29/3/08

Seguretat o excés?


Des dels atemptats de l’11S a Nova York, l’11M a Madrid i del 21J a Londres, crec que hem entrat en una espiral de paranoia col·lectiva. Això ens ha dut a renunciar a una de les millors virtuts que tenim: la llibertat.

Tots hem d’estar, i estem, disposats a perdre una part important de la nostra quota de llibertat, a canvi de que se’ns garanteixi la seguretat però, està clar, tot te un límits.

Avui us porto un cas que vaig veure en un article de la CNN, tot i que la transcripció és literal del diari digital 20 minutos.

Tingueu totes les reserves perquè, aquesta notícia és només una part de la història però, de tota manera jutgeu vosaltres mateixos i digueu que en penseu.


Obliguen a una dona a llevar-se uns piercigns dels pits per a poder volar

Mandi Hamlin anava a agafar un vol el passat 24 de febrer quan diversos membres de l'Agència de Seguretat i Transport (TSA, per la seva sigles en anglès) li van obligar a llevar-se els pircings amb unes tenalles, després de mostrar els seus pits i mentre els agents reien d'ella, segons informa la CNN.

"No desitjo aquesta experiència a ningú", va dir Mandi en una roda de premsa. "La meva experiència amb la TSA va ser un malson que vaig haver d'aguantar. Ningú mereix ser tractat d'aquesta manera".

La dona, de 37 anys, volia volar des de la ciutat de Lubbock a Dallas quan una agent de la TSA li va ordenar detenir-se per a ser explorada després de passar sense problemes per un detector metàl·lic més gran.

L'agent va usar un detector individual que va emetre un senyal sonor quan va passar davant del pit de Mandi. Després d'explorar-la, Mandi li va explicar que tenia dos piercing en els mugrons. L'agent li va obligar a llevar-se'ls. No obstant això, la passatgera els va explicar que no podia llevar-se'ls i va preguntar si podia mostrar a l'agent femenina en privat que veritablement eren uns anells i no alguna cosa perillós.

Mandi va ser traslladada a una sala amb tots els agents, on darrere d'una cortinilla va intentar llevar-se'ls. Ho va aconseguir amb el primer, però el segon va ser impossible pel que va tornar a demanar que la deixessin marxar. De nou va rebre una negativa, pel que va sol·licitar als oficials unes tenalles.

La dona va mostrar a la premsa l'angoixa que va haver de passar per a llevar-se l'anell amb l'ajuda d'un maniquí. A més, Mandi va explicar que mentre estava darrere de la cortinilla escoltava com els agents es burlaven d'ella i reien.

Investigació de la TSA

La TSA ha obert una investigació sobre el succeït, encara que assegura que els seus agents "estan entrenats perquè en situacions com aquestes la integritat del passatger no sigui vulnerada".

En la seva pàgina web l'agència adverteix que en el cas de dur piercing i ser detectat abans d'agafar el vol, els passatgers tenen dret a exigir un lloc privat per a poder llevar-se'ls.

Mandi ha presentat una denúncia i exigeix una disculpa per part de la TSA per l'assetjament a la qual es va veure sotmesa i la vulneració dels seus drets. El meu client va ser públicament humiliada i ha "sofert un enorme dolor físic per a posar-li de nou els anells", a causa que el teixit ja ha cicatritzat, va dir el seu advocat.


Advocada a l'esquerra i Mandi a la dreta

28/3/08

Apocalypse Now

I quines seran les seves perimeres paraules: "mama"... "papa"... "mapa" o "pama"?

27/3/08

El carrer és meu!

Deixar l'aplicació de noves tecnologies en mans de la intolerància o de la seguretat mal entesa, ens pot dur a situacions com la qual us presento a continuació:

L'empresa Compound Security Systems ha engegat un servei dirigit a negocis, comunitats o simplement per a rondinaires intolerants que desitgen fer del seu entorn un vedat privat. Es tracta del mosquit ultrasonic teenage deterrent o el que és el mateix, element dissuasori ultrasónic d'adolescents. Dispositiu que va ser dissenyat per a eliminar als joves que es concentren en centres comercials, portes de negocis o qualsevol altre lloc on es col·loquin per xerrar una estona.

Aquest “mosquit” emet un to d'alta freqüència que, segons diu el fabricant, solament afecta a persones menors de 25 anys. L'efecte, altra vegada segons ells, és una petita molèstia. Segons qui ho ha sofert, uns mals de cap inexplicables.

