La sordesa

En el tractament de la prevenció d’emergències, es fonamental el coneixement del nostre entorn: característiques de les persones (edat, mobilitat, etc.), accessibilitats.

Imagineu-vos en una evacuació si és important saber si hi ha gent gran, nens o persones amb mobilitat reduïda. En un o altre cas, els recursos a mobilitzar i els sistemes d’avís seran diferents.

Des de fa un temps, he encetat un seguit d’articles destinats a donar a conèixer, i conscienciar, la realitat del nostre entorn. Ni tots tenim 20 anys, ni tots hi veiem perfectament, ni correm els 100 en 9 segons.

Avui us vull parlar de la sordesa, que és la condició de la persona privada del sentit de l’oïda. L’afectació pot ser parcial o total, transitòria o permanent.

Les persones afectades amb problemes de sordesa presenten dificultats especials per a percebre i comprendre la informació i per a desenvolupar habilitats socials de tipus comunicatiu. Per aquest fet, és important diferenciar les persones que han arribat a la sordesa abans o després de l’adquisició del llenguatge oral.

Tipus de sordesa en funció de la localització de la lesió:

De conducció que impedeix la transmissió dels sons cap l’orella interna, provoca pèrdua de quantitat però no de qualitat del so, aquesta pot ser corregida sovint mitjançant intervenció quirúrgica.

Neurosensorial que es produeix a l’orella interna o en la via que va a l’escorça cerebral i provoca una pèrdua de quantitat i qualitat del so i sense tractament mèdic.

Sordesa Mixta amb doble afectació neurosensorial i de conducció i amb possible tractament en aquesta segona.

Com veieu la sordesa es pot situar a l’oïda mitjana quan hi ha una lesió d’algun element a causa d’otitis infeccioses, perforació timpànica o alteració congènita. En aquest cas s’anomenen sordeses de transmissió i generalment no produeixen greus alteracions ni en la parla ni en el rendiment escolar en cas de nens.

A l’oïda interna o a les vies nervioses s’anomenen sordeses de percepció (neurosensorials) que produeixen una pèrdua de l’audició. En aquest cas caldrà ajust de tipus logopèdic, així com l’aparellament de pròtesi auditiva.

Com es mesura la sordesa?

Segons el grau parlem de:

Audició normal: fins una pèrdua de 20 dB (decibels)

Sordesa lleugera: amb pèrdua de 20 a 40 dB. En cas de nens, poden semblar distrets, fan repetir les coses amb freqüència, però resulta que no sent les paraules dites en veu baixa.

Sordesa mitjana: amb una pèrdua de 40 a 70 dB. Per entendre bé les paraules necessita una veu de certa intensitat. En nens és freqüent el retard del llenguatge.

Sordesa severa: amb pèrdua de 70 a 90 dB. Només sent les veus fortes. En tractar-se de nens, si la família o l’escola no estan al cas, poden patir retards de 4 a 5 anys sense parlar

Sordesa pregona: Amb una pèrdua superior als 90 dB, només sent sorolls molt forts. Sense una adequada educació, els nens no accediran mai al llenguatge.

En els darrers temps s’ha avançat molt en matèria d’ajuts tècnics i seguretat a la llar: avisadors lluminosos que substitueixen els timbres, despertadors amb llum, telèfons de text, fax i altres elements.

En aquest com en altres casos, l’associacionisme és important per estar al dia en l’aplicació de noves tecnologies, ajuts, etc. A Blanes hi ha l’Associació de Sords que us pot facilitar més informació al respecte:

Associació de Sords de Blanes.
Adreça, C/ Canigó, 6. Municipi, Blanes.
Codi Postal, 17300.
Telèfon, 972 35 01 83

Altres adreces d’interès: