitis Tibial.

En realitat es tracta de la síndrome d’estrès tibial mitjà, comenta Jim Thrnton, entrenador d’atletes certificats i entrenador cap de la Universistat de Clarion de Pensylvania. Bàsicament, els muscles inserits entre la tíbia es contrauen bruscament . La inflamació i/o el dolor és una resposta encaminada a la cura. Si continua fent esport, no es curarà. La clau és una avaluació mèdica, perquè significa que els seus muscles estan descoordinats. Si segueix corrent quan el dolor desaparegui, compti el que porta corrent, perquè la periotitis tibial pot acabar en fractura post estrès.

10 mites perillosos o inútils sobre primers auxilis (I)


És clar que la xarxa està immensament plena d’informació de tot tipus. He trobat a la web de Ririan Project, una informació que ens pot ser de gran utilitat per desmitificar un seguit de consells mèdics que, pel que sembla, no serveixen de res tot el contrari. Mereixia la seva traducció al català.

Recordeu, hi ha quelcom que va dir Hipòcrates que pot ser aplicable en molts àmbits de la vida, aquest en pot ser un d’ells:

“No fer res és, de vegades, el millor remei”

Xuclar el verí d’una mossegada de serp

Tallar la pell de la víctima d’una mossegada de serp per xuclar el verí podria ser una tècnica clàssica de primers auxilis, però actualment els metges diuen que és inútil, inclòs perillós. Tallar i xuclar o aplicar un torniquet o gel, no fa res per ajudar, comenta el Dr. Robert Barish, un metge d’emergències de la Universidad de Maryland.

Aquestes antiquades actuacions fan més mal que bé, al retardar les urgents cures mèdiques, contaminant la ferida i danyant els nervis i els vasos sanguinis.La víctima no hauria de patir cap dany, i ésser traslladada urgentment al centre hospitalari més proper, tant aviat com sigui possible. Així que la millor cura davant una mossegada de serp, un mòbil i un helicòpter o una ambulància, en funció del lloc on ens trobem.

Orinar sobre la picada d’una medusa

A les nostres platges, cada cop comença a ser més probable que patim la picada d’una medusa, així que això és el que hem de saber:

Primer, no creure en rumor. Orinar sobre una picada a la pell, no farà massa per alleugerar el dolor, a banda de no saber com farem això mentre la platja està plena.No s’ha comprovat científicament que la orina ajudi en les picadures de meduses, va comentar el Dr. Paul Auerbach, un mmetge d’emergències de l’Hospital Universitari de Stanford i un expert en picades de meduses.En lloc d’això, el millor es posar-hi vinagre diluït amb aigua salada, recordeu, no mullar-ho amb aigua dolça, sempre salada.

Emborratxar-nos quan ens fa mal els queixals

Un got de whisky no alleujarà el dolor de queixals, comenta charles Wakefiled, director d’e ducació avançada en odontologia general a l’escola mèdica universitària Baylor. En comptes de whisky millor demanar un glaço de gel:Un estudi canadenc va descobrir que el frec d’un glaço de gel en les mans de la persona, va alleugerar el dolor de queixals en un 50% de les persones que es va provar. Pregui el glaço, fregui’l a la part tova de la ma en forma de v. La freda sensació del frec, viatja per la mateixa via al cervell que el dolor de queixals i, al refredar les mans, s’anul·len els senyals de la boca. En acabar, vagi al dentista i serveixis un whisky.

Estendre mantega sobre una cremada

Posar mantega o qualsevol altre tipus de greix sobre una cremada, pot atrapar el calor, produint cicatrius i conduint a una infecció . Quan ens cremem danyem la integritat de la pell, i la mantega no és precisament la cosa més neta del món, diu Ben Wedro, metge d’emergències de la Clínica Gundersen en La Crosse, Wisconsin.
L’impuls de mulllar la cremada en aigua amb gel, tampoc té cap base. El canvi dràstic de temperatura pot causar encara més dolor. En lloc d’això, utilitzi aigua freda per alleugerar i netejar la zona.

Posar-se un bistec en un ull morat.

