28/4/08

La crisi de l'oli de gira-sol


Sempre he pensat que no hi ha pitjor desinformació que la informació mal donada.

Us dic això, arran de la des”informació” de la “crisi de l’oli de gira-sol”. Sense tenir més dades, vaig pensar que no es tractés d’una vaga d’aquests vegetals. Tal vegada demanaven més hores de sol. Però no, apareix el ministre de sanitat per televisió i ens demana que no es consumeixi oli de gira-sol perquè, hi ha la possibilitat de que contingui “noséquè” perjudicial per a la salut.

El primer que vaig fer va ser anar a la cuina i, verificar quin tipus d’oli usem: oli d’oliva tap verd i tap vermell... un sospir d'alleugeriment a casa...

Bé bromes a banda, vaig pensar en les prop de les 700 persones que van morir, i de les 20.000 que van resultar afectades per la ingestió d’oli de colza desnaturalitzat amb anilina, l’any 1981. Per tant, calia que haguessin donat una informació més acurada: marques, tipus, etc.

Avui la noticia es tancava així: El ministre de Sanitat, Bernat Soria, ha assegurat que tot l’oli de gira-sol disponible en els supermercats és “segur per a la salut” i ha precisat que de moment, s’ha certificat que no hi ha risc en 200 de les 800 marques d’aquest producte que es comercialitza a Espanya. Es a dir, que hi ha 200 marques no contaminades (PDF) amb tota seguretat i, que la resta (600) no són perilloses per a la salut.

Més clar l’aigua... qui en tingui...

27/4/08

Llegendes urbanes

Aquesta setmana, he rebut un correu en el que em facilitaven aquesta informació:

INVERTIR EL NUMERO PIN POT SALVAR-TE

Si estàs sent forçat/da per un lladre a retirar diners d’un caixer automàtic, ho pots notificar a la policia marcant el teu número PIN al revés.

Per exemple, si el teu número PIN és 1234 marca’l al revés: 4321. El caixer reconeix que el teu número PIN està sent marcat al revés, aleshores la maquina et donarà els diners sol·licitats però, ocult per al lladre, la policia serà avisada i sortirà per a ajudar-te immediatament.

Aquesta informació es va transmetre per TELEVISIÓ i van declarar en el programa que rarament s’utilitza perquè les persones no saben que existeix.

Si us plau, passa això a tots els teus contactes.

Després de llegir-ho se’m van plantejar alguns dubtes:

1. En el supòsit dels qui tenen un número capicua, Què passa amb ells?.

2. Si estàs sent atracat, perquè l’acció no és altra. Tindràs la sang freda, no només de recordar el número PIN, sinó de donar-li la volta?.

3.Estan els caixers preparats per a aquesta “mesura de seguretat”?.

No parlaré del fet que hagi estat comentat a la televisió, com si això li donés alguna credibilitat...

I com en altres ocasions en les quals he rebut correus d’aquest tipus (t’has oblidat les claus del cotxe?, no et preocupis, pots obrir-lo amb el mòbil…), comença la “tasca d’investigació”, quina?, doncs tan fàcil com anar-me’n a un caixer i provar-ho.

Arribats a aquest punt us puc confirmar, sense cap mena de dubte, que no funciona . Al teclejar un número PIN que no té res a veure amb el meu, ha sortit una instrucció de PIN erroni, provi de nou. Ah!, si us dóna per fer la prova, no oblideu que solament teniu la possibilitat de tres intents, la quarta us durà a l'oficina per a demanar la devolució de la targeta, ja que el caixer la hi haurà empassat. I per descomptat la policia no ha aparegut però, gratament decebut, he tornat a casa per a escriure aquest desmentit.

Per cert, aquest post em dóna l'oportunitat d'obrir una nova categoria: llegendes urbanes. Per descomptat no és per a fer-li la competència a Jefe Indio, ell si té un blog de veritables Llegendes Urbanes, us aconsello el visiteu.

24/4/08

Decàleg per fer del seu fill un delinqüent


Té 51 anys, és nascut a Ciutat Reial tot i que des de fa 23 anys viu a Granada. Està casat i és pare de dos fills, un noi de 21 anys i una noia de 15. Políticament és un inconformista. Catòlic, creient però poc practicant i, amb una afició molt seva: no fer res y, descansar. Així és com es defineix Emilio Calatayud, Jutge de Menors de Granada.

El passat divendres, vaig poder gaudir en directe d’una de les seves conferències. No hi ha cap dubte que es tracta d’un jutge mediàtic però, amb el que m’identifico especialment en un tema: l’educació dels fills.

