27/1/08

Second life...pero no aquí


Avui us vull parlar d'un home de mitjana edat carregat d'il·lusions, de ganes de viure, de sentir-se bé, no en va té una professió de risc que l'obliga a estar en forma.

Un dia entra a una pàgina d'internet o tal vegada a una botiga especialitzada en bicicletes, que més dóna. Vol comprar-se'n una especial, és cara però ho val. D'entre totes les que veu escull la que serà “la seva bicicleta”: vermella i negra, amb quadre de fibra de carboni, sillí, tubulars, frens, plats i el seu petit ordinador de bord que li indicarà, al marge dels quilòmetres, el seu ritme cardíac.

Com en tantes ocasions es calça les seves sabatilles, es posa el maillot, el coulotte, reseteja l'ordinador i poc després salta a la carretera preparat per fer la ruta prevista, sense saber que el destí li tenia preparat això…

La llista de morts per accidents de tràfic no té fí. Es demanen sancions més dures per als infractors, augmenten les penes, però dia a dia, el nombre de ferits i de morts segueix augmentant imparable. El pitjor és que no parlem d'estadística, ho fem de pares, mares, germans, amics i companys que queden destrossats per la pèrdua d'un ésser estimat. Parlem de vides truncades i d'il·lusions partides, que tal vegada es podrian evitar amb solament prendre conciéncia del que significa pujar a un cotxe, a una moto, o a una bicicleta.

Consciència que com més grans i més potents, més perillosos.

Consciència que com més petits, més vulnerabes.

6 comentaris:

XAVI ha dit...

Tens raó, però a la bici també hi ha imprudències.....i moltes,però mira es un esport que m´agrada,jajaja,pero a la carretera es molt perillós....
http://biciaventura.blogspot.com,aquest es el blog del meu germà,veures que la bici amb seguretat,es un esport molt saludable......jejejeje.

Josep Lluís Pouy ha dit...

Hola Xavi,

Només matisar que en cap cas culpabilitzo als conductors dels cotxes, uns i altres hem de prendre mesures de seguretat proporcionals al que tenim entre mans.
El cas que aquí he exposat no es tracta d’una ficció sinó, una realitat viscuda ara fa una setmana. L’Antonio va perdre la vida en aquest accident

I ja que hi som, aprofitem per publicitar la web: http://biciaventura.blogspot.com

XAVI ha dit...

Home naturalment que tenim que pendre mesures,a Madrid els ciclistes tenen el seu carril,protegit,on poden fer entrenaments de llarg recorregut,aquí en canvi,ves a Girona....sense comentaris,el mes dolorós d´això es que son aficionats,que agafen la bici per fer esport,un esport en el punt de mira i a la vegada majestuós,però la seguretat esta per davant de qualsevol cosa,imprudències les veus cada dia,lamentablement aquest es el final,però les institucions fan alguna cosa?NO.........simplement no fan res,to es qüestió de diners,això si que es lamentable.....

Josep Lluís Pouy ha dit...

Tota la raó del món!

SuperLópez ha dit...

Primer et maten i despres demanen 20000€ per arretglar el Audi A8....

De totes maneres cuan surts a la carretera ja saps on ti fiques. Totes les precaucions son poques. A mes aprofito per informar que el carril bici no es de obligatoria circulació per la bicis, pero si s´hi circula es te preferencia.

PD:gracies per linkar el blog, faig el mateix amb el vostre.

Josep Lluís Pouy ha dit...

Aquesta reclamació judicial ha estat una veritable vergonya, manca de sensibilidad i humanisme. Bé, haurem d'anar en compta a l'hora d'accidentar-nosque sigui amb un cotxe baratet, pel que pugui ser...