En les películ·les, sempre es veu a algú que es posa un bistec cru en un ull morat. Encara que podria sentir-se bé, el greix del bistec podria entrar a l’ull, causant encara més inflamació.L’únic mèrit mèdic que podria tenir, seria si es tractés d’un bistec fred diu Flip homansky, qui ha vist molts ull morats en el seu treball per a la Comisión Atlética de l’Estat de Nevada, que regula els combats de boxa de las Vegas. El fred disminuiria la inflamació, però no hi ha cap enzima o qualsevol altre cosa en el bistec cru, que ajudi d’altra forma.

31/1/07

Cremades

Ahir al migdia l’Alícia, una bona companya, em va fer una pregunta respecte a una desgraciada experiència que van viure en el seu poble, es tracta del següent:

Fa uns mesos, a Llagostera, una persona es va ruixar amb gasolina i es va calar foc, al centre del poble. Les persones que eren per allà, van intentar tapar-lo amb els abrics i jaquetes que portaven. Dies després algú comentava que podrien haver fet servir un extintor de qualsevol botiga propera. Es poden fer servir els extintors directament sobre les persones? (per cert, sortosament aquesta persona s'ha pogut curar de les cremades).

Puc imaginar l’estupor de la gent.

Si bé en un article anterior havia parlat de que cal fer en cas de cremades, aquesta circumstància descrita, no té res a veure. L’àrea d’afectació, la profunditat de les cremades, l’estat del pacient, seran factors determinants per valorar la gravetat d’aquest. No hem d’oblidar, que el pot conduir fins i tot a la mort.

Què és una cremada?

És una lesió de la pell, dels seus annexes i fins i tot de muscles i tendons de l’organisme. Són produïdes per agents físics i químics en les seves diverses formes. Majoritàriament pel foc, els raigs del sol, substàncies químiques, líquids o objectes calents, vapor, electricitat, i per molts altres factors.

Les cremades poden implicar des de problemes mèdics lleus, fins als que posen en risc la vida. Segons deia, la seva extensió i profunditat ho determinaran.

Els primer auxilis, variaran d’acord amb la severitat de la cremada, la localització i la font de la lesió.

Diferenciar les cremades lleus de les greus, requerirà valorar el grau de danys dels teixit del cos.

Anem a veure els tres tipus de cremades:

Cremada de I Grau (menors)
Es fa difícil jutjar la profunditat de la lesió. Generalment només abasten la capa externa de la pell, l’anomenada epidermis. Són considerades les cremades menys greus.

Habitualment la pell es troba enrogida o gris i, pot haver-hi dolor i inflamació. La principal característica és què, no es crema l’epidermis en tot els seu espessor. A menys que aquestes cremades abastin porcions importants de mans, peus, cara, engonal (ingle), o una articulació gran, poden ser tractades mitjançant cures personals.

Cremada de II Grau (moderades)
Es considera una cremada de segon grau, quan es crema la capa externa de la pell (epidermis) en tot el seu espessor i la capa superficial de la que es troba immediatament sota d’aquesta (dermis). Es formen ampolles i la pell adquireix, un color roig intens, tornant-se com tacada. Això comporta inflamació i dolor molt intens. En aquest cas, es perden estructures annexes de la pell: pels, glàndules de suor, glàndules de greix

Cremada de III Grau (severes)
Són les cremades més greus i, abasten totes les capes de la pell (epidermis i dermis) en tot el seu espessor. Solen afectar també el teixit adipós (greix), nervis, muscles i fins i tot ossos. És freqüent trobar zones carbonitzades, de color negre o deshidratades d’aspecte blanquinós. De forma habitual hi ha un dolor intens al voltant de la cremada, o absència d’aquests si el dany als nervis és considerable.

S’ha de prendre mesures immediates, en tots els casos de cremades de tercer grau.

Les cremades de les vies aèries o cremades per inhalació de gasos calents, també es classifiquen per graus. Degut a la inflamació de la boca i/o gola, pot obstruir la respiració.

Cal trucar immediatament als serveis mèdics d’emergència.