És un gran coneixedor de la Llei del Menors i, s’ha fet famós a Espanya per les seves sentències en les que canvia el càstig per educació. Per exemple, els menors que cremen papereres han de treballar dos caps de setmana amb els bombers, Un noi que anava begut en moto, va haver de visitar a paraplègics que es rehabiliten d’accidents de tràfic, parlar amb els seus familiars i fer una redacció. Un altre que robava amb el sistema de l’estrebada, l’ha condemnat a tres anys de llibertat vigilada, en els que ha d’estudiar mecànica i treballarà per dur un sou a casa. Un noi maltractador de l’escola, l’ha enviat a servir càtering en un centre de paraplègics cerebrals. Segons el cas els envia al menjador d’indigents de la Creu Roja, a centres de Càrites de vellets, etc.

Així són les seves sentències: instructives, senzilles, proporcionals i eficients perquè ell, creu que tots els joves mereixen una oportunitat, oportunitat que ell està disposat a donar-los.

Mireu, amb el post d’avui no pretenc crear dos grups, el de pares i fills o el de joves i adults i enfrontar-los però, crec que uns i altres ens estem equivocant en algunes coses. Penso que si som capaços de reconèixer-les, serem capaços de donar-hi solucions. Encara estem a temps.

De moment, i per començar aquí us deixo el “Decàleg per fer del seu fill un delinqüent”, no és meu, que més voldria jo, el vaig escoltar al Jutge Emilio:

1. Comenci des de la infància donant al seu fill tot el que demani. Així creixerà convençut que el món sencer li pertany.

2. No es preocupi per la seva educació ètica o espiritual. Esperi que arribi a la majoria d’edat perquè pugui decidir lliurement.

3. Quan digui paraulotes, rigui'ls-les. Això l'animarà a fer coses més gracioses.

4. No el renyi ni li digui que està malament quelcom del que fa. Podria crear-li complexos de culpabilitat.

5. Reculli tot el que ell deixa llençat: llibres, sabates, roba, joguines. Així s’acostumarà a carregar la responsabilitat sobre els altres.

6. Deixi-li llegir tot el que caigui en les seves mans. Cuidi que els seus plats, coberts i gots estiguin esterilitzats, però no que la seva ment s’ompli d’escombraries.

7. Barallis sovint amb la seva parella en presència del nen, així a ell no li doldrà massa el dia que la família, potser per la seva pròpia conducta, quedi destrossada per a sempre.

8. Doni-li tot els diners que vulgui gastar. No vagi a sospitar que per a disposar-ne es necessari treballar.

9. Satisfaci tots els seus desitjos, apetits, comoditats i plaers. El sacrifici i l’austeritat podrien produir-li frustracions.

10. Posi’s de la seva part en qualsevol conflicte que tingui amb els seus professors i veïns. Pensi que tots ells tenen prejudicis contra el seu fill i que de debò volen fastiguejar-lo.

Us deixo un parell d'enllaços a you tube, ja em direu quelcom:


L’any 2007 va escriure el llibre anomenat: “Reflexions d’un jutge de menors” Editorial Dauro Edicions, val la pena llegir-lo.

19/4/08

aparcascomoelculo.com

No crec que alarmi a ningú (i tal vegada això ja és un problema en si mateix), si dic que hi ha un gran grup de conductors que al volant es converteixen en essers agressius, anàrquics i irresponsables. En un moment donat, qualsevol de nosaltres pot ser diferent en funció del rol que jugui. De vianants ens adonem de tot allò que fan malament els altres però de conductors, tenim carta blanca per deixar el cotxe en doble fila, trepitjar el pas vianants o fins i tot, deixar-lo estacionat en un reservat de minusvàlids.

Hi ha una frase comuna per cada cas d’aquests: ei, que no n’hi ha per tant, que només ha estat dos minuts!!! ( nova teoria que demostra que no tothom te minuts de seixanta segons)...

Doncs arran de, cada cop més, conductes com aquesta. Ha nascut la web aparcascomoelculo.com, amb la pretensió de que qualsevol ciutadà els “denunciï” deixant-los una nota en el parabrises. Si algú està interessat allà podrà trobar unes butlletes per a imprimir després, només cal marcar amb una creu la casella que correspongui a la “malifeta”, deixar-la en el cotxe i això si, no oblidant fer una fotografia que més tard es pujarà a la galeria perquè tothom la pugui veure, inclòs l’infractor.

