24/4/08

Decàleg per fer del seu fill un delinqüent


Té 51 anys, és nascut a Ciutat Reial tot i que des de fa 23 anys viu a Granada. Està casat i és pare de dos fills, un noi de 21 anys i una noia de 15. Políticament és un inconformista. Catòlic, creient però poc practicant i, amb una afició molt seva: no fer res y, descansar. Així és com es defineix Emilio Calatayud, Jutge de Menors de Granada.

El passat divendres, vaig poder gaudir en directe d’una de les seves conferències. No hi ha cap dubte que es tracta d’un jutge mediàtic però, amb el que m’identifico especialment en un tema: l’educació dels fills.

És un gran coneixedor de la Llei del Menors i, s’ha fet famós a Espanya per les seves sentències en les que canvia el càstig per educació. Per exemple, els menors que cremen papereres han de treballar dos caps de setmana amb els bombers, Un noi que anava begut en moto, va haver de visitar a paraplègics que es rehabiliten d’accidents de tràfic, parlar amb els seus familiars i fer una redacció. Un altre que robava amb el sistema de l’estrebada, l’ha condemnat a tres anys de llibertat vigilada, en els que ha d’estudiar mecànica i treballarà per dur un sou a casa. Un noi maltractador de l’escola, l’ha enviat a servir càtering en un centre de paraplègics cerebrals. Segons el cas els envia al menjador d’indigents de la Creu Roja, a centres de Càrites de vellets, etc.

Així són les seves sentències: instructives, senzilles, proporcionals i eficients perquè ell, creu que tots els joves mereixen una oportunitat, oportunitat que ell està disposat a donar-los.

Mireu, amb el post d’avui no pretenc crear dos grups, el de pares i fills o el de joves i adults i enfrontar-los però, crec que uns i altres ens estem equivocant en algunes coses. Penso que si som capaços de reconèixer-les, serem capaços de donar-hi solucions. Encara estem a temps.

De moment, i per començar aquí us deixo el “Decàleg per fer del seu fill un delinqüent”, no és meu, que més voldria jo, el vaig escoltar al Jutge Emilio:

1. Comenci des de la infància donant al seu fill tot el que demani. Així creixerà convençut que el món sencer li pertany.

2. No es preocupi per la seva educació ètica o espiritual. Esperi que arribi a la majoria d’edat perquè pugui decidir lliurement.

3. Quan digui paraulotes, rigui'ls-les. Això l'animarà a fer coses més gracioses.

4. No el renyi ni li digui que està malament quelcom del que fa. Podria crear-li complexos de culpabilitat.

5. Reculli tot el que ell deixa llençat: llibres, sabates, roba, joguines. Així s’acostumarà a carregar la responsabilitat sobre els altres.

6. Deixi-li llegir tot el que caigui en les seves mans. Cuidi que els seus plats, coberts i gots estiguin esterilitzats, però no que la seva ment s’ompli d’escombraries.

7. Barallis sovint amb la seva parella en presència del nen, així a ell no li doldrà massa el dia que la família, potser per la seva pròpia conducta, quedi destrossada per a sempre.

8. Doni-li tot els diners que vulgui gastar. No vagi a sospitar que per a disposar-ne es necessari treballar.

9. Satisfaci tots els seus desitjos, apetits, comoditats i plaers. El sacrifici i l’austeritat podrien produir-li frustracions.

10. Posi’s de la seva part en qualsevol conflicte que tingui amb els seus professors i veïns. Pensi que tots ells tenen prejudicis contra el seu fill i que de debò volen fastiguejar-lo.

Us deixo un parell d'enllaços a you tube, ja em direu quelcom:


L’any 2007 va escriure el llibre anomenat: “Reflexions d’un jutge de menors” Editorial Dauro Edicions, val la pena llegir-lo.

5 comentaris:

Rita ha dit...

Bon post. Aquest home sempre m'ha semblat molt intel·ligent amb aquestes sentències.
El decàleg... fa tremolar. Quants i quants pares el segueixen al peu de la lletra!
Bon capde. :)

Jaume Puig ha dit...

El jutge Calatayud és un home que sobretot sap expresar idees bàsiques amb molta claredat. Tens raó que és mediatic i a més és un bon orador que sap captivar el seu públic. I aquest és un do escàs.

Finestreta ha dit...

Està molt bé... Jo tinc germanes gran que tnen fills, i m'adono de com n'és de difícil d'educar un fill... Jo provo de prendre nota de tot el que crec que fan ben fet, i també del que crec que fan mal fet, com a mares, a veure si em serveix d'alguna cosa...

XAVI ha dit...

Crec que és un jutge de la vella escola,a mes de ser mediatic,te molts seguidors ,que poc a poc veuen que el seu sistema es efectiu.

Josep Lluís ha dit...

És cert rita, el decàleg fa tremolar perquè és tant cert com la vida mateixa.

Jaume, com bé dius, captiva per la seva oratòria realista.

Finestreta, jo soc dels que creu que cada realitat és diferent, com els parts per exemple. Per molt que et diguis, tu hauràs de passar el teu i, res tindrà a veure amb el que t'han explicat..crec...

Xavi, pràctiques agoserades les seves pero, que sembla funcionen. Això deu voler dir ser jutge 24 hores, amb un seguiment de cada cas molt més enllà del jutjat.