Us adjunto un esquema, que il·lustra la “regla del 9”, serveis per determinar la superfície corporal cremada. Aquesta regla, ha d’ésser modificada quan es tracta d’un lactant, en el cap representa el 18% de la superfície, en endavant restarem l’1% menys per cada any d’edat. El que en un en augmenta en percentatge en el cap, disminueix en les extremitats inferiors, de manera que en la mesura que sostreu l’1% per cada any d’edat en el cap, augmenta en la mateixa proporció en les extremitats inferiors.

I ara, anem a la pregunta i a la resposta:

Què hem de fer davant d'una persona s’hagi calat foc:

Primer. Tombar-lo a terra i fer-lo rodar per apagar les flames

Segon. Tirar-li per sobre una manta, un abric o qualsevol altra cosa que li apagui el foc.

Per suposat serveix, aigua o altres elements. i si no tenim res més a ma, jo li taparia la cara amb una jaqueta i utilitzaría l'extintor. Qualsevol cosa per apagar el foc, que és el més greu en aquests moments.

Tercer. Treure-li la roba i els objectes que pugui tenir per la cremada, menys la que estigui
enganxada o la que costi treball treure
, abans que s’infli la ferida.

I com sempre, trucar immediatament als serveis mèdics d’emergència.

Una consideració final: Cal tenir en compte, que estem parlant d'una situació extrema. Per la qual cosa hem de tenir clar què, en condicions normals, utilitzarem l'extintor de pols per focs de roba, papers, fusta, etc, i el de CO2 per focs de tipus elèctrics, etc. Però en cas d'extrema urgència, qualsevol cosa val...

16/1/07

Primers auxilis en cas d’una intoxicació?

Les causes d’una intoxicació poden ser múltiples, per exemple:
  • Alteracions digestives: nàusees, vòmits, dolors abdominals (tipus còlic) diarrea, etc.
  • Alteracions de consciència (disminució o pèrdua).
  • Alteracions respiratòries: augment o disminució de la freqüència respiratòria, dispnea.
La importància de totes elles dependrà del tipus i la quantitat del tòxic que hagi penetrat en l’organisme.

Segons el tipus de tòxics, es poden presentar signes característics d’aquests:
  • Cremades en els llavis o al voltant de la boca (productes químics).
  • Respiració ràpida i dificultosa (aspirina).
  • Convulsions (excitants del sistema nerviós central).
Com actuar en cas d’intoxicació

En tots els casos trucar a un Centre Receptor d'Alarmes, 092, 112, etc, i trucar al Centre d’informació Toxicològica, aportant totes les dades possibles al telèfon de Madrid: 915 620 420 (24 hores) perquè ens dónin instruccions.
A continuació,us facilito unes dades, que poden ser de interés per saber que podem i que no hem em fer en cas de trobar-nos davant una intoxicació.

Intoxicació alimentària aguda.
  • Abrigar al malalt amb mantes.
  • En el cas d’aliments verinosos, provocar vòmit al malalt, si està conscient, i administrar un laxant.
Intoxicació per càustics
  • En cap cas s’ha de provocar el vòmit de la persona que hagi patit aquest tipus d' intoxicació.
  • En el cas d’ingesta d’àcids, ja sigui sulfúric, clorhídric o nítric, administrar a l’afectat llet o clara d’ou per neutralitzar el tòxic.
  • En el cas d’ingestió d’àlcalis, com la sosa i la potassa, es recomana que la persona intoxicada begui vinagre diluït amb suc de llimona. Si es tracta de llexiu domèstic, es pot administrar llet.
Intoxicació etílica aguda
  • Provocar el vòmit a la persona intoxicada.
  • Administrar cafè fort .
  • En caso de coma, traslladar-lo amb urgència a l’hospital.
Intoxicació por gasos (monòxid de carboni o butà)
  • Allunyar el pacient de la font d’intoxicació.
  • Practicar la respiració artificial, en caso de necessitat (aquestes maniobres s’han de practicar amb els coneixements sanitaris pertinents)
Intoxicació por medicaments
  • En cas de necessitat, reanimar al malalt mitjançant la respiració artificial i massatge cardíac extern. (aquestes maniobres s’han de practicar amb els coneixements sanitaris pertinents).
  • Provocar el vòmit.
  • Administrar aigua abundant

Hi ha bona informació del tema a:

Accidents a la llar: les intoxicacions


Estic convençut què, per aquella tendència natural que ja us he parlat en altres ocasions. Al llegir algun dels articles que aquí us penjo, haureu pensat: això no va amb mi... a mi segur que no em passaria...si estiguessin més al cas...