15/4/08

Violència de gènere

La violència de gènere no és només un tema de les dones, ho és de tota la societat. I una bona mostra d’això, és la implicació que comença a haver-hi en algunes administracions properes, como ara L'Ajuntament de Blanes que ha donat un altre pas en pro de la protecció de les dones que es trobin en situacions de risc davant una possible agressió per violència de gènere a aquesta localitat.

A través dels departaments de Policia Local i els Serveis Socials, s’ha reactivat el conveni de teleassistència mòbil per a víctimes de violència de gènere que l'Ajuntament té signat amb Creu Roja com a gestora del servei de teleassistència.




El servei de teleassistència mòbil per a les víctimes de violència de gènere és una modalitat de servei, que amb la tecnologia adequada, ofereix a les víctimes que compten amb una ordre de protecció una atenció immediata i a distància, assegurant una resposta ràpida a les eventualitats que les puguin sobrevindre, les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any i sigui el lloc que sigui a on es trobi.

Per altra banda, aquest servei es basa en la utilització de tecnologies de la comunicació telefònica mòbil i de telelocalització. Permet que les dones en risc de patir violència de gènere puguin posar-se en contacte, davant situacions d'emergència, amb un centre atès per personal específicament preparat per donar una resposta adequada a la crisi plantejada bé per si mateixos o mobilitzant a altres recursos humans i materials propis de l'usuari o existents en la comunitat. El contacte amb el centre d'atenció pot establir-se en tot moment i des de qualsevol lloc, tan sols polsant un botó i en la modalitat de mans lliures.

10 CLAUS:


1. COM ES RECONEIX A UN MALTRATADOR? Si hi ha maltractament físic o psicològic, no hi ha dubte. Però es pot detectar molt abans d’arribar a aquesta fase. Són homes fonamentalment possessius que exerceixen molt control sobre la dona: si entres, si surts, amb qui vas com vesteixes, quants diners gastes, si fas o reps trucades —ja sigui d’amics o familiars—, si et desvalora, desautoritza o insulta en públic... I fins i tot abans, en l’etapa del festeig, hi ha símptomes que poden posar en alerta a una dona: antecedents de conductes violentes amb altres dones, familiars o amics; accessos de còlera sobtats i sense sentit; actes de crueltat (per exemple, amb animals); falta de penediment davant els seus propis errors; una forma de pensar excessivament rígida, convençut que sempre està en possessió de la veritat...

2. SÓC VÍCTIMA DE MALTRACTAMENTS. QUÈ HE DE FER? Tens dues opcions: - Buscar consell professional a través de programes d’assessorament a la dona. Pots informar-te en el telèfon gratuït 900 19 10 10. Denunciar al teu agressor. Si prens aquesta decisió, has de tenir clar que després de la denúncia no pots tornar a compartir la mateixa casa amb ell. Pot ser perillós. Traça prèviament un pla per a poder refugiar-te a casa d’algun amic o familiar. Algunes comunitats autònomes tenen un servei d’urgència que permet acollir a les víctimes uns dies mentre se solucionen els tràmits necessaris per a la seva entrada en una casa d'acollida.

3. EM PEGA, PERÒ DE SEGUIDA EM DEMANA PERDÓ I EM PROMET QUE EM VOL I QUE CANVIARÀ. ÉS POSSIBLE? No. Les promeses de canvi són una fase més del cicle de la violència. Un home pega, maltracta, demana perdó, fins i tot t'aclapara amb regals… Està una temporada en calma, però després tornen a repetir-se els maltractaments, torna a demanar perdó… I cada vegada, les temporades de calma són més curtes. L'única forma de canviar és trencar el cicle. (Coneix més a fons aquesta etapa en El diari de Sara).

4. SERÀ PER LA MEVA CULPA? NO, EN ABSOLUT. Moltes dones es culpabilizan a si mateixes per la baixa autoestima que tenen després de repetits episodis d'agressions físiques i psíquiques. Aquest sentiment de culpabilitat prové de l'estructura patriarcal: l'home és el que exerceix l'autoritat en la família i la dona se sent culpable de desobeir-li. Però que ningú t'enganyi: el maltractament no té cap justificació. L'única causa de la teva situació és que ell és un agressor.

5. QUÈ ÉS LA SÍNDROME DE DEPENDÈNCIA AFECTIVA? És un nexe emocional que impedeix a la víctima trencar amb el seu agressor. És molt freqüent en dones maltractades que viuen “aïllades” ¡ perquè l'agressor no les deixa relacionar-se amb ningú. Ell és tot el seu món, és el pare dels seus fills, i ella segueix creient que l’estima. La dependència emocional és una espècie de síndrome d'Estocolm que la duu a justificar i perdonar contínuament les agressions i vexacions del seu agressor.