Tal vegada estem a les portes d'una nova guerra sónica. Cadascun amb el seu Ipod carregat amb la freqüència que farà fugir al rang d'edat desitjat. 25.mp3, 40.mp3, 55.mp3...


Cliqueu sobre el logotip, és el de l'empresa però aquest, us durà a una pàgina on podeu veure alguna opinió d'afectats i al temps, fer una prova d'audició.

Ja em direu com us ha anat.

25/3/08

Tu tries

D’existir un guió per les vacances em pregunto, quin triaríeu?. Si us sembla, veiem alguns exemples d’aquesta darrera Setmana Santa 2008:

Exemple 1.


El Divendres Sant dia 21, els veïns de Calahorra rebien un regal de part de la intolerància, de la barbàrie de la insolidaritat més absoluta, que en forma de cotxe bomba, esclatava davant una casa quarter de la Guàrdia Civil. Sortosament, el regal només va fer danys materials.

Exemple 2.


Aquests dies, molts com la finestreta han pogut gaudir de la neu a través dels vidres de casa seva... o dels seus cotxes.

Exemple 3.
Altres han optat per anar a la platja, el temps ha estat boig... (bé, aquesta imatge és una exageració però, alguns hi havia).

Exemple 4. Y finalment, mentre molts optaven per seguir els tradicionals passos cadenciosos de les processons de la Setmana Santa andalusa, 63 van perdre la vida en el seu cotxe o dalt la seva moto. Ara les veus més optimistes diuen que ho celebren perquè n’hi ha hagut un 39% menys, en referència al 2007.



Permeteu-me que us digui que per mi, hi ha hagut un 100% més dels que haurien d’haver estat en el 2008.

Aquesta Setmana Santa hi ha una altra opció que m’ha triat a mi: una lumbàlgia, molt menys divertida que algunes però, amb molt més vida que altres.

I ara no oblidis que la majoria de les vegades, tu tries!!!

18/3/08

Accessibilitat

No estic d’acord quan parlem dels problemes d’accessibilitat i mobilitat reduïda, circumscrits només a persones amb alguna minusvalidesa física. Crec haver manifestat la meva opinió en diverses ocasions: tots som potencials patidors actius de les múltiples barreres arquitectòniques que ens trobem on vivim, vegeu si no:

• Algú s'ha trencat una cama i li enguixen, necessita caminar amb dues crosses, no?

• Un ancià/na caminant pel carrer amb un bastó. Una tercera cama que ocupa un lloc, un espai més gran.

• El pare i la mare surten a passejar amb el seu nadó, aquest per descomptat en el seu cotxet. I si són bessons aquest es converteix en un monovolumen.

• Sortir de compres amb un carret no és cosa rara. Cada vegada sembla més una mudança que altra cosa.

Fixeu-vos, encara no he esmentat a ningú que vagi pel carrer amb una cadira de rodes però, en tots els casos descrits també ens mancarà espai per a passar, per a girar, rampes d'accés i baranes.

Com veieu, en qualsevol moment podem ser “clients” d'aquests espais. Per uns, per altres i per a tots, hem de prendre consciència dels pobles i les ciutats que volem. Viure en uns o altres, és a dir el continent és una opció de vida, el contingut gairebé sempre una imposició…

16/3/08

Operació sortida

És habitual que en dates com aquestes, em faci reso de les campanyes que des de la trànsit recomanen prudència, atenció, i vigilància extrema a la carretera. De nou ens arriba una bona excusa per a fugir uns dies i evadir-nos de la rutina diària. Per a això, molts de nosaltres agafarem el cotxe i prendrem la carretera cap a alguna destinació escollida.

Avui, sobre les vuit trenta del matí rebia una trucada del centre receptor d’alarmes de la policia local/protecció civil: accident de tràfic, una persona ferida greu i atrapada dins el vehicle. Es dirigeix al lloc dues dotacions de bombers i dues del 061, amb elles també policia local i mossos d’esquadra.

Poc us parlaré d’aquesta nova operació sortida, només fixeu-vos en les fotografies, en el que ha succeït i que us serveixi d’exemple perquè mai sigueu els actors principals d’una escena tan real com aquesta.

Per cet, avui l'hem rescatat amb vida, no sempre és així.

