11/1/08

El dolor

Hola a tots/es,

Després d’unes merescudes vacances (no oblideu el meu frustrat viatge a Praga) retorno, si cap, amb més ganes i més projectes. Encara que en ocasions materialitzar-los és la part més difícil del projecte, més encara si depens d'algú que no siguis el teu mateix. Segueixo endavant i espero que en breu, us ho podré presentar. Mentrestant, anirem bussejant en aquest gran mar de temes anomenat seguretat.

Avui parlarem del dolor, símptoma comú que ens ha dut probablement en més d'una ocasió a la consulta del metge, perquè ens doni una solució immediata al nostre problema. En aquest cas, i per tal que pugui efectuar un diagnòstic ràpid i eficaç, és summament important facilitar-li una sèrie de dades, com són: intensitat, localització, temps des de la seva aparició, radicació, símptomes que l’acompanyen, i factors de agreujament o alleugeriment.

Abans de res, hem de saber que no existeix una definició exacta del que és el dolor, tal vegada, perquè es tracta d'una sensació emocional, subjectiva i sensorial de molèstia en alguna part del nostre cos, amb diferents localitzacions i intensitats.

Per tot el que us acabo d’exposar, entendreu que no percep de la mateixa manera un cop d’igual intensitat un boxador que un oficinista, existeixen múltiples factors físics i psicològics que modifiquen la percepció sensorial del dolor, en ocasions amplificant-la i en unes altres disminuint-la.
Hi ha mil raons, per les quals us podeu veure obligats a descriure el dolor que sent algú que es troba al vostre al voltant. Les escales de dolor que aquí us presento, poden ser una bona eina en una d’aquestes ocasions.


En l’escala de classificació numèrica, se li demana a la persona que seleccioni un nombre entre el 0 i el 10, en funció del dolor que està sentint.


L’escala anàloga visual es representa amb una línia recta. El costat esquerre representa l’absència de dolor i el dret el dolor extrem. En aquest cas hem de fer que el pacient marqui el punt de la línia on creu trobar-se.

L’escala de categories de dolor es compon de quatre situacions: dolor nul, lleu, moderat i fort. El pacient ha d’identificar-se amb una d’elles.

Finalment ens trobem davant l’escala de rostres de dolor. Sis expressions diferents que descriuen des d’una persona feliç que no sent cap dolor, fins la que està trista perquè sent molt dolor. Aquesta escala pot utilitzar-se amb pacients de 3 anys d’edat i majors.

0 Molt content, sense dolor
2 Sent un poc dolor
4 Sent una mica més de dolor
6 El dolor és més intens
8 Sent molt més dolor
10 El dolor és el pitjor que pot imaginar-se (No té per que estar plorant per a sentir aquest tipus de dolor).

4 comentaris:

XAVI ha dit...

el dolor es psicològic,el pitjor de tot es que hi ha gent que amb res te molt dolor,cridan,i fan perdre els nervis al metge.
t´ho dic per pròpia experiència,jo vaig patir molt dolor durant una setmana,i dic que moltes vegades es psicologic,com la por,es el mateix,diferent clar es amb nens,però hi ha vegades que els petits son uns grans mestres i un mirall pels mes grans.
salut¡¡¡¡

Josep Lluís Pouy ha dit...

Cert Xavi, són sensacions subjectives que s'han de valorar de forma individual, com els parts, no n'hi ha dos iguals.
Una abraçada.

Jaume Puig ha dit...

M'al.legro de trobar el teu bloc, et felicito. Lamento el que li va passar a la teva esposa i suposo que s'haurà recuperat plenament. No deixeu de gaudir Praga tan bon punt pogeu.

Si parles de dolor, tinc que citar-te en plan pedant a Epicur:

"El límit de la magnitud dels plaers és l'eliminació de tot dolor. A tot arreu on hi ha plaer, i tant de temps com n'hi hagi, no hi ha dolor ni pena ni cap barreja d'aquestes dues coses"

Josep Lluís Pouy ha dit...

Bona nit Jaume, gràcies per la teva visita i el comentari.
Certament si som capaços de viure sense temor als deus, a la mort i al futur, de ben segur viurem sens cap tipus de dolor.

Aprofito per convidar a tothom a visitar el teu blog:

http://nauargos.blogspot.com/