15/4/08

10 CLAUS:


1. COM ES RECONEIX A UN MALTRATADOR? Si hi ha maltractament físic o psicològic, no hi ha dubte. Però es pot detectar molt abans d’arribar a aquesta fase. Són homes fonamentalment possessius que exerceixen molt control sobre la dona: si entres, si surts, amb qui vas com vesteixes, quants diners gastes, si fas o reps trucades —ja sigui d’amics o familiars—, si et desvalora, desautoritza o insulta en públic... I fins i tot abans, en l’etapa del festeig, hi ha símptomes que poden posar en alerta a una dona: antecedents de conductes violentes amb altres dones, familiars o amics; accessos de còlera sobtats i sense sentit; actes de crueltat (per exemple, amb animals); falta de penediment davant els seus propis errors; una forma de pensar excessivament rígida, convençut que sempre està en possessió de la veritat...

2. SÓC VÍCTIMA DE MALTRACTAMENTS. QUÈ HE DE FER? Tens dues opcions: - Buscar consell professional a través de programes d’assessorament a la dona. Pots informar-te en el telèfon gratuït 900 19 10 10. Denunciar al teu agressor. Si prens aquesta decisió, has de tenir clar que després de la denúncia no pots tornar a compartir la mateixa casa amb ell. Pot ser perillós. Traça prèviament un pla per a poder refugiar-te a casa d’algun amic o familiar. Algunes comunitats autònomes tenen un servei d’urgència que permet acollir a les víctimes uns dies mentre se solucionen els tràmits necessaris per a la seva entrada en una casa d'acollida.

3. EM PEGA, PERÒ DE SEGUIDA EM DEMANA PERDÓ I EM PROMET QUE EM VOL I QUE CANVIARÀ. ÉS POSSIBLE? No. Les promeses de canvi són una fase més del cicle de la violència. Un home pega, maltracta, demana perdó, fins i tot t'aclapara amb regals… Està una temporada en calma, però després tornen a repetir-se els maltractaments, torna a demanar perdó… I cada vegada, les temporades de calma són més curtes. L'única forma de canviar és trencar el cicle. (Coneix més a fons aquesta etapa en El diari de Sara).

4. SERÀ PER LA MEVA CULPA? NO, EN ABSOLUT. Moltes dones es culpabilizan a si mateixes per la baixa autoestima que tenen després de repetits episodis d'agressions físiques i psíquiques. Aquest sentiment de culpabilitat prové de l'estructura patriarcal: l'home és el que exerceix l'autoritat en la família i la dona se sent culpable de desobeir-li. Però que ningú t'enganyi: el maltractament no té cap justificació. L'única causa de la teva situació és que ell és un agressor.

5. QUÈ ÉS LA SÍNDROME DE DEPENDÈNCIA AFECTIVA? És un nexe emocional que impedeix a la víctima trencar amb el seu agressor. És molt freqüent en dones maltractades que viuen “aïllades” ¡ perquè l'agressor no les deixa relacionar-se amb ningú. Ell és tot el seu món, és el pare dels seus fills, i ella segueix creient que l’estima. La dependència emocional és una espècie de síndrome d'Estocolm que la duu a justificar i perdonar contínuament les agressions i vexacions del seu agressor.

6. SÓC ESTRANGERA, MALTRACTADA I SENSE PAPERS. QUÈ FAIG? No tinguis por de denunciar la teva situació. Les forces i cossos de seguretat atenen a qualsevol que ho necessiti, sigui quina sigui la seva situació legal. En els últims anys han augmentat els casos d'estrangeres maltractades, una mica “lògic” si es té en compte l'augment de la immigració. El principal problema d'aquest col·lectiu és la por a denunciar quan es troben en situació irregular. Les associacions de dones insisteixen que en una situació d'urgència, l'important és salvar la vida. Associacions com ATIME, VOMADE, Themis o la Comissió per a la investigació dels maltractaments, entre altres, et poden oferir assessorament i suport.