Mireu, el fet de treballar professionalment en el mon de l’emergència, hem permet tenir a l’abast de la memòria, un històric de les coses que passen. I us puc dir que totes les que he plantejat i plantejaré, han estat en alguna ocasió (o en moltes ocasions) objecte d’actuació per part dels serveis d’urgències i emergències.


Avui, en tant que accident a la llar,us parlaré de la intoxicació, tot i que ja sé que esteu pensant que aquesta es pot patir en qualsevol altre lloc, i no només a casa. Estic d'acord, dueu aquests consells arreu del vostre entorn.


Us demano receptivitat, perquè si bé moltes de les coses que us explico, no us han passat mai, li poden passar a un familiar, a un veí o a un amic. Aleshores els vostres coneixements li poden ser de molta utilitat.


Les intoxicacions.


Les intoxicacions tenen moltes facetes, unes conegudes, altres inesperades. El fet de menjar bolets pot ser de les conegudes. Si no som uns bons aficionats o experts micòlegs, podem patir o fer patir un bon ensurt a algú. Deixar productes de neteja al costat d’aliments, pot ser inesperat. I finalment deixar productes de neteja o medicaments a l’abast dels nens, es pot catalogar com intoxicacions per temeritat.


Abans de seguir, voldria explicar-vos una experiència viscuda de molt a prop. Fa un parell d’anys, la senyora que feia la neteja a les dependències on treballo, va rebre la comanda de material. Entre altres, hi havia un bidó de cinc litres de detergent. Massa gran va pensar ella, és molt més còmode, tenir-ho en un envàs més petit.

Pels voltants aparèixer una ampolla de dos litres de “fanta taronja”. Veure-la i transvasar el producte , va ser tot un.
La continuació del que us he relatat , s’explica en què pocs dies després, una tarda calorosa, va aprofitar per fer un traguet d’una ampolla de fanta que corria per allà per l’habitació on guardava les coses de neteja. Havia oblidat que era l’ampolla era plena no de fanta, sinó de producte de neteja de color taronja.

Immediatament va ser traslladada a l’hospital Comarcal de la Selva de Blanes, amb cremades a l’esòfag i amb una petita intoxicació per haver ingerit un detergent molt potent.


Vist tot això, què hem de fer per evitar intoxicacions?

  • Mantinguem els productes de neteja (detergents) separats dels aliments.

  • No deixem els medicaments en la tauleta de nit, millor en lloc segur, tancats amb clau.

  • Mai polvoritzar sobre els aliments, insecticides, neteja vidres, neteja mobles,etc.

  • En cap cas, posem líquids i detergents, en ampolles de refrescs o similars que ens puguin dur a confusió.

  • No ingerir productes de procedència dubtosa o desconeguts.

  • No utilitzar insecticides en habitacions tancades

15/1/07

Accidents a la llar: les caigudes


Pel que es veu, hi ha gran quantitat de visites mèdiques com a conseqüència d’accidents a la llar. Cremades, caigudes, electrocucions, cops i talls són els més habituals.

Dos col·lectius són més afectats: els nens de menys de cinc anys i la gent gran de més de seixanta cinc.

Voldria fer una petita reflexió, i és que en aquests i en molts altres aspectes de la seguretat, hi ha una tendència natural a pensar que són fets fortuïts, és a dir, que els acceptem com a tal. El pitjor és que no cerquem solucions, amb la qual cosa, la possibilitat d’un nou accident torna a estar a la cantonada, és qüestió de temps.

