13/3/08

Drets del no nat


Tals de Mileto va dir: l’aigua és el principi de totes les coses”. Avui, llegint un article publicat en el periòdic el País titulat: "Volem que el nostre fill sigui sord" em fa l’efecte que a aquests els van barrejar quelcom en la seva aigua, sinó...

Pel que sembla, la parella britànica formada per Tomato i Paula Lichy van tenir un fill que va néixer sord com ells. Van celebrar aquest fet amb gran alegria perquè: "Ser sord no significa una discapacitat o ser mèdicament incomplet, significa formar part d’una minoria lingüística.

No vull capciós i deixar la frase aquí perquè, Tomato va afegir, "Estem orgullosos, no de l’aspecte mèdic de la sordesa, sinó del llenguatge que utilitzem en la comunitat que vivim".

Arribats a aquest punt un pot estar d’acord o discrepar, argumentant les dificultats socials que aquesta “característica personal” implica. De totes maneres poc es pot fer en aquest, cas atès que la naturalesa va prendre sens consultar una decisió. Per a mi, el problema radica en la determinació, ja no de tenir un segon fill, sinó de tenir-lo in vitro (ella ha complert ja els 40 anys) i aprofitar aquesta circumstància per a seleccionar genèticament els embrions que assegurin que el seu segon fill sigui incapaç d’escoltar és a dir: sord de naixement.

No se vosaltres però, hi ha coses que no arribo a entendre per més que m’ho proposo. Mentre que des de l’àmbit de la medicina s’està estudiant els implants coclears i altres pròtesis auditives, hi ha qui tria la sordesa com pre herència per al seu fill.

No se si tan sols és possible però, que em dieu de la possibilitat que aquest nen (no nat), pugui dur dintre d’uns anys als seus pares davant els tribunals, a causa de la imposició d’una minusvalia imposada?.

Aquí ho deixo, si controvertit és el tema de l’elecció de gens en embrions per a poder salvar a un fill greument malalt, quant controvertit serà aquest tipus de propostes?.

4 comentaris:

XAVI ha dit...

La ciencia esta per ajudar,no per impossar.....crec que impossar una discapacitat tindria que ser una causa penal.

Jaume Puig ha dit...

Fa temps que penso que masses pares han confós la paternitat amb la titularitat del fill. Actuen sobre el seu fill com si fossin propietaris d'una cosa amb la que poden fer el que vulguin. Si no fos per la fallida que suposaria per l'estat, hauria de privar-se a molts pares de la patria-potestad sobre els seus fills.

A l'estat espanyol entenc que no és possible que passi un cas com el que expliques. La regulació de la Llei 14/2006, diu en el seu artilce 3:

Artículo 3. Condiciones personales de la aplicación de las técnicas

"1. Las técnicas de reproducción asistida se realizarán solamente cuando haya posibilidades razonables de éxito, no supongan riesgo grave para la salud, física o psíquica, de la mujer o la posible descendencia"

Per tant, el simple risc per la salud del possible fill ja impediria utilitzar tècniques de reproducció assistida.

Josep Lluís Pouy ha dit...

Estic totalment d’acord amb l’opinió d’en Xavi. Amb el comentari expert d’en Jaume un es queda més tranquil. El que comentes sobre la titularitat dels pares sobre els fills és d’allò més, no ho som ni de nosaltres mateixos…

Gràcies als dos.

Àdam Bertran ha dit...

Jo sóc intèrpret de llengua de signes, i en certa manera estic sensibilitzat en aquest tema. Val a dir que no aconsegueixo entendre tampoc com poden voler modificar genèticament al seu fill per tal que sigui sord.
La resta, del fet que s'alegrin perquè el seu primer fill hagi estat sord també, ho puc entendre perfectament. No és una qüestió d'egoisme ni res d'això, ben al contrari si tenim present la família on es criarà. Ell viurà en una comunitat sorda, encara que pugui escoltar. Des d'aquest punt de vista se sentir+a molt més integrat en aquesta si comparteix el mateix handicap.
A la comunitat oient (la majoritària) no se sentirà integrat de cap de les maneres, ja que sempre serà Sord (amb majuscula, fent referència a la comunitat sorda).
Per acabar dir que sí, la llengua de signes és fantàstica.

Fins Aviat!