6. SÓC ESTRANGERA, MALTRACTADA I SENSE PAPERS. QUÈ FAIG? No tinguis por de denunciar la teva situació. Les forces i cossos de seguretat atenen a qualsevol que ho necessiti, sigui quina sigui la seva situació legal. En els últims anys han augmentat els casos d'estrangeres maltractades, una mica “lògic” si es té en compte l'augment de la immigració. El principal problema d'aquest col·lectiu és la por a denunciar quan es troben en situació irregular. Les associacions de dones insisteixen que en una situació d'urgència, l'important és salvar la vida. Associacions com ATIME, VOMADE, Themis o la Comissió per a la investigació dels maltractaments, entre altres, et poden oferir assessorament i suport.

7. ÉS POSSIBLE REHABILITAR A UN MALTRATADOR? En molts casos, si. Així ho creuen molts experts que treballen des de fa anys en teràpies de rehabilitació d'homes maltratadors. Però l'èxit de la rehabilitació requereix dues “condicions” prèvies: que el maltratador es reconegui com a tal, que prengui consciència dels efectes nocius del seu comportament i que tingui una motivació per a canviar la seva actitud (en molts casos, la promesa de la seva parella que tornarà amb ell). Encara que alguns
sectors rebutgen aquests programes i defensen que tots els mitjans i esforços es destinin a les víctimes, molts experts coincideixen a assenyalar que la rehabilitació és una peça clau per a trencar el cicle de la violència.

8. QUE FALLA EN EL SISTEMA DE PROTECCIÓ A LES VÍCTIMES? La pròpia protecció a les víctimes. Molts agressors que tenien ordre d’allunyament l’han incomplert perquè les víctimes no tenien protecció o perquè no es controla o vigila que l’agressor compleixi l’allunyament. Falten mitjans per a garantir la seguretat d'una dona amenaçada. El pla de xoc aprovat pel consell de Ministres el 7 de maig de 2004 contempla mesures com la implantació de polseres electròniques per als maltratadores, teleasistencia a les víctimes i presó preventiva per a qui trenquin l'ordre d'allunyament. A més, les associacions de dones demanden una major coordinació de tots els agents (policies, jutges, piscòlegs, mèdics...) que han de donar resposta al tema del maltractament. La llei integral, aprovada el 22 de desembre de 2004, pretén donar resposta a moltes d'aquestes llacunes.

9. QUÈ ES POT FER PER A PREVENIR LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA? Canviar els estereotips i valors vigents. La violència és un fet social i cultural: al llarg de la història -i encara avui- s'ha identificat a l'home amb la força i a la dona amb la submissió (fins al 2 de maig de 1975, el codi civil espanyol parlava de l'obediència que la dona devia al marit). Segons un estudi de la Fundació Dones, el 23% dels nois adolescents entre 14 i 17 anys conceben a la dona com inferior i feble; i el 35% es mostren d'acord o molt d'acord amb actituds que justifiquen, neguen o minimitzen la violència de gènere. Canviar els estereotips vigents suposa un projecte concret d'educació a llarg termini.

10. L'APARICIÓ D'UN CAS DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA EN ELS MITJANS PROVOCA MIMETISME EN LES CONDUCTES DELS AGRESSORS? Els experts consultats opinen que no i destaquen que els mitjans de comunicació han jugat i estan jugant un paper molt important, al posar en evidència la gravetat d'un problema que abans no traspassava l'àmbit familiar. Els mitjans han servit per a conscienciar a la societat sobre el tema i perquè les víctimes coneguin els recursos que tenen al seu abast.

Informació recollida d’un document del diari El Mundo * Experts consultats: Consuelo Abril (Comisión para la Investigación de los Malos Tratos), Enrique Echeburúa (catedrático de Psicología Clínica de la Universidad del País Vasco), Rosa María Garriga (Fundació AGI) , Rosa Parrós (casa de acogida Florencia), Luis Bonino (Centro de Estudios de la Condición Masculina) Beatriz Monasterio (ALA, Asociación Libre de Abogados), Malika Abdelaziz (ATIME), Marisa Soleto (Fundación Mujeres).

13/4/08

Gestió responsable de l'aigua


No és cap secret, si us dic que estem vivint (patint) una de les sequeres més importants dels darrers temps a Catalunya. Tampoc ho ha de ser, si us dic que coincideix amb una gestió veritablement vergonyosa d’aquest recurs tant important. No és pot negar però, que hi ha hagut una important maniobra en els darrers dies: “la Generalitat va regalar 650.000 dosificadors domèstics”, disminueixen el consum en el lloc on els poses en un 7%. (sense paraules).

