10 mites perillosos o inútils sobre primers auxilis (II)

Posar aigua oxigenada i alcohol a talls i esgarrapades, i deixar-ho a l’aire

No soc fan de l’aigua oxigenada (peròxid d’hidrogen), afirma Richard O´Brien. Algunes autoritats, inclòs pensen que pota matar cel·lules del cos que estan desitjant esquivar els bacteris intrusos i els gèrmens que intenten entrar a la ferida. O’Brien prefereix aigua i sabó, o només aigua neta, per eliminar la brutícia e irrigar la ferida. Inclòs l’aigua de la mànega ens valdrà.
(El mateix val per l’alcohol, com ja va comentar en el seu dia Maraunder, sobre aquest antisèptic , les ferides i lo tant arrelat que està en la cultura general i en la mèdica).
Netegi, tracti i protegeixi, comenta. Netegi a ferida o rascada, aplicant pomada antibiòtica (cosa que ha de dir el metge) i embeni’ls-la. Algunes persones prefereixen deixar la ferida o rascada a l’aire, però es curen més aviat si estan protegides. En ferides en nens, aquestes s’obren pel mateix lloc infinitat de vegades. Amb un embenat, almenys evitem que succeeixi això.
Qualsevol ferida que sobrepassi la capa més superficial de la pell, podria necessitar punts. Normalment, quan més aviat es posin, menor risc d’infeccions hi haurà.

Una persona podria empassar-se la llengua durant un atac

És quelcom comú en les pel·lícules. Algú té un atac, i u que passa per allà li posa quelcom a la boca del pacient perquè no s’empassi la llengua bloquejant les vies aèries. “la gent pot controlar les seves pròpies vies aèries” diu Richard O’Brien, no posis res allà. Si la persona és a fora, deixi-la que rodi, no passa res. En ton cas, retirem els estris amb els que es podria colpejar.
(En realitat, quan es posa quelcom a la boca d’un pacient, no és perquè no s’empassi la llengua, sinó perquè no es mossegui)
Quan una persona té un atac, no la subjecti, podria conduir-la o provocar-li una lesió. Com deia abans, nomes retirem allò amb el que és podria fer mal: mobles, estris, vidres,etc.

Si el pica una abella, s’ha de treure l’agulló pessigant-lo

Mai faci això. Pessigar l’agulló podria permetre que el verí que encara resta al sac, entri en el nostre cos. Tregui l’agulló raspant amb una tarja de crèdit, inclòs les ungles acríliques poden servir, si estan netes, es clar. Si la persona es posa vermella, té problemes per respirar (problemes: xoc anafilàctic a la vista), truqui ràpid al 112, Pot ser de vida o mort.Un altra remei per les picades d’abella, és posar llevat en pols sobre aquesta. Això en realitat funciona. Barregi el llevat en pols amb aigua, i formi una pasta espessa i posi-la en el moment. “La picada produeix un àcid, i si es posa el llevat ben aviat, pot neutralitzar aquest àcid” comenta Stephen Purcell, president de la secció de dermatologia del Col·legi de Medicina Osteopàtica de Philadelphia. (No soc precisament defensora de la Osteopatia, però en això que diuen del llevat téén raó. Encara que el millor per neutralitzar l’àcid, és aplicar bicarbonat amb una mica de vinagre).Si no té llevat, mulli la zona afectada i fregui-la amb aspirina, ajudarà a controlar la inflamació i el dolor.

Tiri el cap enrere per aturar una hemorràgia nasal

No posi el cap entre els genolls ni el posi enrere diu Richard O?Brien. El darrer és encara pitjor perquè pots aspirar sang cap als pulmons o que t’entri a l’estomac i facis un vòmit.
Pressiona la part carnosa del nas, no la part on recolzem les ulleres, més avall, com si tractessis d’evitar mal olor. Ara, i aquesta és la part important, pressiona fermament durant uns 10 minuts. La gent no ho sol fer, ho deixa al cap de poc per veure si ha parat de sagnar.Si el nas sagna durant més de 15 minuts, s’ha d’anar a un centre hospitalari, pot tractar-se d’una lesió.

Si té Periotitis Tibial, corri més per alleugerar-la

(No conec cap traducció de carrer per a Shin Splints, us haureu de conformar amb el terme mèdic). Més o menys, seria dolor a la zona de les canyelles per una activitat dels muscles major a la que solen estar acostumats.Qualsevol que hagi corregut o caminat en excés sense entrenament previ, probablement hagi patit o experimentat la Periotitis Tibial.

En realitat es tracta de la síndrome d’estrès tibial mitjà, comenta Jim Thrnton, entrenador d’atletes certificats i entrenador cap de la Universistat de Clarion de Pensylvania. Bàsicament, els muscles inserits entre la tíbia es contrauen bruscament . La inflamació i/o el dolor és una resposta encaminada a la cura. Si continua fent esport, no es curarà. La clau és una avaluació mèdica, perquè significa que els seus muscles estan descoordinats. Si segueix corrent quan el dolor desaparegui, compti el que porta corrent, perquè la periotitis tibial pot acabar en fractura post estrès.