7. ÉS POSSIBLE REHABILITAR A UN MALTRATADOR? En molts casos, si. Així ho creuen molts experts que treballen des de fa anys en teràpies de rehabilitació d'homes maltratadors. Però l'èxit de la rehabilitació requereix dues “condicions” prèvies: que el maltratador es reconegui com a tal, que prengui consciència dels efectes nocius del seu comportament i que tingui una motivació per a canviar la seva actitud (en molts casos, la promesa de la seva parella que tornarà amb ell). Encara que alguns
sectors rebutgen aquests programes i defensen que tots els mitjans i esforços es destinin a les víctimes, molts experts coincideixen a assenyalar que la rehabilitació és una peça clau per a trencar el cicle de la violència.

8. QUE FALLA EN EL SISTEMA DE PROTECCIÓ A LES VÍCTIMES? La pròpia protecció a les víctimes. Molts agressors que tenien ordre d’allunyament l’han incomplert perquè les víctimes no tenien protecció o perquè no es controla o vigila que l’agressor compleixi l’allunyament. Falten mitjans per a garantir la seguretat d'una dona amenaçada. El pla de xoc aprovat pel consell de Ministres el 7 de maig de 2004 contempla mesures com la implantació de polseres electròniques per als maltratadores, teleasistencia a les víctimes i presó preventiva per a qui trenquin l'ordre d'allunyament. A més, les associacions de dones demanden una major coordinació de tots els agents (policies, jutges, piscòlegs, mèdics...) que han de donar resposta al tema del maltractament. La llei integral, aprovada el 22 de desembre de 2004, pretén donar resposta a moltes d'aquestes llacunes.

9. QUÈ ES POT FER PER A PREVENIR LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA? Canviar els estereotips i valors vigents. La violència és un fet social i cultural: al llarg de la història -i encara avui- s'ha identificat a l'home amb la força i a la dona amb la submissió (fins al 2 de maig de 1975, el codi civil espanyol parlava de l'obediència que la dona devia al marit). Segons un estudi de la Fundació Dones, el 23% dels nois adolescents entre 14 i 17 anys conceben a la dona com inferior i feble; i el 35% es mostren d'acord o molt d'acord amb actituds que justifiquen, neguen o minimitzen la violència de gènere. Canviar els estereotips vigents suposa un projecte concret d'educació a llarg termini.

10. L'APARICIÓ D'UN CAS DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA EN ELS MITJANS PROVOCA MIMETISME EN LES CONDUCTES DELS AGRESSORS? Els experts consultats opinen que no i destaquen que els mitjans de comunicació han jugat i estan jugant un paper molt important, al posar en evidència la gravetat d'un problema que abans no traspassava l'àmbit familiar. Els mitjans han servit per a conscienciar a la societat sobre el tema i perquè les víctimes coneguin els recursos que tenen al seu abast.

Informació recollida d’un document del diari El Mundo * Experts consultats: Consuelo Abril (Comisión para la Investigación de los Malos Tratos), Enrique Echeburúa (catedrático de Psicología Clínica de la Universidad del País Vasco), Rosa María Garriga (Fundació AGI) , Rosa Parrós (casa de acogida Florencia), Luis Bonino (Centro de Estudios de la Condición Masculina) Beatriz Monasterio (ALA, Asociación Libre de Abogados), Malika Abdelaziz (ATIME), Marisa Soleto (Fundación Mujeres).

2 comentaris:

Finestreta ha dit...

Doncs jo mai he conegut una dona maltractada, almenys que jo sàpiga...

El que sí que tinc és una amiga que sortia amb un noi que a mi em sembla que d'aquí a uns anys serà maltractador... Sort que el va deixar!

Durant els 5 anys que van estar junts, ell li montava números quan sortia amb les seves amigues, li prohibia anar a la platja amb amics (nois) perquè deia que la mirarien, i li feia mala cara quan, segons ell, es passava menjant, i és una noia primíssima, de talla 34-36.

Per ella havia de ser realment un suplici, perquè a part de dir-li tot això, ho deia davant d'altres persones, jo mateixa vaig presenciar aquests casos i més... Quin tio!!!

Josep Lluís ha dit...

finestreta, això que expliques és la punta de l'iceberg. Amb el temps t'adones que el que és veritablemeent terrible, està amagat a sota. Crec que la teva amiga ha fet el millor que podia fer...deixar-lo.