I mentre tant llegeixes coses com aquesta:

La Vanguardia 28 de febrer

La fuita de Badalona perd tanta aigua potable com el consum diari de 2.000 persones.

Aigües del Ter-Llobregat redueix a la meitat les pèrdues facilitades per l’Ajuntament. Tot i això, no es podrà arranjar fins d’aquí un any i ara l’aigua s’utilitzarà per regar parcs i jardins...

La Vanguardia 1 de març

Les fuites d’aigua de la xarxa, abastirien a 155.000 catalans. L’artèria de Cardedeu, que fa anys espera ser arranjada, concentra la meitat de les pèrdues...

El Mundo 3 d’abril

Dues canonades perden 800.000 litres d’aigua a al costat de les oficines d’Aigües de Barcelona. Fa nou mesos que van a parar al clavegueram a causa d’unes obres...

Es pot dir més alt però, no més clar. Cadascú des del seu lloc ha de fer una gestió seriosa. Uns fent que es reparin avaries com les descrites, que no fan altra cosa que malbaratar un bé preuat i , estudiant si cal fer una sèrie de petits embassaments a les conques baixes del Ter i el Llobregat i altres rius que recullin aigua que ara es perd. I probablement mil coses més. Nosaltres, els ciutadans, fent-ne un ús responsable : tancant aixetes, no rentant el cotxe al carrer, dutxant-nos i no banyant-nos, etc.

Mai es tard per començar a fer les coses ben fetes però, em van ensenyar que els focs forestals s’han de començar apagar a l’hivern, fer-ho a l’estiu sol se massa tard.

10/4/08

Dard 2008



Crec que com la majoria de vosaltres, a banda d’escriure al blog em dedico a “navegobussejar” per altres. No fa massa, vaig caure en el de la Nur (l’habitació dels mals endreços) http://lhabitacioneta.blogspot.com/. Com si d’una teranyina es tractés, m’hi he quedat enganxat per la seva frescor, espontaneïtat i a l’hora calidesa. De tota maneta el millor és que el visiteu i ho jutgeu vosaltres mateixos.

Fa uns dies em va donar una sorpresa afegida i, em va fer partícip del premi “Dardo 2008”.

“El I Lliurament de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de prestigi reconegut en el món de la literatura. Amb aquest premi es reconeixen els valors que cada blocaire mostra cada dia en l'esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.; que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu, el qual és i roman innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.

I ara seguint les regles del joc, nominaré 5 blogs que crec que s’ho mereixen:

L’evolució d’una finestreta

http://evoluciofinestreta.blogspot.com/, per compartir amb nosaltres les seves vivències, experiències i sentiments.

A la rita i la seva illa roja
http://lamevaillaroja.blogspot.com/, per fer del seu el nostre.

A el que mai et vaig dir
http://elquemaietvaigdir.blogspot.com/, per convertir l’art en quelcom quotidià.

A l’arare des del seu mar
http://elmeumar.blogspot.com/, per transmetre entre moltes altres coses el seu amor per la literatura.

A en deric amb un Salt al món
http://unsalt.blogspot.com/, un arc de sant martí a la bolgosfera.

A la Núria i el seu Núria Aupí http://nuriaupi.blogspot.com/, perquè aquest dard fa diana literària.

A tots, felicitats!!!

I abans de tancar vull donar les gràcies a instints i el seu gatet amb turbo, http://gatetambturbo.blogspot.com/ per al meme de concurs.

5/4/08

Martin Luter King

Avui va per tu Martin, aquest és el teu espai.

1/4/08

Violència sexual

En els darrers dies s’està parlant molt del sistema judicial espanyol i en particular, de tots aquells delictes que afecten el bé jurídic protegit: llibertat sexual i indemnitat sexual ( abús sexual, abús sexual infantil, assetjament sexual, estupre, explotació sexual, pederàstia, prostitució infantil, proxenetisme, violació, violència sexual, etc. )

A mi se’m planteja un dubte que crec raonable: hauríem de comptar amb un registre de delinqüents sexuals?, de tenir-lo, hauria de ser públic o només exclusiu per ús policial?.

M’agradaria saber que opineu al respecte, tot sabent que els successos viscuts en els darrers dies poden fer-nos decantar cap un costat o altre però, en aquest aspecte, volem que la justícia adopti un sistema semblant al nord americà, que permet saber si ha alguna persona d’aquestes característiques prop de casa entrant només a una web com la que aquí us porto?

(cliqueu sobre la imatge)