Jo us vull dir que no hi ha accident casual, tots són previsibles i el que és més important, evitables. Per exemple, anem pel carrer rellisquem i caiem. No ha estat l’atzar, segur que està mullat, o les sabates tenen la sola desgastada... Anem amb el cotxe i sortim de la via: excés de velocitat, elements lliscants a la via, pneumàtics desgastats. Novament, no ens tocava, indirectament en podem ser culpables.

Si us sembla, veiem alguns possibles accidents, i el que és millor, cerquem-hi solucions:

Les caigudes

Les principals causes de les caigudes venen donades perquè:

El terra està mullat o hi ha olis.
El terra està relliscós pel desgast, o bé excessivament polit o encerat.
Les tanques o baranes són baixes (per sota de 90cm. Són perilloses).
Utilització d’estris no apropiats per pujar o prendre coses de llocs alts. Ja sabeu, pujar a una cadira, en una taula, en comptes d’una escala en condicions.
Hi ha mala il·luminació.

Què hem de fer:

Tindrem el terra sec, sense greixos i recollit d’estris que ens puguin fer ensopegar.
Tindrem una escala petita de dos o tres esglaons, per arribar a la part alta dels armaris ( Les dobles o de tisora són les millors)
Les escales de casa, les hem de tenir amb passamans, per poder agafar-se en baixar per elles.
En la banyera o plat de dutxa, posarem elements antilliscants, i punts on agafar-nos.
Tindrem cura en la il·luminació, ha de ser suficient en qualsevol punt , ens ha de permetre veure qualsevol obstacle que hi hagi a casa.
Recordeu el que hem dit al principi. Els nens perquè no valoren el perill, i la gent gran perquè perd els reflexos i l’agilitat, pot provocar accidents molt greus per caigudes.

Evitem-los!

17/12/06

La farmaciola


Què és?
Una farmaciola pot ser qualsevol capsa, armari o maleta que pugui contenir medicaments i el material sanitari necessari (benes, cotó, tisores, etc.) per poder alleugerir les molèsties, curar les petites ferides o assistir els petits accidents (mareigs, talls, caigudes, etc.)

On la posem?

Cal tenir-la instal·lada o guardada en un lloc on no faci massa calor ni hi hagi humitat, i protegida de la llum.

Què hi ha d’haver?

Analgèsics (àcid acetilsalicílic, paracetamol o ibuprofè per al dolor)
Antitèrmics
Antidiarreics
Antitussígens (xarops o pastilles per a la tos)
Antial·lèrgics
Mucolítics i expectorants
Antisèptics faríngics (per al mal de coll)
Col·liri antisèptic (gotes per als ulls)
Liniment (per als cops sense ferida)
Solució antisèptica

Mai hi ha d’haver!
Medicaments caducats
Medicaments mal conservats o poc identificats (amb el tap trencat, sense el nom, sense el prospecte, etc.).
Termòmetre que no funcioni
Pinces i tisores rovellades

Molt important!

· Sigui com sigui i on sigui, la nostra farmaciola s’haurà d’identificar correctament.
· Ha d’estar lluny de l’abast dels nens.
· Cal que guardem els medicaments en el seu envàs corresponent, i controilar-ne la caducitat.

9/12/06

Què fer davant cops i contusions?




Què fer davant cos estrany als ulls?




Què fer davant cremades?



Què fer davant ferides molt sagnants o que continguin cossos estranys?


Què fer davant ferides profundes?


Què fer davant ferides superficials?



Intoxicació

Què s'entén per intoxicació?

S'entén per intoxicació aguda tota exposició per ingestió, inhalació o absorció a través de pell i mucoses que comporta una acció lesiva per a l'organisme i que interfereix en les funcions biològiques normals. Les intoxicacions poden ser produïdes per qualsevol substància, tot depèn de la quantitat i de la via d'exposició.

A les llars hi ha diverses substàncies capaces de produir una intoxicació. Les principals són els medicaments, l'alcohol i els productes de neteja. No hem d'oblidar altres productes com piles, coles, pintures o tintes de bolígrafs i plomes.
Què s'ha de fer en cas d'una sospita d'intoxicació?

El més recomanable és trucar o acudir al metge o a un servei d'urgències al més ràpidament possible.