13/3/08

Drets del no nat


Tals de Mileto va dir: l’aigua és el principi de totes les coses”. Avui, llegint un article publicat en el periòdic el País titulat: "Volem que el nostre fill sigui sord" em fa l’efecte que a aquests els van barrejar quelcom en la seva aigua, sinó...

Pel que sembla, la parella britànica formada per Tomato i Paula Lichy van tenir un fill que va néixer sord com ells. Van celebrar aquest fet amb gran alegria perquè: "Ser sord no significa una discapacitat o ser mèdicament incomplet, significa formar part d’una minoria lingüística.

No vull capciós i deixar la frase aquí perquè, Tomato va afegir, "Estem orgullosos, no de l’aspecte mèdic de la sordesa, sinó del llenguatge que utilitzem en la comunitat que vivim".

Arribats a aquest punt un pot estar d’acord o discrepar, argumentant les dificultats socials que aquesta “característica personal” implica. De totes maneres poc es pot fer en aquest, cas atès que la naturalesa va prendre sens consultar una decisió. Per a mi, el problema radica en la determinació, ja no de tenir un segon fill, sinó de tenir-lo in vitro (ella ha complert ja els 40 anys) i aprofitar aquesta circumstància per a seleccionar genèticament els embrions que assegurin que el seu segon fill sigui incapaç d’escoltar és a dir: sord de naixement.

No se vosaltres però, hi ha coses que no arribo a entendre per més que m’ho proposo. Mentre que des de l’àmbit de la medicina s’està estudiant els implants coclears i altres pròtesis auditives, hi ha qui tria la sordesa com pre herència per al seu fill.

No se si tan sols és possible però, que em dieu de la possibilitat que aquest nen (no nat), pugui dur dintre d’uns anys als seus pares davant els tribunals, a causa de la imposició d’una minusvalia imposada?.

Aquí ho deixo, si controvertit és el tema de l’elecció de gens en embrions per a poder salvar a un fill greument malalt, quant controvertit serà aquest tipus de propostes?.

10/3/08

Medi ambient


Per a donar resposta a unes quantes preguntes que se’m plantegen avui, em toca abans trencar amb un típic tòpic. Aquest no és altre que deixar de pensar en el medi ambient com en alguna cosa que solament té a veure amb l’aigua, els ocellets i el reciclatge. El medi ambient és molt més que això, perquè comprèn el conjunt de valors naturals, socials i culturals existents en un lloc i un moment determinat, que influeixen en la vida de l’ésser humà i en les generacions venidores. És a dir, no parlem només de l’espai sinó de qui l’habita.

Arribats a aquest punt sense saber si us he convençut o no, de forma especial em pregunto:

Què li esta passant al medi ambient quan avui, uns pares trencats pel dolor, acompanyats de familiars i amics enterren a la seva filla la seva nena, a Mari Luz?.

Què li esta passant al nostre medi ambient quan algú, sense el més mínim rubor, és capaç d’arrabassar-li la vida a un altre ésser humà, com va ocórrer dies enrere a Euskadi amb Isaías Carrasco?.

Jo, com molts de vosaltres em segueixo preguntant que li passa al medi ambient, mentre que altres segueixen dient que no passa res, que és circumstancial. La veritat és que el dia a dia dóna la raó a uns i la hi lleva a uns altres.

I hi ha qui veient això es pot qüestionar si la seguretat esta en crisi, perquè sense cap dubte la seguretat és una mica real, tangible però també alguna cosa que va íntimament lligada a les sensacions, i la sensació no és del tot bona.

Tenint en compte doncs que la seguretat és una necessitat bàsica de la persona, i dels grups humans, que és un dret inalienable de l’home, de la societat i de l'Estat que ens ha d’aportar confiança, tranquil·litat, prevenció, protecció, preservació, previsió, defensa, control, estabilitat i garantia. Us pregunto ara a vosaltres: us sentiu segurs en el medi ambient que viviu?.

8/3/08

Prou!!!


