Second life...pero no aquí
Un dia entra a una pàgina d'internet o tal vegada a una botiga especialitzada en bicicletes, que més dóna. Vol comprar-se'n una especial, és cara però ho val. D'entre totes les que veu escull la que serà “la seva bicicleta”: vermella i negra, amb quadre de fibra de carboni, sillí, tubulars, frens, plats i el seu petit ordinador de bord que li indicarà, al marge dels quilòmetres, el seu ritme cardíac.
Com en tantes ocasions es calça les seves sabatilles, es posa el maillot, el coulotte, reseteja l'ordinador i poc després salta a la carretera preparat per fer la ruta prevista, sense saber que el destí li tenia preparat això…
La llista de morts per accidents de tràfic no té fí. Es demanen sancions més dures per als infractors, augmenten les penes, però dia a dia, el nombre de ferits i de morts segueix augmentant imparable. El pitjor és que no parlem d'estadística, ho fem de pares, mares, germans, amics i companys que queden destrossats per la pèrdua d'un ésser estimat. Parlem de vides truncades i d'il·lusions partides, que tal vegada es podrian evitar amb solament prendre conciéncia del que significa pujar a un cotxe, a una moto, o a una bicicleta.
Consciència que com més grans i més potents, més perillosos.
Consciència que com més petits, més vulnerabes.