Si la intoxicació s'ha produït per ingestió, no intenteu provocar el vòmit ni administrar líquids (llet) sense instruccions directes del metge.

Si el tòxic ha entrat en contacte amb els ulls, no poseu col·liris o pomades, s'han de rentar immediatament amb aigua corrent i s'han de mantenir les parpelles obertes per tal que s'arrossegui el producte, durant diversos minuts (10-15 minuts).

Si el tòxic ha entrat en contacte amb la pell o les mucoses, immediatament cal rentar la zona amb aigua corrent abundant durant diversos minuts (entre 10-20) per intentar arrossegar l'agent causal.
S'ha d'intentar trobar el producte sospitós de la intoxicació i guardar-lo en el recipient original. Cal portar-lo al servei d'urgències. Intenteu determinar-ne la quantitat ingerida. Si el pacient vomita, guardeu els materials vomitats, ja que poden ajudar a identificar l'agent causal.

Si la ingesta ha estat molt petita i teniu dubtes sobre la toxicitat del producte, truqueu ràpidament al Servei d'Informació Toxicològica al telèfon 915.62.04.20, telèfon que sempre ha de ser a mà.

L'ictus



Que és un ictus?


L'ictus és un atac cerebral d’origen vascular que es produeix per l’obstrucció o trencament d’un vas sanguini. Podem distingir:

Infart cerebral: oclusió arterial per trombosi d’una arteria cerebral, u oclusió per despreniment d’un coàgul de sang des del cor (embòlia cerebral).
Hemorràgia cerebral: trencament d’una vena o artèria.

En ambdós casos, el resultat es una lesió que pot ser permanent (infart cerebral) i deixar seqüeles, en ocasions irreversibles.
L’ictus és la primera causa de mort cardiovascular en les dones espanyoles i la segona en els homes. Constitueix la primera causa d’incapacitat greu en l’adult i la segona de demència.



Quins són els principals símptomes de l’ictus ?


  • Dificultat per parlar

  • Dificultat per entendre el que se’ns diu

  • Malaptesa o debilitat en extremidats d’un costat del cos

  • Alteració sensitiva: adormiment duna mitat de la cara i/o extremitats d’un costat del cos

  • Ceguesa o dificultat de visió

  • Mal de cap intens no habitual i sobtat

Recordi que si aquests símptomes apareixen de cop, és molt probable que s’estigui produint un ictus. Si els percep, truqui immediatament al telèfon d’emergències 112 o vagi ràpidament a l’hospital més proper. Els danys de l’ictus i la seva recuperació poden dependre dels temps que es tardi en arribar a l’hospital.


Es pot prevenir l’ictus?

La prevenció de l’ictus passa pel control dels factors de risc cardiovasculars, que s’han de vigilar per prevenir complicacions cardiovasculars.

Hi ha factors no modificables: edat, sexe i raça. Existeixen altres factors de risc que si es poden modificar mitjançant un control adequat i poden ajudar a prevenir possibles problemes cardiovasculars. D’aquests, la hipertensió arterial és el factor de risc més important perquè es produeixi un ictus. Un hipertens té 5 vegades més probabilitats de patir un ictus que una persona amb la pressió normal.



8/12/06

Primers auxilis

En trobar-nos davant d’un accident, hem de seguir un ordre, consensuat de forma general, de prioritats determinat. Es l’anomenat P.A.S.

Protegir, Alertar, Socórrer

Protegir-se un mateix i protegir les víctimes:per exemple, en un accident de carretera, hem de vigilar que un altre vehicle no ens atropelli i hem de senyalitzar la zona com cal, etc.

Alertar és el pas següent, en ordre d'importància:és alertar de l'accident els organismes encarregats de resoldre'l: emergències 112. No hem de pretendre mai ser autosuficients.

Socórrer implica fer els primers passos per ajudar la persona ferida; essencialment, es tracta d'estabilitzar-ne les constants vitals, és a dir, la respiració i les hemorràgies, tractar-ne les pèrdues de consciència adequadament; no hem de moure la persona ferida fins que no arribin els socors qualificats.