4/3/08

Perdut

Us faig transcripció literal del correu que m’ha arribat, en relació a la pèrdua del seu gos. Si aquesta plataforma serveix per retornar-lo a casa i amb ell la felicitat perduda, s’ho val:

Perdonen las molestias, mi perro desapareció el domingo pasado en la zona entre Blanes y Lloret (bosque encima de la carretera "lado montaña" entre Repsol Butano y Sa Bovila Centro de Jardinería, zona enfrente del Hospital Comarcal) y como parece que nadie le ha visto estoy intentando llegar a cuanta más gente de Blanes y Lloret mejor. Si saben algo les ruego que contacten conmigo, y si pueden difundir este mensaje o imprimir el cartel adjunto para llegar a más gente les estaré muy agradecida, llevo 7 días buscándole día y noche y ya no sé como dar con él. La policía, las perreras y protectoras de la zona están avisadas. Es sociable pero ladra a las motocicletas y a la gente que lleva casco. Muchas gracias y de nuevo perdón:

PERDIDO"ZAK" Perdido en Blanes, domingo 24 de febrero de 2008

Es macho, tiene ocho años (pelo algo más gris que en la foto), lleva collar negro de tela y tiene chip. Perdido en la zona de bosque detrás de la carretera de Blanes a LLoret, sobre Repsol Butano y Sa Bòvila (Centro de Jardideria).

TEL: 618 099 425clubdekat@gmail.com

Sicur 2008: remember

El segon dia de la meva estada a Sicur, després d’hores i hores de donar voltes per cadascun dels pavellons vaig descobrir, en un racó d’un d’ells, quelcom que em va fer retrocedir en el temps. Em va fer recordar corregudes en manifestacions estudiantils davant dels “grisos”, cotxes policials que res tenien a veure als que veiem a les pel·lícules americanes.

I no ha passat tants anys del que aquí veieu però, estic segur que a molts us resultarà “record ficció”, quan en realitat somiar en el que avui tenim era “ciència ficció” per nosaltres en aquells moments.

Com veieu la tecnologia a avançat a passos gegantins i això, no ha fet altra cosa que dotar-nos d’una major seguretat en tots els aspectes, o no?...








2/3/08

Sicur 2008: Seguridad (Security)

Com us vaig anunciar, aquesta setmana he passat tres dies a Madrid visitant Sicur 2008, 16 Saló Internacional de la Seguretat. He de confessar-vos que tot el que he pogut veure, no ha decebut gens les expectatives que m'havien creat. No oblido, per descomptat, que la derrera edició que vaig visitar va ser la de l'any 2004 i des de llavors, la tecnologia ha avançat a passos gegantits.

Aquesta setmana que comencem, serà la de Sicur en aquest blog. En diferents articles aniré compartint amb vosaltres les novetats que més m'han agradat, espero siguin del vostre interès.

En l'apartat de seguretat (security) Bosch ha estat una de les empreses que més innovacions ha presentat, i de totes em quedo amb dues: La càmera ACTE DOMI que permet la vigilància 360º, és intercambiables i permet el canvi en calent (sense tallar l'alimentació), pel que no es baixa la guàrdia en cap moment. Sobre el disseny poc cal dir, ja que totes son similars.

Drax Seguretat S.L. ens porta un disseny de l'empresa nord-americana Delta Scientific: la rampa (blindada i portàtil) MP 5000 , que impedeix el pas de qualsevol vehicle pesat a la zona on la col·loquem. Una de les seves característiques principals radica en la possibilitat d'operar-la remotament desplegant-la en configuració de sense fils.

Un altre dels que he triat és el remolc amb equip d'alta pressió que ens presenta el Grup Albatros. Aquest equip permet una primera intervenció operant-lo una sola persona. L'atac al foc es completa en tres fases: primera a llarga distància, llançant un potent doll d'aigua. Una vegada a la vora utilitzem el tipus spray aplicant-lo amb un filtre de llança apta per a això i finalment, el tipus escuma que cobrirà el foc evitant que aquest revisqui al no tenir aportació d'oxigen.
Aquest equip treballa a una pressió de 250 bar i un cabal de 25 litres. Donada la seva limitada càrrega d'aigua (330 l.), aquest sistema permet un estalvi important d'aigua.

Finalment, per la seva importància en les emergències us presento el Globus d'Il·luminació Lumicone de Hispamasat. Es tracta d'un sistema d'il·luminació basat en un mastil telescòpic que s'acciona amb un sol botó, elevant-lo de terrauna vegada arribem al lloc de la intervenció. Està fabricat amb una tela ignífuga reflectante amb fibres de kevlar que donen una il·luminació espectacular a la zona.